El paper de les ciutats de la Mediterrània en la governança de les migracions, eix d'un simposi organitzat per GRITIM-UPF al Palau de Pedralbes
El paper de les ciutats de la Mediterrània en la governança de les migracions, eix d'un simposi organitzat per GRITIM-UPF al Palau de Pedralbes
El paper de les ciutats de la Mediterrània en la governança de les migracions, eix d'un simposi organitzat per GRITIM-UPF al Palau de Pedralbes
Es tracta de l’activitat final del projecte europeu “Mapping Mediterranean and European migration studies" (EUMedMi), amb la participació de set països membres de la xarxa EuroMedMig, que tindrà lloc el 21 d’octubre. El Simposi, que comptarà amb la presèncla de la consellera Meritxell Serret i Aleu, té com a objectiu establir un nou paradigma polític i de recerca en l’àmbit de la governança de la migració, basat en una perspectiva local, i incorporar-lo a l'agenda euromediterrània.
El Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF) organitza al llarg de tot el proper divendres 21 d’octubre del 2022 el simposi internacional “Mediterranean Cities and Migration Governance” (Ciutats Mediterrànies i Governança de les Migracions), que tindrà lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona.
Aquesta trobada multilateral té l'objectiu d'oferir un espai de diàleg entre els àmbits social, polític i acadèmic amb un propòsit comú: potenciar la diversitat de veus mediterrànies per entendre com les ciutats poden ser el nucli de la recerca i els debats polítics sobre la migració en aquesta regió.
Ricard Zapata-Barrero: “El simposi és una oportunitat per reunir múltiples veus en la governança de la migració mediterrània, compartint el valor de reescalar la producció de coneixement des de l'estat cap a l’òptica de la ciutat."
El simposi és l'activitat final del projecte europeu EuMedMi "Mapping Mediterranean and European Migration Studies" (setembre 2019 - agost 2022), coordinat per GRITIM-UPF, i finançat pel programa europeu Erasmus i la Xarxa Jean Monnet. EuMedMi és una plataforma en què participen set centres socis de països de la regió (Espanya, Portugal, Marroc, Tunísia, Turquia, França i Bèlgica), tots membres del Comitè de Direcció de la Xarxa Euromediterrània de Recerca en Migració (Euro-Mediterranean Research Network on Migration, EuroMedMig), dedicada a la recerca al voltant d’una agenda de migració mediterrània.
L’obertura dei simposi tindrà lloc el 21 d’octubre, a les 9.00 hores, a càrrec de Ricard Zapata-Barrero (UPF i EuroMedMig), Pau Solanilla Franco (comissionat de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona), Senén Florensa (president de l'IEMed), i la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea Meritxell Serret i Aleu (un dels seus primers actes en exercici del seu càrrec). La sessió serà moderada per Ibrahim Awad, co-cordinador d’EuroMedMig, i professor de l’American University in Cairo, Egipte.
Segons Ricard Zapata-Barrero, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, director d’EuroMedMig i del Grup de Recerca GRITIM-UPF i membre del comitè organitzador, “El simposi és una oportunitat per reunir múltiples veus en la governança de la migració mediterrània, compartint el valor de reescalar la producció de coneixement des de l'estat cap a l’òptica de la ciutat. Pretén explorar tres punts clau: una agenda de recerca acadèmica, una plataforma per al desenvolupament de polítiques i la presa de decisions activa.“
Una aposta per la migració i les ciutats mediterrànies
Les ciutats mediterrànies s’han desenvolupat al llarg del segles gràcies a la influència de les diverses persones i cultures que hi han anat arribant, fruit del comerç i el colonialisme. Avui dia, la globalització, la inestabilitat política i les creixents disparitats socioeconòmiques entre països hi han revitalitzat i augmentat la mobilitat humana. Com a conseqüència, la migració i els refugiats s’han posat al centre de les agendes polítiques locals. Els moviments humans actuals donen una nova capa a un patrimoni migratori urbà anterior, fent també que les ciutats mediterrànies es puguin considerar nous actors potencials en els diàlegs euromediterranis.
Quines qüestions es tractaran durant el simposi i quin és el seu objectiu?
El programa del simposi constarà d’una sèrie de debats en format de taula rodona, dissenyats per una delegació de cada país soci, incloent-hi representants del govern local, actors de la societat civil i acadèmics, així com membres de països que formen part de la xarxa EuroMedMig com a associats, com són el Líban, Egipte, Grècia i Itàlia.
Les principals qüestions que es tractaran a l’esdeveniment són les següents:
- Quins són els principals reptes i oportunitats migratòries de les ciutats mediterrànies avui dia?
- Com es pot incorporar la perspectiva de les ciutats a l'actual agenda euromediterrània de migració?
- Què poden aprendre del passat les ciutats mediterrànies i com seran les ciutats en el futur?
- Quin és l'estat de la producció de coneixement i les limitacions de dades sobre les ciutats de migració mediterrània?
Altres temes que s’abordaran són com les ciutats mediterrànies gestionen l'acollida i l'assistència a migrants i refugiats; com els processos d'urbanització, el canvi demogràfic i les dinàmiques econòmiques configuren les desigualtats socioespacials i la integració a les ciutats mediterrànies; com ha evolucionat el paper de les organitzacions de la societat civil en l'abordatge dels problemes migratoris a la regió de les ciutats mediterrànies i quin és el futur de l'acció humanitària en aquest camp.
A més d’anar adreçat a estudiosos i investigadors, el simposi té com a objectiu generar recomanacions per als governs locals i els responsables urbans de múltiples aspectes i sectors relacionats amb el procés de la governança migratòria a la regió mediterrània. També vol arribar a organitzacions internacionals implicades en polítiques euromediterrànies.
La xarxa Euro-Mediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig), que es va llançar l’any 2018 a la Universitat Pompeu Fabra, és una iniciativa recolzada per IMISCOE i Unió per la Mediterrània. El simposi també compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Departament d'Acció Exterior i Unió Europea), l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).