Vés enrere Charo Calvo: La Boca Eléctrica (concert de radio-art)

Charo Calvo: La Boca Eléctrica (concert de radio-art)

Dijous 1 d'octubre de 2020, 19:30h. Sala Aranyó (Campus UPF Poblenou)

02.09.2020

Imatge inicial

L'art radiofònic permet construir a partir de la realitat altres realitats i espais virtuals amb regles i paràmetres únics on el so és el rei. Les veus invisibles poden tenir múltiples cossos i no responen a la gravetat. És un entorn fèrtil per als jocs imaginaris, com ho ha estat la música electroacústica. La música electroacústica és una categoria històrica tancada, però els seus nombrosos conceptes i mitjans d'expressió continuen participant en la creació i el desenvolupament de formes creatives de treballar amb les paraules de manera experimental anés de les produccions principals. Hi ha una gran comunitat de músics que treballen en el camp de l'art radiofònic permetent-se llibertat i diversió.

UM, On numbers, poetry and hope

Obra de ràdio art de Charo Calvo (concepte, direcció, edició, mescla i música) amb textos de Velimir Khlebnikov (1921); Natalia Pschenitschnikova, Boris Filanovsky (veus); Natalia Pschenitschnikova (flauta).

"Dos músics russos que viuen a Berlín interpreten en alemany i rus textos del poeta rus futurista V. Khlebnikov, qui va viure durant la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i la Guerra Civil que la va seguir. Era pacifista i va sofrir veient tanta destrucció i mort. Dins de les seves obres poètiques va començar una recerca matemàtica sobre la recurrència d'esdeveniments històrics en uns certs lapses de temps determinats. Utilitzant fórmules matemàtiques, buscant acuradament a través de la història les dates de les grans guerres o revolucions va trobar una espècie d'algorisme que podia predir les dates de futures guerres, un acte poètic esperançador. Ho va dir "Les lleis del temps".

En 'UM' -'Ment' en rus-, tots dos intèrprets es col·loquen en un gran estudi amb micròfons binaurals. Es burlen l'u de l'altre i donen les seves veus a les paraules de Khlebnikov. Una carta a la seva germana Vera, en la qual comparteix la seva preocupació pel menyspreu que sofreix per les seves idees, encara que optimista, és interpretada per l'home en rus. La dona fa una juganera representació poètica de les seves fórmules i idees sobre les estructures numèriques ocultes en l'univers, gaudint del so de l'idioma alemany. La banda sonora és minimalista, percussiva, encara que no utilitza ritmes regulars, teixeix una xarxa de so transparent on les paraules s'aferren".

Duració: 26’15”. Produit a: DAAD Berlin 2018, TU Elektronisches Studio Berlin, Wild Track Belgium. Descàrrega el llibret complet en format pdf.

All the Me pass before you

Charo Calvo (idea i composició), amb textos dels Himnes a Inanna de Endehuanna. Diana Mirons, Júnior, Olivier de Sagazan (veus); Laurentiu Cotac (contrabaix); Charo Calvo, Diana Mirons, Laurentiu Cotac (tubs); Diana Mirons (violí)

Hands do not touch

your precious Me

all the Me pass before you

"Aquestes paraules van ser escrites per Endehuana al voltant de 2250 anys AC. Ella era una sacerdotessa del temple de Innana a Mesopotàmia. Els seus himnes escrits en tablillas d'argila, es van conservar a través dels segles. Ella és la primera autora literària nomenada en la història. Les seves composicions, encara que només redescobertes en temps moderns, s'acrediten per crear els paradigmes de la poesia, els salms i les oracions utilitzats a tot el món antic conduït al desenvolupament dels gèneres reconeguts en l'actualitat. Aquestes paraules escrites m'acompanyen des de fa molts anys i només recentment, durant el tancament com a resultat de la pandèmia, vaig tenir el desig de fer-les sonar.

En aquesta peça utilitzo aquestes tres línies com un encantament, sent repetides moltes vegades per la cantant Diana MIrons per a provocar una espècie d'estat de tràngol. A través d'algunes improvisacions durant l'enregistrament així com en el procés de composició vaig experimentar el poder d'usar la repetició per a provocar una sensació d'intemporalitat . Altres improvisacions amb músics i ballarins i el treball posterior amb sintetitzadors i sons naturals van ser els materials que gairebé intuïtivament van formar el nucli de la peça. El caràcter primitiu de les veus i les freqüències electròniques es van entrellaçar en un sorprenent i inspirador conjunt d'intensitat i energia. I quan l'energia es va gastar, la peça estava acabada".

Phalena

Charo Calvo (Idea i composició); Isabelle Wéry (text i veu)

"L'any 2200, una jove femella troba un tret sonor de 2020 al parc de contenidors de la seva ciutat subterrània. Aquesta petita comunitat ha sobreviscut sota la superfície gràcies al poderós control estatal i al desenvolupament d'extensions cibernètiques en el cos humà. Phalena està estudiant per a convertir-se en una 'sourcière', la que busca les aigües termals. Les seves ungles són una còpia cibernètica de les d'un talp, acolorides i sensibles. Està captivada per aquest antic document sonor amb dones que parlen de coses que no sabia que existien com la mar, els ocells i les dones embarassades".

 

Bio

CHARO CALVO va estudiar Ciències Físiques en la Universitat Autònoma de Madrid, va ser activa dins la companyia de teatre de la universitat i es va convertir en ballarina després d'un inesperat taller impartit per Martha Graham a Madrid en 1980. Va arribar en 1987 a Brussel·les com a fundadora de la companyia de dansa 'Ultima Vegada' dirigida per Wim Vandekeybus, per al seu primer espectacle 'El que el cos no recorda'. La seva col·laboració va durar quatre anys, amb gires internacionals i va ballar en quatre noves actuacions i en el vídeo dansa 'Roseland'. Després de renunciar a la dansa en 1992, va començar els seus estudis de Composició Electroacústica en el Conservatori de Mons, obtenint un diploma amb distinció en 1999. Va seguir diversos tallers de música electrònica a París i Anvers. Ara és professora assistent de composició per als mitjans de comunicació en el Conservatori de Mons per als estudiants dels dos últims anys del Màster de Disseny de So. Professora convidada en la Rits Hogeschool en Creació de So des de 2001, per als estudiants de l'últim any en So, Edició d'Imatge i Direcció de Documentals. També és responsable de la formació en Disseny de So per al Màster Conjunt DocNomads de Direcció de Documentals, (Erasmus Mundus). El seu treball radiofònic ha estat seleccionat en diversos festivals i concursos com Prix Europa, Palma Ars Acustica EBU, Phonurgia Nova, Hear Say Àudio Price, Gran Premi Nova, etc. La seva peça 'Phonobiographie #1' va guanyar el Palma Ars Acustica EBU 2014 i el seu últim treball 'Qualia' ha tornat a ser seleccionat en la llista de finalistes del Palma Ars Acustica 2017 i Gran Premi Nova 2017.

 

 

 

amb la col·laboració de:

i el suport de:

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact