Tres investigadors de la UPF avancen en els seus reptes científics amb l’obtenció d’ajuts ERC Consolidator Grant 2022
Tres investigadors de la UPF avancen en els seus reptes científics amb l’obtenció d’ajuts ERC Consolidator Grant 2022
Luigi Pascali i Antonio Penta (Departament d’Economia i Empresa) i Stefano Biagetti (Departament d’Humanitats) han obtingut aquestes beques del Consell Europeu de Recerca, que els permetrà portar a terme els seus projectes innovadors al llarg de cinc anys. Als tres ajuts de la Universitat Pompeu Fabra, la segona institució d’Espanya que més n’ha obtingut, s’hi suma el d’Elvan Böke, investigadora del Centre de Regulació Genòmica.
El Consell Europeu de Recerca (ERC) ha fet públics els resultats de la convocatòria 2022 dels ajuts Consolidator Grant, que han seleccionat 321 investigadors excel·lents, amb un finançament global de 657 milions d’euros, en el marc el programa Horitzó Europa de la UE. Amb aquestes beques (de cinc anys de durada), els investigadors seleccionats, que tenen entre 7 i 12 anys d’experiència post-doctoral, podran reforçar la seva independència i els seus equips de recerca, i els ajudarà a establir-se com a líders en els seus respectius camps.
Dels 24 investigadors que portaran a terme la seva recerca a Espanya, tres ho faran a la Universitat Pompeu Fabra, i un al Centre de Regulació Genòmica (CRG), un centre que està participat per la Universitat. La UPF, amb tres ajuts (que sumen un total de prop de 4,4 milions d’euros de finançament), és la segona institució a Espanya que més beques ha obtingut, només per darrere del CSIC, que n’ha assolit quatre. Pel que fa a les altres catorze institucions, la Universitat de Barcelona n’ha obtingut dues, i la resta de centres, una cadascuna.
La UPF, amb tres ajuts (que sumen un total de prop de 4,4 milions d’euros de finançament), és la segona institució a Espanya que més beques ha obtingut, només per darrere del CSIC
Dos dels professors de la UPF seleccionats estan vinculats al Departament d’Economia i Empresa: Luigi Pascali, amb el projecte “The historical roots of global inequality (ROOTS)”, estudiarà les arrels històriques de les desigualtats globals; i Antonio Penta, professor d'investigació ICREA, amb el projecte “Personality, Preferences, and Reference-Dependence (Pers_and_Preferences)”, integrarà l’estudi de la personalitat dins del corrent principal de l’economia. El tercer investigador de la Universitat que ha obtingut l’ajut és Stefano Biagetti, vinculat a CaSEs: Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics Research Group del Departament d’Humanitats, que amb el projecte “(Re)Constructing the Archaeology of Mobile Pastoralism: bringing the site level into long-term pastoral Narratives (CAMP)” estudiarà els jaciments pastorils a les terres àrides mitjançat una metodologia innovadora.
Finalment, Elvan Böke, investigadora principal del laboratori de Biologia de l’Oòcit i Dormició Cel·lular (Oocyte Biology & Cellular Dormancy) del Centre de Regulació Genòmica (CRG), portarà a terme el projecte “Molecular mechanisms through which oocytes evade ageing (ACTIVEDORMANCY)”. Dotat amb prop de dos milions d'euros, el projecte se centra en els mecanismes moleculars mitjançant els quals els ovòcits (òvuls immadurs) tenen la capacitat de sobreviure fins a 50 anys als ovaris sense perdre la capacitat de fusionar-se amb els espermatozoides i donar lloc a noves generacions.
Més de 300 investigadors seleccionats, que desenvoluparan els seus projectes a 18 estats de la UE
Els 321 investigadors i investigadores seleccionats dins la convocatòria Consolidator Grant 2022 es proposen dur a terme els seus projectes a universitats i centres de recerca de divuit estats membres de la UE, a més d'altres països associats a Horitzó Europa. Entre els països de la UE, el nombre més elevat de subvencions se situa a Alemanya (amb 62 projectes), França (31) i Espanya (24).
Pel que fa a la nacionalitat de les persones seleccionades en aquesta convocatòria, que va incloure 2.222 sol·licitants en representació de les diverses disciplines del coneixement, hi ha membres de 37 països diferents, destacant la nacionalitat alemanya (52 persones), italiana (32), francesa (31) i britànica (31).
Els tres projectes dels investigadors de la UPF
Entendre les arrels de la desigualtat global des de l’economia
Una de les preguntes més rellevants en economia és per què algunes nacions són més pobres que altres. La recerca recent ha establert els orígens antics de la desigualtat global i ha determinat, d’una banda, que les diferències regionals en el desenvolupament econòmic, tecnològic i polític van ser excepcionalment persistents fins al començament del període colonial europeu; i de l’altra, que un cop explicades les grans migracions, les disparitats que es remunten a l`època de la revolució urbana encara expliquen una gran part del desenvolupament comparatiu actual.
"L'objectiu de ROOTS és tancar aquesta bretxa en la literatura utilitzant metodologies estadístiques estàndard en economia amb conjunts de dades globals procedents de la paleoclimatologia, l'arqueogenètica, l'arqueologia i l'antropologia."
Per entendre les arrels de la desigualtat global, Luigi Pascali investigarà per què algunes regions van tenir un inici precoç en el procés de civilització, i ho farà contestant preguntes de recerca com ara: què va provocar aquesta transició primerenca? Per què va passar en algunes regions i no en altres?, qüestions que van marcar l'inici de la ciència social moderna, però que sorprenentment han donat lloc a poc coneixement empíric.
Segons Luigi Pascali, "l'objectiu de ROOTS és tancar aquesta bretxa en la literatura utilitzant metodologies estadístiques estàndard en economia amb conjunts de dades globals procedents de la paleoclimatologia, l'arqueogenètica, l'arqueologia i l'antropologia”. Aquesta tasca la portarà a terme conjuntament amb Marco Madella, professor d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF, i coordinador del Grup de Recerca CaSEs.
L’ajut Consolidator Grant cobrirà tres projectes de recerca: els dos primers projectes se centraran en l'origen de les jerarquies complexes, mentre que el tercer estudiarà la difusió de jerarquies complexes a través de l'espai i del temps fins als nostres dies.
Millorar la integració de l'estudi de la personalitat dins de l’economia
En els darrers anys hi ha hagut una explosió de recerca empírica que mostra la rellevància dels trets de personalitat per explicar diverses mesures d'èxit econòmic. Tot i això, aquests conceptes s’agafen prestats de la psicologia i és difícil relacionar-los amb els models econòmics estàndard. Això limita la capacitat dels investigadors per comprendre els canals a través dels quals els trets de personalitat afecten els resultats econòmics i per predir o avaluar els resultats de possibles intervencions polítiques en aquesta àrea.
L'objectiu del projecte “Pers_and_Preferences”, que portarà a terme Antonio Penta al Departament d'Economia i Empresa de la UPF, és proporcionar definicions clares d'aspectes importants de la personalitat en termes dels conceptes fonamentals de l'economia (és a dir, preferències); derivar nous índexs basats en eleccions per mesurar-ne la intensitat, i explorar-ne la relació amb les mesures dels trets de personalitat que s'han utilitzat en el treball empíric.
"Amb aquesta investigació pretenem afavorir una millor integració de l'estudi de la personalitat dins del corrent principal de l'economia, equilibrant la riquesa de les nocions rebudes de la literatura psicològica amb els desitjos de la metodologia econòmica"
El primer pas del projecte consistirà a desenvolupar una anàlisi teòrica de les actituds cap a l'èxit i el fracàs, que són centrals en trets importants de la personalitat, i també en teories econòmiques influents, com la teoria prospectiva, de les aspiracions, i d'altres. Això proporcionarà una visió unificada de diversos models econòmics de referència-dependència i permetrà explorar experimentalment fins a quin punt aquestes nocions econòmiques poden capturar característiques clau dels trets de personalitat.
"En general, amb aquesta investigació pretenem afavorir una millor integració de l'estudi de la personalitat dins del corrent principal de l'economia, equilibrant la riquesa de les nocions rebudes de la literatura psicològica amb els desitjos de la metodologia econòmica", afirma Antonio Penta, que portarà a terme el projecte conjuntament amb Larbi Alaoui, investigador Ramón y Cajal del Departament d’Economia i Empresa de la UPF.
Estudi dels jaciments pastorils a les terres àrides mitjançat una metodologia innovadora
L'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va reconèixer oficialment l’any 2021 el pastoralisme com una estratègia reeixida per aconseguir la seguretat alimentària mitjançant l'explotació eficient de la variabilitat inherent als recursos naturals. Tot i que les noves tècniques arqueològiques han millorat la nostra capacitat per interpretar els jaciments arqueològics pastorils, aquests jaciments encara són difícils d'abordar amb enfocaments tradicionals, principalment a causa de l'escassetat de restes materials i la falta d'estratigrafia.
El projecte CAMP, que Stefano Biagetti desenvoluparà al Departament d'Humanitats, s'enfoca a l'estudi de les societats pastorils a les terres àrides, mitjançant el desenvolupament d'una metodologia innovadora i fiable per estudiar els jaciments arqueològics en aquest entorn. Es tracta d’un projecte multiregional, adreçat a sis àrees clau de terres seques del Vell Món (cinc d'Àfrica i una d'Àsia), on el pastoralisme ha tingut un paper fonamental en les estratègies de seguretat alimentària des de l'adopció del bestiar domesticat.
"CAMP proporcionarà una metodologia àmpliament aplicable que pot augmentar el nostre coneixement sobre l'adaptació humana passada a les terres àrides i aportar informació sobre el disseny d’estratègies de desenvolupament històricament sostenibles”
La nova metodologia multidisciplinària integra protocols de recerca establerts (mapeig topogràfic, anàlisi d'elements múltiples, estudi de fitòlits i isòtops); enfocaments no convencionals (residus orgànics de sediments antropogènics) i tècniques originals (aplicació de Fluorescència de Raigs X portàtil a grans superfícies antropogèniques i modelatge de dades a través de geoestadística).
Segons Stefano Biagetti, que es basarà en una prova pilot que va portar a terme l’any 2021 amb un equip d’investigadors, “CAMP és una oportunitat única per avançar en l'estudi del pastoralisme. Proporcionarà una metodologia àmpliament aplicable que pot augmentar el nostre coneixement sobre l'adaptació humana passada a les terres àrides i aportar informació sobre el disseny d’estratègies de desenvolupament històricament sostenibles.”