El passat dimecres 13 de novembre es va organitzar una taula de treball sota  el  títol  "Repensem i reciclem: per un cinema sostenible". Va  estar organitzada per R4  Films, un grup    de treball pioner format per Catalunya Film Festivals (CFF), SUNCINE, Observatori de la Producció Audiovisual (OPA-UPF)  i  Productors  Audiovisuals  de  Catalunya  (PAC).   Buscant una mirada totalment transversal, van participar-hi prop de 30 professionals de festivals, universitats i escoles, productores, film commissions i institucions, incloent a productors i directors internacionals de SUNCINE amb experiències sostenibles.

Hem resumit el més destacat de la taula en deu punts:

1.Un sector que empeny, unes institucions que han d'activar-se

El sector està sensibilitzat. El que cal és actuar. Cal fer-ho canviant la forma de  pensar  i,  sobretot, amb la implicació activa de les institucions. Queda molt camí per fer i la  seva  implicació és determinant.

2.Creació d'un segell

És prioritària la creació d'un segell. A més, és imprescindible que es faci de forma col·lectiva entre el sector i les institucions perquè sigui realment útil.

3.Com actuar?

El sector demana a crits un "codi de bona conducta" que serveixi per tothom. El segell podria    ser la solució però, mentrestant, es té la sensació d'estar una mica "orfes" en aquest sentit. Una checklist, per exemple, ajudaria a que es posessin en pràctica més mesures. És recurrent que els professionals del sector actuïn per "conscienciació pròpia", és a dir, fent coses que ja fan en   la seva vida personal. No obstant, cal anar més enllà.

Les pràctiques més recurrents que van sorgir es centraven en l'eliminació d'ampolles de plàstic, l'eliminació del paper en els plans de rodatge i comunicacions i en la contractació de càterings de km 0. També va aparèixer certa conscienciació respecte a la gestió dels residus per reduir l'impacte dels rodatges, encara que en general les mesures adoptades són escasses.

4.Com es visualitza la sostenibilitat?

A l'espera d'un segell i d'un manual, les produccions i els festivals que ja es fan de manera sostenible consideren que no tenen prou visibilitat. Aquest valor  afegit,  d'alguna  manera,  queda en res perquè es desconeix com comunicar-lo i com diferenciar-se.

5.Com es calcula la sostenibilitat?

Imprescindible: cal més informació, investigació i eines de càlcul. Hi ha la necessitat de poder mesurar la petjada de les accions. Hi ha la sensació d'estar prenent mesures sense la seguretat de que aportin beneficis reals. Per exemple: és realment més sostenible utilitzar piles recarregables, amb la despesa d'energia que suposen, que fer servir piles d'un sol ús? Un altre exemple: la postproducció sembla una bona solució per ser més sostenible però l'empremta digital que suposa no està mesurada.

6.Posada en valor de la figura del "ecoassistant"

La figura del "ecoassistant" es valora positivament, tot i que des de les productores preocupa  que sigui una despesa extra. En alguns casos la sostenibilitat encara s'associa a despesa, tot i  que es comenta que una bona preproducció ajuda a reduir-la. Hi ha demanda  de  més  informació en processos concrets (per exemple, en la gestió de residus després d'un rodatge), i aquesta figura podria ser clau des de la preproducció.

7.La sostenibilitat no només consisteix en reciclar

La sostenibilitat va més enllà de les "pràctiques verdes" que permeten reduir la petjada de carboni i que es tradueixen en reciclatge, gestió de residus, pràctiques de km 0 o consums alternatius d'energia. De vegades oblidem que la sostenibilitat inclou un component social imprescindible. La paritat de gènere o la inclusió han de formar part de les produccions. Es pot incidir clarament des de la creació de contingut (guió) fins a la producció.

8.Una generació més conscienciada

Des del punt de vista universitari, els alumnes arriben molt més conscienciats, però cal incentivar-los. En alguns casos, veuen els criteris de sostenibilitat com un estalvi i cal fer-los comprendre que no només són útils ara que tenen recursos limitats, sinó que hauran de aplicar-los sempre. Les universitats demostren estar ja implicades en el tema i intenten implementar mesures de manera transversal, tot i que cadascuna al seu ritme. És important destacar que amb els alumnes també treballen la sostenibilitat en els continguts, tant des del punt de vista social que comentàvem com en els hàbits dels personatges, que poden reciclar o conduir cotxes elèctrics.

9.Exposició i limitacions dels festivals

Els festivals són plataformes d'accés directe al públic que volen promoure comportaments ètics i que s'impliquen socialment. No obstant, de vegades es troben amb limitacions, ja que es realitzen en sales d'exhibició i/o en espais que no sempre tenen pràctiques sostenibles. Si s'intenta "deslocalitzar la cultura" creant festivals a llocs menys accessibles, es presenta de seguida el problema del transport. Els interlocutors locals no acostumen a estar conscienciats.

10. Film commissions

Les film commissions volen implicar-se però algunes es troben amb què, si exigeixen condicions de sostenibilitat pels rodatges, les produccions busquen llocs alternatius on no els posin tants "problemes".

REPENSEMOS Y RECICLEMOS: POR UN CINE SOSTENIBLE

El pasado miércoles 13 de noviembre se organizó una mesa de trabajo bajo el título “Repensemos y reciclemos: por un cine sostenible”. Estuvo organizada por R4 Films, un grupo de trabajo pionero formado por Catalunya Film Festivals, SUNCINE, Observatori de la Producció Audiovisual (OPA-UPF) y Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). Buscando una mirada totalmente transversal, participaron en ella cerca de 30 profesionales de festivales, universidades y escuelas, productoras, film commissions e instituciones, incluyendo a productores y directores internacionales de SUNCINE con experiencias sostenibles.

Hemos resumido lo más destacado de la mesa en diez puntos:

1.Un sector que empuja, unas instituciones que deben activarse

El sector está sensibilizado. Lo que hace falta es actuar. Hay que hacerlo cambiando la forma de pensar y, sobre todo, con la implicación activa de las instituciones. Queda mucho camino por hacer y su implicación es determinante.

2.Creación de un sello ya

Es prioritaria la creación de un sello. Además, es imprescindible que se haga de forma colectiva entre el sector y las instituciones para que sea realmente útil.

3.¿Cómo actuar?

El sector pide a gritos un “código de buena conducta” que sirva para todos. El sello podría ser la solución pero, mientras tanto, se tiene la sensación de estar un poco “huérfanos” en este sentido. Una checklist, por ejemplo, ayudaría a que se pusieran en práctica más medidas. Es recurrente que los profesionales del sector actúen por “concienciación propia”, es decir, haciendo cosas que ya hacen en su vida personal. No obstante, hay que ir más allá.

Las prácticas más recurrentes que surgieron se centraban en la eliminación de botellas de plástico, la eliminación del papel en los planes de rodaje y comunicaciones y en la contratación de caterings de km 0. También aparece cierta concienciación respecto a la gestión de los residuos para reducir el impacto de los rodajes aunque, en general, las medidas adoptadas son escasas.

4.¿Cómo se visualiza la sostenibilidad?

A la espera de un sello y de un manual, las producciones y los festivales que ya se hacen de manera sostenible consideran que no tienen la visibilidad suficiente. Este valor añadido, de alguna manera, queda en nada porque se desconoce cómo comunicarlo y cómo diferenciarse.