Fets destacats

 

• Descens continuat del consum de televisió, que se situa en mínims històrics l’any 2019 (201 minuts per persona i dia)
• TV3 va ser la cadena líder en quota de pantalla al llarg de tot el període, un lideratge que s’amplia notablement a partir de 2018
• Cuatro i La1 són les cadenes generalistes que més audiència perden al llarg del període. L’any 2019 La Sexta supera La1 en quota de pantalla
• 8TV veu reduïda la seva audiència significativament, d’una quota de pantalla del 3,4% el 2016 a una del 0,6% el 2019
• Totes les cadenes generalistes perden audiència acumulada entre 2016 i 2019. Si el 2016 la cadena amb més audiència acumulada a Catalunya era Antena 3, a partir de 2018 passa a ser-ho TV3
• Les cadenes de pagament es mantenen amb una quota a l’entorn del 7,5%
• La fragmentació va seguir sent la nota dominant en les cadenes temàtiques en obert, encara que el nombre de canals amb una quota de pantalla superior al 2% es va consolidar
• Es detecta un lleuger creixement del pes del públic de nivell socioeconòmic baix en l’audiència televisiva
• Els programes esportius segueixen sent els que congreguen més audiència. No obstant, les emissions relacionades amb la situació política a Catalunya a partir de l’octubre de 2017 copen el rànquing de les més vistes al llarg del període estudiat.

 

Introducció

Aquest informe recull els principals indicadors d’audiència televisiva corresponents al període 2016-2019 a Catalunya, per tal de donar continuïtat a la sèrie d’informes sobre aquesta qüestió que es venen realitzant des de l’Observatori de la Producció Audiovisual des del 2007. Es fa primer un repàs a l’evolució del consum global de televisió, per passar després a l’anàlisi de l’audiència de les cadenes generalistes i temàtiques. S’aporta també una anàlisi dels rànquings de programes i emissions més vistes i, finalment, es fa una referència a la situació de les audiències televisives al conjunt de l’estat espanyol.

 

1. El consum de televisió

El període 2016-2019 es caracteritza a Catalunya per una davallada important del consum de televisió lineal. De fet, després del màxim històric de 2012, quan es va arribar a 253 minuts de consum de televisió per persona i dia, aquesta xifra no ha deixat de descendir any rere any. El 2016 cada català major de 4 anys consumia, de mitjana, 227 minuts de televisió cada dia. El 2017 els minuts es redueixen a 217, a 213 el 2018 i, finalment, a 201 el 2019, la xifra més baixa des que Kantar Media en realitza el mesurament (val a dir que l’any 2020 s’ha tancat amb un repunt del consum, que s’ha tornat a situar en els 213 minuts). Naturalment, en bona part aquest descens s’explica per la proliferació i consolidació de formes alternatives de consum de televisió en modalitat no lineal, fenomen que sembla que la introducció de la mesura dels convidats (el 2017) i de l’audiència televisiva en diferit durant els set dies següents al de l’emissió (el 2015) per part de Kantar Media no han aconseguit compensar.

 

QUADRE 1. Evolució del consum de televisió a Catalunya, en minuts per persona i dia

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

2. L’audiència de la televisió generalista

Aparentment, al llarg dels anys 2016 a 2019 el repartiment d’audiències televisives a Catalunya va patir variacions més rellevants que en el període anterior (vegeu l’informe de l’OPA corresponent als anys 2013, 2014 i 2015). Mentre que entre els anys 2013 i 2015 les xifres de les diferents cadenes es van mantenir força estables, els anys que ens ocupen es caracteritzen per certs alts i baixos notables. TV3 va seguir sent la cadena més vista en termes de quota de pantalla i, especialment a partir de la tardor de 2017, es va situar per davant de les cadenes privades espanyoles i a força distància de La 1, que va obtenir uns resultats d’audiència similars als de Cuatro i La Sexta.

Mentre que en el període de 2013 a 2015 TV3 va ser l’única cadena generalista que va perdre quota de pantalla tots tres anys, la situació entre els anys 2016 i 2019 va ser ben diferent, ja que la quota de pantalla de la cadena pública catalana va pujar els quatre anys. En canvi, les altres cadenes van sofrir pujades i baixades, més o menys pronunciades segons el cas.

Telecinco va guanyar la lluita amb Antena 3 pel segon lloc en el rànquing, ja que només el 2018 va tenir resultats inferiors als d’Antena 3. Cuatro, que havia vist pujar la seva quota de pantalla entre els anys 2013 i 2015, no va mantenir aquesta tendència i va patir certes oscil·lacions fins a obtenir un 4,6% de quota de pantalla, el pitjor resultat dels darrers set anys. La Sexta, per la seva banda, es va convertir en el canal generalista amb una quota de pantalla més estable.

 

QUADRE 2. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes de televisió generalista

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

QUADRE 3. Variacions interanuals de la quota de pantalla de les cadenes de televisió generalista

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

Si ens fixem en la mitjana d’audiència acumulada diària, és a dir, en el percentatge mitjà de persones que contacten cada dia amb cadascuna de les cadenes, es fa palesa una pèrdua generalitzada en totes les cadenes generalistes al llarg del període estudiat. Això és significatiu, ja que indica que aquests canals són cada vegada menys “generalistes”, és a dir, menys capaços d’obtenir una alta diversitat d’espectadors, amb independència del temps que aquests hi dediquin. Si l’any 2016 totes les cadenes aconseguien ser sintonitzades diàriament per almenys el 25% de catalans, aquest percentatge es va veure reduït any rere any fins que el 2019 només TV3 s’hi manté encara per sobre. Resulta significatiu, també, el fet que si l’any 2016 TV3 era la tercera cadena en audiència acumulada, per darrere d’Antena 3 i Telecinco, passa a ser la primera a partir de 2018, ja que les seves pèrdues d’audiència són menors que les de la resta de cadenes generalistes.

 

QUADRE 4. Audiència acumulada diària de les cadenes de televisió generalista

Font: elaboració pròpia amb dades de la CCMA extretes d’Idescat

 

3. L’audiència de la televisió temàtica en obert, la televisió de pagament i la televisió local

En relació amb les cadenes temàtiques, seguim observant una gran fragmentació de l’audiència. Tot i això, el nombre de cadenes amb una quota de pantalla superior al 2% es ratifica. Així, FDF, Neox, Divinity i Energy van assolir quotes per damunt del 2,5% en algun moment entre 2016 i 2019. No obstant això, Divinity no va poder mantenir aquestes xifres i va patir una davallada constant. El 2019 la seva quota de pantalla va ser tan sols de l’1,9%. Altres cadenes, com Nova, La 2, Paramount i 13TV, van assolir o superar el 2% de quota. El canal 3/24, que no havia sobrepassat el llindar de l’1,5% durant els anys anteriors, va arribar al 2,2% el 2019. És destacable també el cas d’Energy, que des del 2013 ha mostrat una clara tendència a l’alça fins a posicionar-se com la cadena temàtica més vista l’any 2019. Per contra, el Canal 33/Super3 i Esport 3, ambdós de la CCMA, pateixen davallades importants de quota de pantalla a partir de 2018. Menció a part mereix el cas de 8TV, les audiències de la qual han patit una davallada progressiva durant els darrers anys, que s’explica per la seva reconversió de cadena generalista amb dos programes insígnia, 8 al dia  i Arusitys, a cadena temàtica especialitzada en pel·lícules i sèries. Així, si l’any 2016 comptava amb un 3,4% de quota de pantalla, tanca el 2019 amb només un 0,6%.

 

QUADRE 5. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

Tal i com succeïa en el cas de les cadenes generalistes, s’observa que l’audiència acumulada de les cadenes temàtiques en obert també tendeix a davallar entre 2016 i 2019, amb les úniques excepcions d’Atreseries i DKiss, ambdós d’aparició més recent.

 

QUADRE 6. Audiència acumulada diària de les cadenes de televisió temàtica

Font: elaboració pròpia amb dades de la CCMA extretes d’Idescat

 

Pel que fa a la televisió de pagament, va mantenir una quota de pantalla força estable al llarg de tot el període, amb un 6,9% el 2016, un 8% el 2017 i un 7,5% els anys 2018 i 2019, segons dades de GECA. La televisió local, al seu torn, va seguir amb una quota de pantalla molt residual, davallant des del 0,2% de 2016 fins a assolir un 0% de quota l’any 2019 (xifra que en ser tan baixa està subjecta a un elevat marge d’error), segons dades de la CCMA recollides per Idescat.

 

4. Audiència per grups de comunicació

Fent l’anàlisi del repartiment de la quota de pantalla per grups de comunicació, es fa palès el predomini de Mediaset i Atresmedia que ja s’havia consolidat durant el bienni 2011-2012. Així, aquests dos grups acaparen al voltant del 50% de l’audiència televisiva a Catalunya, seguits de la CCMA i de RTVE. A diferència del que havíem vist entre els anys 2013 i 2015, la quota de pantalla del conjunt de canals de la CCMA va créixer substancialment i progressiva entre els anys 2016 i 2019. En canvi, els canals de RTVE van viure una caiguda continuada de la seva quota de pantalla.

 

QUADRE 7. Quota de pantalla dels principals grups de comunicació a Catalunya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

5. El perfil d’audiència de les cadenes generalistes

Una altra qüestió rellevant té a veure amb el perfil d’audiència de les principals cadenes de televisió i la seva evolució en el període 2016-2019. Pel que fa al gènere, no observem canvis significatius respecte dels anys immediatament anteriors. Cuatro i especialment La Sexta segueixen sent les cadenes amb més presència d’audiència masculina. A la resta de cadenes les dones són majoria, sobretot en el cas de Telecinco, que continua sent la cadena més feminitzada. Com ja havíem observat entre els anys 2013 i 2015, els homes van suposar poc més del 30% de l’audiència de Telecinco entre el 2016 i el 2019. 

 

QUADRE 8. Perfil de gènere de les cadenes de televisió a Catalunya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

El perfil d’edat, en canvi, sí que presenta més variacions. D’una banda, La1 i TV3 apareixen com les cadenes amb el públic més envellit (el públic major de 64 anys hi suposa més del 40% del total), mentre que Cuatro aconsegueix que entorn d’un 10% dels seus espectadors tinguin menys de 25 anys, més que en cap de les altres cadenes. Cuatro també és la cadena amb més presència de públic de 25 a 44 anys. Centrant-nos en TV3, és interessant indicar que la cadena ha anat perdent pes en la franja d’edat de més de 64 anys i n’ha guanyat progressivament en el perfil de 45 a 64 anys. 

 

QUADRE 9. Perfil d’edat de les cadenes de televisió a Catalunya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

En relació amb la classe social, primerament cal advertir que el 2019 Kantar Media, d’acord amb el sector, va canviar el criteri de classificació i va passar de distribuir l’audiència televisiva entre classe alta-mitjana alta, mitjana, mitjana-baixa i baixa a fer-ho per índexs socioeconòmics: IA1, IA2, IB, IC, ID, IE1 i IE2, en una gradació del nivell més alt al més baix. En termes generals, no obstant, s’observa que no es produeixen grans variacions pel que fa a aquesta qüestió al llarg del període. El més destacable és, potser, el cas de TV3, que tot i que es manté com la cadena amb més presència de públic de nivell socioeconòmic elevat, pateix un descens significatiu del pes d’aquest perfil de públic a partir de 2017, coincidint amb el creixement de la seva audiència global. També s’observa que en totes les cadenes hi ha un creixement important del pes del públic de nivell socioeconòmic més baix entre 2016 i 2019.

 

QUADRE 10. Perfil de classe social de les cadenes de televisió a Catalunya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

Finalment, en relació amb l’hàbitat de residència de l’audiència, entre un 10 i un 25% dels espectadors de totes les cadenes resideixen en pobles de menys de 10.000 habitants. El percentatge més baix el trobem a La 1, mentre que TV3 assoleix els percentatges més alts en aquest perfil. Pel que fa a les poblacions d’entre 10.000 i 50.000 habitants, els percentatges se situen, en general, entre el 25 i el 30%.  En relació amb les ciutats d’entre 50.000 i 200.000 habitants, el percentatge voreja, a la majoria de les cadenes, el 20-25%. A TV3 aquests percentatges són inferiors, amb un barem d’entre el 13 i el 16%. En el cas de les ciutats de 200.000 a 500.000 habitants, la mitjana se situa entre el 5 i el 15%. Centrant-nos en Barcelona, els percentatges més elevats s’obtenen a TV1, amb uns percentatges al voltant del 22-28%; i a TV3, amb unes oscil·lacions entre el 20 i el 27%.

 

QUADRE 11. Perfil d’hàbitat de les cadenes de televisió a Catalunya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

6. Programes i emissions més vistos

Pel que fa a la qüestió dels programes més vistos al llarg del període 2016-2019, es poden destacar diverses qüestions si es distingeix en funció del gènere (esport, entreteniment, ficció o informació). Primerament, els esportius demostren continuar sent els programes amb major capacitat de congregació de grans audiències, especialment pel que fa a les retransmissions de partits de futbol. En aquest sentit, el desè programa esportiu més vist durant aquest període té més audiència que el programa més vist de qualsevol altre gènere. Telecinco, per exemple, aconsegueix grans audiències els anys 2016 i 2018 gràcies a les retransmissions dels partits de l’eurocopa de 2016 i del mundial de futbol de Rússia de 2018. Concretament, els penals i la pròrroga del mundial de futbol van aconseguir una mitjana de més d’un milió d’espectadors. Els partits de la copa del rei de futbol retransmesos a TV3 l’any 2019 també aconsegueixen audiències molt elevades. Antena 3 col·loca la retransmissió d’un partit de la lliga de campions de 2019 al sisè lloc de les emissions més vistes del període. Com ja havia passat als anys 2013-2015, ni La1, ni Cuatro ni La Sexta apareixen al rànquing dels programes esportius més vistos.

 

TAULA 1. Rànquing dels 10 programes esportius més vistos en el període de 2016 a 2019

Programa	Any	Cadena	Audiència mitjana	Quota de pantalla	Nombre d'emissions
Futbol: Mundial Rússia 18 (penals)	2018	T5	1.240	47,8	4
Futbol: Mundial Rússia 18 (pròrroga)	2018	T5	1.171	45,3	5
Futbol: Copa del Rei	2019	TV3	954	31,2	6
Futbol: Copa del Rei (previ)	2019	TV3	823	29,7	2
Futbol: Eurocopa (pròrroga)	2016	T5	821	31,9	4
Futbol: Lliga de Campions (pròrroga)	2016	A3	818	27,0	2
Futbol: Mundial Rússia 18	2018	T5	802	39,4	26
Futbol: Eurocopa (penals)	2016	T5	802	32,8	2
Futbol: Eurocopa	2016	T5	699	27,4	23
Futbol: Lliga de Campions (penals)	2016	TV3	686	22,9	2

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

Nota: Només es contemplen programes amb més d’una emissió

 

Dels programes d’entreteniment, vuit dels deu amb més audiència corresponen a TV3. Aquests bons resultats es deuen als programes El Foraster i Polònia, que aconsegueixen plantar-se entre els més vistos durant els quatre anys. Els altres dos programes d’entreteniment més vistos són OT: el reencuentro de l’any 2016 i emès per La 1 i Salvados de La Sexta (2016).

 

TAULA 2. Rànquing dels 10 programes d’entreteniment més vistos en el període de 2016 a 2019

Programa	Any	Cadena	Audiència mitjana	Quota de pantalla	Productora	Nombre d'emissions
El foraster	2019	TV3	633	23,8	Brutal Media	7
Polònia	2019	TV3	614	22,5	Minoria absoluta	39
Polònia	2018	TV3	595	21,4	Minoria absoluta	43
El foraster	2016	TV3	594	20,9	Brutal Media	19
Polònia	2017	TV3	531	18,7	Minoria absoluta	41
OT: el reencuentro	2016	La 1	510	19,4	Gestmusic Endemol	4
El foraster	2018	TV3	507	20,4	Brutal Media	14
Polònia	2016	TV3	507	17,1	Minoria absoluta	44
El foraster	2017	TV3	475	18,9	Brutal Media	10
Salvados	2016	La Sexta	457	14,4	Producciones del Barrio	23

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

Nota: Només es contemplen programes amb més d’una emissió

 

El rànquing de programes de ficció, al seu torn, el dominen TV3 i Telecinco. Tres ficcions de la pública catalana se situen al capdavant del rànquing. Concretament, la sèrie Merlí es posiciona als tres primers llocs amb les seves emissions de 2016, 2017 i 2018. TV3 també col·loca la sèrie Benvinguts a la família de 2018 al quart lloc i la minisèrie La catedral del mar en cinquena posició. Diferents ficcions emeses per Telecinco ocupen la resta de llocs de la llista: El padre de Caín (2016), La que se avecina (2016), The Good doctor (2018) i El Príncipe (2016). Destaca també l’èxit de Telecinco amb l’emissió de les pel·lícules Ocho apellidos catalanes i 50 sombras de Grey els divendres en prime time l’any 2017.

 

TAULA 3. Rànquing dels 10 programes de ficció més vistos en el període de 2016 a 2019

Programa	Any	Cadena	Audiència mitjana	Quota de pantalla	Productora	Nombre d'emissions
Merlí	2018	TV3	640	20,8	Nova Veranda	2
Merlí	2017	TV3	519	17,1	Nova Veranda	12
Merlí	2016	TV3	513	19,5	Nova Veranda	13
Benvinguts a la família	2018	TV3	494	16,3	Arca Audiovisual	13
La catedral del mar	2018	TV3	492	19,2	Diagonal TV (Endemol Shine Iberia)	8
El padre de Caín	2016	T5	441	17,1	Boomerang TV	2
La que se avecina	2016	T5	430	18,3	Contubernio	19
Cine (prime time de divendres)	2017	T5	401	17,4	Producció aliena	2
The good doctor	2018	T5	397	16,2	Producció aliena	19
El príncipe	2016	T5	388	14,2	Plano a plano	8

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

Nota: Només es contemplen programes amb més d’una emissió

 

Finalment, els deu programes informatius més vistos en el període 2016-2019 són tots de TV3. Si durant els anys anteriors destacava l’elevada audiència del Telenotícies Migdia, un programa que no s’emet en la franja de prime time i que, en canvi, va ser l’informatiu més vist del 2013 al 2016, el Telenotícies Vespre es va convertir en el programa informatiu amb més audiència l’any 2017 i va mantenir el lideratge durant el 2018 i el 2019. Els dos programes informatius més vistos entre el 2016 i el 2019 van tenir més de 500.000 espectadors i quotes d’entre el 20 i el 25%.

 

TAULA 4. Rànquing dels 10 programes informatius més vistos en el període de 2016 a 2019

Programa	Any	Cadena	Audiència mitjana	Quota de pantalla	Nombre d'emissions
Telenoticies Vespre	2019	TV3	584	24,1	261
Telenoticies Vespre	2018	TV3	535	21,6	253
Telenoticies Vespre	2017	TV3	474	19,0	244
Telenoticies Migdia	2016	TV3	461	25,4	260
Telenoticies Cap de Setmana Vespre	2019	TV3	456	19,8	100
Telenoticies Cap de Setmana Vespre	2018	TV3	431	18,0	103
Telenoticies Vespre	2016	TV3	425	17,1	254
Telenoticies Migdia	2019	TV3	424	25,1	261
Telenoticies Migdia	2018	TV3	423	24,4	261
Telenoticies Migdia	2017	TV3	413	22,9	260

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

Nota: Només es contemplen programes amb més d’una emissió

 

Pel que fa a les emissions més vistes al llarg del període (excloent-ne les esportives, que si no ocuparien tot el rànquing), a la taula següent es pot observar que destaquen els programes informatius, que ocupen els sis primers llocs de la llista, i que hi ha un protagonisme gairebé absolut de TV3. Nou de les deu emissions més vistes de 2016 a 2019 són de la cadena pública catalana i només una, la darrera de la llista, correspon a un altre canal.

L’emissió més vista de tots quatre anys és el Ple del Parlament del 10 d’octubre de 2017, amb la declaració fallida d’independència, que va ser seguit per més d’1.600.000 espectadors i va obtenir una quota de pantalla de gairebé el 50%. En segona posició, trobem el programa Sense ficció, que amb l’emissió del documental 1-O, va ser vist per més d’1.300.000 espectadors i va assolir una quota de gairebé el 37%. La tercera emissió més vista correspon a l’especial informatiu de les eleccions de 2019, amb gairebé 1.200.000 espectadors i una quota de pantalla del 32,9%. Altres espais dedicats a l’1-O també van ser molt seguits, com els especials informatius del vespre i la nit d’aquell dia de 2017. Com demostra la taula següent, les emissions relacionades amb els fets d’octubre de 2017 van aconseguir uns grans resultats d’audiència.

A banda dels informatius, també hi ha dos espais d’entreteniment a la llista de les emissions més vistes. Es tracta de les Campanades de fi d’any de 2018 de TV3 i el programa Eurovisión de 2019 emès per La 1.

 

TAULA 5. Rànquing de les 10 emissions televisives més vistes en el període de 2016 a 2019, excloent les esportives

Emissió	Data	Cadena	Audiència mitjana	Quota de pantalla
Ple Parlament de Catalunya	10/10/2017	TV3	1.659	49,5
Sense ficció/ 1-O	9/1/2018	TV3	1.323	36,9
E19/ Els resultats	28/4/2019	TV3	1.196	32,9
Telenotícies Vespre	10/10/2017	TV3	1.162	33,0
1-O Nit	1/10/2017	TV3	1.158	31,0
Especial informatiu / Puigdemont, al Parlament	10/10/2017	TV3	1.153	42,7
Campanades fi d´any	31/12/2018	TV3	1.105	39,0
Entrevista a Carles Puigdemont	15/4/2018	TV3	1.104	31,9
1-O Vespre	1/10/2017	TV3	1.080	34,3
Eurovisión: votaciones	18/5/2019	La 1	1.075	49,8

 

7. L’audiència televisiva al conjunt d’Espanya

Al conjunt d’Espanya, Telecinco va ser la cadena líder d’audiència els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, seguida d’Antena 3. Tal com ja anàvem observant des de l’any 2012, La 1 de TVE ocupa la tercera posició al llarg de tot el període. La cadena pública espanyola creix entre els anys 2016 i 2018, però pateix una significativa davallada el 2019, tot passant d’una quota de pantalla del 10,5% el 2018 a un 9,4% el 2019. Les cadenes privades tampoc no mantenen una tendència ascendent, ja que, en general, presenten algunes crescudes i baixades contínues. Tot i això, si comparem les dades de 2019 amb les de 2016, comprovem que la quota de pantalla de Telecinco puja mentre que la d’Antena 3 baixa de manera considerable. Pel que fa a Cuatro, és l’única cadena amb una quota de pantalla que decreix els quatre anys. La Sexta, en canvi, pateix poques variacions i té unes dades d’audiència força homogènies. En relació amb les cadenes autonòmiques i les temàtiques de pagament, ambdós grups viuen un creixement molt semblant i aconsegueixen una quota de pantalla del 8% l’any 2019.

 

QUADRE 12. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes a Espanya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media

 

A diferència dels anys anteriors, l’audiència de les cadenes temàtiques en obert no va augmentar, a grans trets, al llarg del període 2016-2019, sinó que va sofrir alts i baixos en funció del canal concret. La cadena més vista a Espanya és FDF, però la seva quota de pantalla va anar baixant de forma progressiva. En segon lloc, trobem La 2 de RTVE, que va aconseguir estabilitzar-se i fins i tot créixer. La tercera posició l’ocupa Neox, amb unes audiències força regulars durant tot el període. Altres fets destacats són la gran crescuda de l’audiència d’Energy el 2019, que va passar d’una quota de pantalla de l’1,9% el 2016 a un 2,4% l’any 2019. D’altra banda, A3S és l’única cadena temàtica en obert amb una quota de pantalla en augment durant tots quatre anys. El cas de Divinity és justament el contrari, ja que el canal de Mediaset presenta una caiguda durant tots els anys d’estudi.

 

QUADRE 13. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques a Espanya

Font: elaboració pròpia amb dades de GECA basades en Kantar Media