Així com ‘gènere’ no és un sinònim de ‘sexe’ ni de ‘dones’, una docència amb perspectiva de gènere no és una docència sobre les dones; és una docència que considera el sexe i el gènere com a variables analítiques i explicatives clau. Implica prestar atenció a les similituds i a les diferències en les experiències, els interessos, les expectatives, les actituds i els comportaments de les dones i dels homes, així com identificar les causes i les conseqüències de la desigualtat de gènere, per poder combatre-la. 

Una docència amb perspectiva de gènere té en compte tant les característiques biològiques de les persones (el sexe) com les característiques socials i culturals de les dones i dels homes (el gènere). És a dir, el gènere és una categoria social i un element constitutiu de les relacions i de les estructures socials que s’assenta en jerarquies imposades per discursos i ideologies que defineixen normes socials, estereotips i rols associats a la feminitat i a la masculinitat i que produeixen diferents formes estructurals de desigualtat i d’injustícia, ja sigui en el reconeixement i l’estatus o en l’accés als recursos socioeconòmics. Aquests discursos i ideologies estableixen també una correspondència estricta entre el sexe biològic i l’orientació sexual, així com amb la identitat i l’expressió de gènere socialment esperada, i situen fora de la ‘norma’ les persones no heterosexuals, les persones transgènere o transsexuals i les que tenen una expressió de gènere més fluïda.

El gènere s’experimenta conjuntament amb altres marques d’identitat també socialment construïdes (com la classe social, l’etnicitat, la raça, la sexualitat o la diversitat funcional, entre d’altres). Per aquesta raó, una docència sensible al gènere ha de partir d’una mirada interseccional que implica tenir en compte com la combinació de diferents eixos de desigualtat produeix formes específiques de discriminació.

Font: Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària. AQU Catalunya, 2018.

 

Confusions i dubtes que sovint sorgeixen sobre com aplicar la perspectiva de gènere en l’àmbit de la docència:

  • No és un recull de dades estadístiques desagregades per sexe.
  • Suposa la interpretació i la contextualització de les estadístiques a partir dels patrons de gènere que prevalen a la societat. Les mesures del “sexe” i del “gènere” no són intercanviables.
  • No és un tema o una classe puntual sobre les dones, sinó que implica el desenvolupament de la competència de gènere de l’alumnat.
  • És una docència que considera el “sexe” i el “gènere” com a variables analítiques i explicatives clau, prestant atenció a les similituds i a les diferències en les experiències, els interessos, les expectatives, les actituds i els comportaments de les dones i dels homes.
  • No és només una qüestió de continguts.
  • A més dels continguts, s’aplica també a les referències bibliogràfiques, als materials docents i a les interaccions a l’aula. És a dir, es tracta d’una pràctica pedagògica.
  • No és un projecte de sensibilització sobre les desigualtats de gènere.
  • Amb el desenvolupament de la competència de gènere l’alumnat pot esdevenir més conscient de l’existència de desigualtats, però les activitats de sensibilització dins la UPF les desenvolupa la Unitat d’Igualtat. Dit això, els centres poden contribuir a combatre els estereotips socials de gènere que s’associen a determinades professions.
  • No es redueix a incloure una assignatura específica sobre gènere en la titulació, i encara menys quan aquesta assignatura és optativa.
  • La transversalitat de la perspectiva de gènere abasta totes les assignatures de totes les disciplines de totes les àrees de coneixement, adaptant-se, això sí, a les especificitats pròpies.
  • No és una perspectiva que només pugui aplicar-se a algunes assignatures o a algunes disciplines i àmbits de coneixement.
  • La transversalitat de la perspectiva de gènere abasta totes les assignatures de totes les disciplines de totes les àrees de coneixement, adaptant-se, això sí, a les especificitats pròpies.
  • Tot i que es poden establir un seguit de paràmetres a mode de check-list per orientar els centres i el professorat, no és un exercici de tick-boxing.
  • Es tracta d’un procés reflexiu i d’aprenentatge gradual per part de cada centre i docent, amb l’objectiu d’identificar com es pot desplegar la competència de gènere amb resultats d’aprenentatge concrets i rellevants per a la titulació i amb les corresponents activitats formatives i d’avaluació.
  • La simple incorporació als programes docents d'exemples d'aportacions de dones artistes,escriptores, economistes, politòlogues, científiques, pensadores.
  • Les aportacions de les dones al coneixement és absolutament necessària perquè o bé roman desconeguda o és menystinguda. Però amb això no n’hi ha prou. La perspectiva de gènere significa estudiar qualsevol pràctica artística i d’escriptura, aportació o intervenció filosòfica, centífica i històrica per part de les dones i de col·lectius minoritzats en el context cisheteropatriarcal. Es tracta de visibilitzar el seu paper transformador o no envers les relacions de gènere normatives en la cultura i la societat.
  • Estudiar les representacions vinculades al gènere (mites, estereotips, models normatius, discursos) com a part de dues cultures o formes de ser diferenciades, una de masculina i una altra de femenina.
  • Les esferes femenina i masculina sovint han operat com a àmbits diferenciats. Incorporar la perspectiva de gènere significa problematizar la divisió entre aquests dos àmbits i estudiar les relacions de dominació que la fan possible. Es tracta també d’estudiar la intersecció de múltiples formes d'exclusió i dominació (gènere, racialització, sexualitat, classe social, origen) en les representacions i discursos d’individus i col·lectius en els àmbits de la història, la cultura, les arts, el pensament i la literatura. L'objectiu és entendre la funció normalitzadora o transgressora d'aquestes representacions i discursos dins el cisheteropatriarcat.

En conjunt, el marc normatiu català i estatal insta les universitats a:

  • incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en els plans d’estudis de totes les titulacions;
  • crear cursos o mòduls especialitzats en gènere en l’oferta curricular obligatòria;
  • abordar la segregació de gènere de les disciplines;
  • impartir formació tant al PDI com al PAS sobre perspectiva de gènere;
  • promoure la recerca amb perspectiva de gènere i la recerca en estudis de gènere;
  • millorar la participació de les dones en els òrgans de participació, representació i presa de decisions;
  • eliminar els obstacles que impedeixen el ple desenvolupament professional de les dones;
  • garantir l’equilibri entre la vida familiar, la vida personal i la vida laboral, 
  • i adoptar polítiques contra l’assetjament sexual per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) incideixen també en la igualtat efectiva entre dones i homes. Així, per exemple, l’ODS5 (Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes) preveu l’enfortiment de la governança des de la perspectiva de gènere a tots els nivells, i l’ODS4 (Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom) inclou com a aspectes clau d’una educació de qualitat garantir l’accés igualitari a l’ensenyament superior, proporcionar coneixement i competències sobre la igualtat de gènere a l’alumnat de totes les etapes educatives i assegurar que els entorns d’aprenentatge siguin sensibles al gènere. L’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 també insta a assegurar que tots els processos de seguiment i de revisió a tots els nivells transversalitzin la perspectiva de gènere. Per tant, el mainstreaming de gènere en l’activitat quotidiana de les institucions d’ensenyament superior i en els processos de qualitat n’augmenta l’impacte social. De fet, Times Higher Education ha començat recentment a avaluar el rendiment de les universitats en els ODS.

Per aquest motiu, entenent que la perspectiva de gènere és un element fonamental de la qualitat de la formació que s’ofereix, el Consell de Govern de la UPF del 24 de febrer de 2021 va aprovar l’Informe sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència universitària, el qual desplega un pla d’actuacions per donar compliment al requeriment d’AQU Catalunya en les diferents fases del cicle VSMA (verificació, seguiment, modificació i acreditació) de totes les titulacions.