Vés enrere “Les crisis que vivim són l’expressió d’uns privilegis existents i d’un repartiment desigual de recursos”

“Les crisis que vivim són l’expressió d’uns privilegis existents i d’un repartiment desigual de recursos”

La XVI edició de la Jornada Ernest Lluch ha tingut lloc en format virtual el 26 de febrer al migdia, amb la participació dels experts Lucía Artazcoz, Christos Zografos i Margarita León, que han analitzat, respectivament, les crisis de salut pública, climàtica i social en què estem immersos.

26.02.2021

Imatge inicial

L’edició 2021 de la Jornada Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, organitzada per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, ha estat seguida en format virtual per prop de 160 persones, que han pogut escoltar l’anàlisi de la triple situació de crisi que vivim actualment, de salut pública, climàtica i social, a càrrec dels tres experts, que han pronunciat la seva ponència i han participat posteriorment en un debat.

Sota el títol “Tempesta perfecta. Crisi de salut pública, climàtica i social”, els ponents de la Jornada han estat Lucía Artazcoz, directora de l’Observatori de la Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i professora associada del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF; Christos Zografos, investigador Ramon y Cajal del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat, i Margarita León, professora de Ciència Política de la UAB.

Prop de 160 persones han pogut escoltar a través d'un acte en format virtual l'anàlisi de la triple situació de crisi que vivim actualment, de salut pública, climàtica i social.

L’obertura de la jornada ha anat a càrrec de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF i comissionat per a l’estratègia del Grup UPF, en representació del rector Jaume Casals. En les seves paraules, ha recalcat que la crisi provocada per la pandèmia ha fet sortir a la llum una sèrie de desajustos del nostre sistema sanitari, basat en un model hospitalocèntric: “Cal prioritzar els diferents elements de la salut pública, com ara la prevenció i l’atenció primària”, ha afirmat.

Seguidament, ha pres la paraula Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch. Ha destacat que amb la pandèmia encara s’han fet més evidents els canvis organitzatius que configuraran un nou model de la societat, sobretot pel que fa al treball i al consum. “Hi ha moltes necessitats personals que es transformaran en col·lectives, que s’hauran de resoldre de manera diferent”, ha assegurat.

Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, ha recalcat la necessitat d’actes com aquest per aglutinar tota la comunitat relacionada amb els estudis de l’àmbit de les ciències polítiques i socials: “És important mantenir espais de trobada, de reflexió i de transmissió de coneixements”.

Seguidament, Pere Jódar, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i conductor de la Jornada, ha donat pas a les intervencions dels ponents, als quals prèviament ha anat presentant. Abans de donar-los la paraula, ha recordat que la XVI edició de la Jornada Ernest Lluch s’emmarca en la Setmana de la Igualtat de la UPF, i que els ponents esmentarien diversos temes relacionats amb aquest àmbit.

D'esquerra a dreta: Carles Ramió, Joan Majó i Miquel Salvador

La crisi de salut pública, per Lucía Artazcoz

La primera intervenció ha anat a càrrec de Lucía Artazcoz, que ha analitzat la crisi de salut pública. Ha obert amb una presentació en què ha repassat diferents dades a Espanya i al món relacionades amb els estralls provocats per la covid-19, tant de contagis, excés de mortalitat o ocupació hospitalària. Ha recordat la manca de finançament i de recursos que pateix la salut pública, que només representa un 1,5% del total del pressupost del 2020 destinat a salut (incloses les vacunes): “No s’ha entès la importància de la salut pública, que ha patit una manca de prioritat i de comprensió”, ha emfasitzat. I ha afegit: "El 80% de la salut de la població depèn de les condicions de vida de les persones".

"La salut pública només representa un 1,5% del total del pressupost del 2020 destinat a salut".

Lucía Artazcoz ha enumerat una sèrie d’àmbits de millora i reflexió, començant pel model de residències (“el que ha passat amb les residències ha estat un drama, ha estat espantós, dolorisíssim”, ha lamentat), els reptes en l’àmbit comunicatiu, per comunicar millor i contrarestar la informació falsa; l’avaluació de totes les mesures adoptades; i la paritat de gènere en la presa de decisions, que no ha existit.

La crisi climàtica, per Christos Zografos

La ponència següent ha anat a càrrec de Christos Zografos, que ha incidit en la crisi climàtica, amb una exposició vinculada als aspectes socials i polítics amb els quals està relacionada. “La crisi climàtica afecta tot un seguit d'aspectes de la vida social, i alhora, afecta diverses poblacions de manera diferent”, ha afirmat. El professor Zografos ha repassat diversos determinants socials relacionats amb el canvi climàtic, és a dir, que fan que diferents col·lectius de persones pateixin amb més força els efectes devastadors que provoca: ha esmentat la raça, la classe social i els ingressos, el gènere i l’edat.

"Cal un canvi de model energètic, de transició ecològica, però que genera una sèrie de preguntes incòmodes".

En una segona part, ha parlat de la crisi climàtica com a una crisi sistèmica. "Estem instal·lats en l'era de l'Antropocè, en la qual el capitalisme genera plusvàlua a través de treure més valor a la natura del que li retorna per restaurar el dany causat", ha explicat. Per posar-hi remei, quines són les solucions per a la crisi climàtica? Per a Christos Zografos, cal un canvi de model energètic, de transició ecològica, però que genera una sèrie de preguntes incòmodes: d’on vindran els recursos per fer aquesta transició? De quina manera s’aconseguiran aquests materials? (com el liti, per fabricar les bateries elèctriques, que en un 70% es troba en països del Sud global) “Per afrontar el canvi climàtic, es requereix una ciència crítica i multidisciplinària, compromís democràtic i el repte de l’alteritat”, ha conclòs.

La crisi social, per Margarita León

Ja en la tercera ponència, Margarita León ha abordat la crisi social, en relació als possibles canvis i reformes de la política pública. Ha plantejat la crisi com una oportunitat, en la possibilitat de convertir-la en “una palanca de canvi” d’estructures socials. Les crisis econòmiques que s’han anat succeint entre el 1970 i el 2008, però, han posat a prova la capacitat de resistir dels estats, ja que les organitzacions són organismes resistents al canvi: “Els canvis més paradigmàtics en societats consolidades són més difícils de portar a la pràctica”, ha assegurat.

“Els canvis més paradigmàtics en societats consolidades són més difícils de portar a la pràctica”.

La professora de Ciència Política de la UAB ha remarcat que la resposta a l’augment de la demanda social que hi va haver durant la crisi del 2008 va ser la de més austeritat i retallades, mentre que en la del 2020 ha estat la de la mutualització del deute i la d’incrementar la despesa per mantenir l’escut social. Ha remarcat dos aspectes que la crisi de la covid-19 ha provocat: d’una banda, “la crisi ens posa una lent d’augment per poder veure les coses que funcionen malament, els problemes, i la necessitat de canvi de rumb; i de l’altra, ens marca els canvis i les decisions que caldria prendre per a un futur possible més sostenible”. El problema és que fan falta polítiques i acords transversals a llarg termini, i ara mateix, no veu que hi hagi coalicions per fer-ho possible, ja que “estem instaurats en escenaris polítics molt convulsos”.

Alguns apunts del debat final

La part final de la Jornada ha consistit en debat entre els tres ponents, a partir de qüestions que ha anat plantejant el moderador, Pere Jódar. La necessitat de convergència entre teories d’àmbits de coneixement diferents; la pobresa com a un dels determinants socials més importants de la salut, i que la pandèmia ha fet palès; les errades que hi ha hagut en la presa de decisions relacionades amb la covid-19 o la necessitat que diversos col·lectius que tenen experiència en crisis anteriors i en possibles solucions agafin posicions de lideratge, han estat alguns dels aspectes que s’han tractat. “Tenim el diagnòstic i sabem a on cal anar, però no sabem com hi hem d’arribar”, ha sentenciat Margarita León, que ha relacionat la triple crisis que estem vivint amb l'expressió d'uns privilegis i un repartiment desigual de recursos.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació