Nou Nou

Torna a la pàgina principal

BLOG

Opinió: TV3 és important,...però cal fer coses perquè ho segueixi essent

 

Per Joan Corbella

 

Descarregar pdf

13.07.2020

 

El panorama que es presenta per a la televisió pública de Catalunya aquest estiu és més tèrbol que mai. La pràctica totalitat de les televisions públiques del món experimenten les dificultats de redimensionar i ubicar el servei públic en el nou context comunicatiu, social, cultural i polític, però en el cas de Catalunya s’acumulen els problemes, i només ha faltat afegir els efectes publicitaris de la crisi sanitària i social del Covid-19 al munt de qüestions pendents de resoldre: des del conflicte de l’IVA amb Hisenda al finançament insuficient (i excessiu per a alguns), la cooperació amb el sector privat, uns càrrecs directius pendents de renovació, les dificultats per tancar la programació de tardor, i els debats eterns sobre què fer per al públic infantil i juvenil i sobre el biaix ideològic, entre els més destacats. Tots aquests són temes a resoldre a curt termini, perquè en un horitzó més llunyà (no molt més) ha d’afrontar els mateixos reptes que la resta de prestadors públics audiovisuals. Perquè TV3 (TVC i la CCMA) és important.

Per aquest motiu, en aquest article intento contextualitzar algunes d’aquestes coses, que em semblen especialment importants i de les que s’ha parlat i escrit molt, des de la serenitat i des de la passió, perfectament comprensible atesa la seva importància a Catalunya.

En primer lloc, TVC ajuda poc el sector audiovisual. Certament, l’encàrrec a les empreses audiovisuals privades s’ha vist afectat els darrers anys -i de forma creixent- per les dificultats econòmiques de la CCMA i per la rigidesa de l’estructura de plantilla, que l’ha empès a augmentar la producció pròpia per optimitzar recursos. Però mentre no sigui possible introduir canvis en l’estructura operativa de la CCMA i/o millori es recuperi el pressupost d’anys enrere, els costos de personal forcen aquesta estratègia.

Però vull incidir també en el fet que cal revisar el paradigma que ha alimentat el desenvolupament de la indústria catalana durant més de 30 anys: TVC ha de ser el motor de l’audiovisual català. Lògicament, li corresponia aquest paper en tant que estructura central del mapa comunicatiu i –pràcticament- únic client des de Catalunya. Però avui el paisatge audiovisual és molt més obert i s’han multiplicat els compradors potencials per a les empreses catalanes, ja sigui a Madrid (Movistar, les televisions privades, la pública, les plataformes, etc.) o en un escenari geogràfic encara més ampli. I si a Catalunya constatem reiteradament que amb prou feines és possible mantenir una única corporació televisiva davant l’allau de l’oferta forana, no és lògic carregar-la encara amb l’obligació conceptual de sostenir la indústria autòctona. Perquè al cap i a la fi, TVC també és indústria audiovisual catalana, no només ho són les productores privades, i els seus centenars de treballadors/es formen part de la indústria. Com ja és prou reconegut, els problemes són l’escassa renovació de personal i la rigidesa de l’estructura, rèmores per a situar-se adequadament al mapa i establir un nou marc de cooperació amb la indústria de la producció.

En segon lloc, sovint s’acusa TV3/CCMA  de ser monotemàtica i dedicar la programació a una fracció de la societat catalana. En el primer punt, l’anàlisi quantitativa de les graelles desmenteix parcialment l’acusació: n’hi ha prou amb consultar el capítol de televisió de l’Anuari de la SGAE, amb dades de Kantar Media,  per a comprovar que no hi ha diferències abismals amb la resta de canals generalistes de l’estat espanyol. L’anàlisi qualitativa, sempre més polèmica, queda a criteri de cadascú, però entronca de ple amb les funcions que ha de tenir un servei públic  de comunicació. I això és polèmic en tots els països, fins i tot respecte a la tan mitificada BBC.

Des de la meva perspectiva, cal distingir dues facetes, però sense separar-les per a extreure les conclusions. Una fa referència al pluralisme intern, en termes de diversitat de la proposta editorial de la programació (fonts, temes, punts de vista, persones que hi apareixen, etc.), que ben segur que es pot millorar i s’ha de millorar.

L’altra faceta fa referència al pluralisme extern, i això significa essencialment l’aportació de TV3 a la diversitat (de fonts, temes, punts de vista, persones que hi apareixen, etc.) que el conjunt del sistema comunicatiu proporciona als ciutadans i ciutadanes. Des d’aquesta perspectiva, la pregunta pot ser la següent: sense TV3/CCMA, la població de Catalunya veuria reduïda la diversitat del menú comunicatiu que se li proposa? O també: algun altre mitjà plantejaria els temes i punts de vista i inclouria la selecció de fonts i persones que aporta TV3 al sistema? 

La resposta: ara per ara, els canals de televisió privats a Catalunya s’han demostrat inviables econòmicament, i els canals que arriben de fora (espanyols i de multinacionals) no han mostrat mai molt interès a eixamplar la diversitat en el sistema televisiu espanyol amb la mirada d’un estat plurinacional i pluricultural. I els intents de TVE per a tenir una proposta de programació específica per a Catalunya tampoc no han comptat amb una adhesió significativa de l’audiència. Per això és important TV3, i per això és molt important també que la programació de TV3 sigui escrutada permanentment, però sempre des de l’articulació equilibrada entre pluralitat interna i pluralitat externa i tenint en compte que és la font principal que aporta una alternativa a la mirada massa uniforme sobre la realitat dels mitjans d’abast espanyol. I aquesta mirada alternativa compta amb un gran recolzament de l’audiència a Catalunya, en els informatius i en el conjunt de la programació.

En tercer lloc, l’anàlisi de l’audiència de TV3 és motiu de controvèrsia, i aquí també cal dir algunes coses, per a contextualitzar-la adequadament. Sovint es destaquen  les notícies positives del lideratge de TV3 en termes de quota de consum televisiu i de la seva capacitat de copar els  rànquings de programes més vistos a Catalunya. Aquestes dades són absolutament certes, i s’expliquen en bona part per la dispersió del públic que –gaudint de la diversitat externa del sistema televisiu- opta lliurement per algunes de les propostes de les cadenes d’abast espanyol, i en especial de Telecinco.

La taula i el gràfic que segueixen permeten comparar la quota de pantalla mitjana anual de TV3 respecte als seus rivals, per a l’any 2000 i a partir de 2007, amb Cuatro i La Sexta completant l’oferta generalista. Es pot observar que tots els canals han reduït la seva quota de mercat, i que TV3 ha mantingut el tipus fins al darrer període, en què torna a créixer de forma notòria. Igualment, milloren els resultats Telecinco i La Sexta, mentre TVE1 i Cuatro baixen.

 

 

L’audiència acumulada diària (en mitjana anual) aporta una informació complementària a la quota de consum de cada cadena, ja que fa referència al percentatge de població que ha tingut en compte cada canal en el seu menú diari, amb independència del temps que hi ha dedicat. A la taula i el gràfic següent es pot comprovar l’evolució per al mateix període.

 

 

Com és previsible, l’augment de l’oferta de canals a disposició del públic ha comportat un procés de regressió en la xifra d’espectadors diaris de tots els canals, un cop el mercat va assimilar les novetats de La Sexta, Cuatro i 8TV. Però la taula i el gràfic mostren també la impossibilitat del canal privat català d’acostar-se als resultats dels competidors, i que les dificultats de construir una graella viable l’han portat a reduir l’audiència acumulada diària per sota del 7% de la població. En l’altre extrem, TV3 ha aconseguit els dos darrers anys un altre lideratge: és el canal que més persones diferents veuen diàriament, i ha desplaçat Antena 3 d’aquest primer lloc, com ho va fer en el període 2011-2013. Cal tenir en compte que Antena 3 és tradicionalment també a Espanya el canal amb una audiència acumulada diària més gran.

Corolari: Sovint es diu que l’audiència de TV3 és formada per persones identificades amb una mirada molt definida sobre Catalunya i que TV3 genera rebuig entre gran part de la població.  Les dades permeten matisar-ho i situar la qüestió de la resposta de l’audiència en un altre escenari: el de la competència (editorial) entre canals de televisió i la necessitat d’identificar adequadament la comunitat (o el target, el públic objectiu, en termes de màrqueting) al qual s’adreça cada proposta de programació. Sobretot ara que les televisions en obert no disposen de continguts transversals compartibles per totes les edats, sensibilitats polítiques i culturals, com els d’esports de gran seguiment, o la capacitat per a produir ficció de gran pressupost.

Aquest cúmul de circumstàncies fa que la programació de les televisions giri més que mai al voltant de la forma d’abordar, relacionar-se i presentar l’actualitat, i per a algunes de la capacitat de generar realitats televisives i personatges que intervinguin en l’agenda social i informativa (per què, sinó, la majoria dels diaris en paper i digitals fan el seguiment de les desventures dels personatges dels reality shows?).  Per això TV3 és important. I ho reflecteixen els índex d’espectadors dels seus informatius, molt lluny dels que assoleix qualsevol altra cadena, ordinàriament i en els moments informatius excepcionals (polítics i no polítics).

Ara bé, no és menys cert que TV3 ha vist reduït el ventall dels seus espectadors i espectadores: pocs nens i joves, públic envellit, bàsicament catalanoparlant o que empra el català i el castellà indistintament. Tampoc ha d’estranya, encara que no sigui el desitjable, però en aquesta mateixa tessitura es mouen totes les televisions generalistes del món i també la resta de mitjans, públics i privats.

 

Què fer per a arribar al públic infantil i juvenil és el quart tema en què vull entrar. És un  problema comú a tots els prestadors de serveis televisius, com he recordat, i per això sorprèn una mica la quantitat d’articles i converses que hi fan referència, tot i que no es pot negar la importància que té. Si els infants i joves no contacten amb TV3  i la CCMA difícilment tenen accés a l’activitat audiovisual en català, escassa en les plataformes de televisió de pagament, VOD i serveis com YouTube o Instagram. Però TV3 no ho té fàcil per a proposar-los continguts atractius com els de l’època daurada del Club Súper 3: produir-los és car i al mercat internacional no hi ha gangues des que les grans corporacions audiovisuals han de nodrir els canals temàtiques i serveis a la demanda. I en el cas que aconseguís fer una graella atractiva, avui ja no és suficient: cal fer una despesa en promoció constant en el temps i amb capacitat d’impacte, com demostren dia rere dia Netflix o Movistar i les grans majors dels Estats Units.

TV3 no està en condicions de competir en aquest terreny, i caldria dedicar molts diners –que no hi són, ara per ara- per a ressuscitar una comunitat infantil i juvenil com la que va ser Club Súper 3.  A més, cal recordar que tampoc se n’han sortit altres televisions (com sempre, en referència a la BBC) amb solucions “màgiques” com treure de la TDT el canals juvenil i passar els continguts a internet. Tot és molt complex, i probablement només la tècnica del “prova i error” permetrà millorar l’activitat del servei públic a favor d’aquesta part de la població.

Per completar aquests apunts sobre el tema, tot seguit es pot observar l’audiència a Catalunya dels canals adreçats als infants (en el cas de Super 3 /Canal 33 no podem dissociar la part corresponent  aquest públic). Es pot comprovar fàcilment que no és un problema específic de la CCMA sinó que hi ha un abandonament molt més ampli dels hàbits televisius de les franges d’edat més joves del que no se salven ni els canals de les multinacionals ni les televisions públiques i privades espanyoles.

 

Els canals d’esports i altres canals temàtics formen part també de les preocupacions sobre el present i el futur de TV3. Però també aquí la comparació amb els canals de corporacions d’abast espanyol permet contextualitzar millor la situació, com es pot veure a la taula següent. S’hi presenten les dades d’audiència acumulada diària, ja que les exigües xifres de quota de pantalla de la immensa majoria de canals no permeten observar adequadament l’evolució en el temps.

És cert que Esport3 ha perdut capacitat d’atracció, sobretot entre 2013 i 2016, però la caiguda es produeix també a Teledeporte, i si prenguéssim en consideració els resultats de la majoria de canals d’esports en modalitat de pagament veuríem una evolució semblant. La no disponibilitat de drets de competicions amb gran seguiment d’afeccionats és una peça clau d’aquest trencaclosques, ja que són sobretot les retransmissions el que genera l’audiència pels esports. I per a la resta de programes esportius, la dimensió del mercat on es difonen i la integració en canals temàtics o generalistes resulten cabdals per a obtenir audiència.

 

 

La gran competència, i creixent, per a obtenir l’atenció dels espectadors televisius entre tot tipus de plataformes, es posa de manifest en aquesta taula: tots els canals temàtics seleccionats (els de més èxit a l’estat espanyol) pateixen una davallada en el volum mitjà de persones que diàriament hi accedeixen. Aquestes dades també han de tenir-se en compte a l’hora de plantejar l’estratègia de la CCMA respecte a la proposta del nombre i tipologia de canals lineals que ha d’oferir, ateses les dimensions del país i la competència exterior (gratuïta i de pagament) amb què ha de competir. Altres televisions públiques del món es plantegen la possibilitat de concentrar la proposta televisiva en un nombre reduït de canals davant l’escenari de competència creixent, tot renunciant a una part de l’espectre de TDT assignat. El debat també s’ha de fer a la CCMA.

 

El futur: pensar encara com un prestador de televisió?

TV3 és important. La CCMA és l’empresa de comunicació més important avui a Catalunya, amb el permís del grup Godó i la seva estrella Rac1. Té un paper central en l’espai comunicatiu català tant pel que fa a l’audiència com per la intervenció en la gestió informativa i cultural i, en conseqüència, ha de ser escrutada amb tot el rigor per a garantir que la seva funció de servei públic l’exerceix acuradament. Encara que no ens posarem d’acord amb què significa aquesta funció de servei públic a l’actualitat.

Per això és important pensar quina és la seva funció en el futur. Vol dir: quina estructura, quina orientació dels continguts, quin finançament, quins circuits comunicatius ha d’emprar, quina col·laboració amb el sector audiovisual privat, autòcton, espanyol i multinacional. I sobretot és important deixar de pensar com una empresa de televisió per poder anar més enllà.

Així, tant en la proposta per al públic infantil i juvenil com en la proposta respecte a l’esport, o a la cultura, i evidentment en la informació d’actualitat, cal seguir avançant per a trobar les estratègies més adequades per a produir, distribuir i organitzar la proposta de continguts a la ciutadania. TV3/CCMA ja ho ve fent des de fa molts anys, i no és casualitat que fos pionera en la televisió a la carta i en la presència YouTube, però a la velocitat que evoluciona tot l’ecosistema audiovisual no hi ha una altra solució que aprofundir en què significa deixar de ser només un prestador de canals de televisió. TV3 és important, i cal evitar que deixi de ser-ho, i per això cal estudiar a fons tots els aspectes que han de facilitar la seva pervivència en l’ecosistema comunicatiu complex.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: