Vés enrere Per què Barcelona s’ha convertit en un “hub” de recerca de les desigualtats en salut?

Per què Barcelona s’ha convertit en un “hub” de recerca de les desigualtats en salut?

Un article fet per investigadors vinculats al Grup de Recerca GREDS-EMCONET  de la UPF i al JHU-UPF Public Policy Center analitza les causes per les quals la capital catalana, en les darreres quatre dècades, ha produït un gran volum de recerca en aquest àmbit, i determina que ha estat possible gràcies a gràcies a una combinació de factors contextuals històrics i sociopolítics.

28.07.2022

Imatge inicial

Una anàlisi bibliomètrica del camp de la recerca científica global en desigualtats en salut portada a terme l’any 2018 va trobar que Espanya era el 10è contribuïdor global en aquest àmbit durant el període 1966-2015. A més, la gran majoria d’aquesta producció científica, aproximadament el 45%, s’adscrivia a un nombre reduït d’institucions amb seu a Barcelona, fet que converteix la ciutat en un potencial centre de recerca en aquest camp.

Ara, quatre anys després, un article científic publicat aquest mes de juliol al Journal of Critical Realism ha analitzat què determina aquesta capacitat local per produir recerca sobre les desigualtats en salut, i com i per què la ciutat de Barcelona ha generat tanta recerca en aquest àmbit durant aquest període.

La troballa posa de manifest el paper important que juga un marc polític favorable, la presència d’un nombre adient de persones motivades (políticament i científica) i una massa crítica suficient; així com un entorn propici

El treball està signat per la mateixa autora de l’anàlisi bibliomètrica, Lucinda Cash-Gibson, juntament amb Eliana Martínez-Herrera, Astrid Escring-Pinol i Joan Benach, tots ells vinculats al Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, Ecologia - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) del Departament de Ciències Polítíques i Socials de la UPF i al Johns Hopkins University- Pompeu Fabra University Public Policy Center  (JHU-UPF Public Policy Center).

“Els nostres resultats confirmen que diversos mecanismes causals s’han activat en el marc de determinades condicions contextuals al llarg d’aquestes quatre dècades, una combinació de factors que ha contribuït a generar el gran volum d’investigació sobre desigualtats en salut realitzats des de Barcelona”, afirmen els autors.

La troballa posa de manifest el paper important que juga un marc polític favorable, la presència d’un nombre adient de persones motivades (políticament i científica) i una massa crítica suficient; així com un entorn propici, que inclou el bon lideratge i la gestió i infraestructura de suport a la recerca, factors tots ells que han permès mantenir i enfortir aquestes capacitats de recerca al llarg de dècades, malgrat les limitacions en els recursos existents.

L’estudi se centra a analitzar sis mecanismes causals

El treball, realitzat amb un enfocament científic “realista”, i combinat amb una metodologia explicativa d’estudi de casos, tracta de provar i afinar sis mecanismes causals, tot i identificant les condicions contextuals que podrien haver-los activat. Les dades es van triangular a partir de deu entrevistes semiestructurades a acadèmics, l’ús de la literatura científica i altres fonts de la “literatura gris” no científiques.

Els sis mecanismes causals analitzats, que mostren una interacció entre ells, van ser: (1) el reconeixement i la conscienciació vers el tema; (2) el sentiment de responsabilitat ètica i moral d’actuar; (3) tenir cura de la recerca de qualitat; (4) l’assignació de recursos dedicats a la infraestructura de recerca en desigualtats en salut pel que fa a recursos humans i (5) d’informació; i (6) el fort sentit de capital social cognitiu.

Barcelona ha aglutinat un conjunt de factors essencials que l’han portat a l’èxit

Els investigadors afirmen que la ciutat, durant les quatre dècades que engloba l’estudi, ha estat quasi sempre liderada per governs socialdemòcrates, o en coalició amb altres forces progressistes, amb forts valors igualitaris i de justícia social, que han fet de la salut pública una de les seves principals prioritats.

A més, “Barcelona és una ciutat força progressista perquè està oberta a les idees internacionals i fomenta una amplia i potent comunitat científica. L’evidència suggereix que aquesta obertura a noves idees i l’aprenentatge compartit, especialment a partir dels primers anys 80 i més enllà, va facilitar el desenvolupament local de les capacitats de recerca en desigualtats en salut”, afirmen els autors de l’estudi.

“Barcelona és una ciutat força progressista perquè està oberta a les idees internacionals i fomenta una amplia i potent comunitat científica"

Altres factors que també esmenten són: la presència i el lideratge de persones clau a les institucions públiques; l’encert de la presa de decisions estratègiques importants per part de l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública de Barcelona; la bona gestió institucional; la dotació de recursos suficients, i la formació de xarxes de recerca locals, que després s’han ampliat a escala nacional i internacional, i que han fomentat un fort sentit de capital social cognitiu.

Els autors, conscients de les limitacions del seu estudi, demanen que hi ha hagi més investigació sobre aquest tema en altres entorns locals, nacionals i globals: “Aquest tipus de coneixement podria identificar no solament les bones pràctiques realitzades, sinó també els reptes plantejats per orientar les futures estratègies d’enfortiment de la capacitat de recerca de les desigualtats en salut en entorns diferents”, asseguren.

Treball de referència: Cash-Gibson, E., Martínez Herrera, E., Escrig-Pinol, A. i Benach, J. (juliol 2022). “Why and how Barcelona has become a health inequalities research hub? A realist explanatory case study”. Journal of Critical Realism

https://doi.org/10.1080/14767430.2022.2095121

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació