Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Les intervencions sociolaborals comunitàries milloren el benestar i la salut de les persones desocupades

Les intervencions sociolaborals comunitàries milloren el benestar i la salut de les persones desocupades

El Grup de Recerca en Desigualtats en Salut GREDS-EMCONET de la UPF ha participat en l’informe “Atur, salut i benestar”, impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament. L’informe es divideix en dos sub-estudis, que analitzen, respectivament, la relació entre atur i salut en una població desocupada a la ciutat de Barcelona, i tres estratègies comunitàries d’inserció sociolaboral a Madrid, Sevilla i L’Hospitalet.

04.12.2019

Imatge inicial

L’informe “Atur, salut i benestar”, impulsat per l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), en què han participat Andrés Peralta, Mireia Bolíbar, Irene Galí i Marisol Ruiz, membres del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut GREDS-EMCONET del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, es va presentar el passat 26 de novembre en una jornada al Palau Macaya de Barcelona. La constatació que les intervencions sociolaborals comunitàries tenen el potencial de millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones desocupades gràcies al desplegament d’accions i programes amb una dimensió grupal, és una de les principals conclusions que es desprèn de la recerca.

"El context de cada persona i la confluència de factors socioestructurals i individuals poden provocar la prolongació d'una situació d'atur".

Segons assenyala l’informe, que compta amb la col·laboració de la Federación Enlace, el vincle entre l’atur de llarga durada i un pitjor estat de salut es veu reforçat per les crisis macroeconòmiques i, contràriament, aquesta relació se suavitza amb la implementació d’intervencions socials. “L’atur no sols es tracta d’una situació d’absència de treball: el context de cada persona i la confluència de factors socioestructurals i individuals poden provocar la prolongació d’una situació d’atur, i poden comportar situacions de privació complexes de les quals és difícil recuperar-se”, assenyalen les autores.

Per això, l’informe fa evident la necessitat de portar a terme programes d’intervenció complexos i multidimensionals, que puguin complementar el servei prestat per programes autonòmics i estatals, i que tinguin la capacitat de revertir l’espiral negatiu d’apatia, aïllament i problemes de salut que implica l’atur, i d'aquesta manera millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones desocupades.

Dos estudis diferenciats elaborats per investigadors de GREDS-EMCONET

Un primer estudi, que té com a principal objectiu analitzar la relació entre atur i salut en una població desocupada, descriu les característiques socioeconòmiques i l’estat de salut de població en atur en situació de vulnerabilitat a la ciutat de Barcelona. I ho fa a partir de la informació de l’Enquesta de condicions de vida a persones usuàries dels serveis socials (2016), cedides per l’Ajuntament de Barcelona.

En un segon estudi es valoren de manera qualitativa tres estratègies comunitàries d’inserció sociolaboral, com a complement als serveis d’orientació i acompanyament al treball: el Servei d’Atenció Socioeducativa per a la Inclusió Social, a Madrid; el Programa d’Orientació Laboral i Acompanyament (OLA) a Sevilla, i Comunitat Activa d’ABD, a L’Hospitalet de Llobregat. Es tracta de tres estratègies de les quals s’ha valorat tant el procés de les intervencions, com els seus impactes en l’ocupabilitat i el benestar.

Els estudis han estat fets pels membres del Grup de Recerca GREDS-EMCONET Andrés Peralta, investigador predoctoral de la UPF vinculat també a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (primer estudi); i Mireia Bolíbar, investigadora Juan de la Cierva del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb Irene Galí i Marisol Ruiz, investigadores predoctorals (segon estudi), en col·laboració amb altres experts i recercadors de les entitats implicades.

La desocupació no és un fenomen homogeni i cal crear respostes adaptades a cada col·lectiu

L’informe assenyala quatre conclusions destacades: en primer lloc, s’evidencia que l’impacte negatiu de la desocupació no es distribueix homogèniament, sinó que afecta en major mesura aquells sectors de la població que ocupen posicions més desafavorides. A Barcelona, per exemple, amb dades del 2016, les dones migrants i amb grans dificultats socioeconòmiques són les que reporten pitjors indicadors de benestar respecte a la resta de la població enquestada.

En segon lloc, hi ha un important sector de la població desocupada que no rep prestacions i que es troba en una greu situació de desprotecció i vulnerabilitat social. Es constata una cronificació de la desocupació, així com l’associació entre el temps en desocupació i la mala salut.

En tercer lloc, les actuacions plantejades individualment des dels serveis públics d’ocupació centrades únicament en la millora de la ocupabilitat es mostren insuficients per combatre les situacions de vulnerabilitat social en les quals es veuen immerses les persones després de llargs períodes d’atur. Segons l’informe, és necessari crear respostes integrals a les necessitats específiques d’aquests col·lectius, així com promoure un canvi en el paradigma en la intervenció sociolaboral que contribueixi a mitigar la sensació de culpa i fracàs individual de les persones desocupades.

Finalment, es palesa que les intervencions sociolaborals comunitàries tenen el potencial de millorar el benestar, la salut i la qualitat de vida de les persones desocupades. Es proposen abordatges més respectuosos amb els temps, les condicions i les possibilitats de les persones desocupades, que enforteixen les seves xarxes socials i trenquen les dinàmiques d’aïllament. Segons les autores, “aquestes intervencions generen condicions de possibilitat perquè les persones puguin sostenir processos d’inserció en moments de gran vulnerabilitat, i garanteixen la seva participació activa en la societat i l'exercici dels seus drets socials més enllà de la vinculació amb el mercat laboral”.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit