Nou Nou

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La producció de llargmetratges d'animació a Catalunya

La producció de llargmetratges d'animació a Catalunya

Anna Medrano i Reinald Besalú

 

Descarregar pdf

02.07.2021

 

Fets destacats

 

 

  • Encara que a escala estatal es parli de la bona salut del cinema d’animació, les dades de la producció de llargmetratges d’animació a Catalunya en la dècada de 2009 a 2019 no mostren un nombre estable de produccions.

 

  • Exceptuant el 2010, amb un total de nou llargmetratges d’animació, la xifra no supera les tres produccions la resta d’anys del període. Els anys 2013, 2018 i 2019 no es va produir cap llargmetratge del gènere.

 

  • La fórmula única de producció entre el 2009 i el 2019 va ser la coproducció, ja que cap pel·lícula no va ser produïda per una sola productora. Les coproduccions amb la resta de l’Estat van ser les majoritàries, tot i que també va haver-hi coproduccions catalanes, internacionals i europees.

 

  • El pes percentual de les empreses catalanes en les coproduccions d’animació és força important, ja que un 68% dels llargmetratges va comptar amb una participació catalana majoritària o altament significativa.

 

  • El castellà va ser la llengua majoritària dels llargmetratges d’animació en el període 2009-2019, però va superar el català només per un títol.

 

  • Pel que fa als metratges d’una durada menor, durant la dècada 2009-2019 es va produir un nombre considerable de curtmetratges i migmetratges d’animació. 

 

1. Introducció

El present estudi se centra en la situació de la producció de llargmetratges d’animació a Catalunya entre els anys 2009 i 2019, just abans de l’esclat de la pandèmia. Així doncs, l’informe no permet extreure dades sobre els efectes de la Covid-19 en l’animació. La pandèmia va trastocar molts rodatges durant el 2020, però no va afectar de la mateixa manera el sector de l’animació, que no es va veure tan perjudicat. Així ho han manifestat professionals i entitats com la Tenerife Film Commission, ja que si les restriccions per la Covid-19 van fer caure els rodatges, especialment durant els mesos de confinament, l’activitat de l’audiovisual d’animació no va cessar. En aquest sentit, aquest gènere hauria pogut superar els obstacles de la pandèmia més fàcilment.

A nivell espanyol el sector ha subratllat la bona salut d’aquest gènere. La Federación de Productores de Animación y Efectos Visuales esmentava alguns exemples d’èxit com Klaus, film estrenat el desembre de 2019 i que va merèixer la nominació als Oscar. Altres xifres interessants aportades per aquesta agrupació de professionals són les relatives al pes de l’animació en el sector audiovisual: mentre que només el 4% de les empreses productores espanyoles fan animació, aquest gènere aglutina el 20% dels llocs de treball del sector i ofereix feina a 8.000 professionals. Al seu torn, Ivan Agenjo, director de PROAnimats, en l’entrevista que va concedir a l’OPA, considera també que l’animació està en un bon moment a Catalunya, amb un nombre important d’empreses petites, flexibles i molt internacionalitzades, i amb previsió de creixement gràcies a l’impuls que poden suposar els fons europeus.

Però l’estudi estricte de la producció de llargmetratges d’animació aporta resultats menys encoratjadors. Com es veurà, la producció és erràtica i, en general, escassa. La nominació d’un sol títol com a millor pel·lícula d’animació als premis Goya de 2021 va sorprendre, però en realitat aquest no és un fenomen nou en la història del certamen. El fet que l’animació es produeixi sovint en coproducció i amb percentatges de participació molt repartits per l’elevat cost de les produccions tampoc hi ajuda, tenint en compte que una participació espanyola inferior al 20% implica el no reconeixement de la nacionalitat espanyola a la pel·lícula.

En canvi, en l’àmbit de les sèries (que no és objecte d’aquest informe), el sector català de l’animació gaudeix de més bona salut. En aquest sentit, resulta interessant destacar que 18 empreses d’animació catalanes van participar el passat abril al MIPTV, on es va organitzar un showcase en el qual es van presentar cinc projectes de sèries d’animació per tal de cercar nous agents finançadors i impulsar-ne les vendes internacionals.

 

2. Evolució de la producció de llargmetratges d'animació a Catalunya

Si ens fixem en el quadre 2, observem que no hi ha una tendència clara quant a l’evolució de la producció de llargmetratges d’animació a Catalunya. Entre els anys 2009 i 2019 va haver-hi alguns alts i baixos pel que fa al nombre de produccions i destaquen extraordinàriament els 9 llargmetratges de 2010. A l’altra banda, se situen els anys 2013, 2018 i 2019 amb cap pel·lícula llarga d’animació produïda a Catalunya.

 

QUADRE 1: Llistat de llargmetratges d’animació produïts entre el 2009 i el 2019

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

QUADRE 2: Evolució dels llargmetratges d'animació (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

3. Els llargmetratges d’animació a Catalunya en comparació amb la resta de gèneres.

En comparació amb el total de produccions cinematogràfiques catalanes durant aquests anys, els llargmetratges d’animació tenen un pes percentual molt baix. Només l’any 2010, els films d’animació representen més d’un 9% del total de la producció cinematogràfica de Catalunya. En canvi, la resta d’anys es queden per sota del 4%. Com hem vist, els anys 2018 i 2019 no es va produir cap llargmetratge d’animació. Aquests resultats negatius del gènere coincideixen, però, amb una baixada del nombre de pel·lícules produïdes a Catalunya. Mentre que el 2015 es van produir 93 llargmetratges a Catalunya, el 2018 només es van produir 55 i el 2019 61.

El 2010, l’any amb més produccions d’animació de la dècada, també va ser un any especialment fructífer pel que fa al conjunt de llargmetratges catalans, ja que van fer-se 96 produccions, la xifra més alta del període 2009-2019.

 

QUADRE 3: Evolució del percentatge de la producció de llargmetratges d'animació en comparació amb el conjunt dellargmetratges catalans

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

4. Tipus de participació de les productores catalanes en els llargmetratges d'animació.

Les 22 pel·lícules d’animació produïdes entre els anys 2009 i 2019 es van fer en coproducció. Així doncs, la fórmula del productor únic no apareix en cap d’elles. Com comentàvem al primer apartat, els films d’animació acostumen a tenir uns pressupostos força elevats, fet que dificulta les possibilitats que una sola empresa pugui afrontar tota la càrrega productiva. En aquest sentit, la coproducció és una bona opció, ja que permet compartir costos i assumir més fàcilment els temps més llargs de realització de l’animació.

És interessant també destriar quines coproduccions són les preferides per al cinema d’animació. Deu de les vint-i-dues pel·lícules van ser coproduccions amb la resta de l’Estat, sis van ser coproduccions catalanes, quatre van ser coproduccions internacionals i va haver-hi també dues coproduccions europees. Els quadres 3 i 4 ens mostren el nombre de cada coproducció i els percentatges.

 

QUADRE 4: Llargmetratges d'animació segons el tipus de producció (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

QUADRE 5: Llargmetratges d'animació segons el tipus de producció per percentatges (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

En un context de coproduccions, quin és el pes real de les productores catalanes en la producció de l’animació?[1] Podem concloure que és, en general, força rellevant. Dels 22 llargmetratges d’animació, 15 van comptar amb una participació catalana majoritària o altament significativa. Pel que fa als set restants, dos van tenir una participació catalana minoritària, mentre que cinc van comptar només amb una participació simbòlica.

Si comparem les dades de participació de les productores catalanes en l’animació amb les de les produccions de tots els gèneres, advertim uns percentatges de participació simbòlica i minoritària una mica més alts. Mentre que en el conjunt de les produccions catalanes les participacions simbòliques i minoritàries acostumen a oscil·lar entre el 5 i el 25%, el percentatge supera el 30% en el cas dels llargmetratges d’animació. Els factors diferencials quant als temps de realització i a les exigències de pressupost poden explicar, en part, aquest biaix.

 

QUADRES 6: Quotes de participació catalana en la producció de llargmetratges d'animació per anys (2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

QUADRE 7: Tipus de participació catalana en la producció dels llargmetratges d'animació per percentatges (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

En relació amb l’estructura de producció, només cinc empreses productores van assumir dos o més projectes, mentre que vint van produir un únic títol d’animació entre els anys 2009 i 2019. Dues productores van poder encarregar-se de fins a tres llargmetratges d’animació i unes altres dues van produir més de tres pel·lícules del gènere.

 

QUADRE 8: Estructura de la producció dels llargmetratges d’animació (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

5. La llengua del cinema d'animació català.

El castellà és la llengua majoritària dels films d’animació produïts a Catalunya durant la dècada de 2009 a 2019, però seguida de prop pel català. De les 22 pel·lícules dels anys 2009 a 2019, 10 tenen com a llengua original el castellà. Pel que fa al català, va ser la llengua triada per 9 de les 22 produccions. Les tres pel·lícules restants presenten característiques diverses des del punt de vista de la llengua original. Una d’elles és en anglès, una altra no té diàlegs i la tercera va fer-se en diverses llengües.

Podem preguntar-nos si, en aquest apartat, hi ha diferències notables amb les produccions catalanes dels altres gèneres. Sembla, a primer cop d’ull, que les distàncies entre el català i el castellà són més curtes en el cinema d’animació que en la resta de produccions, ja que, en termes generals, el castellà s’ha imposat amb contundència en el conjunt de produccions de cinema produïdes a Catalunya en els darrers quinze anys. No obstant això, hi ha algunes excepcions, ja que el nombre de films rodats en castellà i en català es van igualar en dues ocasions: anys 2009 i 2019. Encara que no és possible establir una tendència clara en la llengua del conjunt de les produccions cinematogràfiques catalanes, sí que s’observa un predomini majoritari del castellà. Aquest, però, no és homogeni i varia en funció dels anys.

 

QUADRE 9: Llargmetratges d'animació segons la llengua original per anys (2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

QUADRE 10: Percentatges de llargmetratges d'animació segons la llengua original del (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de l’ICEC

 

6. Altres produccions d'animació, segons Catalan Films

A banda dels llargmetratges, hi ha altres produccions d’animació que ens permeten fer-nos una idea aproximada de la situació del gènere a Catalunya. En aquest sentit, Catalan Films ofereix informació sobre els metratges d’inferior durada i sobre altres tipus de produccions, com les telesèries, els videojocs o les aplicacions. Donant un cop d’ull al global de les produccions d’animació de la dècada 2009-2019, excloent-ne els llargmetratges, ens adonem que el nombre de metratges de curta i mitja durada és força elevat. Tenint en compte que els pressupostos elevats del gènere poden ser un impediment a l’hora d’encetar un projecte de llargmetratge, optar per metratges d’una durada inferior permetria reduir i fer front a les despeses.

Per altra banda, s’observa que el 2010 segueix sent l’any més fructífer per a les produccions d’animació també en formats diferents del llargmetratge, ja que van produir-se un total de 35 obres. Pel que fa als anys 2013, 2018 i 2019, amb cap llargmetratge d’animació segons dades de l’ICEC, sí que es van realitzar produccions de menor durada i produccions d’altres formats.

 

QUADRE 11: Produccions d’animació a Catalunya segons el format, excloent-ne els llargmetratges (anys 2009-2019)

Font: elaboració pròpia amb dades de Catalan Films


[1] Classificació dels films d’animació catalans en funció del grau de participació de les productores catalanes en el finançament de la pel·lícula. S’estableixen quatre categories: participació ‘simbòlica’ (entre l’1% i el 15%), participació ‘minoritària’ (entre el 16% i el 30%), ‘altament significativa’ (entre el 31% i el 50%) i ‘majoritària’ (més del 50%).

 

[2] S’ha optat per no incloure les dades sobre llargmetratges d’animació subministrades per Catalan Films perquè presenten discrepàncies notables amb les dades de producció de llargmetratges de l’ICEC, ja que ambdues institucions apliquen criteris diferents. Les dades de l’ICEC són les que s’han utilitzat per a l’elaboració dels apartats anteriors de l’informe.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: