Vés enrere Mariano Torcal: “Els partits polítics haurien de reaccionar, adonar-se d’allò que s’ha de discutir a l’àgora pública i reorientar el debat”

Mariano Torcal: “Els partits polítics haurien de reaccionar, adonar-se d’allò que s’ha de discutir a l’àgora pública i reorientar el debat”

El catedràtic de Ciència Política de la UPF i director del centre de recerca RECSM va presentar al campus de la Ciutadella el seu darrer llibre De votantes a hooligans. La polarización política en España. Va estar acompanyat per Pablo Pareja, vicerector de Personal Docent i Investigador de la Universitat; els politòlegs Eva Anduiza (UAB) i Jordi Muñoz (Centre d’Estudis d’Opinió i UB) i Verónica Benet, catedràtica de Psicologia Social de la UPF.

13.03.2023

Imatge inicial

Actualment, a Espanya, els partits polítics són un element essencial i un component afectiu molt important a l’hora de generar la identitat social de les persones. Aquest procés, carregat d’emotivitat, genera unes “megaidentitats partidistes”, que es van reforçant i reorganitzant, més enllà del món polític, i s’estenen a altres àmbits, Així, el que hauria de ser una opció ideològica, de valors, de propostes polítiques, pot derivar, a través de la polarització afectiva, en “hooliganisme”, un fenomen irracional que és difícil de reconduir.

Aquesta és la principal tesi sobre la qual se sustenta De votantes a hooligans. La polarización política en España (Los Libros de la Catarata), la darrera obra de Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política de la UPF i director del Centre d’Investigació i Recerca en Metodologia de l’Enquesta (RECSM) de la Universitat, que va ser presentada el 13 de març, a la tarda, a la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella.

Mariano Torcal: “La clau es troba en reorientar el fons del debat polític en l’esfera pública"

La presentació, organitzada pel Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, amb la col·laboració de Los Libros de la Catarata, va incloure les intervencions (a banda del propi autor), de Pablo Pareja, vicerector de Personal Docent i Investigador i professor agregat Serra Húnter de Relacions Internacionals de la UPF; Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política de la UAB; Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la UB i actual director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), i Verónica Benet, professora d’investigació ICREA i catedràtica de Psicologia Social de la UPF.

Pablo Pareja, en l’obertura de l’acte, va recalcar que el llibre complia amb diversos aspectes que són dues aspiracions i missions essencials d’una bona universitat pública: d’una banda, posar el coneixement científic al servei de la societat, i de l’altra, convidar al debat i a la reflexió: “El llibre de Mariano Torcal és una anàlisi molt rigorosa i ben documentada sobre el que ens esta passant i probablement ens passarà els propers anys.. És una invitació a pensar-hi”, va afirmar.

Mariano Torcal, després d'afirmar que allò que el va impular a escriure el llibre és que "estava fart de discursos estèrils, confusos i sense rigor dels mitjans de comunicació sobre aquesta problemàtica", va manifestar que enfront d’altres autors, que són molt pessimistes alhora de veure solucions per reconduir aquesta situació, ell és més optimista: “La clau es troba en reorientar el fons del debat polític en l’esfera pública. Cal reconduir aquest debat, fer-lo de més calat i substància. Això permetria que els ciutadans puguin anar cap a la bona direcció”. I va afegir: “Hi haurà un moment que els polítics s’adonaran que parlar amb hooligans és molt complicat, i que arribats a aquest punt és impossible fer viratges polítics o crear estratègies de consensos“. Els partits polítics haurien de reaccionar, adonar-se d’allò que s’ha de discutir a l’àgora pública i reorientar el debat”. Una altra opció és que “la ciutadania els doni l’esquena i que els digui que ja n’estan farts, d’aquesta simplificació de la realitat.”

Un context complicat per poder canviar la situació

No obstant això, per a l’autor del llibre, és complicat fer aquest canvi d’orientació, per diversos motius, entre els quals cal destacar el rol dels mitjans de comunicació i les xarxes socials i el context de crisi que estem vivint: “La gent té por, se sent amenaçada, i si la política els dona una interpretació de la vida, s’hi aferren”. “Ja es parla de ‘a quin grup pertanys’, no ‘a quin partit polític votes’: sóc dels que són del PSC, sóc dels de Junts….” “Allò més important és guanyar, perquè el que importa és la supervivència de grup, i aquesta visió està encoratjada pel discurs de les elits polítiques, en què predomina el curt termini.”

“Els consensos han de ser revisables, perquè les societats canvien. Certs partits han capitalitzat la idea de consens, i voler una revisió ja creuen que és polaritzar."

Un altre dels problemes que veu Torcal és el fet que a Espanya hi ha hagut una “mistificació dels consensos”, i això és perillós: “Els consensos han de ser revisables, perquè les societats canvien. Certs partits han capitalitzat la idea de consens, i voler una revisió ja creuen que és polaritzar”. Segons ell, “polaritzar és negar-se a consensuar que necessitem revisar els consensos. Hi ha un sector polític que utilitza el consens com a manteniment del status quo, i això no hauria de ser així.”

Algunes reflexions al voltant dels temes que tracta el llibre

En la seva intervenció, Eva Anduiza va esmentar algunes paradoxes i dubtes que li provoquen la situació actual i la recerca que es porta a terme per abordar-la. Així, d’una banda, considera sorprenent el fet que els partits polítics generin “megaidentitats” que ens condicionin tan fortament, però alhora, que la percepció de la ciutadania sobre els partits polítics sigui de gran desconfiança. D’altra banda, va mostrar dubtes que el tipus d’anàlisi individual que es fa des de la psicologia política, de les actituds dels ciutadans, serveixi per interpretar la realitat: “No sé si realment estem reflectint el que està passant, amb aquest nivell d’anàlisi... Sento certa frustració”. A més, “malgrat la gran quantitat d’estudis, diagnòstics, dades, etc. que tenim, ens costa molt fer propostes i discursos per rebaixar la crispació.”

Jordi Muñoz va qualificar el llibre d’un bon equilibri entre rigor analític i acadèmic i la divulgació: “És l’exercici que haurien de fer els experts acadèmics en el debat públic”, va afirmar. Va explicar que els partits tenen gran capacitat d’arrossegar i reconduir l’opinió pública: els votants els segueixen quan canvien d’estratègia, però alhora, les enquestes mostren que els partits polítics són molt odiats: “Com tenen aquesta capacitat, i com es formen aquestes megaidentitats, si els partits polítics són febles i estan desprestigiats?”, es va plantejar. D’altra banda, es va preguntar sobre les bases històriques d’aquest fenomen, si la transició ha estat realment un període excepcional de consens, i ara tornem a una situació “normal”; i sobre el grau de responsabilitat que tenen els partits polítics: “El seu context d’incentius fa que actuïn molt en el curt termini més absolut.”

Verónica Benet va fer una intervenció més basada des de la seva especialitat, la psicologia social, i dins d’aquesta, la política, un camp dins el qual s’ha anat endinsant darrerament. Va mostrar preocupació pel fet que en context actual ja no parlem d’ideologia, valors, propostes polítiques, reptes, etc. sinó que parlem dels “nostres” i dels “altres”: “Hi ha manera de desactivar aquesta identificació amb el grup? Per què és tant important identificar-se amb un grup de persones? Què es pot fer per tornar-se a identificar més amb les idees, amb la ideologia, i menys amb els grups? També va fer esment a la ”falsa dicotomia” que afirma que la polarització passa igual a l’esquerra i a la dreta, quan realment és asimètrica: “La polarització es de naturalesa diferent entre esquerra i dreta. Aquesta darrera està vinculada amb activitats  antidemocràtiques”.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació