Saman Choudary, investigadora del grup de recerca POLCOM-GRP, va defensar el passat 12 de desembre la seva tesi titulada “Analyzing Crisis Communication of Public Health Organizations during COVID-19 Pandemic on Twitter: Strengthening Social Media Crisis Communication for Health Emergencies” al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La recerca, dirigida pel Dr. Xavier Ramon Vegas (UPF) es va presentar en format monogràfic.

Des de la seva experiència professional en el sector de la Defensa Nuclear, Radiològica, Biològica i Química (CBRN defence), sempre ha tingut un alt interès en la gestió d'esdeveniments relacionats amb la salut pública, especialment en la comunicació de crisi. La pandèmia de la COVID-19 va suposar per a l'acadèmica un cas d'estudi fonamental per a analitzar com tirar endavant una comunicació de crisi efectiva emprant plataformes de xarxes socials. Per això, la seva tesi ha examinat l'estratègia de comunicació de tres organitzacions de salut pública (World Health Organization, Centers for Disease Control and Prevention, Médecins Sans Frontières) durant els inicis de la COVID-19 en ‘X’ (anteriorment Twitter).

Partint de la teoria de l'enquadrament (Framing) i el model CERC (Crisis and Emergency Risk communication), Choudary ha realitzat una anàlisi de contingut de 8.164 tuits de les entitats esmentades, manifestant diferències significatives en les seves estratègies. La recerca també inclou 20 entrevistes amb experts acadèmics i directius del sector que van assenyalar les motivacions i desafiaments durant la comunicació de la pandèmia, així com les lliçons apreses per a materialitzar una comunicació efectiva en xarxes socials.

L'anàlisi detallada de Choudary ha identificat àrees potencials per a la millora de la comunicació de crisi d'aquestes institucions públiques, inserides en el sector global de la governança sanitària, que s'han plasmat en una guia de recomanacions pràctiques. Aquest document, basat en evidències empíriques, suposa un instrument per a millorar la fluïdesa comunicativa en la resposta dels actors sanitaris en les seves xarxes socials per a futures emergències. Entre els consells, metodologies proposades i recursos que abasta la guia destaca el foment d'una narrativa comuna i consistent que sàpiga bregar contra la incertesa, la claredat dels missatges, adaptats a les necessitats del públic, especialment aquells grups de risc vulnerables a la desinformació de les xarxes socials. També la promoció de la corresponsabilitat entre la societat civil i els diversos actors que participen en els escenaris de crisi sanitària, així com les aliances de les entitats sanitàries amb altres organitzacions o amb creadors de contingut.

El tribunal va ser presidit per la Dra. Laura Pérez-Altable (Universitat Pompeu Fabra) i també van participar les doctores Iliana Ferrer Rodríguez (Universitat Autònoma de Barcelona) com a Secretària i Virpi Salojärvi (University of Vaasa) com a Vocal. Han elogiat la “estructura” i la “transparència de l'anàlisi” d'aquest document, així com l'enfocament de transferència de la recerca, que “trenca la bretxa entre l'acadèmia i la indústria” a través d'un enfocament constructiu que aporta “accions específica no sols per a entitats sanitàries, sinó per a tota mena d'organitzacions davant escenaris de crisis”.