L'editorial María d'Alvear World Edition acaba de publicar el llibre Eduardo Polonio – Del serialisme al multimèdia, un homenatge a aquest compositor pel seu vuitanta aniversari i els seus prop de seixanta anys de labor compositiva. Eduardo Polonio és un dels pioners de la música electroacústica a Espanya. El llibre, primorosament editat i profusament il·lustrat, mostra en les seves 196 pàgines una vista panoràmica de la seva obra, des de les primeres obres instrumentals dels anys seixanta, en notació convencional o no convencional, passant pel capítol de processos de composició, instal·lacions i accions multimèdia, òperes electroacústiques, discografia, així com les seves activitats com a gestor cultural. El text és bilingüe (espanyol i anglès).

video © Guido Schiefer

La mateixa editorial publicava a més, fa no gaire, Direccional o no, el pensament modifica la matèria sobre la qual s'assenteixi, un doble CD de Josep Manuel Berenguer que explora, en paraules del compositor, "les fronteres entre la continuïtat i la discontinuïtat, el decible i fora mida, el numerable i el no numerable; entre el que pot ser completament descrit per un algorisme i el que no; entre les escriptures precises i les que només arriben a ser aproximacions a algun fenomen".

Aprofitant aquesta conjuntura, el pròxim 18 de novembre de 2022 rebrem a aquests dos autors – fortament vinculats a diversos períodes de la vida de Phonos–, per a realitzar la presentació a Barcelona dels seus respectius treballs. En aquesta vetllada, conversarem amb els artistes i altres personalitats convidades, i tindrem ocasió d'escoltar algunes de les seves obres en el nostre sistema d'àudio multicanal.

video © Nathalie Carton-Lou

Eduardo Polonio neix a Madrid en 1941. Abandona els estudis d'Enginyer de Telecomunicació per a ingressar en el Real Conservatori de Música d'aquesta ciutat, on realitza els estudis de Piano, Harmonia, Contrapunt i Composició. En l968 obté el títol de Professor de Composició. Entre 1966 i 1970 freqüenta els Cursos d'Estiu de Darmstadt, on estudia instrumentació amb Gunther Becker. En 1969 rep una beca de la Fundació Juan March per a realitzar un stage en l'Institut de Psicoacústica i Música Electrònica de la Universitat de Gant. Al següent any una de les seves primeres obres electroacústiques (Rabelaisiennes, per a guitarra preparada, cinta i filtres) és seleccionada per al Concurs del Festival Gaudeamus. Com a compositor i intèrpret forma part del grup KOAN en la seva primera etapa (1967-70). A partir de l969 treballa en el Laboratori ALEA de Madrid i entre 1970 i 1972 és integrant del grup ALEA MÚSICA ELECTRÒNICA LLIURE, primera formació espanyola de música electroacústica en directe. En 1976 trasllada la seva residència a Barcelona vinculant-se al Laboratori PHONOS d'aquesta ciutat. En 1983 funda, amb Rafael Santamaría, OBERT-*ART ACTUAL, que durant els anys 1983, 84 i 85 va organitzar a Barcelona el festival Sis Dies d’Art Actual, dedicat als multimèdia. En 1985 crea, juntament amb Gabriel Brncic i Claudio Zulian, MULTIMÚSICA, grup especialitzat en música electroacústica en viu.

Des de 1969 la seva obra es caracteritza pel gairebé total abandó dels instruments tradicionals i l'ús dels mitjans electroacústics. Sol ser intèrpret de les seves pròpies obres en concerts on es barregen cintes magnetofòniques, sintetitzadors i processadors en temps real i s'inclouen vídeos i altres elements realitzats en col·laboració amb artistes visuals. Els enregistraments de les seves obres estan repartides entre més de 50 publicacions discogràfiques. Recentment La mà de Guido, en el seu segell Ars Harmonica, ha publicat la seva edició antològica 1969-2014 en dos DVD que inclouen 48 obres abastant un període de 45 anys i, amb suport de la Fundació SGAE, el DVD 1 + 1 = 1 Música Imaginada, que recull cinc dels seus treballs en col·laboració amb l'artista Santiago Torralba.

Josep Manuel Berenguer és coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director la Orquestra del Caos. Artista inter-mitjans, fundador de Côclea amb Clara Garí -on durant més d'una dècada va dirigir el Festival Música13 - i també de la Orquestra del Caos, col·laborador del Institut International de Musique Electroacoustique de Bourges (França), va ser el dissenyador i primer responsable del Laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació la Caixa de Pensions, així com professor de Música Electroacústica en el Conservatori de Bourges. Ex-President de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya, actualment és President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, President de Quàntum Art Lab, Vicepresident de la Fundació d'Artistes Visuals de Catalunya, membre de la Académie Internationale de Musique Electroacoustique/Bourges, de l'Acadèmia del Consell Nacional de la Música del CIM/UNESCO i del Patronat de la Fundació Phonos.

En els últims anys, el seu treball s'ha orientat a la instal·lació i, malgrat els seus dubtes sobre la idoneïtat d'aquests termes, al temps real i la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits del llenguatge, l'ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Els seus treballs inclouen Instal·lacions i concerts monogràfics com Silenci, Tránsfer, Mega kai Mikron, On nothing, Lambda/itter, amb la flautista Jane Rigler, Expanded Piano, amb el pianista Agustí Fernández, Sons en Causa. Expanded Voice i Des de Dins són obres basades en textos del Llibre dels Passatges de Walter Benjamin, que van ser lleugerament adaptats per a ser dits i transformats electrònicament. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de sumes d'elements simples, va guanyar al febrer de 2008 el Premi ARC-Beep d'Art Electrònic. La seva instal·lació @bienenVolk rep informacions del comportament de les abelles d'un rusc instal·lat en l'antic Museu de Zoologia de Barcelona i les envia a un espai sonor delimitat per 16 altaveus en qualsevol lloc del mut. La seva presentació va ser en la Akademie der Künste · Berlín el 30 de setembre de 2017 amb un concert en viu titulat Bienen. Makina 7, estrenada a l'octubre de 2019, és una de les seves últimes obres on el gest musical influeix directament en el comportament dels sons en una composició de cort electroacústica.

Amb el suport de: