Els assistents de veu podrien servir per fer "life coaching"
El coaching de vida (life coaching) és un procés en què un coach ajuda una persona a identificar i aconseguir els seus objectius més importants en l'àmbit personal i professional. La idea és donar a la persona eines i ensenyar-li actituds que li permetin apoderar-se de la seva decisió i convertir-la en realitat. El suport també existeix per a grups i el coaching dirigit a les empreses està vivint en aquest moment el seu moment més dolç.
Normalment, aquest procés el dirigeix un professional. Però la idea que va tenir Laura Aymerich-Franch, investigadora Ramon i Cajal del Grup de Recerca en Communication, Advertising and Society (CAS) del Departament de Comunicació de la UPF, era la de programar un life coach virtual que ajudés les persones a aconseguir els seus objectius. “Utilitzant models de coaching, programem un agent conversacional basat només en la veu, que anés guiant les persones per aconseguir els seus objectius de la mateixa manera que un coach humà et guia a la teva sessió mitjançant preguntes”, explica Aymerich. "En aquest estudi vam trobar que, utilitzant l'aplicació que havíem creat, es millorava el benestar psicològic dels participants".
Aymerich es refereix a un estudi publicat en línia el passat 3 de desembre a la revista International Journal of Human-Computer Studies, realitzat juntament amb la investigadora Iliana Ferrer, ara a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A l'estudi principal van participar trenta persones que, a causa de la pandèmia de la covid-19, van haver de realitzar les sessions a casa seva. Cadascuna va realitzar un total de 3 sessions amb NORIKA, el coach virtual, que estava instal·lat en un iPhone i es feia servir a través d'una interfície visual molt simple.
Guiats per l'agent conversacional, els participants decidien l'aspecte de la seva vida en què volien treballar, trobaven els valors fonamentals per a aquesta àrea específica, van identificar un objectiu basat en els criteris SMART (de les inicials en anglès d'específic, mesurable, assolible, rellevant i oportú), i el posaven en pràctica. També s'utilitzaven tècniques de visualització, quelcom molt comú per donar suport a la consecució d'objectius al coaching, en què es demanava als participants que imaginessin un futur on els seus objectius fossin assolits.
Els resultats es van observar mesurant variables com el creixement personal (Personal Growth Initiative Scale-PGI), l'escala de “satisfacció amb la vida” (Life Satisfaction Scale-SLS), i l'escala d'Afecte Positiu i Negatiu (PANAS).
"En els resultats trobem un increment significatiu en els valors de creixement personal i satisfacció amb la vida, i alhora un descens també significatiu en emocions negatives"
"En els resultats trobem un increment significatiu en els valors de PGI i de SLS, i alhora un descens també significatiu en emocions negatives (PANAS) comparat amb l'estat anterior a l'inici de les sessions", explica Aymerich. “Això suggereix que el programa de coaching va contribuir positivament al benestar psicològic, la satisfacció amb la vida i el creixement personal”. Sobre la usabilitat, la intenció d'adopció d'aquesta tecnologia i la satisfacció general amb el programa, els participants van dir que se sentien molt satisfets.
Certs tipus d'agents conversacionals estan molt estesos actualment a tot el món, com l'Alexa d'Amazon, la Siri d'Apple o el Google Assistant. Segons una estimació del Pew Research Center del 2017, gairebé el 46% dels nord-americans adults als Estats Units utilitzen aquests dispositius. A més, cada cop és més freqüent trobar aplicacions de telèfons intel·ligents dedicades a millorar la salut mental, “però aquestes aplicacions no sempre estan recolzades per evidència empírica que demostri la seva efectivitat”, explica Aymerich. “Tot sembla indicar que la seva presència a les llars serà cada vegada més gran. Encara que de moment l'agent conversacional no pot oferir les mateixes capacitats i serveis que una sessió amb un coach o un terapeuta, sí que pot servir per ajudar a eliminar barreres actitudinals que encara existeixen a l'hora de buscar suport terapèutic per millorar el benestar psicològic”, conclou la investigadora.
Treball de referència:
L. Aymerich-Franch and I. Ferrer. Investigating the use of speech-based conversational agents for life coaching. Nt. J. Human-Computer Studies (2022) 102745. https://doi.org/10.1016/j.ijhcs.2021.102745