Vés enrere Barcelona disposa del primer mapa del món que prediu el risc de trobar-se un mosquit tigre

Barcelona disposa del primer mapa del món que prediu el risc de trobar-se un mosquit tigre

Es tracta d’un mapa digital, únic al món i desenvolupat en el marc del projecte #MosquitoAlertBCN, que informa en temps real i a una escala de 20 metres sobre la probabilitat que un mosquit i una persona es trobin o interaccionin aquell dia. 

01.10.2021

Imatge inicial

L’equip del projecte #MosquitoAlertBCN ha desenvolupat el primer mapa de risc diari de trobar un mosquit tigre a Barcelona. Es tracta d’un mapa digital, únic al món, que informa en temps real i a una escala de 20 metres sobre la probabilitat que un mosquit i una persona es trobin o interaccionin aquell dia.

L’eina també permet fer una predicció d’aquest risc a set dies vista. La creació d’aquest mapa és part de #MosquitoAlertBCN, un projecte de recerca liderat pel CREAF i que està codirigit per John Palmer, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. També hi participen l’empresa IRIDEON i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona i “la Caixa” en el Pla Barcelona Ciència 2019. La finalitat de l’estudi és incorporar aquest model predictiu a la gestió de mosquits de la ciutat que duu a terme l’ASPB i contribuir a la millora del control d’aquests insectes a la ciutat.

El risc de trobada entre mosquits i persones es calcula amb un model matemàtic que es nodreix de dades de mosquit tigre obtingudes de diferents fonts a temps real. Per una banda, la informació obtinguda a través de la ciència ciutadana de Mosquito Alert, que permet des de fa anys que persones anònimes notifiquin les observacions del mosquit a la seva aplicació, i per altra, les dades obtingudes a partir de la xarxa de trampes intel·ligents i trampes tradicionals distribuïdes per la ciutat que gestiona l’ASPB. A més, el model després afina el risc incorporant altres factors que afavoreixen que un mosquit i una persona es trobin: informació sobre el tipus de paisatge urbà a Barcelona, dades sociodemogràfiques sobre la densitat de població i el seu poder adquisitiu, i dades climàtiques, com la temperatura, humitat relativa i vent, que condicionen l’activitat dels mosquits.

El mapa també incorpora un espai on es pot veure com ha evolucionat el risc de trobada entre mosquits tigre i persones dels darrers quatre anys. Aquest 2021, per exemple, ha estat l’any amb més risc dels darrers quatre.

Segons John Palmer, investigador de la UPF i codirector de Mosquito Alert, "el mapa ens indica el risc d’interacció entre les persones i els mosquits tigre i per això té en compte també dades sociodemogràfiques. Pot donar-se el cas, per exemple, que en un lloc pot haver-hi molts mosquits, però si la densitat de població és molt baixa, el risc de trobades serà baix, com passa a la zona de Vallvidrera o a la zona industrial del port de Barcelona. D’altra banda, el mapa revela que en zones amb més densitats de gent, la mateixa quantitat de mosquits suposa un risc d’encontres més elevat."

Per la seva banda, Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF i codirector de Mosquito Alert, assegura que "les noves tecnologies i la participació ciutadana han permès desenvolupar aquest sistema predicció a temps real del risc de mosquit tigre únic al món. Això fa que pugui esdevenir una eina pràctica que permeti anticipar-se i actuar de forma molt més dinàmica i efectiva en punts calents d’activitat de mosquits."

Ara mateix, el mapa també incorpora un espai on es pot veure com ha evolucionat el risc de trobada entre mosquits tigre i persones dels darrers quatre anys. Aquest 2021, per exemple, ha estat l’any amb més risc dels darrers quatre.

Ara per ara, el mapa desenvolupat per l’equip de #MosquitoAlertBCN es troba en fase de prova com a eina de gestió del mosquit tigre per part l’ASPB. “La incorporació de mapes de risc i models predictius a curt termini ha de permetre fer una gestió dirigida, prioritzant la prevenció, i millorant el Programa de vigilància i control de vectors que duem a terme des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)”, afegeix Tomàs Montalvo, Responsable Programa de vigilància i control de mosquits de Barcelona.

D’altra banda, l’equip del projecte està treballant per implementar els models en un àmbit geogràfic més gran que arribi, en una primera fase a cobrir tota Catalunya, i més endavant, a Espanya. La idea és exportar aquest sistema a altres ciutats del món i convertir el mapa en una eina útil en la gestió del mosquit tigre.

Trampes intel·ligents per mosquits tigres

A més de les dades de ciència ciutadana, els mapes de predicció de risc es nodreixen de la informació obtinguda amb les trampes intel·ligents de l’empresa IRIDEON, aquestes són trampes professionals tradicionals, connectades a través d’Internet i equipades amb un sensor que, mitjançant la intel·ligència artificial identifica l’espècie que ha capturat, el seu sexe i la seva edat. “Les dades de la trampa són enviades a l’ASPB i a Mosquito Alert en intervals de 15 minuts, es pot dir que gairebé a temps real”, explica Joao Encarnacao de IRIDEON. Per altra banda, també utilitzen dades de trampes tradicionals, que ofereixen dades setmanals i que necessiten que un tècnic revisi i analitzi al laboratori els mosquits capturats al parany. Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha una xarxa de 22 trampes tradicionals en espais públics que gestiona l’ASPB i una petita xarxa de trampes que gestiona un grup de voluntaris a casa seva. La ciència ciutadana, la xarxa de trampes intel·ligents i la xarxa de trampes tradicionals enriqueixen diàriament els models per estimar el risc de mosquit tigre a la ciutat comtal.

La predicció

L’índex de risc va de 0 a 1, on 1 és el valor més alt. El risc estimat en els darrers quatre anys mostra que la ciutat de Barcelona té en conjunt un risc baix que sovint no supera valors de 0,15, tot i que en alguns districtes o zones es poden arribar a valors de 0,2 en moments concrets de l’any, i variar molt d’un any per l’altre. Aquest any, per les condicions meteorològiques i les poques pluges que hi ha hagut al llarg de la primavera i principi d’estiu, els valors s’han mantingut baixos a tota la ciutat. Segons les dades històriques, del 2018 endavant, l’Eixample, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi son els districtes amb els valors més alts.

Què puc fer si al meu barri es preveu un alt risc de mosquit tigre?

Com els gestors, totes les persones que facin seguiment d’aquesta previsió poden anticipar-se veient la previsió i prendre mesures per revertir la tendència, sent la més efectiva evitar l’acumulació d’aigua a casa perquè l’insecte no es pugui reproduir.

L’ASPB actua en els espais públics de la ciutat per reduir les poblacions de mosquits. Cada any, identifica i vigila elements de risc on poden haver-hi mosquits i on poden representar un problema i intervé on se’n detecta activitat. Igualment, atén les incidències ciutadanes relacionades amb la presència de mosquits, contactant amb la persona afectada, fent inspeccions a la via pública, aplicant mesures preventives, correctores i de control si calen, fent un seguiment continuat fins a la resolució de la incidència i assessorant sobre les mesures a aplicar a la propietat privada. En aquest sentit, cal destacar que molts punts de cria es troben en l’àmbit domèstic (jardins, patis, terrasses…), per la qual cosa resulta imprescindible la implicació de tota la societat a l’hora de prevenir-ne la reproducció.

S’ha de tenir en compte que una femella de mosquit pot pondre en una setmana fins a 200 ous en petits recipients com gerros, cubells, testos o joguines, per tant, és necessari fer revisió cada 5 o 7 dies de les zones exteriors per no acumular aigua en aquests espais. Així, revisar, buidar, retirar o protegir la mesura més senzilla i eficaç que es pot aplicar a casa per evitar que el mosquit tigre es reprodueixi.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació