Vés enrere Nova sessió de El Sindicato de Altavoces

Nova sessió de El Sindicato de Altavoces

Dimecres 1 de juny, 20h. Sala Aranyó (Campus UPF de Poblenou).

23.05.2022

 

En aquesta nova sessió del Sindicat d'Altaveus es podran escoltar en el nostre acusmonium sindical, estrenes d'Estefanía Aimar, Andrés Lewin-Richter, Medín Peirón, Gil Dori, Guillermo Eisner, i Nikos Stavropoulos, guanyador de l'edició del Festival Destellos 2020.

 

 

Programa

Estefanía Aimar. Requiem Aeternam (2022)

Gil Dori. Proportarum (2015)

Guillermo Eisner. Esculturas temporales (2022)

Andrés Lewin-Richter. Homenaje a Bruno Maderna (2022)

Medín Peirón. Exercisme òrfic (2022)

Nikos Stavropoulos. Claustro (2020)

Notes y biografies

(Totes les notes són dels seus respectius autors)

Estefanía Aimar. Requiem Aeternam (2022)

Peça conceptual produïda com a homenatge als caiguts, als innocents i als quals encara resisteixen en aquest planeta. Eterna repetició, on a cada segon es perd una mica de la nostra humanitat, humilitat i compromís. Soroll simulat. La memòria reconeix el memento històric. Pèrdua de l'essencial, retorn al silenci. Composició octofónica, electroacústica i experimental. Collage sonor realitzat mitjançant apropiació artística del discurs del Gran Dictador de Charly Chaplin, combinats amb les sonoritats del sintetitzador Nord G2.

Estefanía Aimar és artista multidisciplinari que es dedica a l'estudi del paisatge sonor i l'ecologia acústica, la composició electroacústica-experimental, els sistemes multifocals i actualment, a la recerca de la simultaneïtat dels processos entre espai, moviment, so i imatge mitjançant la tecnologia i el cos. Les seves obres han estat presentades en concerts, programes de ràdio, festivals, museus, fires d'art i música a Espanya, l'Argentina, el Brasil, Xile, Mèxic, els Estats Units, el Canadà, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Holanda i la Xina, entre altres països.

Gil Dori. Proportarum (2015)

Proportarum està regida per les proporcions del nostre sistema solar. Cada nivell de la composició, des de les seccions grans fins als paràmetres minúsculs en el processament d'àudio, representa diferents proporcions planetàries. Tots els sons es troben en l'arxiu de so de NASA.

Gil Dori és compositor i cofundador de l'Associació EyeHarp, una startup social amb l'objectiu de desenvolupar instruments digitals accessibles.

Guillermo Eisner. Esculturas temporales (2022)

L'obra es disposa com un continuo de fragments sonors que busquen construir diverses formar d'esculpir el temps; diversos gestos; diversos camins d'acumulació i distensió d'energies. Escultures temporals, composta exclusivament a partir de mostres de contrabaix, presa el so com a material emmotllable, i es proposa esculpir sobre ell tal com si poguéssim agafar-ho, prendre-ho, sentir-ho amb les nostres mans. En definitiva, és un intent en va de fer tangible un material efímer com ho és el so, del qual no podem constatar més que l'experiència temporal i espacial que ens deixa la seva fugaç presència.

Guillermo Eisner (Montevideo, 1980) és professor Assistent del Departament de So de la Facultat d'Arts de la Universitat de Xile. Doctor en Música per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va estudiar música i composició a Xile, Espanya, Portugal i Mèxic. Ha desenvolupat també el seu treball creatiu en l'àmbit de les arts escèniques i audiovisuals, component la música i el disseny sonor de diverses obres de teatre, dansa i vídeo dansa.

Andrés Lewin-Richter. Homenaje a Bruno Maderna (2022)

Complint-se en 2020 el centenari del naixement de Bruno Maderna, un dels grans de la música electroacústica, vaig decidir fer un homenatge a la seva obra recuperant la seva peça “Invenzione la seva una voce” que trossejament al llarg de la peça destacant unes certes característiques que reapareixen en altres obres de Maderna, en particular el seu cicle “Hyperion”. Maderna va ser qui des d'un principi va utilitzar l'electroacústica mixta i en particular en cicles radiofònics que li van valer el Premi Itàlia. La veu tal com la utilitza Maderna realça el riure, els fonemes i sobtadament s'escapa una frase, és gairebé segur que la veu sigui la de Cathy Berberian. La meva contribució ressalta uns certs moments i inclou altres similars al llarg del seu transcurs.

Amb una beca Fulbright, Andrés Lewin-Richter (1937) es va traslladar a la Universitat de Columbia a Nova York on va estudiar i va treballar (1962/65), sent assistent de Vladimir Ussachevsky, Mario Davidovsky i Edgar Varese en el Columbia Princeton Electronic Music Center, creant les seves primeres composicions electròniques. Amb Mestres Quadreny va crear a la seva casa en 1968 l'Estudi de Música Electrònica de Barcelona, i posteriorment crea Phonos amb J.M. Mestres Quadreny, Lluis Callejo, Rosa M. Cinquè i Gabriel Brncic en 1975, institució de la qual és actualment secretari i director executiu. La seva producció és majoritàriament electroacústica havent compost moltes obres instrumentals amb cinta i música per a ballet, teatre, cinema i vídeo.

Medín Peirón. Exercisme òrfic (2022)

El terme «exercisme», proposat pel compositor Bernard Parmegiani com a títol d’una sèrie d’obres realitzades entre 1985 i 1986, constitueix una paraula inventada que serveix per al.ludir, simultàniament, tant a la idea d’«exercici» com a la qüestió de l’«exorcisme». L’«exercici» ha estat, en aquest cas, començar a composar, específicament per aquest concert, exclusivament a partir de les necessitats de la percepció, sense que cap element extramusical guiés el procés constructiu. Deixant, a cada moment, que fossin els sons els que propossessin, a cada encadenament, quin havia de ser el següent pas. No manca, tampoc, l’homenatge als models d’escriptura sovint explorats pel mateix Parmegiani, que amb freqüència emprà també el so com a únic punt de partida a l’hora de composar. Quant a l’«exorcisme» (òrfic), ha estat quelcom sobrevingut. A la meitat del procés creatiu em vaig adonar que el retornar a la mateixa sala de concerts on vaig presentar, fa menys d’un any,  «Quan Orfeu salvà els argonautes», m’estava portant a realitzar, de manera inconscient, una mena de «revisió» d’aquesta peça. «Exercisme òrfic», però, sols comparteix un únic so amb l’anterior, de tres segons de durada, i francament banal. La vinculació essencial, per tant, és de tipus «espiritual», i té a veure, sobretot, amb el fet de compartir com a font d’inspiració el mite d’Orfeu. A «Exercisme òrfic», per cert, és d’especial rellevància l’episodi en el que el fill d’Apolo viatjà a l’infern, i d’aquí la preponderància a l’obra de l’interval de «tres tons», l’anomenat «diabolus in musica».

Músic de formació clàssica, Medín Peirón finalitza els estudis de piano sota el mestratge de Jean-Pierre Dupuy. Com a compositor electroacústic es formarà al onservatori de Perpinyà amb Denis Dufour i Jonathan Prager, essent introduït per aquest últim en l’art de l’espacialització manual de les obres electroacústiques. Actualment realitza un doctorat, dirigit per Carmen Pardo, sobre l’escola francesa derivada de la «música concreta».

Nikos Stavropoulos. Claustro (2020)

Claustre és la tercera composició d'una sèrie d'obres que exploren el microespai auditiu. Un lloc sonor de major intel·ligibilitat a través d'una major intimitat auditiva. L'obra és una invitació a entrar i escoltar la prima línia entre la filia i la fòbia que tals llocs evoquen. La naturalesa discontínua i no homogènia de l'espai acústic inspira la disposició dels materials sonors aquí. Els enregistraments de les fonts sonores originals es van realitzar amb una matriu multicanal dissenyada i construïda en col·laboració amb Huw Mcgregor.

Nikos Stavropoulos (Atenes, Grècia, 1975) és un compositor de música predominantment acústica i mixta. Va estudiar música en la Universitat de Gal·les (Bangor, Gal·les, el Regne Unit), on va estudiar composició amb Andrew Lewis, i es va doctorar en la Universitat de Sheffield (Anglaterra, el Regne Unit) sota la supervisió de Adrian Moore. La seva pràctica se centra en les nocions de tangibilitat i immersió en les experiències acústiques i en l'articulació de l'espai acústic, en la cerca de probables impossibilitats auditives. Des de 2006, és membre del Grup de Música, So i Interpretació de la Universitat Leeds Beckett (Leeds, Anglaterra, el Regne Unit), on és lector de composició i fa classes de música electroacústica. És membre fundador del Grup de Recerca de Nova Música Echochroma, membre de la Xarxa Electroacústica Britànica (BEAN) i de l'Associació Hel·lènica de Compositors de Música Electroacústica (HELMCA).

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Estefania Aimar
Gil Dori
Guillermo Eisner
Andrés Lewin-Richter
Medín Peirón
Nikos Stavropoulos

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact