Nou Nou

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Audiovisual Sostenible

Audiovisual Sostenible

Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

 

 

L'OPA, juntament amb Productors Associats de Catalunya (PAC) l'entitat Catalunya Film Festivals (CFF) i el certamen Suncine vam engegar una línia de treball en comú sobre cinema sostenible, que va ser presentada com a experiència en el marc de la jornada en què es va donar a conèixer el resultat de l'estudi sobre "cultura sostenible" a Catalunya. Pel seu interès, publiquem la crònica de la jornada, a càrrec de CFF.

 

Descarregar pdf de la crònica

22.10.2020

 

Català

 

Presentació de l'estudi: Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

 

El passat dimecres 7 d’octubre es va organitzar la jornada de presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català”. Va ser organitzada per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), i impulsat pel CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. Al llarg de la presentació, es van plantejar diversos models i mecanismes de producció sostenibles per a una gestió responsable per part de la comunitat de professionals en el sector artístic i cultural. 

 

La jornada, que es va fer en streaming des del CCCB, es va dividir en dues parts: la presentació de l’estudi i una taula rodona, a més a més d’una presentació per part de les principals entitats i organitzacions que van fer possible l’acte. La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Pons i Roca, que havia de donar el tret de sortida a la jornada, no va poder assistir de manera presencial, però sí en streaming. A continuació, va presentar la vicepresidenta del CoNCA, la Sra. Margarida Troguet, la Sra. Rosa Tubau d’Acció Territorial i Biblioteques i el Sr. Miquel Curanta, director de l’ICEC. L’empresa que ha realitzat l’estudi, Julie’s Bicycle, va ser l’epicentre de la conferència amb la directora i portaveu Laura Pando, acompanyada de professionals i altres empreses que destaquen per la seva tasca innovadora i compromesa en el sector on actuen. Bruno Sokolowicz, periodista i emprenedor, va ser el moderador que va guiar els interlocutors al llarg de la jornada.

 

Entitats referents a l’estudi:

Tres anys de sostenibilitat a l’ICEC

 

El Sr. Egdar García, director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, va contextualitzar la tasca de l’ICEC d’ençà que van començar el 2017 amb la jornada Sostenibilitat i canvi climàtic: un nou repte per la cultura fins a enllaçar amb la jornada del passat dimecres. A través de taules rodones, conferències, formacions i jornades professionals, l’entitat s’ha encarregat de promoure la sostenibilitat en el sector de l’audiovisual i les arts escèniques. La presentació del seu treball es pot trobar resumida a Tres anys de sostenibilitat a l’ICEC.

 

Seguidament, el Sr. Arnau Queralt, Director del CADS, i el Sr. Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, van aprofundir en l’anàlisi de les dades del canvi climàtic i ens van presentar el que és un dels grans reptes globals i un dels focus de la presentació: l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

 

 “Les dades sobre el canvi climàtic són preocupants, i la cultura no és una cosa aïllada d’aquesta realitat.” 

Arnau Queralt, CADS.

 

Amb aquestes paraules Queralt va descriure la situació i va explicar com la cultura havia d’aparèixer en els reptes de l’Agenda 2030: en la millora de la gestió ambiental dels equipaments, com a sector d’ocupació i creació i com a eina de formació i motor de canvi. A través de l’estudi estadístic que ens proporciona l’Oficina de Canvi Climàtic, Samitier va definir les principals lleis del Departament de la Generalitat a favor d’accions pel canvi climàtic i també una anàlisi de les condicions atmosfèriques sobre l’emergència climàtica i una de les raons de pes de l’estudi. 

 

Cultura i sostenibilitat: els ODS i la dimensió cultural

 

La Sra. Marta García Haro, directora de la Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS), també ens va parlar sobre els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) que afecten la cultura que s’han inclòs a l’Agenda 2030. S’hi consideren la preservació dels recursos energètics, els coneixements tradicionals o la valoració de la diversitat cultural, així com la protecció del patrimoni i la promoció de contingut local. García ens diu que “una de les mesures des del Ministeri de Cultura i Esport a l’Agenda 2030 és impulsar la cultura com a element clau de transformació” i per això creu que aquest tipus de jornades organitzades per l’ICEC i el SDE són passos pioners pel nostre país. S’han de promoure pràctiques més sostenibles a través de la cultura, fomentar un ecosistema cultural responsable i, sobretot, comunicar i visibilitzar les noves pràctiques com a font exemplar d’inspiració. Un dels consells que va donar la directora perquè una empresa pugui començar a implantar la gestió sostenible, és que pensi quin marc dels ODS s'alinea més amb la pràctica professional pertinent i, a partir d’allà, descriure quins objectius poden construir des de la responsabilitat laboral i comentar-los.

 

“El futur serà sostenible o no serà.” 

Marta García Haro, REDS. 

 

 

Presentació de l’estudi: 

Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català

 

Finalment, i per concloure amb la primera part de la jornada, Laura Pando, directora de Julie’s Bicycle, va presentar l’estudi (veure’l complet) Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, que era el motiu principal de tota la conferència sobre el lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu de l’àmbit català. Els principals objectius definits en l’estudi pretenien oferir un diagnòstic de la situació actual del sector, identificar els centres d’actuació, oferir una sèrie de recomanacions a les entitats i poder treballar el concepte de noció i ambició per impulsar el lideratge cultural. 

 

“Dono l’enhorabona al conjunt del sector català perquè hem vist un bon lideratge que ja s’està desenvolupant en àmbits dels sectors culturals.”

Laura Pando, Julie’s Bicycle

 

 

Volem destacar algunes de les mesures adoptades per empreses i entitats més eficients que va assenyalar l’estudi com, per exemple, l’ús de plaques solars fotovoltaiques, la recollida de l’aigua de la pluja, canvis en l’empaquetament dels discos, un ús d’un vestuari reciclat, invertir en gestions d’energia verda, transició tecnològica en llums, consolidació de grups de treballs forestals... Algunes d’aquestes mesures a priori semblen senzilles i fàcils de dur a terme, però la importància del fet radica en què, a través de petits canvis que les empreses poden dur a terme, es poden generar grans accions que poden simbolitzar un canvi de pensament, un moment de reflexió col·lectiva.

 

La directora de l’estudi també va fer èmfasi en la inversió que es durà a terme dins el sector cultural i va dir que “és important que en l’epicentre d’aquesta estigui present la transformació del sector cap a una recuperació sostenible”

 

Taula rodona: El poder de la cultura contra el canvi climàtic. Exemples de bones pràctiques.

 

La segona part de la jornada va comptar amb una taula rodona, que tenia per títol “El poder de la cultura contra el canvi climàtic”, amb la participació de cinc empreses i entitats d’àmbits culturals diferents que proposaven exemples de bones pràctiques. Una de les entitats participants, que va ser R4 Films amb Joan Corbella com a representant, és el grup de treball pioner del qual formem part la Catalunya Film Festivals, juntament amb el Festival SUNCINE, l’Observatori de Producció Audiovisual (OPA) i també Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC).

 

Joan Corbella va explicar que R4Films neix com un espai de reflexió col·lectiva i com a instrument per introduir el greenshooting a totes les activitats de l’audiovisual. Des de les diverses entitats que hi col·laboren es parla de responsabilitat social audiovisual i de repensar l’entorn del sector. Els objectius que es planteja a llarg termini són generar espais de reflexió col·lectiva; crear i difondre recursos pedagògics; establir sinergies amb entitats de l'audiovisual; sensibilitzar els diferents agents de la cadena de valor amb campanyes de comunicació. Algunes de les activitats que ja han impulsat envolten canvis en els transports del rodatge, canvis d’ampolles de materials més sostenibles, jornades professionals de consciència i la creació d’un segell sostenible, a llarg termini. Trobareu tota la resta de la informació de la presentació al següent enllaç

 

“Volem fomentar que es parli de la necessitat d’un audiovisual verd. Cal molta pedagogia de la sostenibilitat i molta recerca sobre aquesta en tots els terrenys.”

Joan Corbella, R4Films

 

 

L’editorial Pol·len Editions ha impulsat el concepte de la ecoedició, la gestió de les publicacions amb criteri mediambiental. Jordi Panyella, el principal representant ens va explicar que compten amb determinades eines per fer-ho: una anàlisi del cicle de vida del llibre, l'espai motxilla ecològica i l’ecodisseny. Aquesta editorial també planifica activitats mensualment que giren entorn les questions del pensament contemporani, com per exemple el malbaratament dels aliments. A llarg termini, volen popularitzar un segell que s’inclou a les publicacions i que assenyala una pràctica sostenible en la seva impressió. També podem trobar la resta de la presentació i objectius al següent enllaç

 

Ione Hermosa ens va explicar el seu particular cas sobre optimització des de La Central del Circ. Com a espai de creació per professionals, organitzen jornades de reflexió amb tallers i laboratoris conjunts. A nivell més sectorial, impulsen les creacions més sostenibles i, si pot ser, de proximitat. Ens explica que, amb l’objectiu de reduir costos, van realitzar un estudi amb una asesoria sobre l'eficiència energètica i han implantat noves mesures tan senzilles com l’encesa i l’apagada de la maquinària, l’ús de temporitzadors en els aparells o la reducció de la il·luminació. Aquesta entitat va començar a actuar des del desconeixement més significatiu i ara s’ha convertit en una entitat que serveix d’exemple a altres empreses de bones pràctiques sostenibles per reduir costos. 

 

“Poder disposar dels assessoraments adequats pot ajudar a moltes empreses a millorar la seva aportació a favor de la responsabilitat mediambiental.”

Ione Hermosa, La Central del Circ. 

 

 

Des de Centris, promotora de festivals musicals, també ens van explicar quines pràctiques sostenibles havien desenvolupat, especialment al Brunch-In. Ens ho va presentar Andrea Lamount conjuntament amb el programa Compromís que duu a terme la promotora. En les passades edicions havien incorporat una trituradora d’ampolles de vidre in situ que convertia les ampolles en sorra. D’aquesta manera, podían usar el nou material per donar-li a una altra associació i així otorgar-li una nova funció. També ho van fer amb la part de les cigarretes.

 

“A un festival no vas només a ballar, també s’intenta traslladar una sèrie de valors que seran útils al llarg de la vida.”

Andrea Lamount, Centris.

 

 

Finalment, dins el sector dels videojocs, Javier Ramello de Herobeat Studios va presentar un nou context de sensibilització en els espais que han creat per a un videojoc del 2021. Endling parla sobre l’impacte que tindrà el fet de no canviar els hàbits que tenim ara en un futur. És la historia de una familia de guineus que es troba en el seu àmbit natural destruït i desforestat per la raça humana. El jugador s’identifica amb els protagonistes del joc, que té lloc a espais que donen pas a la reflexió. 

 

Per últim, un cop va acabar la taula rodona, el Sr. Alfons Martinell de REDS ens va oferir una reflexió final. Explicava que s’havia de tenir en compte la consideració del sistema cultural a la nostra societat i establir un marc de drets i polítiques culturals per poder beneficiar-se i compartir la cultura. També que “sostenibilitat” inclou satisfer les nostres necessitats culturals presents però sense perjudicar les necessitats culturals de les generacions futures. En aquest context, l’Agenda 2030 es planteja per resoldre les nostres necessitats i poder progressar. També va aplaudir a les empreses impulsores de bones pràctiques de la taula rodona i va assenyalar que “cal que es multipliquin i que creïn llocs de treball”, i no solament a nivell local, també involucrar la cooperació a nivell nacional e internacional.

 

 

Castellà

 

Presentación del estudio: Liderazgo medioambiental en el sector cultural y creativo catalán

 

El pasado miércoles 7 de octubre se organizó la jornada de presentación del estudio “Liderazgo medioambiental en el sector cultural y creativo catalán”. Fue organizada por el Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), e impulsado por el CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. A lo largo de la presentación, se plantearon varios modelos y mecanismos de producción sostenibles para una gestión responsable por parte de la comunidad de profesionales en el sector artístico y cultural. 

 

La jornada, que se hizo en streaming desde el CCCB, se dividió en dos partes: la presentación del estudio y una mesa redonda, además de una presentación por parte de los principales entidades y organizaciones que hicieron posible el acto. La Consejera de Cultura de la Generalitat de Cataluña, Àngels Pons i Roca, que tenía que dar el pistoletazo de salida a la jornada, no pudo asistir de manera presencial, pero sí en streaming. A continuación, presentó la vicepresidenta del CoNCA, la Sra. Margarida Troguet, la Sra. Rosa Tubau de Acció Territorial i Biblioteques y el Sr. Miquel Curanta, director del ICEC. La empresa que ha realizado el estudio, Julie’s Bicycle, fue el epicentro de la conferencia con la directora y portavoz Laura Pando, acompañada de profesionales y otras empresas que destacan por su tasca innovadora y comprometida en el sector donde actúan. Bruno Sokolowicz, periodista y emprendedor, fue el moderador que guió los interlocutores a lo largo de la jornada.

 

Entidades referentes en el estudio:

Tres años de sostenibilidad a la ICEC

 

El Sr. Egdar García, director del Área de Desarrollo Empresarial del ICEC, contextualizó la tarea de la ICEC desde que empezaron el 2017 con la jornada Sostenibilidad y cambio climático: un nuevo reto por la cultura hasta enlazar con la jornada del pasado miércoles. A través de mesas redondas, conferencias, formaciones y jornadas profesionales, la entidad se ha encargado de promover la sostenibilidad en el sector del audiovisual y las artes escénicas. La presentación de su trabajo se puede encontrar resumida en Tres años de sostenibilidad en el ICEC.

 

Seguidamente, el Sr. Arnau Queralt, Director del CADS, y el Sr. Salvador Samitier, director de la Oficina Catalana del Cambio Climático, profundizaron en el análisis de los datos del cambio climático y nos presentaron el que es uno de los grandes retos globales y uno de los focos de la presentación: la Agenda 2030 de las Naciones Unidas.

 

“Los datos sobre el cambio climático son preocupantes, y la cultura no es una cosa aislada de esta realidad.”

Arnau Queralt, CADS.

 

Con estas palabras Queralt describió la situación y explicó cómo la cultura tenía que aparecer en los retos de la Agenda 2030: en la mejora de la gestión ambiental de las equipaciones, como sector de ocupación y creación y como herramienta de formación y motor de cambio. A través del estudio estadístico que nos proporciona la Oficina de Cambio Climático, Samitier definió las principales leyes del Departamento de la Generalitat a favor de acciones por el cambio climático y también un análisis de las condiciones atmosféricas sobre la emergencia climática y una de las razones de peso del estudio.

 

Cultura y sostenibilidad: los ODS y la dimensión cultural

 

La Sra. Marta García Haro, directora de la Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS), también nos habló sobre los 17 Objetivos del Desarrollo Sostenible (ODS) que afectan la cultura que se han incluido en la Agenda 2030. Se consideran la preservación de los recursos energéticos, los conocimientos tradicionales o la valoración de la diversidad cultural, así como la protección del patrimonio y la promoción de contenido local. García nos dice que “una de las medidas desde el Ministerio de Cultura y Deporte en la Agenda 2030 es impulsar la cultura como elemento clave de transformación” y por eso cree que este tipo de jornadas organizadas por la ICEC y lo SDE son pasos pioneros para nuestro país. Se tienen que promover prácticas más sostenibles a través de la cultura, fomentar un ecosistema cultural responsable y, sobre todo, comunicar y visibilizar las nuevas prácticas como fuente ejemplar de inspiración. Uno de los consejos que dió la directora porque una empresa pueda empezar a implantar la gestión sostenible, es que piense sobre qué marco de los ODS se alinea más con la práctica profesional pertinente y, a partir de allá, describir qué objetivos pueden construir desde la responsabilidad laboral y comentarlos.

 

“El futuro será sostenible o no será.”

Marta García Haro, REDS.

 

 

Presentación del estudio:

Liderazgo medioambiental en el sector cultural y creativo catalán

 

Finalmente, y para concluir con la primera parte de la jornada, Laura Pando, directora de Julie’s Bicycle, presentó el estudio (verlo completo) Liderazgo medioambiental en el sector cultural y creativo catalán, que era el motivo principal de toda la conferencia sobre el liderazgo medioambiental en el sector cultural y creativo del ámbito catalán. Los principales objetivos definidos en el estudio pretendían ofrecer un diagnóstico de la situación actual del sector, identificar los centros de actuación, ofrecer una serie de recomendaciones a las entidades y poder trabajar el concepto de noción y ambición para impulsar el liderazgo cultural.

 

 

“Doy la enhorabuena al conjunto del sector catalán porque hemos visto un buen liderazgo que ya se está desarrollando en ámbitos de los sectores culturales.”

Laura Pando, Julie’s Bicycle

 

 

Queremos destacar algunas de las medidas adoptadas por empresas y entidades más eficientes que señaló el estudio como, por ejemplo, el uso de placas solares fotovoltaicas, la recogida del agua de la lluvia, cambios en el empaquetamiento de los discos, un uso de un vestuario reciclado, invertir en gestiones de energía verde, transición tecnológica en luces, consolidación de grupos de trabajos forestales... Algunas de estas medidas a priori parecen sencillas y fáciles de llevar a cabo, pero la importancia del hecho radica en que, a través de pequeños cambios que las empresas pueden llevar a cabo, se pueden generar grandes acciones que pueden simbolizar un cambio de pensamiento, un momento de reflexión colectiva.

 

La directora del estudio también hizo énfasis en la inversión que se llevará a cabo dentro del sector cultural y dijo que “es importante que en el epicentro de esta esté presente la transformación del sector hacia una recuperación sostenible”.

 

Mesa redonda: El poder de la cultura contra el cambio climático. Ejemplos de buenas prácticas.

 

La segunda parte de la jornada contó con una mesa redonda, que tenía por título “El poder de la cultura contra el cambio climático”, con la participación de cinco empresas y entidades de ámbitos culturales diferentes que proponían ejemplos de buenas prácticas. Una de las entidades participantes, que fue R4 Films con Joan Corbella como representante, es el grupo de trabajo pionero del cual formamos parte la Catalunya Film Festivals, junto con el Festival SUNCINE, el Observatori de Producció Audiovisual (OPA) y también Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC).

 

Joan Corbella explicó que R4Films nace como un espacio de reflexión colectiva y como instrumento para introducir el greenshooting en todas las actividades del audiovisual. Desde las diversas entidades que colaboran se habla de responsabilidad social audiovisual y de repensar la en torno al sector. Los objetivos que se plantean a largo plazo son generar espacios de reflexión colectiva; crear y difundir recursos pedagógicos; establecer sinergias con entidades del audiovisual; sensibilizar los diferentes agentes de la cadena de valor con campañas de comunicación. Algunas de las actividades que ya han impulsado rodean cambios en los transportes del rodaje, cambios de botellas de materiales más sostenibles, jornadas profesionales de conciencia y la creación de un sello sostenible, a largo plazo. Encontraréis todo el resto de la información de la presentación al siguiente enlace.

 

“Queremos fomentar que se hable de la necesidad de un audiovisual verde. Hace falta mucha pedagogía de la sostenibilidad y mucha investigación sobre esta en todos los terrenos.”

Joan Corbella, R4Films

 

 

La editorial Pol·len Editions ha impulsado el concepto de la ecoedición, la gestión de las publicaciones con criterio medioambiental. Jordi Panyella, el principal representante nos explicó que cuentan con determinadas herramientas para hacerlo: un análisis del ciclo de vida del libro, el espacio mochila ecológica y el ecodiseño. Esta editorial también planifica actividades mensualmente que giran en torno a las cuestiones del pensamiento contemporáneo, como por ejemplo el derroche de los alimentos. A largo plazo, quieren popularizar un sello que se incluye en las publicaciones y que señala una práctica sostenible en su impresión. También podemos encontrar el resto de la presentación y objetivos al siguiente enlace.

 

Ione Hermosa nos explicó su particular caso sobre optimización desde La Central del Circ. Como espacio de creación por profesionales, organizan jornadas de reflexión con talleres y laboratorios conjuntos. A nivel más sectorial, impulsan las creaciones más sostenibles y, si puede ser, de proximidad. Nos explica que, con el objetivo de reducir costes, realizaron un estudio con una asesoría sobre la eficiencia energética y han implantado nuevas medidas tan sencillas como el encendido y el apagado de la maquinaria, el uso de temporizadores en los aparatos o la reducción de la iluminación. Esta entidad empezó a actuar desde el desconocimiento más significativo y ahora se ha convertido en una entidad que sirve de ejemplo a otras empresas de buenas prácticas sostenibles para reducir costes.

 

“Poder disponer de los asesoramientos adecuados puede ayudar a muchas empresas a mejorar su aportación a favor de la responsabilidad medioambiental.”

Ione Hermosa, La Central del Circo.

 

 

Desde Centris, promotora de festivales musicales, también nos explicaron qué prácticas sostenibles habían desarrollado, especialmente al Brunch-In. Nos lo presentó Andrea Lamo

unt conjuntamente con el programa Compromís que lleva a cabo la promotora. En las pasadas ediciones habían incorporado una trituradora de botellas de vidrio in situ que convierte las botellas en arena. De este modo, podían usar el nuevo material para darle a otra asociación y así otorgarle una nueva función. También lo hicieron con la parte de los cigarros.

 

“A un festival no vas solo a bailar, también se intenta trasladar una serie de valores que serán útiles a lo largo de la vida.”

Andrea Lamount, Centres.

 

 

Finalmente, dentro del sector de los videojuegos, Javier Ramello de Herobeat Studios presentó un nuevo contexto de sensibilización en los espacios que han creado para un videojuego del 2021. Endling habla sobre el impacto que tendrá el hecho de no cambiar los hábitos que tenemos ahora en un futuro. Es la historia de una familia de zorros que se encuentra en su ámbito natural destruido y deforestado por la raza humana. El jugador se identifica con los protagonistas del juego, que tiene lugar en espacios que dan a la reflexión.

 

Por último, una vez acabó la mesa redonda, el Sr. Alfons Martinell de REDS nos ofreció una reflexión final. Explicaba que se tenía que tener en cuenta la consideración del sistema cultural a nuestra sociedad y establecer un marco de derechos y políticas culturales para poder beneficiarse y compartir la cultura. También que “sostenibilidad” incluye satisfacer nuestras necesidades culturales presentes pero sin perjudicar las necesidades culturales de las generaciones futuras. En este contexto, la Agenda 2030 se plantea para resolver nuestras necesidades y poder progresar. También aplaudió a las empresas impulsoras de buenas prácticas de la mesa redonda y señaló que “hace falta que se multipliquen y que creen puestos de trabajo”, y no solo a nivel local, también involucrar la cooperación a nivel nacional e internacional.

 

 

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: