Vés enrere La violència i la repressió de la Guerra Civil espanyola van influir en els resultats de les primeres eleccions democràtiques del 1977

La violència i la repressió de la Guerra Civil espanyola van influir en els resultats de les primeres eleccions democràtiques del 1977

Un estudi fet per Toni Rodon, professor de Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, sosté que l’efecte de la repressió viatja a través del temps quan les accions violentes son perpetrades per actors antagònics clarament identificables. La recerca, que utilitza un conjunt de dades que recullen la intensitat i el tipus de violència en els dos bàndols, conclou que la repressió de la dictadura franquista durant i just després del conflicte va influir en el suport electoral a l’esquerra.

07.02.2023

Imatge inicial

La violència durant una guerra civil i les seves conseqüències deixen empremta en el comportament polític a llarg termini? En quines condicions i en quina direcció la violència durant un conflicte civil, per part d'un bàndol concret, té posteriorment un efecte en el sentit del vot i la participació política?

Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta una recerca feta per Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i que agafa Catalunya com a estudi de cas. L’estudi se centra en analitzar si la violència perpetrada per l'esquerra i la repressió per part de la dreta durant i just després de la Guerra Civil espanyola van influir en el resultat i en la participació en els comicis de l'any 1977, les primeres eleccions legislatives després d'una dictadura de més 40 anys.

"La violència gira els votants contra el bàndol que l'ha comès, i la violència més intensa d'un bàndol o un altre inclina el comportament electoral contra l'autor més violent”

En la seva recerca, publicada el desembre passat a la revista Conflict Management and Peace Science, Toni Rodon conclou que l'efecte de la repressió viatja en el temps quan les accions són perpetrades per actors antagònics clarament identificables. Determina que “la violència gira els votants contra el bàndol que l'ha comès, i la violència més intensa d'un bàndol o un altre inclina el comportament electoral contra l'autor més violent”.

No obstant això, la resultant d’aquesta “contraposició de violències” mostra que la repressió perpetrada per la dictadura franquista durant i després del conflicte va tenir un efecte en el suport a l'esquerra el 1977. “Malgrat l'efecte potencialment paralitzador de la repressió, les persones afectades per fets repressius reaccionen quan sorgeix una finestra d'oportunitat, com les primeres eleccions democràtiques després de quatre dècades”, afirma Toni Rodon.

L’anàlisi de l’autor determina que si bé la violència de l’esquerra s'associa amb menys suport a les forces polítiques representatives d’aquest bàndol a les eleccions del 1977, aquest fet es compensa en gran part per l'efecte notori que la repressió perpetrada per la dictadura té sobre el suport a les forces polítiques d’esquerra.

Violència “vermella” i repressió “blava”

Toni Rodon utilitza un conjunt de dades (entre les quals una llista original de víctimes que inclou un cens complet de les accions repressives de la dictadura) que recullen la intensitat i el tipus de violència que hi va haver a Catalunya. El disseny d'investigació desglossa una gran quantitat d'accions repressives perpetrades per l'esquerra (violència 'vermella') i la dictadura franquista (repressió 'blava'), com ara la violència en l’àmbit religiós, el nombre d'execucions, les sancions als professors o la proximitat a les fosses comunes, que utilitza com a indicadors.

Quantitativament, als llocs on la repressió franquista (presó, execucions, etc.) va ser un 1% superior, el suport de l'esquerra a les eleccions del 1977 es va incrementar un 0,7%. “Les conclusions són coherents amb la idea que la repressió de la dreta va provocar en els comicis un major suport a les forces del bàndol ideològic contrari al règim autocràtic”, afirma Toni Rodon.

D’altra banda, l’article no troba cap suport a la idea que la violència o la repressió afectessin la participació política. Per a l’autor, una explicació plausible d'aquest patró és que els comicis del 1977 van ser unes eleccions fundacionals, amb alts nivells de participació.

Les eleccions “fundacionals” del 1977, ideals per a un estudi que fa aportacions destacades

Segons l’autor, analitzar unes eleccions fundacionals comporta un clar avantatge: tant els ciutadans com els actors polítics generalment tenen poca informació i expectatives poc clares sobre el resultat. És menys probable que els partits es coordinin en coalicions preelectorals o que es presentin estratègicament en determinats districtes. En conseqüència, “en aquest tipus d’eleccions, els electors són més propensos a votar de manera expressiva i a ignorar les consideracions estratègiques dels partits”.

En el cas d’Espanya, on la competència partidista reflectia gairebé perfectament els pols de la victimització passada, les eleccions legislatives del 1977, “ofereixen un escenari ideal que pot aportar informació sobre què podria passar en les eleccions fundacionals en altres societats que surten d’una guerra i que passen d'un conflicte (violent) a un règim democràtic”, assegura l’autor.

D’aquesta manera, l’estudi contribueix a la literatura sobre la relació entre els efectes a llarg termini de la violència en el comportament electoral; se centra (en comparació amb la majoria de treballs anteriors) en un cas en què la violència no prové d’un actor extern o d’accions repressives perpetrades exclusivament pel règim autoritari, sinó que la violència prové de dos grups ideològics oposats. A més, Catalunya és un camp d’estudi adequat, ja que “va ser testimoni d’alts nivells de violència i de repressió, tant per part dels actors republicans com de la dictadura franquista”, afirma Toni Rodon.

Treball de referència: Rodon, T. (desembre del 2022). “The scars of violence and repression on founding elections: Evidence from Spain”. Conflict Management and Peace Science

https://doi.org/10.1177/07388942221140872

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació