Des de finals dels 90, la datificació de la vida quotidiana és una tendència a l'alça. El processament d'aquestes dades permet conèixer els comportaments, les preferències o les vulnerabilitats de les persones, com a individus, però també com a integrants de grups socials més amplis (ex.: dona, blanca, jove, estudiant ...) i com a societat. 

Donat el creixent valor econòmic de les dades i el seu potencial per al control social, les tècniques de processament de dades han viscut un desenvolupament ràpid i complex. Les grans companyies tecnològiques, conegudes com GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), s'han posicionat entre les més importants del món gràcies a un model de negoci basat en l'explotació massiva de les dades que les persones els cedeixen per poder utilitzar els seus serveis. Un dels seus grans assoliments és haver-se fet amb un control monopolístic sobre les dades, convertint-les en una nova “mercaderia”, han esdevingut l’eina més sol·licitats per a la distribució de publicitat dirigida. Quantes més dades, més precisa pot ser l'estratègia comunicativa, de manera que poden vendre més cars els seus espais publicitaris. No obstant això, aquestes tècniques, no són massa més que una forma optimitzada d'anàlisi quantitativa, de manera que el seu abast real per predir o moure a les persones a determinades accions concretes és qüestionable. El problema, més aviat, té a veure amb la desigualtat de poder entre els qui gestionen aquestes tècniques i el conjunt de la ciutadania i els poders democràtics, que cada vegada més perden control sobre les dades i sobre què fan amb elles aquestes empreses. 

Davant d'aquest escenari, intel·lectuals com Danah Boyd, Frank Pasquale o Soshana Zuboff, entre moltes i molts altres, encapçalen una corrent de pensament crític, no amb la tecnologia big data en si mateixa (que podria beneficiar la societat), sinó amb la seva forma actual; amb els poders econòmics que la utilitzen per a satisfer els seus propis interessos; i amb el marc jurídic de protecció de dades personals, que consideren insuficient perquè les persones puguin protegir-se d'aquests poders. 

La tesi doctoral de Sara Suárez-Gonzalo, investigadora membre del grup de recerca POLCOM i dirigida per Frederic Guerrero-Solé, s'emmarca en aquesta discussió. Estudia l'impacte social i polític de les tecnologies big data, des de la perspectiva de la llibertat, la privacitat i la protecció de les dades personals. La investigació, que serà presentada a la tardor de 2019, es compon de diversos articles que analitzen aquesta qüestió des d'una perspectiva interdisciplinària: 

D'una banda, dues publicacions inicials analitzen el discurs mediàtic entorn de la introducció social de les tecnologies big data. Aquests estudis mostren que, donada la desigual capacitat dels diferents actors socials per a definir una tecnologia desconeguda i la marcada opacitat dels sistemes big data, el discurs públic tendeix a assumir i a estabilitzar els marcs interpretatius imposats pel mercat. 

Un altre dels articles, "Els teus likes, el teu vot?" Se centra en el cas Cambridge Analytica, un escàndol de corrupció de dades dissenyat per afavorir la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels EUA 2016 i del "sí" al Brexit en el referèndum del Regne Unit, mitjançant una operació agressiva de micro-targeting. Més enllà que l'estratègia pugui haver manipulat el vot d'algun indecís, l'estudi explica que el cas esclareix l'existència d'una estructura tecnològica, empresarial i jurídica que fa que un cas com aquest no només sigui possible, sinó probable. 

La resta d'articles i conferències, que formen el nucli de la tesi, analitzen tres factors vinculats a l'explotació big data i la seva relació amb el marc conceptual de protecció de dades personals a Europa. En primer lloc, la mateixa lògica de les tècniques de generació, recopilació i processament de dades massives; en segon lloc, el model descontrolat de les grans companyies tecnològiques; i en tercer lloc, la creixent dependència dels poders públics d'aquestes companyies. Les investigacions plantegen la necessitat de repensar el valor de la privacitat, i així la protecció dels dades personals, des d'una perspectiva que permeti enfrontar els desigualtats de poder que provoquen aquests factors. 

Per conèixer més informació sobre aquesta investigació (en progrés), pots consultar les publicacions i intervencions públiques de Suárez-Gonzalo en aquest enllaç.

Sara Suárez-Gonzalo presentant la seva investigació en la Taula de Nova Recerca del Departament de Comunicació de la UPF