La salut de les dones grans està determinada per les característiques de la seva parella
Una recerca encapçalada per Jordi Gumà, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, conclou que per conèixer millor l’estat de salut de les persones grans que viuen en parella és bàsic entendre les característiques socioeconòmiques d'ambdós membres. Es tracta d’un estudi pioner, ja que per primera vegada analitza la informació sobre el nivell educatiu, socioeconòmic, edat i estat de salut dels dos membres de la parella de manera combinada, i no per separat, i se centra en Espanya, el primer cas fet sota aquest plantejament.
La salut de les dones de 65 anys i més mostra estar relacionada, a part de amb les seves pròpies característiques socioeconòmiques, amb les de les seves parelles, com a conseqüència de les normes de gènere tradicionals. Aquesta és una de les principals conclusions d’una recerca liderada Jordi Gumà, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, feta conjuntament amb Jeroen Spijker, investigador Ramón y Cajal I3 del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB), i centrada en el cas d’Espanya.
L'estudi, publicat a Gaceta Sanitaria, analitza les diferències de salut entre la població espanyola de 65 a 81 anys d'edat que viu en parella.
Segons Jordi Gumà, que és membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DEMOSOC) de la UPF, aquesta situació s’agreuja per diversos motius: “El fet de tractar-se en molts casos de les cuidadores de les seves parelles (dels seus homes), implica un doble impacte sobre la salut femenina com a conseqüència de les desigualtats de gènere: pel fet de ser dependents econòmicament de les seves parelles; i pel fet d'haver d'assumir una major càrrega diària com a cuidadores”, explica.
L’estudi, publicat recentment en la seva versió final impresa a la revista Gaceta Sanitaria, analitza les diferències de salut entre la població espanyola de 65 a 81 anys d'edat que viu en parella, considerant tant les característiques socioeconòmiques de tots dos membres de manera individual com combinada. Es tracta d’un enfocament pioner respecte a les recerques fetes fins ara, que s’han centrat en l’anàlisi individual.
L’objectiu general de l’estudi ha estat determinar si a més del nivell educatiu del propi individu, un indicador habitual en aquest tipus de recerques, també les característiques de la parella (nivell educatiu i estat de salut) i de la llar en general (capacitat econòmica i bretxa d’edat del cònjuge) afecten la salut de les persones de 65 anys o més que viuen conjuntament.
L’estat de salut de l’altre membre de la parella, un factor determinant
L’estudi demostra que la convivència amb una parella que no té bona salut s’associa amb gairebé el doble de probabilitats d’estar en la mateixa situació, i que la salut de les dones és significativament millor si el seu nivell educatiu és superior al de la seva parella, un resultat que va ser menys significatiu en el cas dels homes.
"Segons els nostres resultats, viure amb un marit més gran, amb una salut delicada, penalitza la salut femenina".
“L'estat de salut de l’altre membre de la parella és la variable que mostra el major efecte sobre la salut de la població espanyola de 65 anys i més que viu sota aquest model de convivència, tot i que la salut de les dones sembla ser més sensible al nivell educatiu de la seva parella i a la situació econòmica general de la llar”, afirmen els autors.
En aquest sentit, la recerca troba una clara implicació de gènere: “Segons els nostres resultats, viure amb un marit més gran, amb una salut delicada, penalitza la salut femenina. Per contra, la càrrega de treball addicional és menor per als marits quan les seves dones tenen una salut deficient, ja que els homes solen compartir aquesta càrrega amb altres familiars, principalment dones, sobretot filles o nores”, apunten.
D’altra banda, l’estudi ha demostrat l’existència d’un efecte d’aparellament selectiu, ja que és més probable que en una parella coincideixin dues persones amb un perfil socioeconòmic i moltes vegades un comportament similar. Aquest aparellament selectiu (parelles que s’assemblen a un mateix) a edats més joves, pot tenir un efecte acumulatiu sobre la salut al llarg dels anys, com a conseqüència de factors de comportament, com ara fumar, dieta, consum d’alcohol, etc.
El cas peculiar d’Espanya, amb uns rols de gènere molt tradicionals
L’estudi s’ha centrat en analitzar el cas d’Espanya, a partir d’una mostra de prop de 1.800 persones de l’any 2015 de l’Enquesta Europea d’Ingressos i Condicions de Vida de persones grans (de 65 a 81 anys) que conviuen en parella. A partir de models de regressió logística independents per a dones i homes, els autors van obtenir l’estimació de les probabilitats de no tenir bona salut autopercebuda (com una persona percep el seu propi estat de salut general).
A Espanya, l’expansió educativa i la inserció massiva de dones al mercat laboral es va iniciar més tard que en altres països de l’Europa occidental.
Afirmen que van triar Espanya com a cas d’estudi perquè fins ara, les recerques sobre la relació entre perfils educatius conjunts (de la parella i propis) i estat de salut s’havien centrat als EUA o als països del nord, oest i centre d’Europa, però no s’havia analitzat cap país del sud del continent europeu.
A més, segons els autors, Espanya és un cas especialment interessant perquè l’expansió educativa i la inserció massiva de dones al mercat laboral es va iniciar més tard que en altres països de l’Europa occidental. En conseqüència, “els rols productius i reproductius a Espanya segueixen uns patrons molt tradicionals de gènere per a les cohorts més antigues estudiades, de manera que l’estat socioeconòmic femení està molt determinat per l’estatus de les seves parelles”, apunten.
Una recerca que pot ajudar a orientar les polítiques sanitàries
Per als autors, una contribució rellevant que el seu estudi pot aportar a les polítiques públiques és que “no només s’han d’orientar cap als grups vulnerables típics, com ara les famílies monoparentals o amb ingressos baixos, sinó també cap a les persones jubilades amb parella de baixa formació”. Així mateix, destaca que “els resultats de l’estudi són particularment rellevants per als professionals de la salut que estan en contacte diari amb pacients, ja que demostren que les desigualtats en salut queden més determinades en gran mesura a nivell domèstic que no pas a nivell individual”, conclouen.
Jordi Gumà, amb la col·laboració de Jeroen Spijker, és investigador principal del projecte “Prevention is better than cure when ageing is behind the door: interplay between social determinants of health in Spain” (INTERSOC-HEALTH) (2019-2022), cofinançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (projectes I+D+i, modalitat “Retos”) i per fons FEDER, i s’emmarca en el projecte internacional “Care, Retirement & Wellbeing of Older People Across Different Welfare Regimes” (CREW).
Article de referència: Gumà, J., Spijker, J. (març 2021). “¿Son importantes las características de la pareja para entender la salud en edades avanzadas? El caso español”. Gaceta Sanitaria (volum 35, núm. 2, pp.193-198)
Multimèdia
Perfils dels protagonistes:
