El professor de la UPF Joan Benach demana al Congrés prioritzar els determinants socials en les polítiques de salut mental
El professor de la UPF Joan Benach demana al Congrés prioritzar els determinants socials en les polítiques de salut mental
El catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat i codirector del JHU-UPF Public Policy Center és el coordinador de l’Informe PRESME del Ministeri de Treball i Economia Social sobre precarietat laboral i salut mental. Com a una de les vies de difusió de les conclusions d'aquest informe, Joan Benach és el coautor d’un article científic publicat a la revista Public Health, que quantifica quin és l'impacte de la precarietat laboral en la depressió entre la població activa a Espanya.
Joan Benach, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, codirector del JHU-UPF Public Policy Center i coordinador de l’Informe PRESME del Ministeri de Treball i Economia Social sobre precarietat laboral i salut mental, va comparèixer recentment davant la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats, instant els legisladors a prioritzar els determinants socials en les polítiques de salut mental.
El professor Benach, que és també és el director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, Ecologia – Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) de la UPF, en la seva intervenció davant la subcomissió de Salut Mental del Congrés, va posar de relleu l’impacte sever de la precarietat laboral en la salut mental, que va qualificar com una "epidèmia social emergent i desigual" que afecta de manera desproporcionada a grups socials vulnerables, incloent dones, joves i migrants.
També van participar a la sessió figures destacades com Jordi Alonso Caballero, sotsdirector científic de l’Institut de Salut Carlos III; Gemma Parramón Puig, psiquiatra i membre de la Comissió d’Eutanàsia de Catalunya; i Montserrat Graell Berna, cap de Psiquiatria Infantil i Adolescent de l’Hospital Universitari Infantil Niño Jesús.
Joan Benach: “Espanya té una elevada proporció de persones que treballen en condicions precàries, amb temps insuficient entre jornades, fet que impacta directament en la qualitat de vida"
L’anàlisi de Joan Benach, basada en el treball de la Comissió de persones expertes encarregada d’elaborar l’Informe PRESME (“Precarietat laboral i salut mental: coneixements i polítiques”, resum en pdf) que ell ha coordinat, atribueix bona part dels creixents problemes de salut mental a una complexa combinació de condicions socials i econòmiques, amb la precarietat laboral com una de les seves causes principals. “Espanya té una elevada proporció de persones que treballen en condicions precàries, amb temps insuficient entre jornades, fet que impacta directament en la qualitat de vida”, va assenyalar, afegint que les males condicions laborals tenen un efecte en cadena tant en el benestar individual com en la productivitat econòmica nacional.
El professor Benach va criticar l’enfocament excessivament biomèdic que predomina en la salut mental, que al seu parer “tendeix a medicalitzar els problemes individuals en lloc de tractar les causes socials i ambientals subjacents.” Com a alternativa, va defensar un model biopsicosocial que tingui en compte el context de vida de les persones i la integració de mesures preventives. “Sense polítiques intersectorials que coordinin esforços en tota la societat, el nostre enfocament serà limitat,” va remarcar.
“Un pla nacional de salut mental requereix consens polític, compromís de recursos i una planificació a llarg termini per ser efectiu”
Benach va exposar diverses recomanacions clau per abordar aquests desafiaments, entre les quals impulsar polítiques participatives que millorin les condicions laborals, garanteixin l'accés a un habitatge adequat i reforcin els sistemes de salut pública. També va instar a l'establiment de sistemes de seguiment i avaluació sòlids per mesurar els efectes de la precarietat laboral sobre la salut mental, i va suggerir que Espanya hauria de prendre com a exemple l’experiència de països com Suècia i Finlàndia davant de problemes de salut complexos a l’hora de dissenyar polítiques públiques. “Un pla nacional de salut mental requereix consens polític, compromís de recursos i una planificació a llarg termini per ser efectiu”, va concloure.
Així mateix, va advertir sobre la problemàtica de l’augment en el consum d’ansiolítics i antidepressius a Espanya, que va descriure com una resposta a les condicions socials cada cop més deteriorades del país. Invertir aquesta tendència, segons ell, requereix solucions mitjançant polítiques integrals que vagin més enllà de les intervencions clíniques i abordin les causes profundes del malestar psicològic.
Al final de la sessió, representants de diversos partits, incloent-hi el Grup Socialista, el Grup Plurinacional Sumar, el Grup Parlamentari VOX i el Grup Parlamentari Popular, van oferir reflexions i van plantejar preguntes al professor Joan Benach.
Quin és l'impacte de la precarietat laboral en la depressió a Espanya?
En el marc de l’Informe PRESME, Joan Benach, juntament amb Francesc Xavier Belvis (investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF), Ferran Muntané (investigador del JHU-UPF Public Policy Center i la UPF Barcelona School of Management) i Carles Muntaner (catedràtic de la Universitat de Toronto, Canadà), tots ells vinculats al grup de recerca GREDS-EMCONET i al JHU-UPF Public Policy Center, són els autors d’un article publicat recentment a la revista Public Health, en el qual analitzen quin és l'impacte i el pes de la precarietat laboral en la depressió a Espanya.
Els investigadors calculen que aproximadament el 15% dels casos de depressió entre la població ocupada, i el 33,3% dels casos de depressió entre la població activa (població ocupada i aturada), es pot atribuir a la precarietat laboral
Els autors, a partir de dades extretes de la part espanyola de l’Enquesta Europea de Salut 2020, conclouen que hi ha un major risc de depressió entre les persones en situació de precarietat laboral i entre les que estan a l'atur, amb un marcat gradient en funció de la classe social ocupacional en el cas de les dones (és a dir, a inferior classe social ocupacional, major és la incidència de la depressió en el cas de les dones). Així, ajustant per sexe, edat i origen estranger, els investigadors calculen que aproximadament el 15% dels casos de depressió entre la població ocupada, i el 33,3% dels casos de depressió entre la població activa (població ocupada i aturada), es pot atribuir a la precarietat laboral.
“Les nostres troballes posen de manifest el gran impacte de l'ocupació precària sobre la salut mental en la salut pública, proporcionen proves per estimar la càrrega econòmica vinculada a la salut mental relacionada amb l'ocupació i subratllen la necessitat de canvis i intervencions polítiques a nivell dels mercats laborals i dels llocs de treball per mitigar-ne els efectes perjudicials”, subratllen els investigadors.
Treball de referència: F. Belvis, F. Muntané, C. Muntaner i J. Benach (juny del 2024) “What is the impact of job precariousness on depression? Risk assessment and attributable fraction in Spain”, Public Health (vol. 231)