Vés enrere Ressenya: "Un article publicat a Communication & Society mostra que les retallades a la CCMA han empetitit la indústria audiovisual catalana"

Ressenya: "Un article publicat a Communication & Society mostra que les retallades a la CCMA han empetitit la indústria audiovisual catalana"

27.10.2016

 

Per Reinald Besalú

 

Miguel Ángel Casado, Josep Àngel Guimerà i Juan Carlos Miguel han publicat recentment un article a la revista acadèmica Communication & Society titulat Impacto de los recortes en las televisiones autonómicas en la industria audiovisual: los casos de Euskadi y Cataluña (2007-2014). Tal com indica el títol, en aquest treball els autors avaluen les conseqüències que ha tingut pels sectors de la producció audiovisual català i basc la davallada dels pressupostos de la CCMA i de EITB, tenint en compte que tradicionalment aquests dos operadors han estat, també per mandat legal, motors de la indústria audiovisual en els seus respectius territoris.

L’anàlisi es fa a partir de l’avaluació de l’evolució de tres indicadors: el nombre d’empreses de producció audiovisual existents, el nombre d’empleats en el sector i la facturació global, des de l’any 2007 –quan s’inicia la crisi però els pressupostos de les televisions segueixen creixent- i fins al 2014, any en el qual els pressupostos de les dues corporacions públiques analitzades es tornen a estabilitzar després de fortes retallades. Alhora, la informació es complementa i matisa amb entrevistes realitzades a responsables de les corporacions públiques i del sector de la producció.

En el cas català, es constata una davallada del 54,3% en l’import que la CCMA destina a adquirir continguts en el període 2007-2014. Les partides més afectades han estat les relatives a drets esportius (26 milions d’Euros de descens) i a producció aliena (21 milions d’Euros de descens). Tot i això, en termes relatius la partida amb més retallades ha estat la de coproduccions, que ha disminuït un 79%. Segons les declaracions de Brauli Duart recollides en l’article, va ser sobretot la impossibilitat de retallar de manera significativa la despesa en personal el que va provocar descensos tan forts en la despesa en continguts.

D’altra banda, pel que fa al nombre d’empreses de producció audiovisual a Catalunya, s’han reduït un 8,3%. Les úniques empreses que no han descendit són les que no tenen assalariats (que, ben al contrari, han crescut al llarg del període, fruit de la conversió de treballadors acomiadats en empresaris autònoms) i les que tenen entre 500 i 1.000 assalariats.

En relació amb la qüestió de la facturació de les empreses, cal dir que l’estudi només contempla les agrupades a la federació PROA (un total de 90). A més, s’opta per considerar a banda les dades de Mediapro, una empresa que per la seva dimensió generava distorsions en les xifres globals. Tenint en compte això, s’observa que la facturació global del sector baixa al llarg del període en més de 100 milions d’Euros (més d’un 50%), i que, a més, es tracta d’una tendència anterior a l’inici de la reducció de pressupost per part de la CCMA. Així, tot i que els autors atribueixen aquest descens fonamentalment a la reducció de la inversió per part de la televisió pública, es destaquen altres factors com l’augment de la competència per la globalització del mercat audiovisual o l’impacte de la pirateria.

Facturació agregada OPA

Finalment, els autors destaquen l’ampli consens existent entorn a la idea que els sectors audiovisuals català i basc són excessivament dependents de la televisió pública. Davant d’aquest diagnòstic compartit, però, hi ha visions diferents sobre el paper i model que haurien d’adoptar aquestes televisions. Així, mentre que uns, com PROA o el mateix Duart, defensen que cal caminar cap a estructures més flexibles i augmentar l’externalització, des del comitè d’empresa de la CCMA s’apunta clarament en la direcció contrària.

L’article es pot consultar i descarregar a la pàgina web de Communication & Society

 

Descarrega la ressenya en pdf

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact