Notícies i Activitats Notícies i Activitats

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Quan i per què els polítics fan servir la retòrica emotiva en els discursos parlamentaris?

Quan i per què els polítics fan servir la retòrica emotiva en els discursos parlamentaris?

Un estudi amb la participació de Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, sosté que la retòrica emotiva és una de les eines que els polítics utilitzen estratègicament per atreure els votants. Publicat a l’American Political Science Review, l’article analitza dos milions de discursos parlamentaris, pronunciats a les cambres baixes dels parlaments del Regne Unit (entre el 2001 i el 2019) i Irlanda (entre el 2002 i el 2013).

07.06.2021

Imatge inicial

Els polítics utilitzen recursos emocionals en els seus discursos en seu parlamentària en funció del tipus de debat al qual s’enfronten, i fan servir la retòrica emotiva de manera estratègica i selectiva, principalment per atraure els votants. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista American Political Science Review (APSR) amb la participació de Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Institucions i Actors Polítics), conjuntament amb Moritz Osnabrügge (Universitat de Durham, com a primer autor) i Sara B. Hobolt (London School of Economics and Political Science).

“La nostra recerca proporciona evidencies que els incentius per atraure els votants difereixen sistemàticament segons la tipologia dels debats”

Els darrers anys s’ha fet molta recerca que demostra que les emocions són importants en la política i que l’ús de la retòrica emotiva, a partir d’un llenguatge positiu o negatiu, és habitual durant les campanyes electorals. També s’ha fet recerca dins els partits polítics pel que fa a la presa de posició i la dissidència expressada en els debats parlamentaris, però s’ha estudiat menys quan i per què els polítics utilitzen la retòrica emotiva en els seus discursos en l’àmbit legislatiu, un aspecte que ara els tres autors amplien amb el seu treball.

El llenguatge emotiu es refereix generalment a un estil de comunicació que provoca una resposta emocional de l’oient, evocant així reaccions positives o negatives que van més enllà del significat específic de la paraula o la frase utilitzada. Així, pot ser una eina poderosa per convèncer la gent de la validesa d’un missatge concret, i des del punt de vista de la competència electoral, hi ha proves que relacionen les apel·lacions que provoquen emocions amb l’èxit electoral de determinades formacions polítiques.

Anàlisi de dos milions de discursos pronunciats a la Cambra dels Comuns i a la Dáil Éireann

L’anàlisi inclòs en l’article cobreix dos milions de discursos pronunciats a la Cambra dels Comuns i a la Dáil Éireann, les cambres baixes dels parlaments de Gran Bretanya i  d’Irlanda, respectivament. Concretament, un milió de discursos parlamentaris, que són tots els que han tingut lloc a la Cambra dels Comuns entre el 2001 i el 2019, i un milió més de discursos pronunciats a la Dáil Éireann entre els anys 2002 i 2013.

Els autors van escollir el Parlament del Regne Unit perquè és un dels més antics del món, un entorn institucional ideal per estudiar aquests tipus de discursos. “Ens vam centrar en la Cambra dels Comuns perquè és la més poderosa de les dues cambres legislatives del Regne Unit i els debats que s’hi celebren difereixen pel que fa al seu perfil i la magnitud del públic al qual s’adrecen, fet que ens ha permès comparar la retòrica emotiva entre diferents tipus de debat”, afirmen els autors. En una segona etapa, l’estudi dels discursos pronunciats a la cambra baixa del parlament irlandès els ha permès corroborar i generalitzar les seves conclusions.

Debats legislatius de perfil alt i de perfil baix: dos estils de discursos diferents

L’article, que a partir de l’anàlisi de com els polítics utilitzen la retòrica emotiva als parlaments contribueix a la comprensió de la competència política i el comportament legislatiu, subratlla les diferències pel que fa als incentius que tenen els legisladors segons el tipus de debats. “La nostra recerca proporciona evidencies que els incentius per atraure els votants difereixen sistemàticament segons la tipologia dels debats”, apunten els autors. Així, en els debats legislatius de perfil alt, els parlamentaris tenen més incentius per utilitzar una retòrica emotiva per atraure l’atenció d’un públic més nombrós, que capten a partir d’un contingut polític i d’un llenguatge més emotiu.

Es pot dir que el PMQs és el debat al qual els ciutadans estan més exposats, i aquest fet dóna incentius als diputats a utilitzar un llenguatge més emotiu

A la Cambra dels Comuns, és el cas de les Preguntes al Primer Ministre (Prime Minister’s Questions, PMQs), un debat que es fa setmanalment. Es tracta d’una convenció durant la qual el primer ministre respon a les preguntes dels diputats, especialment del líder de l’oposició. És el moment parlamentari més destacat de la setmana, retransmès en directe i cobert extensament pels mitjans de comunicació.

Es pot dir que el PMQs és el debat al qual els ciutadans estan més exposats, i aquest fet dóna incentius als diputats a utilitzar un llenguatge més emotiu. Altres debats amb aquest perfil alt són els Queen’s Speech, que tenen lloc anualment al començament de cada nou curs parlamentari (en què la reina llegeix les principals prioritats del govern, i on també participen el primer ministre i el líder de l’oposició) o  les Dáil Leaders’ Questions, les preguntes al primer ministre d’Irlanda.

En el sentit contrari, en els debats legislatius de perfil baix, i que no són tan seguits ni generen tanta expectació, els polítics tracten principalment d’adreçar-se als seus col·legues de parlament, i per tant, la retòrica emotiva és menys pronunciada.

Una nova aplicació per mesurar la retòrica emotiva

El treball presenta una nova aplicació metodològica per mesurar la retòrica emotiva i ho fa combinant el diccionari Affective Norms for English Words, ANEW (Normes Afectives per a Paraules en Anglès), amb noves tècniques d’incorporació de paraules, que els permet crear un diccionari específic dins aquest camp. Així, la nova eina classifica les paraules emotives i neutres mitjançant ANEW i d’altra banda identifica noves paraules que s’utilitzen en els discursos parlamentaris per ampliar aquestes dues categories.

Núvols de paraules amb paraules emotives i neutres identificades pels autors

Per exemple, algunes de les paraules neutres que incorporen els autors són “passarel·la”, “diàmetre”, “metres” i “radiadors”, i algunes de les paraules emotives, “espantós”, “empàtic”, “horrible” i “admiració”. Quant als àmbits en què trobem un nivell mitjà de retòrica emotiva més elevat hi ha “teixit social”, “grups socials” i “benestar i qualitat de vida”, i els àmbits on trobem el nivell de retòrica emotiva més baix, “sistema polític” i “economia”. “La nostra tècnica de mesura capta l’ús del llenguatge emotiu en un entorn polític amb més precisió”, asseguren els investigadors.

Els autors conclouen el seu treball fent un recordatori: malgrat que els discursos parlamentaris emotius poden tenir implicacions positives, amb un increment de l’interès públic per l’activitat dels representants i la política en general, hi ha el risc que tinguin conseqüències negatives: “La retòrica emotiva també pot augmentar la polarització i afavorir els polítics que donen suport a les apel·lacions emocionals per sobre de la formulació de polítiques competents i coherents, i pot arribar a perjudicar la qualitat de la deliberació i, alhora, de la representació democràtica”, alerten.

Treball de referència: Osnabrügge, M., Hobolt, S.B., Rodon, T. (maig de 2021) “Playing to the Gallery: Emotive Rhetoric in Parliaments”. American Political Science Review (pp. 1-15)
DOI: https://doi.org/10.1017/S0003055421000356

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit