La migració global pot ser un dels motors més poderosos de la democràcia, simplement deixant que la gent es mogui, treballi i comparteixi el que guanya. Així mateix, les remeses que els immigrants envien als seus països d’origen faciliten la protesta, soscaven les estratègies autoritàries de mobilització electoral i inclinen l’equilibri de poder cap als ciutadans que es mobilitzen per un canvi democràtic.

Aquesta és la tesi central del llibre Migration and Democracy: How Remittances Undermine Dictatorships, coescrit per Abel Escribà-Folch, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i coordinador del Grup de Recerca en Instuticions i Actors Polítics, conjuntament amb Covadonga Meseguer (UNED) i Joseph Wright (Pennsylvania State University, EUA).

El fet que aquestes remeses estiguin descentralitzades, i que siguin les persones les qui envien i reben aquests recursos, és fonamental per augmentar la probabilitat de protestes i reduir el suport electoral als règims dictatorials

El llibre ha estat publicat recentment per Princeton University Press, i les seves implicacions van sortir recollides també en l’article “Global Migration Drives Global Democracy. How Workers Abroad Weaken Dictators Back Home”, que els mateixos autors van publicar a principis de juny del 2021 a la revista Foreign Affairs.

L’obra, a banda d’una introducció i unes conclusions, s’estructura en sis capítols, en els quals s’analitzen diversos aspectes relacionats amb les remeses: la seva influència en les dictadures i en els ingressos i despeses dels governs autoritaris, com afecten els graus de protesta i oposició contra el règim, la seva influència en la comportament electoral, de quina manera afecten les probabilitats de democratització, i com es diferencien de les remeses socials.

Els autors combinen la macroanàlisi global amb microdades a nivell individual i estudis de cas, com de Senegal i Cambodja, per demostrar que les remeses –i el moviment de persones de nacions autoritàries a països amb ingressos més alts- afavoreixen els processos de democratització ens els països receptors. Segons exposen, el fet que aquestes remeses estiguin descentralitzades, i que siguin les persones les qui envien i reben aquests recursos, és fonamental per augmentar la probabilitat de protestes i reduir el suport electoral als règims dictatorials.

Un àmbit que la política convencional sovint deixa de banda

El debat sobre la política convencional descarta sovint la manera en què els migrants conformen els resultats polítics als seus països d'origen: “Està demostrat que la migració produeix avantatges econòmics tant per als que es mouen com per als que es queden, però hi ha menys consens pel que fa a les implicacions polítiques de la migració. A partir dels nostres resultats, creiem que els responsables polítics dels països que accepten migrants i defensen la democràcia a l’estranger han de començar a tractar les dues qüestions de manera vinculada”, sostenen els autors.

"Creiem que els responsables polítics dels països que accepten migrants i defensen la democràcia a l’estranger han de començar a tractar les dues qüestions de manera vinculada”

Calculen que les remeses van assolir un màxim rècord de 548.000 milions de dòlars el 2019, fet que les ha convertit en la font de finançament exterior més gran dels països del Sud Global, superant en tres vegades l'ajuda oficial al desenvolupament. Afirmen que, fins i tot durant la pandèmia de la covid-19, aquests pagaments han demostrat ser estables i resistents: segons l'estimació més recent, el total mundial va caure només un 1,6 per cent el 2020, força menys que la inversió estrangera directa.

L’intercanvi d’idees i d’ingressos afavoreixen la democratització

Els autors incideixen en el fet que l’intercanvi d’idees que es produeix quan els immigrants s’instal·len en democràcies avançades pot tenir també efectes democratitzadors en els seus països d’origen. “Els que tornen porten valors adquirits, i fins i tot els que es queden a l’estranger transmeten les seves actituds polítiques a familiars i amics. Aquestes ‘remeses socials’ fomenten els valors democràtics i la participació fins i tot entre els ciutadans que mai marxen de casa”, asseguren.

“Els que tornen porten valors adquirits, i fins i tot els que es queden a l’estranger transmeten les seves actituds polítiques a familiars i amics"

Però no només l’intercanvi d’idees de persona a persona relaciona la migració amb la democratització, sinó sobretot l’enviament de diners: “Les remeses monetàries van a parar directament a persones i comunitats, evitant en gran mesura que siguin controlades pels governs autocràtics, cosa que l’ajuda i la inversió estrangeres no poden fer”,  subratllen.

Les remeses impulsen la mobilització de l’oposició política als països d’origen

El llibre explica com aquestes remeses empoderen els ciutadans que exigeixen democràcia als països d’origen dels migrants, ja que serveixen com a recursos per mobilitzar l’oposició política (a través de l’organització de manifestacions, per exemple).

A partir de l’anàlisi de dades de l’enquesta de l’Afrobaròmetre de disset països africans governats per governs autocràtics en les darreres dues dècades, els autors demostren com la probabilitat de participar en protestes per part dels destinataris de remeses en districtes de l’oposició augmenta per sobre del 15%, mentre que és de menys del 10% entre els ciutadans sense aquest ingrés addicional.

“La migració mundial va finançar el tipus d’acció política que més ha ajudat a conduir a una democratització pacífica durant l’últim quart de segle”

Una recerca que es va ampliar a escala mundial

Abel Escribà-Folch, Covadonga Meseguer i Joseph Wright també analitzen dades agregades de països a escala mundial, amb uns resultats que reforcen els resultats a nivell micro. Examinen dades de 130 règims autocràtics en 84 països durant les darreres quatre dècades, agregant informació de conjunts de dades de protesta de tot el món, i troben una relació positiva entre els volum de remeses rebudes i la freqüència de protestes antigovernamentals.

Aquestes remeses, a més, disminueixen l’efectivitat del clientelisme com a eina de mobilització electoral, reduint així el suport electoral rebut pels partits oficials del règim. “La migració mundial va finançar el tipus d’acció política que més ha ajudat a conduir a una democratització pacífica durant l’últim quart de segle”, conclouen els autors.

Article de referència: Escribà Folch, A., Meseguer, C., Wright, J. (juny 2021). “Global Migration Drives Global Democracy. How Workers Abroad Weaken Dictators Back Home”. Foreign Affairs