Vés enrere Les ciutats de la Unió Europea tenen cada cop menys competències en la integració dels immigrants

Les ciutats de la Unió Europea tenen cada cop menys competències en la integració dels immigrants

Dirk Gebhardt, investigador associat de GRITIM-UPF, ha publicat un treball al Journal of Ethnic and Migraton Studies, en què analitza la creixent participació dels estats en aquest àmbit a través dels seus programes d’integració cívica.

23.03.2016

 

El paper que tenen les ciutats en la gestió de la integració d’immigrants en les ciutats europees és cada cop més reduït, enfront de l’aparició dels programes d’integració cívica (Civic Integration Programmes, CIP, en anglès) gestionats pels estats.

L’aparició en molts països europeus d’aquests programes, que es presenten com un mitjà per fer que les polítiques d’integració siguin mes eficients, contradiu la hipòtesi que les ciutats estan assumint un paper cada vegada més gran en la política d’integració dels immigrants.

Aquesta és una de les conclusions d’un treball publicat al Journal of Ethnic and Migration Studies, a càrrec de Dirk Gebhardt, investigador associat del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF), dirigit per Ricard Zapata-Barrero, i que va gaudir d’una beca intra-europea Marie Curie dins aquest grup de recerca entre els anys 2013 i el 2015.

L’encaix entre GRITIM i el seu projecte de recerca sobre polítiques locals d’integració es va manifestar mitjançant un workshop internacional sobre “a local turn in immigrant Integration,” que va organitzar GRITIM al començament de l’estada de Dirk Gebhardt al grup, i que va ser a més l’origen d’aquest article.

Els estats i de les ciutats davant les necessitats dels immigrants

Sobre la base de diferents documents polítics, informes, articles acadèmics i entrevistes amb els responsables dels CIP als Països Baixos, Alemanya i Suècia, l’article demostra com s’està reduint el paper que tenen les ciutats en la integració dels immigrants, i com s’estan transformant aquestes polítiques, posant en perill la capacitat per respondre a les necessitats concretes d’aquest col·lectiu.

Els CIP han reduït la cooperació entre els governs centrals i els nivells inferiors de govern: centrats en els estudis sobre la llengua, la societat i el mercat de treball, van ser introduïts pels governs estatals de tota Europa com una eina per reforçar, simplificar i harmonitzar les polítiques d’integració d’immigrants des d’una política d’estat, però no s’ajusten a un esquema de governança multinivell, en què les ciutats tenen un paper rellevant.

A través de la creació de diferents estructures, els estats es preocupen més per fer que aquest col·lectiu demostri lleialtat a través de cursos o de passar proves de coneixement, per exemple, sobre uns vagament definits “valors nacionals”, que no pas a respondre amb flexibilitat a les necessitats específiques i canviants locals o a les noves tendències migratòries.

Cap a un canvi de perspectiva

L’article es planteja que en lloc de comparar les polítiques locals i nacionals en funció dels marcs polítics o del grau d’integració dels immigrants, pot ser més productiu analitzar-ho en funció de la posició que les ciutats i els estats tenen a l’hora de desenvolupar aquestes polítiques, i com aquesta posició pot contribuir a perspectives potencialment divergents.

Una perspectiva específica de les ciutats és la seva proximitat als problemes nous i emergents: l’àmbit urbà és el nivell més sensible a l’hora de notar l’impacte de les noves tendències de la immigració, i el primer a reaccionar. Altres elements a tenir en compte són el diferent grau de competències sobre la matèria, o la major permeabilitat de les fronteres de la política ciutadana a les idees i reivindicacions emergides de la societat, enfront la rigidesa, l’ordre legal i la sobirania característiques de la perspectiva estatal.

Alemanya, Països Baixos i Suècia: tres estudis de cas

L’article analitza els casos de tres països (Alemanya, Països Baixos i Suècia) que han posat en marxa els seus CIP respectius, en diversos moments en el temps i amb un abast diferent. En els tres casos, aquests programes han donat lloc a una centralització de les polítiques d’integració, i com a resultat, el paper de les ciutats en aquesta matèria ha disminuït i s’ha debilitat la coordinació “ciutats-estat”.

Altres característiques que comparteixen els tres casos és que els CIP es van introduir i es canvien amb freqüència sense consultar gaire amb les ciutats, fins i tot quan aquestes es veuen afectades; i que hi ha una tendència a substituir la cooperació existent o potencial entre les ciutats per una cooperació amb els agents del mercat o del tercer sector que operen sota contractes de servei.
 

Article de referència: "Gebhardt, Dirk.  'When the state takes over: civic integration programmes and the role of cities in immigrant integration'.  Journal of Ethnic and Migration Studies, Vol. 42:5, 2016

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact