“Per què en plena globalització les polítiques locals són cada vegada més rellevants?” és el títol de la lliçó inaugural que ha impartit Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB i actual tinent d’alcalde de Cultura, Educació i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona, que ha obert el curs 2019-2020 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

L’acte acadèmic, que ha tingut lloc el 7 de novembre, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella, ha estat presidit per Carles Ramió, comissionat per a l’estratègia del Grup UPF i catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat, i ha comptat amb la presència de Miquel Salvador, degà de la Facultat.

"Actualment no està clar que el poder estigui en la política".

En les seves paraules d’obertura, Carles Ramió s’ha adreçat als estudiants presents per dir-los que viuran un moment fascinant, ja que el poder, en la seva dimensió més institucionalitzada, i les institucions públiques, s’estan desenfocant, i àmbits com l’economia, les noves tecnologies o els algoritmes matemàtics, agafen rellevància: “Actualment no està clar que el poder estigui en la política. Els estats cada cop tenen menys poder, enfront l’economia globalitzada o la tecnologia”, ha afirmat.

Per a Carles Ramió, aquests canvis agafen encara més relleu en l’àmbit del poder local, en què s’estableix una gran competència entre ciutats i àrees metropolitanes, pel que fa a aspectes com ara el coneixement o la qualitat de vida. “A Barcelona estem en una situació ideal per captar coneixement a nivell mundial, tot i que ens manca un govern metropolità per articular-ho. Competim per ser un pol d’influència del sud d’Europa”, ha destacat.

Seguidament, Miquel Salvador ha fet una presentació del ponent, del qual, a banda del seu gran bagatge acadèmic (és el politòleg d’Espanya més citat a escala internacional) n’ha recalcat la seva vessant més aplicada i de transferència, amb experiència en els àmbits socials, educatius i de les polítiques sanitàries i culturals. Segons el degà, aquest tipus d’actes “ajuden a conèixer gent de l’entorn i que l’entorn ens conegui. Cal fomentar la transversalitat entre la societat i la universitat, que no pot convertir-se una torre d’ivori”.

Altres aspectes destacats del currículum de Joan Subirats Humet (Barcelona, 1951) són el fet que sigui el fundador i impulsor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i del màster interuniversitari en Gestió Pública, impartit conjuntament per la UAB, la UPF i la UB, i que ja ha arribat a la seva 30a. edició.

Durant la lliçó inaugural, Joan Subirats ha emfasitzat que l’objectiu de la ponència es plasmava en el seu títol: per què, en plena globalització, les polítiques locals són cada cop més rellevants. Per al ponent, el municipalisme és un element molt important des del punt de vista del sistema polític, tot i que tradicionalment la ciència política ha treballat més en l’àmbit estatal. “Prefereixo parlar d’esferes de govern que de nivells de govern, ja així es tenen en compte l’especificitat temàtica i competencial pròpia d’un determinat àmbit”.

“Les ciutats que generen més barreja són les creen més innovació”.

Joan Subirats ha subratllat la importància de la “ciutat global” com a lloc de trobada, de bullici i de barreja social per generar innovació, coneixement i atreure talent: “El fet que estiguis en un lloc ple de gent que fa coses diferents propicia que es generin oportunitats que mai no tindries en llocs més tranquils però que no trobes mai ningú diferent de tu. Les ciutats que generen més barreja són les que creen més innovació”.

Com a exemple ha parlat del poder que estan adquirint les empreses tecnològiques i de l’economia col·laborativa, amb una gran capacitat d’influència i de disrupció a nivell de la ciència política. Això fa que els poders públics vagin per darrere de moltes aplicacions i serveis que estan fent servir els ciutadans, i que s’han instaurat sense demanar cap mena de permís. Segons Subirats, “les ciutats són cada vegada més importants a l’hora d’entendre el que està passant a nivell global, perquè són els llocs físics on tenen lloc totes aquestes coses”.

Tres factors de gestió pública per impulsar des de les ciutats

En la part final de la lliçó, Joan Subirats ha parlat de tres factors de gestió pública que posen de relleu el valor de les ciutats. En primer lloc, la igualtat, un concepte que durant el segle XX implicava una lògica intervencionista de l’estat, segons el qual el poder polític havia d’intervenir per fer efectives la llibertat i la igualtat, i que suposava que no es podia fer distinció entre les persones. Segons el ponent, “avui en dia, en canvi, més que d’igualtat cal parlar de diversitat, vista com "un factor de qualitat en els serveis públics, que implica un tracte personalitzat i una eficàcia que reconeix la diferència. La prestació de serveis és més eficaç des de la proximitat que des de la llunyania”.

"La prestació de serveis és més eficaç des de la proximitat que des de la llunyania”.

En segon lloc, ha parlat de diverses incerteses que planen sobre el futur laboral dels joves. D’una banda, de la necessitat de replantejar les polítiques d’ensenyament, que van des de la desespecialització (ha posat com a exemples el Grau Obert UPF o el grau en Global Studies) fins a la necessitat d’educar a partir d’una barreja d’elements educatius, culturals, científics, tecnològics, etc, i que és molt difícil de portar a terme si no es fa des de la ciutat. “A les ciutats podem treballar a partir del problema, no de la competència. Cal construir capacitats de govern des de la dimensió de la competència”, ha assegurat.

Finalment, el tercer element que ha destacat ha estat el tema de l’emergència climàtica, que també afavoreix la dimensió dels municipis, ja que tot i la necessitat de tenir certeses científiques, per tirar endavant mesures efectives en aquest àmbit, “és bàsic el canvi de consum i d’hàbits de les persones, i això només s’aconsegueix treballant des de les polítiques municipals i de l’estudi de problemes concrets”.

A la part final de l’acte, Carles Ramió ha esmentat la necessitat cada cop més notòria d’optar per una formació no especialitzada, que garanteixi tres competències bàsiques (llegir, escriure i parlar). Però “cal fer-ho a través d’una visió holística, integral i multidisciplinària, que permeti abordar els problemes des de la creativitat i el lideratge d’equips”. Aquestes competències es completarien amb una formació sòlida a nivell humanístic i matemàtic.

> Àlbum de fotos publicat a Flickr