Phonos i Sonhoras obrim temporada junts amb una nit plena de poesia sonora. Experimentació vocal. Hibridació sònica. Sorollisme radical. Lirisme modular. Pastura d’altaveus. Cinc actuacions pivotant a l’entorn de les possibilitats textuals del so. Codi. Signe. Respiració. Repetició. Saturació. Un nou punt de trobada de les escenes poètiques xilenes i catalanes més actives i empeltades. Vine a gaudir d’una vetllada on descobrir que sense dir res, és com se’n diuen més, de coses. Al llarg d'aquesta vetllada comptarem amb performances i actuacions de Gregorio Fontén i Alexandra Mabes, Ginebra Raventós, Gerard Altaió, Eduard Escoffet i Pía Sommer.

Gregorio Fontén. Com a artista i investigador explora el vacil·lar entre la dansa i l'escolta, en què la cançó apareix com una ressonància entre cos i entorn. La seva feina es ramifica en poesia; cants, improvisacions, piano i enregistraments de camp; instal·lacions i visuals, el Winka Wayno Sound System, obres plàstiques i escrits especulatius. Actualment Fontén resideix a Valparaíso, Xile i desenvolupa un projecte de postdoctorat a l'Institut d'Art de la Universitat Catòlica de Valparaíso que emmarca la pràctica artística del vacil·lar com una onto-ficció sònica llatinoamericana. És doctor en Arts Sòniques per Goldsmiths, University of London i el seu treball ha estat publicat i presentat a diferents llocs d'Amèrica i Europa. Les seves cançons han estat descrites com a úniques i atrotinades, l’efecte de les quals és al·lucinatori, corrosiu; alhora estrany i bell.

Alexandra Mabes. Va estudiar dansa a la Universitat Arcis i es va perfeccionar a Argentina i als USA. En tornar a Xile es va adjudicar dos Fondos Nacionales de Cultura (Fondart) per realitzar les seves obres “Me quede todo el día en la casa” i BLANCO exhibint-se a La Vitrina, GAM i La Sala Jorge Diaz de la Universitat Finis Terrae, a més de crear diverses peces de petit format. El 2013 viatja a Viena, Àustria per formar part de l'obra War d'Amanda Piña girant amb ella per 3 anys a diversos festivals internacionals. Torna a Santiago de Xile l'any 2016. Actualment està treballant amb la coreògrafa Nuri Gutes, també està a càrrec de l’espai que promou les arts del moviment i la performance Sala de Maquinas.

Ginebra Raventós. Poeta i artista sonora. El 2021 va publicar el vinil Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge, un poemari sonor inspirat en la bellesa destructora del planeta Saturn i l’hipotètic so de l’univers. Investiga la paraula en formats amplificats: la psicoacústica, la instal·lació i la performance. Exploradora incansable, continua indagant en les possibilitats sonores i performàtiques de la poesia a través de propostes que continuen la senda iniciada per autors com Brion Gysin, Henri Chopin i Bernard Heidsieck.

Eduard Escoffet. Poeta i agitador cultural. El seu treball se centra en la poesia sonora i el recital en directe. Conegut per la seva activitat en l’escena contracultural barcelonina, ha actuat en festivals i programacions de poesia per tot el món. Cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol – propost.org (1996-2016). Codirector de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) entre el 2010 i el 2012. Va dirigir el festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA al CCCB (2000-2004). Comissari, amb Eugeni Bonet, del cicle de cinema Pròximament en aquesta pantalla sobre cinema lletrista al MACBA (2005). És coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales, 2005), Puaj./Ecs. (amb G. Altaió i J. Pedrals, 2005) i La Belbel Underground (amb Carles Hac Mor i G. Altaió, 2006). Ha publicat els llibres de poesia Gaire (Pagès, 2012) i El terra i el cel (LaBreu, 2013), i el llibre d’artista Estramps amb Evru (2012). Amb la banda d’electrònica Bradien ha publicat els discos Pols (spa.RK, 2012) i Escala (spa.RK, 2015). Actualment forma part del duet Barba Corsini juntament amb Pope amb qui ha publicat Clot (2020) i Un nou incendi (2021).

Pía Sommer. Anartista. Treballa aspectes relacionats amb el so i el que és visible, és poeta, artista visual i participant activa de La Internacional Ruidísta. Ha estat convidada a nombroses exposicions, personals i col·lectives, festivals, xerrades, lectures, publicacions, galeries i museus nacionals i internacionals a països de Llatinoamèrica i Europa. Treballa principalment amb suports com la veu, vídeo, altaveus i obra gràfica; formats com instal·lacions, performances, videoart i ús de noves tecnologies. Va formar una petita banda el 2016 amb Ferran Garcia: Utòpic_Ment_54 en què barrejaven poesia i electrònica, caixes de ritmes i veus processades en directe. Ha publicat les plaquettes de poesia Frecuentemente Isla (2015), Aéreos (2017) i Terrenales (2018). A Màlaga va ser publicat el seu poema extens El Frente de los Geranios (Cuadernos Imperdonables, 2018 / Francisco Cumpián maestro impresor). Els seus poemes gràfics han estat publicats en una de les edicions de la Revista Die Horen a Alemanya i l'Antología Bi-lingue PO-EX.

Gerard Altaió / 打油. Artista del text. La seva obra explora els límits entre la paraula i la presència física més enllà del significat. De la poesia concreta a la semiòtica ha anat construint una obra experimental a mig camí de l’art conceptual i la literatura. Treballa l’absurd i el sense sentit basat en l’acte de lectura entenent el text com a element autònom. Poesia, videopoesia, poesia digital, instal·lació, teatre, performance… del 2006 al 2015 va viure a Beijing. Del 2000 al 2004 va dirigir la revista objectual “Al Buit”. La seva obra ha estat publicada a diverses revistes experimentals i ha exposat en diverses col·lectives (entre elles la Biennal d’Art de Cafa Museum, Beijing). Va ser l’organitzador de “01”, el primer encontre de poesia digital a la Xina el 2006. Treballa també com a comissari. Ha estat el comissari en cap del programa per a Dashilar de Barcelona com a ciutat convidada de la BJDW. Actualment dirigeix “Sonhoras”, un projecte editorial de poesia experimental i un cicle mensual de programació de poesia en viu a la ciutat de Barcelona. Dirigeix també la revista de LP de poesia sonora “VOXXX”. Forma part del col·lectiu L’Automàtica, un espai associatiu que ha recuperat una impremta tipogràfica.

amb la col·laboració de:

i el suport de: