Vés enrere

"Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital", estudi elaborat per la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia

"Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital", estudi elaborat per la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia

Identificació dels nivells de credibilitat de la informació política d'acord al format de presentació de la informació: premsa digital, televisió, Facebook i WhatsApp

 

26.03.2019

 

 

Por: Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia 

 

 

La Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia ha realitzat una recerca entre el 12 i 17 de febrer en la qual s'ha identificat si el format en què es rep informació en l'entorn internet condiciona la credibilitat que els ciutadans li atorguen. En concret, s'ha plantejat visualitzar les possibles diferències —sobre credibilitat— en relació a quatre formats diferents: premsa digital, televisió, Facebook i WhatsApp.

La metodologia per al desenvolupament d'aquest projecte està centrada en el disseny d'una enquesta per la Càtedra Ideograma-UPF i aplicada per l'empresa YouGov Espanya (C.A.W.I., Entrevista assistida per ordinador online). La mostra total de l'enquesta va ser de 1.664 persones.

Els enquestats han estat dividits en quatre grups, cadascun dels quals va visualitzar quatre notícies de temàtiques polítiques en formats diferents. Es va emprar exactament el mateix contingut informatiu —notícia— i en els següents mitjans i plataformes: televisió, premsa digital, WhatsApp i Facebook. La recerca ha permès conèixer el grau de credibilitat que li atorguen els ciutadans enquestats a una mateixa informació presentada en diferents formats.

L'experiment demoscópico es va basar en la selecció i edició de notícies sobre quatre temàtiques polítiques diferents: immigració, feminisme, extrema dreta i col·lectiu LGTBI. La selecció de les notícies va partir dels següents criteris:

  1. Successos rellevants i reals però distanciats dels entorns més pròxims als enquestats
  2. Selecció de notícies de mitjans globals posteriorment editades perquè els mitjans no poguessin ser identificats

MÈTODE I HIPÒTESI

L'estudi parteix de quatre hipòtesis principals de recerca:

  1. En l'entorn digital s'atorga una major credibilitat a aquelles informacions presentades en el format propi dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa digital, televisió) que a aquelle
  2. s presentades en el format propi de les xarxes socials (Facebook i WhatsApp)
  3. La credibilitat que els ciutadans atorguen a la informació es correlaciona positivament amb la voluntat de compartir-la.
  4. Els joves tendeixen a donar major credibilitat i a ser més proclius a compartir notícies en l'entorn digital que les persones de més edat.
  5. L'interès que els ciutadans tenen pels temes que apareixen en els mitjans digitals afecta positivament tant a la credibilitat com a la predisposició a compartir aquestes notícies.

Per a la recollida d'informació es va emprar una escala Likert d'1 – 5 en la qual 1 correspon a la menor credibilitat, predisposició a compartir, o interès, segons el cas; i 5 a la major credibilitat, predisposició a compartir, o interès.

Els investigadors principals d'aquest estudi són: Carles Pont Sorribes, Reinald Besalú, Edgar Rovira, Santiago Castelo y Metzeri Sánchez. Per a conèixer més detalls i resultats de la recerca pots descarregar el document aquí.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: