Aïda Solé-Auró, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i coordinadora del grup de recerca en Sociodemografia (DemoSoc), i Ignacio González Salgado, investigador postdoctoral del Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i membre del grup PAIDI (Demografía e Investigación Social en Salud), són els investigadors principals d’un projecte finançat per la càtedra “Salut, Educació i Qualitat de Vida” Fundació ASISA de la Universitat de Lleida (UdL).

La recerca, que durarà un any, analitzarà factors determinants de la salut de la població estudiada com l’alimentació, l’activitat física, el consum d’alcohol i el tabac, i la influència que sobre aquests determinants poden tenir el nivell socioeconòmic, el sexe i el lloc de residència. Concretament, pretén conèixer i explorar els factors de risc per a la salut, els estils de vida i els comportaments relacionats amb la salut de les persones de 70 a 79 anys de manera comparada a les ciutats de Sevilla i Lleida.

Aïda Solé-Auró: “La metodologia qualitativa que utilitzarem facilitarà conèixer els determinants de la salut per a aquest col·lectiu de persones grans, i permetrà establir línies d’actuació prioritàries, sobretot en matèria de salut preventiva, per part de les administracions públiques”

La recerca aplicarà una metodologia qualitativa per a la recollida de dades, concretament, dues tècniques complementàries, com són l’entrevista semiestructurada i el grup de discussió. L’entrevista semiestructurada recull perspectives individuals dels entrevistats, i en canvi, els grups de discussió aporten una visió col·lectiva. Es faran vuit entrevistes semiestructurades i quatre grups de discussió a cadascuna de les dues ciutats (Lleida i Sevilla): en total, setze entrevistes i vuit grups de discussió.

“La metodologia qualitativa que utilitzarem facilitarà conèixer els determinants de la salut per a aquest col·lectiu de persones grans, i permetrà establir línies d’actuació prioritàries, sobretot en matèria de salut preventiva, per part de les administracions públiques”, apunta Aïda Solé-Auró.

Per què s’han escollit aquestes dues ciutats?

El context demogràfic i d’envelliment de la població andalusa i la catalana respecte al conjunt d’Espanya serveix com a estímul a l’equip investigador per examinar els determinants esmentats relacionats amb la salut en ambdues ciutats.

“La població andalusa presenta unes condicions idònies per a l’estudi dels factors de risc i dels estils de vida, degut a un perfil epidemiològic marcat per una major mortalitat de les persones grans per malalties cardiovasculars i a una major incidència i prevalença de factors de risc, com sedentarisme, hipertensió, diabetis, dislipèmia, baix nivell socioeconòmic i obesitat”, afirma Ignacio González Salgado.

A més, segons la professora Aïda Solé-Auró, “la comparació entre les dues ciutats de diferent pes poblacional com Sevilla i Lleida pot servir per aportar informació rellevant respecte a les diferències territorials pel que fa a la salut de les persones grans de les regions del nord-est i del sud-oest d’Espanya”.

Aquest treball s’emmarca dins de l’estudi de l’envelliment explicat per l’augment general de proporció de persones grans que impacta en l’estructura de la piràmide poblacional. Altres treballs científics assenyalen que els efectes de la pandèmia han comportat una reducció de l’activitat física i un augment del sedentarisme dins d’aquest col·lectiu a Espanya, així com un abandonament dels comportaments tradicionalment associats a la dieta mediterrània, fets que fan encara més primordial la necessitat d’aquest tipus de recerques.

Estudiar els comportaments negatius per a la salut, especialment relacionats amb malalties cardiovasculars i cròniques; adequar les actuals polítiques públiques, i promoure programes de salut preventiva i hàbits saludables, que garanteixin un envelliment amb major qualitat de vida, és l’objectiu final del projecte.