Vés enrere Les xarxes de transmissió de malalties entre mosquits i persones, enquestes web innovadores i un nou model econòmic de creixement centren els tres ajuts ERC Starting Grant 2019

Les xarxes de transmissió de malalties entre mosquits i persones, enquestes web innovadores i un nou model econòmic de creixement centren els tres ajuts ERC Starting Grant 2019

Els tres projectes subvencionats pel Consell Europeu de Recerca aniran a càrrec, respectivament, dels investigadors John Palmer i Melanie Revilla, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat, i Luca Fornaro, vinculat al Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI).

03.09.2019

Imatge inicial

El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) ha fet pública la resolució de la convocatòria 2019 dels ajuts ERC Starting Grant, en la qual 408 científics rebran  621 milions d’euros en conjunt per portar a terme la seves recerques pioneres, en el marc d’Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la Unió Europea.

Entre els guardonats, trobem tres investigadors vinculats a la UPF, dos dels quals al Departament de Ciències Polítiques i SocialsJohn Palmer, amb el projecte “Human-Mosquito Interaction Project. Host-vector networks, mobility, and the socio-ecological context of  mosquito-borne disease” (H-MIP) i Melanie Revilla, amb “New oportunities to enhance or extend (mobile) web survey data and get better insights” (WEB DATA OPP).

El tercer guardonat és Luca Fornaro, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), un institut de recerca patrocinat per la UPF i la Generalitat de Catalunya, on desenvoluparà el seu projecte “Economic Fluctuations, Productivity Growth and Stabilization Policies: A Keynesian Growth Perspective” (KEYNESGROWT).

Els ajuts obtinguts pels tres investigadors, que portaran a terme durant els propers cinc anys, estan dotats amb quantitats econòmiques que se situen entre el mig milió i els dos milions d’euros

Els tres ajuts obtinguts se situen dins de l’àmbit de les ciències socials i les humanitats de la convocatòria, dos dels quals (els de John Palmer i Melanie Revilla) dins l’apartat “The Social World, Diversity, Population”, i el de Luca Fornaro, dins “Individuals, Markets and Organisation”. Els altres dos grans àmbits que inclou la convocatòria són els de ciències de la vida i ciències físiques i enginyeria.

Noves tecnologies per estudiar les xarxes de transmissió de malalties entre els mosquits i els humans

John Palmer, que a la UPF és membre del grup de recerca en Sociodemografia (DemoSoc) i també del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM), ha obtingut un ajut de 1.960.828 euros per tirar endavant la seva recerca. El projecte H-MIP utilitzarà el posicionament de telèfons mòbils, la seqüenciació d’ADN i la ciència ciutadana, combinat amb mètodes sociodemogràfics tradicionals, per traçar les xarxes d’interacció humans-mosquit: xarxes d’interacció que es creen entre humans (hostes) i mosquits (vectors) mitjançant picades, per les quals flueixen i es transmeten les malalties. D’aquesta manera, es volen donar a conèixer els mecanismes de comportament, sociodemogràfics i ambientals que donen forma a aquestes xarxes de contactes en l’espai.

El projecte combinarà aquestes dades innovadores amb altres conjunts de dades existents sobre població, estructura urbana, cobertura del sòl i clima, i les analitzarà mitjançant teoria de xarxes, models espacials i aprenentatge automàtic. Els resultats faran possible millorar els models dinàmics de malalties transmeses per mosquits i recomanar intervencions de gestió, per tal de reduir el risc de malalties a Europa i a tot el món.

Millorar el coneixement de la realitat a partir de noves enquestes web en línia

Totes les institucions publiques, els governs i les empreses, prenen decisions basades en informació sobre la societat. Com que cada vegada la vida de les persones passa més en connexió en línia, fan falta noves eines, més adaptades que les actuals enquestes, per investigar el que les persones estan fent en aquestes circumstàncies i aprofitar les noves oportunitats de mesurament de dades. Melanie Revilla, sotsdirectora del Centre d’Investigació i Recerca en Metodologia de l’Enquesta (Research and Expertise Centre for Survey Methodology, RECSM), rebrà una beca de 1.497.625 euros de l’ERC amb l’objectiu d’aprofitar aquesta presència creixent de dispositius mòbils i la connectivitat omnipresent per obtenir una visió més exacta i més completa de la realitat  i ajudar els actors clau a prendre millors decisions.

WEB DATA OPP abordarà tres preguntes de recerca crucials, al voltant del que Melanie Revilla anomena “enquestes web (mòbils)”: en primer lloc, com es pot millorar la qualitat de les dades d’aquest tipus d’enquestes, a partir de dades de veu, dades visuals i dades recollides “a l’hora de la veritat” (in-the-moment of truth, en anglès), és a dir, immediatament just després d’un esdeveniment d’interès. En segon lloc, si es poden substituir part de les preguntes de les enquestes a partir de l’ús de dades mesurades, obtingudes gràcies a un dispositiu de seguiment per registrar el comportament en línia. Finalment, la tercera qüestió que abordarà la recerca serà si es pot aconseguir una imatge més completa de la realitat combinant noves oportunitats de mesurament amb dades d’enquestes web (mòbils), que permetin respondre preguntes que no podien ser tractades fins ara.

Una teoría keynesiana que unifica els cicles empresarials i el creixement

Amb KEYNESGROWTLuca Fornaro, que a banda de ser investigador del CREI també està vinculat al Departament d’Economia i Empresa de la UPF, desenvoluparà un marc de creixement keynesià per estudiar els cicles empresarials i el creixement en una teoria unificada, fet que representa un posicionament innovador respecte la literatura macroeconòmica tradicional. El nou marc combinarà la visió keynesiana, segona la qual les fluctuacions poden estar motivades per canvis en la demanda agregada, amb la idea que el creixement de la productivitat és el resultat de la inversió de les empreses en innovació.

El projecte, dotat amb 537.000 euros, consta de tres parts: en una primera, desenvoluparà el nou model de creixement keynesià amb empreses heterogènies, a partir del qual analitzarà l’impacte de la política monetària i fiscal sobre el creixement de la productivitat. En una segona part,  proporcionarà aquest model de creixement keynesià d’economia oberta, capaç de captar les interaccions entre la política monetària, els  fluxos de capital i el creixement de la productivitat. Finalment, demostrarà que el creixement de la productivitat respon a les fluctuacions del cicle empresarial i a les intervencions de política monetària i fiscal.

La UPF i el CREI, entre les catorze institucions de l’Estat amb ajuts

La UPF, juntament amb el CREI, es troben entre les catorze institucions d’Espanya que han obtingut ajuts ERC Starting Grant en la convocatòria 2019, en la qual l’Estat ha aconseguit 20 ajuts en total. Les úniques institucions que han obtingut més d’un ajut, a banda de la UPF, han estat el CSIC (amb 4), el Centre de Regulació Genòmica (amb 3) i  la Universitat de Salamanca (2).

Els països que acullen les institucions on es portaran a terme els projectes són 24. Els que han aconseguit més ajuts són Alemanya (amb 73 ajuts), el Regne Unit (64) i els Països Baixos (53). Pel que fa al sexe dels guardonats, els homes representen el 62%, i les dones, el 38%.

Els joves científics guardonats amb als ajuts ERC Starting Grant, que els permetran construir equips de recerca propis i dur a terme investigacions pioneres en totes les disciplines, pertanyen a 51 nacionalitats diferents. Mostra de la dificultat que comporta obtenir aquestes beques és que del total de propostes presentades (3.106), han estat seleccionades 408, un 13%.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact