Per Joan M. Corbella

D’un temps ençà,  el webdoc  és un format audiovisual que s’està obrint pas enmig de les iniciatives de creació interactiva que proliferen, per a aprofitar totes les possibilitats que la innovació tecnològica a l’abast de la creació. El webdoc, que s’ha pogut desenvolupar en la mesura que internet ha anat millorant les seves prestacions és present ja com a realitat notòria en festivals com el Docs Barcelona, entre d’altres, en les propostes de documentals els medialabs  de les televisions i genera ja un volum d’estudis remarcable.

En conseqüència, cal destacar l’esforç que ha fet el professor Carles Sora, del grup de recerca Digidoc de la Universitat Pompeu Fabra, per a sistematitzar en forma de catàleg la producció de webdocs a Catalunya, que permet consultar els projectes, la seva autoria i les productores que hi estan involucrades. Potser no hi són tots els que s’han fet, com sol passar quan s’intenta desbrossar un terreny encara poc sistematitzat i endreçat, i com l’autor també assenyala al pròleg, però llegint/veient el document es pot entendre la seva utilitat.

Diu l’autor que es tracta d’un “primer catàleg”, i ben segur que caldrà ampliar en poc temps, però constitueix un pas endavant en la necessitat de donar visibilitat i categoria existencial a una nova possibilitat de comunicació en el terreny  de l’audiovisual interactiu i multimèdia, a l’abast del  nombrós volum de creadors i productors que es dediquen al gènere documental en tots els seus vessants.

El catàleg recull 30 obres realitzades per 18 productores diferents i per cinc mitjans de comunicació. L’any 2014 se’n feren tres, i els dos immediats un cadascun, mentre que el pioner que apareix a la relació de Carles Sora és de 2007, amb un espai en blanc de cinc anys entre aquest projecte i la resta. Els dos darrers anys, 11 (2015) i 13 (2016). Aquesta evolució explica ja molt del ritme de desenvolupament que està tenint a Catalunya el webdoc.

Cronològicament, el catàleg s’obre amb l’interactiu “Guernica, puntura de guerra”, que va fer Ferran Clavell per a Televisió de Catalunya (30 minuts)  l’any 2007. Amb el salt fins al 2012 apareix el primer projecte de productores privades, “Cyborg Project”, de Roger Soldevila i producció d’Arnau Gifreu, ja sense presència a la pantalla de televisió. En anys següents aniran apareixent obres procedents de màsters universitaris (UAB) o encàrrecs de les universitats (UPF), diaris (Ara, La Vanguardia, El Periódico), alguns finançats amb beques o amb ajuts de RTVE, TVC, la Fundació La Caixa o d’ajuntaments , o darrerament produïts directament per la CMMA,  que permeten veure la diversitat de situacions en què s’han trobat els autors i autores dels webdocs.

Això prova el caràcter encara incipient i pioner d’aquest espai audiovisual, i fa encara més útil la informació que es proporciona en l’estudi. Per a cada obra es presenten totes les dades tècniques referides a autoria, producció, temps de producció, pressupost (no en tots els casos, i amb una diversitat extraordinària), canals i plataformes  de distribució o accés, públic destinatari,  així com una explicació de l’impacte que ha arribat a assolir. Per acabar, presenta un índex ben explicat de totes les productores que s’hi ha implicat.

De l’anàlisi de les més de setanta pàgines del treball es poden deduir algunes idees que caracteritzen el webdoc a Catalunya, a data d’avui. Una, que  en general, el finançament molt limitat per a obres que demanen un temps d’elaboració remarcable. Dues, que hi ha una heterogeneïtat enorme d’institucions implicades en aquesta fase exploratòria, però s’insinua alguna productora que pot donar continuïtat al seu treball. Tres, que els mitjans de comunicació, i de manera significativa els diaris, s’han atrevit ja a emprar el webdoc per a donar format a documentals que els permeten una riquesa expressiva molt gran. I quatre, que una bona part dels treballs presents al catàleg tenen relació amb el debat de temes candents a la societat.

Per tot això, es tracta d’un document interessant de consultar per a aquelles persones que vulguin estar al corrent dels nous camins per on pot transcórrer una part d ela producció audiovisual de Catalunya.

El document es pot consultar al repositori de la UPF

Per aquest primer estudi hem analitzat 30 projectes, 24 realitzats els últims dos anys, de 18 productores catalanes. És un nombre gens menyspreable. Alguns d’autors independents, altres de productores o de mitjans de comunicació. En l’índex cronològic d’obres podreu veure d’un cop d’ull com s’ha passat de realitzar de dues a deu obres anualment en només tres anys. I mirant les fitxes dels projectes podreu observar també la diversitat de pressupostos, estratègies de difusió, coproduccions, equips vinculats i suports utilitzats (web, dispositius mòbils i vídeos 360º). Un altre aspecte rellevant són els nous perfils professionals detectats en aquest tipus de produccions tals com dissenyador web, dissenyador interactiu o guionista transmèdia.

Per aquells a qui això dels webdocs us soni a nou us avanço que és un format audiovisual web emergent que per ara engloba nous gèneres com el del documental interactiu o el del reportatge multimèdia, i que està fent-se un espai dintre del sector. Durant els últims anys hem pogut detectar que en l’entorn català, de la mateixa manera que en l’internacional, hi ha hagut una eclosió en el nombre de creació de webdocs, i en l’interès per part d’autors, acadèmics i mitjans de comunicació en aquest format. Sembla innegable que aquest format ha arribat per quedar-se. Una prova d’això és la inclusió d’aquest nou format dintre d’alguns festivals de documental europeu (IDFA, Docs Barcelona, Sheffield Doc/Fest, etc.), l’aparició de línies de suport institucional local, o la inclusió d’aquestes produccions en plans d’estudis universitaris.

Pots descarregar el document en aquest enllaç i fer-lo circular tant com vulguis, es distribueix amb una llicència CC 4.0. Si vols aportar-nos alguna nova referència o qualsevol comentari, no dubtis en contactar-me.

Carles Sora, professor del Departament de Comunicació i investigador del grup DigiDoc de la Universitat Pompeu Fabra.

Descarrega la ressenya en pdf