Concert per a contrabaix i electrònica resultat de la trobada de tres amics vinculats a Phonos des de fa molt temps, amb ganes d'explorar les possibilitats del sistema de so 3D de la Sala Aranyó, així com les possibilitats de l'espacialització i el processament en viu del contrabaix. D'aquesta motivació, neix Contrabassònic, un projecte dels compositors Andrés Lewin-Richter i Jordi Rossinyol, al costat del contrabaixista Rafael Esteve.

Programa

Rafael Esteve - Beaucarnea (2022)
Andrés Lewin-Richter - Sonic Experience (2022)
Rafael Esteve - Camins vers lo Abstracte (2022)
Jordi Rossinyol - Abstracte (2022)
Rafael Esteve - Buguenvíl·lea (2022)

Comentaris sobre les obres

Rafael Esteve: "Beaucarnea i Buguenvíl·lea són dues peces per a contrabaix sol. Tenen la finalitat d'explorar l'instrument portant-lo al límit de les seves possibilitats tant sonores com visuals, la qual cosa provoca que el resultat sonor estigui sempre entre la frontera del que seria el soroll pròpiament dit i el so organitzat. Totes dues són estàtiques amb una evolució lenta, progressiva i envoltant, permetent a l'oïdor percebre els sons provocats per el tractament concret de l'instrument. Camins Vers lo Abstracte és el resultat de l'estudi minuciós de l'obra per a electrònica "abstracte" de Jordi Rossinyol. En aquest cas el contrabaix desenvolupa un discurs propi respectant i reflectint l'essència de l'obra original."

Andrés Lewin-Richter: "Sonic Experience és la meva segona experiència amb el contrabaix (Seqüència VII va ser la primera i en memòria de Lluis Callejo), aquí vaig intentar estudiar la confrontació de l'electrònica prèviament construïda amb diversos enregistraments d'obres o passatges gravats de contrabaix sol fins que vaig trobar concomitàncies en uns certs passatges que em van permetre establir el tipus de sonoritat més apropiada del contrabaix (frases legato, pizzicati, trinats, etc.). Per això ho considero una “experiència sonora”.

Jordi Rossinyol: "En els anys 70 vaig visitar el pintor Josep Hurtuna en el seu estudi. L'artista treballava amb taques de color a partir de formes abstractes. Abstracte és la formulació explícita d'un plantejament equivalent: els elements sonors es separen de la narrativa sobrepassant el context romàntic i establint altres relacions. Paral·lelament, l'obra recupera una línia de recerca on els àmbits de relació entre intèrpret i compositor es desplacen durant el procés de composició de la part instrumental. La construcció ha tancat els paràmetres, l'estructura, el temps, els espais implícits, la polifonia, la dinàmica i el timbre. En aquest encontre entre intèrpret i compositor, el contrabaix s'hi incorpora primer amb totes les possibilitats obertes, però haurà de copsar l'entramat estructural, la mena de referències que es produeixen, el sentit d'un atzar que no és capriciós ni queda obert. Descobrir el lloc que haurà d'ocupar el contrabaix viu (n'hi ha d'altres gravats) no és senzill, així que caldrà submergir-se en la teranyina que formen els sons, tancada i precisa, aprenent a desplaçar-s'hi com si fos una aranya movent-s'hi subtilment, amb força, lleugera i decidida."

Biografies

Rafael Esteve neix a Alcoi l'any 1958. Estudia contrabaix a Barcelona amb Enric Ponsa i Christoph Rahn. Així mateix assisteix als cursos de Josef Niederhammer, Francesco Pertracchi i Ludwig Streicher. En nombroses ocasions ha col.laborat amb l'OBC, Orquestra del gran teatre del Liceu, Orquestra simfònica del Vallès, grups de música contemporània Vol as Libitum, Ensemble Barcelona Nova Música així com amb reconeguts cantautors catalans (Raimon, Ovidi Montllor..). Actualment és professor de contrabaix i música de cambra a l'escola municipal de Música Blai Net de Sant Boi de Llobregat i conservatori de grau professional Enric Granados de Lleida. Membre de l'orquestra de Cambra Catalana, Orquestra Júlia Carbonell de les terres de Lleida i del col.lectiu free't.

Andrés Lewin-Richter Ossiander (n. Miranda d'Ebre, 1937) és un compositor i doctor enginyer industrial. Va aconseguir una beca Fulbright que li va permetre completar els seus estudis a la Universitat de Columbia (Columbia University), a Nova York (Estats Units d'Amèrica) on va estudiar i va treballar entre 1962 i 1965, sent assistent de Vladimir Ussachevsky, Mario Davidovsky i d'Edgar Varèse en el Columbia Princeton Electronic Music Center, en la qual va a ser professor auxiliar i va crear les seves primeres composicions electròniques. En 1968 va fundar en Estudi de Música Electrònica de Barcelona i va ser director executiu del Conjunt Català de Música Contemporània, entre 1968 i 1973. En 1974 va fundar amb Mestres Quadreny l'Estudi de Música Electroacústica Phonos. És un compositor especialitzat, en major mesura, en la música electroacústica, havent compost obres instrumentals amb cinta i música per a ballet, teatre, cinema i vídeo.

Deixeble del compositor Gabriel Brncic, Jordi Rossinyol realitza cursos i seminaris amb Luigi Nono, Lluís Callejo i Creus, Francisco Kroepfl, Gerardo Gandini, Andrés Lewin-Richter, Helmut Lachenmann, Walter Zimmermann, entre altres. Tècniques electroacústiques a Phonos. Assisteix el 1986 als cursos de Darmstadt: conferències de Morton Feldman, Kaija Saariaho, Brian Ferneyhough, on també rep consells d’ Emmanuel Nunes, Irvine Arditti o Magnus Andersson. Han influit en el seu treball els contactes continuats i projectes duts a terme amb Joan Guinjoan, David Padrós i Josep Mª Mestres Quadreny. Va formar part del Conjunt Instrumental Phonos, i des de l’any 1986 va ser el guitarrista de la mezzo-soprano Anna Ricci, dirigint també l’estrena de diverses òperes de cambra. Impulsà la creació del grup instrumental Vol ad Libitum, que dirigí durant gairebé vint anys. En aquest conjunt van treballar intèrprets i compositors com Jep Nuix, Gabriel Brncic i David Padrós, havent treballat abans a duo amb el compositor Oriol Graus. Durant anys ha desenrotllat diversos projectes amb professionals d’altres àmbits artístics, destacant-ne el poeta Joan Brossa.

Amb el suport de: