Vés enrere

El paper dels mitjans de comunicació en el foment del debat polític a Twitter

El paper dels mitjans de comunicació en el foment del debat polític a Twitter

24.04.2019

 

 

Eleccions generals celebrades a Espanya al juny del 2016 EFE

 

Les xarxes socials s'han convertit en una eina poderosa i influent a l'hora de comunicar i difondre missatges. Els polítics, els mitjans de comunicació, els periodistes i els ciutadans utilitzen cada vegada més Twitter per compartir contingut, informar o interrelacionar-se amb usuaris i comptes afins als seus interessos. Així ho demostren diversos estudis acadèmics que s'estan duent a terme sobre aquestes plataformes.

Davant l'actual escenari caracteritzat per la plenitud digital ha pres rellevant importància examinar el comportament dels usuaris i la seva interacció en l’àmbit de les xarxes socials. Frederic Guerrero-Solé, professor del Departament de Comunicació de la UPF i membre del Grup de Recerca POLCOM, investiga des de fa més de sis anys la utilització de Twitter en la comunicació política. A diferència d'altres estudis, ha focalitzat la seva recerca en l'anàlisi del comportament interactiu dels usuaris en les discussions polítiques i els canvis en el seu comportament a llarg termini.

En un recent article titulat: "Comportament interactiu en les discussions polítiques a Twitter: polítics, mitjans de comunicació i patrons d'interacció dels ciutadans en les campanyes electorals de 2015 i 2016 a Espanya", publicat a la revista Social Media + Society. Guerrero-Solé analitza els patrons d'interacció de les persones en dos debats polítics a Espanya durant les últimes dues eleccions generals.

Els resultats d'aquest estudi han demostrat un comportament estable dels usuaris en les campanyes polítiques a Espanya i una forta polarització i segregació dels grups polítics. S'ha trobat que no només les interaccions de retweet, sinó també les de menció i resposta van ser extremadament homogènies, és a dir, els usuaris només estan disposats a interactuar i compartir missatges de persones, partits i mitjans de comunicació que els són afins.

Entre els partits, l'esquerrà Podemos mostrar una proporció significativament major d'interacció a Twitter amb persones d'altres ideologies. A diferència dels partits de dreta, que només es van relacionar amb persones del seu entorn. A més, l'estudi constata que Podemos està millor interrelacionat amb la resta dels partits, quedant en un paper intermedi, sobretot en el 2015, entre els partits independentistes catalans i les tres formacions polítiques espanyoles: el Partido Popular (PP), Ciutadadanos (Cs) i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).

Davant d'aquests primers resultats, Guerrero-Solé destaca que la principal conclusió d'aquesta recerca es centra en el paper fonamental dels mitjans de comunicació com a actors del discurs i del debat polític que enllacen als diferents partits polítics. "L'estudi constata la vital importància dels mitjans de comunicació per a afavorir el debat polític i per evitar precisament que les bombolles polítiques siguin compartiments estancs", assenyala l'investigador.

Segons aquest estudi, diaris com El País La Vanguardia, o mitjans que no estan en cap dels dos extrems polítics funcionen com llaços febles, com enllaços, situant-se en espais intermedis i nexes entre diferents opcions polítiques. No obstant això, altres mitjans com La Razón se situen a la bombolla dels partits conservadors, "apareixeran com a actors dins de la xarxa, com si fossin un element més del partit". I, en l'altre extrem, estan mitjans com La Tuerka Públic que tendeixen a ser repiulats o esmentats per partits d'esquerra. "Però el que sí que veiem, és que, enmig de la xarxa, per aquelles zones que no són ocupades per cap dels partits polítics, allà hi ha els mitjans de comunicació fent d'enllaç", destaca Guerrero-Solé.

En l'estudi es van analitzar un milió de tweets publicats durant les últimes dues campanyes electorals a Espanya. Finalment es conclou que "les xarxes socials, lluny de ser un lloc de deliberació democràtica, són espais tancats on es formen càmeres de ressonància: només segueixes i escoltes als que pensen com tu, que retroalimenten les teves idees". I en aquest sentit, "els mitjans de comunicació i els periodistes, en general, són molt importants com a guardians de la pluralitat", assegura Frederic Guerrero-Solé, autor d'aquesta recerca.

Per a conèixer tots els detalls i els resultats d'aquesta recerca, pots anar al següent enllaç. 

 

 

 

Referències:

Guerrero-Solé, F. (2018). Interactive Behavior in Political Discussions on Twitter: Politicians, Media, and Citizens’ Patterns of Interaction in the 2015 and 2016 Electoral Campaigns in Spain. Social Media+ Society, 4(4), 2056305118808776.

Sáez, C. (10 de diciembre de 2018). La burbuja política o cómo las redes multiplican la colisión entre quienes piensan distinto. La Vanguardia. Recuperado de: https://www.lavanguardia.com/politica/20181209/453445541336/papel-redes-sociales-radicalizacion-politica-discrepancias-twitter.html

 

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: