El proper dijous 24 de març Phonos acull a Martí Sánchez i Oriol Saladrigues, els qui presentaran el seu projecte de recerca artística Q3, seleccionat com a projecte híbrid als Premis Barcelona 2021 de l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta sesió, els autors presentarán en viu aquesta obra coreogràfica i sonora per a robots, així com la seva font directa d'inspiració en la peça Quadrat I + II de Samuel Beckett, tot seguit amb una conversa amb els creadors.

Un robot és un dispositiu dissenyat per l'ésser humà, per tal d'executar tasques concretes i predeterminades, tal i com Karel Capek va imaginar en la seva obra teatral Robots Universals Rossum, on s'introdueix per primer cop la paraula Robota, en txec, servent. Quan podem dir que una màquina és un robot? Doncs quan és capaç de percebre el seu entorn i actuar en conseqüència. Els avenços en intel·ligència artificial permeten crear robots capaços de prendre decisions, augmentant els graus de llibertat de les seves accions i conferint-los així una certa autonomia. Per exemple, poden modificar la seva trajectòria en funció del que passi al seu voltant, o poden comprendre un text i reaccionar-hi, tant escrivint com parlant (sintetitzant la veu humana), entre moltes altres coses. Des dels orígens de les investigacions en intel·ligència artificial als anys 50, la música ha estat un mitjà privilegiat per tal d’entendre com funciona el nostre cervell i així poder modelitzar-lo i finalment imitar-lo. En aquest sentit s’ha aconseguit, mitjançant algoritmes, reproduir l’estil musical d’una època o d’un autor, crear música mitjançant processos algorítmics i fins i tot crear un acompanyament improvisat en funció del que fa un solista. Ens trobem doncs enmig d’un procés pel qual els robots que creem s’assemblen cada vegada més a nosaltres. A més a més, el fet que sovint tinguin una constitució física que recorda el cos humà, i que els seus moviments també recordin els nostres, fa que ens sentim identificats amb ells també des d’un punt de vista psicològic. Podríem dir que els robots ens desperten emocions.

Q3 es planteja com una obra escènica on els robots realitzen una coreografia i una sèrie d’accions, emetent so des dels altaveus que porten incorporats. El punt de partida per al disseny de la coreografia és la peça “Quadrat I + II” de Samuel Beckett. En aquesta, 4 persones caminen de manera maquinal seguint sempre les mateixes trajectòries a l’interior d’un quadrat, sense arribar a trobar-se mai entre elles. En efecte, no passen mai pel centre, que seria l'únic punt on haurien de coincidir. D’aquesta manera eviten trobar-se, eviten el diàleg, la confrontació i el conflicte, potser, quelcom que els podria fer reflexionar i posar en dubte les seves idees a partir de la interacció interpersonal. El voler evitar el contacte és l’única cosa que els duu a modificar la seva trajectòria fent un recorregut circular al voltant d’aquest punt, servint com a metàfora d’allò en que poden convertir-se les nostres vides sense el pensament creatiu, sense fer ús de l’autonomia que caracteritza l’ésser humà. En la peça de Sánchez i Saladrigues, els robots actuen segons dos modes de funcionament. Un mode I seria el regular, repetitiu, mecànic, el que veiem a “Quadrat I + II”, i un altre mode II seria més imprevisible, interactiu, donant lloc a moviments i accions no predeterminades.

Martí Sánchez és investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), doctor en ciències de la computació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha realitzat la seva tesi a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC. La seva recerca gira al voltant de la neurorobòtica i de l'aprenentatge sensoriomotor. Els seus interessos en la divulgació científica i en la relació entre ciència i art el porten a realitzar el projecte Teatronika, projecte de temàtica hibrida amb 5 anys d'expertesa en dur els robots humanoides NAO a les arts escèniques, representant les obres guanyadores de les 3 edicions del concurs de guió curt Teatronika. L'espectacle de teatre amb robots es va presentar al CCCB dins el marc de l'exposició +Humans al 2015 i es va estrenar al festival de Terrassa Noves de Tendències (TNT) al 2018.

Diplomat en Enginyeria Química (UPC), Oriol Saladrigues és compositor, cofundador i codirector artístic del Festival Mixtur de Barcelona. Títol Superior de Piano, Llenguatge Musical (CSMMB) i Composició (ESMUC). Màster en Composició amb Mitjans Electroacústics a l’Universitat de Paris8, a la Haute École de Musique de Ginebra en col·laboració amb l’IRCAM, i a l’Accademia Sta Cecilia de Roma. Ha rebut les beques de la Fundació LaCaixa, Cajamadrid i la Real Academia Española en Roma, i l’any 2018 va ser guardonat amb el Premi de Composició de la Fundació Ernst von Siemens. Entre els anys 2013 i 2020 ha estat professor associat al departament de Noves Tecnologies Aplicades a la Composició al Conservatori Superior de Música i Dansa de Paris, i posteriorment al Màster de Composició amb Tecnnologies de l’ESMUC.

amb el suport de: