Vés enrere ENTREVISTA

ENTREVISTA

ENTREVISTA A JOSEP MARIA ARAGONÈS (segona part)

POSTPRODUCTOR AUDIOVISUAL | EMPRESARI | PRESIDENT D'ANTAVIANA FILMS

 

"No podem caure en el conformisme tecnològic. Necessitem que la tecnologia serveixi per arreglar problemes, no per abocar-nos al precipici"

 

Per Aurora Corominas

 

Descarrega en pdf

Podeu llegir la primera part de l'entrevista clicant aquí

13.05.2020

 

Només acabar la primera entrevista a Josep Maria Aragonès, ja teniem la certesa que no havia estat suficient el temps per aprofundir en tot el que Aragonès té per explicar: voliem saber més. Vàrem plantejar una segona entrevista molt abans de l'edició de la primera i ens vàrem trobar corregint telemàticament els últims detalls en ple confinament pel covid-19. Aleshores de manera espontània vam plantejar de continuar, encara que no fos, en un sentit clàssic, una autèntica entrevista.

El mot entrevista, entre-vista, ens remet a una conversa entre mirades. Pregunta i resposta es vehiculen en la trobada i en la mirada mútua. Un fet que la posada en escena de les entrevistes en la realització televisiva contempla per essència i guia, i que sovint les entrevistes en suport paper o digital, donen per fet que s’ha donat.

En aquesta segona part de l’entrevista a Josep Maria Aragonès, també espontàniament, vàrem renunciar a l'Skype a favor del pensament lent i la vella escriptura que ordena idees i pensaments. En qualsevol cas, l'exercici ha enriquit amb molts matissos, profunditat i interès el valuòs discurs de Josep Maria Aragonès. 

 

 

“Cal una redefinició del processos de treball des del punt de vista energètic que hauria d’incloure als diferents agents del procés de producció audiovisual, des del rodatge fins a la distribució i l'exibició, optimitzant esforços, tant a la part visible com en la no visible”

 

 

Aurora Corominas: Hem sabut que vostè ja no recomana rodar en cinema. Perquè?

 

Josep Maria Aragonès: El que proposo és només una reflexió i després que cadascú faci el què consideri. En la meva experiència professional he arribat a conèixer de primera mà les virtuts i els problemes d’ambòs suports, el fotoquímic i el digital. La presentació fotoquímica és el resultat del rodatge, processos de laboratori i finalment de la projecció. El negatiu conté una grandíssima latitud, i els processos de laboratori i la projecció hi aporten una sèrie d’imperfeccions com el gra, la falta de fixació de la imatge, la focalització i l’oscilació de la llum… Tots aquests factors participen per igual en la percepció final de l’espectador. Si veure és imaginar –i en el cinema encara més- podem dir que aquests elements conformen en la pantalla un conjunt estètic complexe, suggerent, que mostra i oculta al mateix temps. El que vull dir és que pel fet de rodar amb negatiu no s’obté tota aquesta addició de capes superposades que conformen el look fotoquímic.

Una altre cas, seria que volguéssim servir-nos de les altes prestacions fotogràfiques del negatiu per després escanejar-lo i continuar el procés de manera digital. Recordo que a finals de la dècada dels vuitanta vam començar a escanejar negatius originals de càmera per fer processos de postproducció digital. Aquesta metodologia es va emplear fins que la digitalització es va imposar definitivament en el rodatge cap el 2015. Cal recordar que un dels motius que van contribuir a la fi del suport fotoquímic, va ser la dificultat per gestionar-ne la gran quantitat de residus, especialment contaminants.

 

AC: És a dir, que no revelar el negatiu cinematogràfic ha estat una de les primeres contribucions del cinema al benestar planetari?

 

JMA: La quantitat de productes tòxics que es generava en el processament fotoquímic d'una pel·lícula era molt gran. Si l'extrapoléssim al nombre d'hores produïdes i exhibides avui dia seria catastròfic. Però deixem-ho clar, amb el suport digital també hi ha un peatge ecològic associat. El problema és que és més complex de calcular perquè està distribuit en molts processos diferents espaiats en el temps i, a més a més, a petita escala no representa unes xifres rellevants. Però a gran escala sí que ho són. El suport digital se’ns presenta com si fos “màgic”, quan en realitat és responsable d’una despesa energètica a nivell mundial important, en gran part deguda a ineficiències tecnològiques i metodològiques.  Amb el fotoquímic era molt evident -i car- quan s’havia de llençar una còpia per un error de processat (pesava uns 12 Kilos en el cas d’un llargmetratge!). Hi havia una conscienciació i es mirava amb lupa que no es processés res més enllà del necessari i es fes sempre amb la màxima cura. 

 

AC: Estem començant a parlar de focalitzar amb perspectiva ecològica els rodatges, això hauria de comportar canvis importants en el dia a dia de la fase de producció. Segons el seu estudi i observació, quins hauríen de ser els canvis a fer de manera immediata?

 

JMA: Vull pensar que aquesta conscienciació ha arribat a tot el sector audiovisual. Els rodatges són la part més visible de el sector i on cal aplicar-hi molts esforços, segurament en la línia dels que ja es poden aplicar en d’altres indústries, als quals afegiria la possibilitat d’intervenció digital per tal de minimitzar la quantitat d’equip tècnic i artístic que es desplaça a entorns fràgils o protegits. 

Però em preocupen també, i més, els processos digitals no visibles. Amb els anys s'han anat incorporant tecnologies en el fluxe de treball que provoquen moviments i processats redundants, poc o gens optimitzats, amb el consegüent sobreesforç en temps i en consum energètic realment malbaratat.

En postproducció, la implementació raonada de la feina remota és interessant també a nivell ecològic. L'ús de formats de major qualitat en la imatge pot produir un peatge ecològic, però utilitzat intel·ligentment de forma consensuada, pot representar un estalvi energètic sense haver de renunciar a la qualitat.

Cal una redefinició del processos de treball des del punt de vista energètic que hauria d’incloure als diferents agents del procés de producció audiovisual, des del rodatge fins a la distribució i l'exibició, optimitzant esforços, tant a la part visible com en la no visible.

 

AC: Està canviant el llenguatge audiovisual?

 

JMA: És evident que els canvis socials i tecnològics estan transformant el llenguatge audiovisual de manera vertiginosa. Tot i que l’objectiu segueix sent el mateix –explicar històries per explicar-nos el món- el tipus d’interacció que s’estableix és molt diferent: som interlocutors en un context hiperconnectat. En aquest sentit, estem vivint un punt d’inflexió, ja que l’actual pandèmia està accelerant en uns pocs mesos tendències que normalment s’haurien desenvolupat al llarg d’uns quants anys.

 

AC: Podem dir que es troba influenciat pels vídejocs, la tecnologia immersiva o d'altres?

 

JMA: L’estètica i els codis que desenvolupen els videojocs, la realitat augmentada i la realitat virtual s’integraran i faran evolucionar el llenguatge audiovisual. De la mateixa manera que, per exemple, fa cent anys la fotografia i el cinema van contribuir a que la novel·la, la pintura o el teatre abandonessin el realisme i abracessin les vanguàrdies i el surrealisme. Els videojocs i la realitat virtual tenen molt en comú amb les metodologies de producció virtual que ja s’utilitzen en el cinema i el cinema seriat, les sèries. De fet, els motors de videojocs són un element cada dia més important en els rodatges i les postproduccions. En aquests sentit, són tecnologies que ja formen part del procés de creació audiovisual.

 

AC: Com ha canviat l’experiència sonora els avenços del so?

 

JMA: Trobo que els grans avanços tecnològics en el so immersiu no s’han incorporat de manera plena en el llenguatge audiovisual. L’espectador –la societat en general- s’ha tornat sorda a la percepció de l’espai sonor. En tot cas, el so immersiu té un potencial creatiu enorme i encara amb prou feines n’hem experimentat sinó una minúsula part. Potser cal un salt tecnològic adicional que encara no s’ha produit.

Un altre tema interessantíssim és el desenvolupament de la veu de síntesi. De nou el paradigma és el processament. La veu de síntesi dels humans digitals ens obre les portes d’un món desconegut. Aquí hi intervenen qüestions ètiques, especialment quan es combina amb la inteligència artificial. Fins a quin punt hem superat ja el test de Turing que prova la capacitat d’una màquina per exhibir un comportament indistingible del d’un huma?

 

AC: Amb el creixement exponencial de la tecnologia en el que portem de segle, fins on podem arribar? Cap on anem?

 

JMA: La ubicuitat i la immediatesa ja formen part del dia a dia. Aquesta dècada que comença tant accelerada accentuarà el processament de la ingent informació que generem amb cadascún dels nostres actes. La interacció entre allò físic i allò virtual i entre humans i humans digitals, per tant, és un nou capítol que comença ara. Això transformarà la manera en que concebim, produïm i consumim l’experiència audiovisual, tant en privat com en col·lectivitat.

 

AC: Veu perillar algun perfil professional dins l'audiovisual o que es faci necessari una redefinició de professionals?

 

JMA: És un tema important perquè estem abocats a una redefinció professional constant. La necessitat de formació és contínua, però no només en les noves tecnologies. També cal mirar enrere i extreure conclusions de la literatura, la filosofia, l’art, la història… sinó entrem en diàleg amb aquells que han pensat i creat abans que nosaltres, allò que fem esdevé fàcilment efímer. Explicar històries és la manera que tenim de compendre el món, d’abraçar-lo i de formar-ne part. Les tecnologies transformen la manera d’explicar històries i fins i tot el seu contingut, però hi ha un exercici creador que es manté en el temps des de les cavernes fins ara. Per alguna cosa serà.

 

AC: Pot avançar-nos algun dels seus estudis sobre com es malgasta encara ara en el món audiovisual, més enllà de la fase de producció en sentit estricte?

 

JMA: En el camp, ara tant de moda, de les OTT que distribueixen en streaming, per exemple. La cadena de distribució es va desenvolupar fa més de 20 anys quan el contingut de VOD era residual i avui representa més del 85% del tràfic per internet. Es basa en grans infraestructures de distribució (CDN) i versions dels continguts segons plataformes, idiomes, drets, bit rates. De fet, un únic contingut pot generar milers de versions en funció solament d’aquestes variables. Això no només és ineficient i difícil de mantenir a nivell econòmic (afavorint la concentració en poques multinacionals globals), també és un peatge energètic i ecològic important.

 

AC: Com caldria encarar la sostenibilitat de l’audiovisual en aquest sentit? Quins canvis estem obligats a fer a la llum de la seva recerca?

 

JMA: A través dels anys, s'ha anat incorporant tecnologies en el fluxe de treball que generen còpies i processats redundants, amb el consegüent sobreesforç i consum energètic malbaratat. Podem estimar que el consum energètic és gairebé el doble del consum útil necessari.

Cal ser exigents per tal que la tecnologia no només ens proveeixi les solucions que requereix el sector, sinò també perque aquestes siguin les més sostenibles. Podem desenvolupar tecnologies i metodologies que redueixin ineficiències del paradigma actual basat en múltiples versions d’un únic contingut –ja sigui en funció de l’aplicació, del procés, etc.- per un altre basat en la codificació sota demanda i en funció de les necessitats. Un processat del media inteligent és fonamental per tal d’encarar la sostenibilitat en el sector.

 

AC: En la primera entrevista vosté parlava de que havíem d'exigir a la tecnologia en el sentit d'aquells interessos que tenim com a societat. Podria desenvolupar aquesta idea?

 

JMA: No podem caure en el conformisme tecnològic. Necessitem que la tecnologia serveixi per arreglar problemes, no per abocar-nos al precipici. I això és difícil, ja que la tecnologia en sí no és el problema, sinó l’ús que s’en fa.

En aquest sentit, és important incorporar la perspectiva temporal a llarg termini i pensar no solament en nosaltres mateixos, ni tan sols en els set mil milions i mig de persones amb qui compartim el planeta, sinó en els milers de milions de persones que vindran després, quan ja no hi siguem.

  

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact