Si alguna cosa podem aprendre del país veí, en primer lloc, és que la divulgació de les dades sobre el sector és una peça imprescindible per a  poder fer després actuacions de polítiques de suport. Amb la enorme i prolixa informació que el Centre National du Cinema et de l’Image Animée (www.cnc.fr) proporcional al seu web, uns poden fer propostes i els altres criticar-les, esmenar-les, proposar alternatives. Perquè tot i que la cinematografia francesa és de les que millor aguanta la invasió audiovisual dels Estats Units, no està exempta de conflictes, ja sigui per l’import dels ajuts, les condicions per obtenir-los, o les mesures para-econòmiques per a la seva protecció. Entre elles, ben recentment, l’alleugeriment de la cronologia de finestres d’explotació dels films a canvi de compromisos d’inversió dels agents televisius i del VOD.

El CNC proporciona diversos estudis al llarg de l’any per a tots els segments de la indústria. Aquí em cenyeixo a extreure dades i gràfics de l’Informe anual de la producció del 2021 al voltant dels indicadors que poden ser més útils per a contrastar amb la situació del cinema a Catalunya, per a afinar l’anàlisi dels seus mals i les seves fortaleses: volum de títols, biaix de gènere en la direcció, pes de les primeres i segons obres en el panorama de la producció i pressupostos d’aquestes obres, participació del documental i de l’animació, cost i finançament del cinema, fent esment de la participació dels propis productors, les televisions i dels ajuts públics i els incentius fiscals, entre els principals.

Tot  i això, val la pena llegir tot el document (https://www.cnc.fr/professionnels/etudes-et-rapports/etudes-prospectives/la-production-cinematographique-en-2021_1652790), o almenys la presentació amb els gràfics principals, per a copsar amb tot el rigor què està passant i  com està avui el cinema francès. Són menys de 80 pàgines amb un nivell de detall molt elevat per a cadascun dels ítems que l’Observatori del cinema del CNC pren en consideració, i especialment pel que fa als agents que participen en el finançament de la producció, amb les explicacions mínimes i una gran profusió de gràfics i taules que faciliten una comprensió ràpida del que han estat –estadísticament- els vint darrers anys del cinema francès.

Descarrega el document complet en pdf