Vés enrere Emilio Marx, nou artista sonor en residència

Emilio Marx, nou artista sonor en residència

Treballarà en la reconstrucció d'espais acústics patrimonials al sistema d'Audio 3D de la Sala Aranyó

01.11.2021

Imatge inicial

La residència artística d'Emilio Marx es proposa com una continuació del seu treball de recerca acadèmica sobre les potencialitats de l'espai acústic simulat en la pràctica artística. Al llarg de la seva residència, Marx pretén desenvolupar diverses estratègies per a incloure simulacions de l'espai acústic a la recerca d'una apel·lació al canvi d'estat de consciència.

Si volguéssim ser pessimistes o científicament rigorosos, podríem dir que l'escenari ideal a l'hora d'intentar replicar un espai acústic no existeix. Sobre això últim, existeix bastant consens en totes les disciplines que engloba aquesta metodologia. No obstant això, podem utilitzar-ho en la pràctica artística? Podem optimitzar la seva percepció? L'acadèmic Barry Blesser en el seu llibre Spaces Speak, Are You Listening?, és especialment crític amb la metodologia associada a la simulació digital d'espais reals basada en respostes impulsives. Blesser sosté que amb el coneixement i la tecnologia actuals, és impossible emetre la capacitat de simular fidelment digitalment un espai acústic. Agrega que aquest procés se sustenta en una metodologia multidisciplinària summament complexa, específica i àmplia al mateix temps. És a dir, en el qual participen programadors, científics, acústics, arquitectes, psicòlegs cognitius, antropòlegs, arqueòlegs, músics i artistes; cadascun amb els seus propis objectius, metodologies i complexitats. És aquesta mateixa naturalesa multidisciplinària la que fa impossible aconseguir un resultat consistent en totes les àrees simultàniament. Finalment proposa que aquesta eina només té sentit quan es cobreix des d'una sola disciplina o amb un solo objectiu. En el cas de Marx, sembla prudent establir que el seu treball busca la reflexió sobre l'espai acústic a través d'una metodologia que l'incorpora com a part d'una experiència sonora artística.

L'artista sonora Verónica Soria-Martínez en el seu article per al Leonardo Music Journal revisa i analitza diverses obres en el camp de l'art sonor a partir de la realitat augmentada, el llenguatge al qual pertany la auralización. Martínez comença el seu text destacant el potencial crític que l'art sonor pot aconseguir respecte a una memòria oficial a través de l'ús de l'espacialitat:

"Explorar les característiques espacials d'un lloc sempre ha estat una tasca essencial de l'art sonor. En fer-ho, els records juguen un paper fonamental, ja que poden presentar una contranarrativa a la història oficial d'aquest lloc. Quan una obra d'art se centra en llocs el significat històric dels quals ha estat esborrat per narratives més àmplies o erosionat pel temps, adquireix un significat polític i emocional." (Soria-Martínez, 2017)

Brandon LaBelle, per part seva, generalitza aquesta idea afirmant que:

"L'activació de la relació existent entre so i espai és el nucli essencial de la pràctica de l'art sonor i que això s'aconsegueix, entre altres formes, recorrent a les propietats acústiques i sensorials del so. "(LaBelle, 2009).

Per tant, la auralización, entesa com una eina que conjuga el so, l'espai acústic i la percepció, posseeix sens dubte la capacitat de construir contra-narratives en l'àmbit artístic. Els estudis sobre l'afecte evocat per l'audició se centren principalment quan són produïts per la percepció musical, la percepció de melodies o un determinat so. L'aspecte espacial de l'audició rares vegades es considera en aquests estudis i aquesta és la línia d'aquesta proposta. En última instància, el so necessita espai per a difondre's, mentre que l'espai acústic necessita so per a existir.

La metodologia proposada en aquest treball és capaç d'intervenir artificialment en aquesta relació per a construir altres noves. Específicament, les estratègies que seran explorades durant la residència  de l'Emilio Marx inclouen diversos enfocaments pràctics a aquestes idees exposades anteriorment com ara:

  • Inclusió d'espai acústic simulat en entorns artístics digitals desenvolupats en tecnologia web api o motors de videojocs.
  • Traducció / disseny i/o construcció d'un espai acústic mitjançant convolució i monitoratge d'àudio espacializada.
  • Disseny i implementació de dispositius convolucionals independents per a actuacions en temps real.

Emilio Marx centra la seva producció artística en l'estudi de l'espai acústic i sonor, especialment des de la seva capacitat per a generar afecte a través de la memòria perceptiva. Format en enginyeria acústica, amb freqüència utilitza el seu bagatge teòric per a implementar tecnologia amb la intenció d'exposar aquesta habilitat, buscant un discurs estètic i sonor que potenciï aquestes traduccions espacials. Al mateix temps, ha abordat amb especial interès el tema del patrimoni acústic. En aquesta línia de recerca destaca el seu treball acadèmic "Espai acústic simulat: potencialitats en la pràctica artística". Actualment forma part del col·lectiu barceloní Patrimoni Acustic dedicat a promoure la importància d'aquest patrimoni a Catalunya.

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Patrimoni acustic

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact