Fernando Guirao, que des de l'any 1995 era ja titular a la UPF d'una càtedra Jean Monnet d'Història de la Integració Europea, ha rebut recentment la distinció de catedràtic Jean Monnet d'Història "ad personam".

Es tracta d'un reconeixement amb caràcter permanent per la qualitat del conjunt de la seva activitat acadèmica, atorgat per l' Agència Executiva d'Educació, Audiovisual i Cultura de la Comissió Europea.

D'aquesta manera, el professor Guirao es converteix en el primer catedràtic Jean Monnet d'Història "ad personam" a Catalunya. De fet, des del 2008 hi ha hagut només tres càtedres d'aquestes característiques a l'Estat espanyol.

Segons la resolució de la convocatòria, a la qual es podien presentar els titulars de càtedres Jean Monnet i els professors de nivell de catedràtic dels sistemes universitaris nacionals de tot el món, Fernando Guirao rebrà 45.000 euros per desenvolupar el projecte " History matters! Learning from the past in times of crisis". Amb una durada de tres anys, el projecte inclou activitats de recerca, de docència i de divulgació en l'àmbit de la història de la integració europea.

El programa Jean Monnet, que va néixer l'any 1990, inclou diferents accions amb l'objectiu d'estimular l'excel·lència en la docència, la recerca, la reflexió i el debat al voltant de la integració europea en centres d'ensenyament superior, tant a dins com a fora de la UE. També vol fomentar el coneixement i la sensibilització sobre els temes relacionats amb la integració europea entre experts acadèmics i la ciutadania europea en general, a més de donar suport a institucions i associacions clau en aquest àmbit.

Expert i divulgador de la integració europea

Fernando Guirao (Granada, 1962) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Madrid (1986) i doctor en Història i Civilització per l'Institut Universitari Europeu de Florència (1993). A banda de la seva vinculació a la UPF, en la qual va obtenir el premi Consell Social a la Qualitat a la Docència del curs 2007-2008, és professor afiliat de la Barcelona Graduate School of Economics des de l'any 2007.

Ha estat investigador visitant del Council on West European Studies de la Universitat de Yale (1992-1994), del Departament d'Història Econòmica de la London School of Economics and Political Science (1995), del St. Antony's College de la Universitat d'Oxford (1997) i de la Graduate School of International Studies de la Universitat Nacional de Seül (2009).

Des del 1996 és membre de l'European Union Liason Committee of Historians, un grup de professors establert l'any 1982 per difondre la recerca sobre la història de l'Europa de la post-guerra. És membre del comitè editorial del Journal of European Integration History, l'única revista científica internacional en l'àmbit de la història de la integració europea; i des del 2013, de la Revista CIDOB d'Afers Internacionals.

Les seves publicacions més recents són (juntament amb Frances M.B. Lynch) A Lifetime's Search for a Theory of Historical Change-An Introduction to the Work of Alan S. Milward, introducció al volum Alan S. Milward and a Century of European Change (Londres, Routledge Studies in Modern European History series, 2012), editat per Guirao, Lynch and Ramírez.També és autor de Democrazie. L'Europameridionale e la fine delle dittature (Milà, Mondatori Education-Quaderni di Storia-Le Monnier, 2010), juntament amb Mario del Pero, Victor Gavin i Antonio Varsori. La seva publicació més citada es Spain and the Reconstruction of Western Europe, 1945-57. Challenge and Response (Londres i Nova York, Macmillan, St. Martin's Press, 1998).