Vés enrere Experiència: "Cromosoma: l’expansió d’un dels pilars de l’animació catalana"

Experiència: "Cromosoma: l’expansió d’un dels pilars de l’animació catalana"

16.01.2012

 

FITXA
  • Data de constitució:
    29 de setembre de 1988

 

  • Equip promotor:
    Oriol Ivern i Ibàñez i Eulàlia Cirera Oller

 

  • Línies editorials:
    Animació, llargmetratge documental i de ficció, sèries de ficció juvenil, editorial i multimèdia

 

  • Filials:
    Digital360, S.L. i IC Voral, S.A.

 

  • Societats vinculades:
    Fundació Digitalent

 

  • Plantilla:
    14 persones (estructura mínima de producció, editorial i administrativa). L’estructura és variable i augmenta en funció dels diferents projectes existents.

 

  • Dades econòmiques:
    Les últimes vendes del balanç (any 2010) de Cromosoma S.A. segons el Registre Mercantil i publicades a INFORMA D&B són d’1.761.025,68 €. Segons que consta en l’informe, el capital social de l’empresa es xifra en 421.000,50 €.

 

  • Premis i reconeixements destacats:
    • Premi Möbius al millor off-line educatiu per Les Tres Bessones. Barcelona Multimedia, 1997.
    • Pulcinella Award (International TV Cartoons Competition). Special Mention, 2001, per Juanito Jones.
    • II Guardó Rosa Sensat, de l’any 2003, a l’equip Cromosoma.
    • Premi Nacional de Televisió de la Generalitat de Catalunya, 2003.
    • Premi a la Millor Fotografia al Festival Internacional de Cine de Cuenca (Equador), 2010, per Caracremada.
    • Premi al Millor Llargmetratge de Ficció al Festival de Cinema de València Inquiet 2010, per Caracremada.
    • Premi Goya a la millor pel·lícula documental, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
    • III Premi Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, a la millor pel·lícula documental, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
    • XVI Premi José María Forqué (Premi Especial EGEDA) a la millor pel·lícula documental de l’any, 2011 (Bicicleta, cullera, poma).
    • Reconeixement de Cromosoma per part de l’Ajuntament de Barcelona com una de les cinc empreses més innovadores del sector media, 2011.

 

  • Produccions destacades de Cromosoma:

    Sèries d’animació

    Les Tres Bessones (1994). 104 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Les magilletres (1995). 26 episodis x 5 minuts. Coproduïda amb Full Animation i Televisió de Catalunya.La bruixa avorrida (1998). 52 episodis x 6 minuts. Coproduïda amb France 3 i Storimages (França).Pimpa (1998). 52 episodis x 5 minuts. Coproduïda amb France 3 i Storimages (França) i Quipos i RAI Fiction (Itàlia).Tommy & Oscar (1999). 26 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb RAI Cinemafiction i Rainbow.Pipsqueak Plays Sport (2000). 52 episodis x 3 minuts. Coproduïda amb Uranda Comunicació i Animation Services.Pipsqueak Planet (2000). 52 episodis x 3 minuts. Coproduïda amb Uranda Comunicació i Animation Services.Juanito Jones (2001). 52 episodis x 13 minuts o 26 episodis x 26 minuts. Coproduïda amb Antena 3.Miniman (2001). 26 episodis x 13 minuts.Motel Spaghetti (2001). 52 episodis x 1 minut i 15 segons (contingut per a mòbils).Les Tres Bessones Bebès (2004). 52 episodis x 6 minuts i 30 segons. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Els Contes Contats de les Tres Bessones (2005). 40 episodis x 13 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Tom (2006). 26 episodis x 26 minuts. Episodis per a web: 52 x 1 minut i 30 segons. Coproduïda amb Norma Editorial, EBU (European Broadcasting Union) i Televisió Espanyola.Lila (2008). 52 episodis x 6 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Random House Mondadori.Sweesters: Virtual Room (2008). 104 episodis x 2 minuts. Coproduïda amb Eddadesign i Televisió de Catalunya.Asha (2008). 52 episodis x 13 minuts. Coproduïda amb Pontas, Televisió de Catalunya, Fundació Jaume Bofill i Televisió Espanyola.Conni (2011). 26 episodis x 11 minuts. Coproduïda amb Young Films i ZDF (Alemanya).La fada Menta (2011). 26 episodis x 7 minuts. Coproduïda amb Inercia Films, Televisió de Catalunya i LIDEM (França).Pixi (2011). 27 episodis x 12 minuts. Coproduïda amb SCIO Edutainment (Suïssa).Les Tres Bessones i Gaudí (2002). 60 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Les Tres Bessones i l’enigma del Quixot (2005). 75 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Les Tres Bessones i la màquina del món (2011). 75 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya.Arrugas (2011). 80 minuts. Coproduïda amb Perro Verde Films i Televisió de Galícia.Asha, la filla del Ganges (2003). 55 minuts. Coproduïda amb Orbita Max, Pontas i Televisió de Catalunya.
  • Raval (2009). 13 episodis x 26 minuts.
  • Revolució #2, retorn als escenaris (2009). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Ceská Televize (República Txeca).
  • Bicicleta, cullera, poma (2010). 105 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya, Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i Televisió Espanyola.
  • Brava! Victòria (2010). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
  • Caracremada (2010). 98 minuts. Coproduïda amb Mallerich Films Paco Poch i Associació Cultural Passos Llargs.
  • El Papus, anatomia d’un atemptat (2010). 52 minuts. Coproduïda amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
  • Miquel Batllori, l’agudesa d’un savi (2010). 70 minuts. Coproduïda amb Caixach Audiovisual i Televisió de Catalunya.
  • Bajari, la Barcelona calé (2012). 90 minuts. En producció.
  • Carnaval, Carnaval (2012). 90 minuts. Coproduïda amb Vodoo Productions. En producció.

 

  • Trajectòria

    Cromosoma S.A., una de les productores més importants dins de l’escenari audiovisual català, va néixer l’any 1988 de la mà d’un petit equip empresarial encapçalat per Oriol Ivern. En un primer moment, Cromosoma va sorgir com a productora de televisió, especialitzant-se en programes i en la realització de documentals. En els seus inicis, es va encarregar, entre d’altres, de la producció del programa La caixa sàvia i del seguiment televisiu de Pirena, la competició anual de múixing celebrada al Pirineu.

    Tres anys després, l’any 1991, Cromosoma es va proposar adaptar els llibres per a infants ja existents de Les Tres Bessones (obra de Roser Capdevila) per fer-ne una sèrie d’animació per a televisió. L’any 1992 se’n va fer el pilot i el 1994 es va iniciar l’emissió de la primera temporada de la sèrie. En aquest precís moment va començar la transició de l’empresa cap al sector de l’animació. El gran èxit aconseguit i el llarg recorregut de Les Tres Bessones va conduir a la productora a una major especialització en l’animació, que es va convertir indubtablement en el core business de la companyia.

    Des d’aleshores, Cromosoma ha produït un conjunt de productes d’animació basats sempre en sèries d’autor i de qualitat. En són exemples representatius Les magilletres (1995), La Bruixa Avorrida (1998), Pimpa (1998), Pipsqueak (2000), Juanito Jones (2001), Miniman (2001), LesTres Bessones Bebès (2004), Tom (2006), Lila (2008) o Asha (2008), entre d’altres. Totes aquestes sèries han estat emeses no només a Catalunya i a l’estat espanyol, sinó que també han estat difoses a través de canals internacionals. Aquesta aposta decisiva pel producte d’autor i de qualitat és el factor determinant que explica el creixement tan significatiu que la productora ha experimentat en el sector de l’animació durant els últims 15 anys.

    A més d’encarregar-se de la producció i de la gestió de tots els derivats que té la producció (drets de televisió de les sèries produïdes, llicències i marxandatge), a finals de la dècada dels noranta Cromosoma es va obrir també al sector editorial. A data d’avui, Cromosoma té publicats aproximadament 250 títols, que s’han de sumar a l’extens catàleg audiovisual de la productora, que ascendeix a un total de 1.500 hores d’animació.

    Si bé fins l’any 2007 havia basat la seva activitat en l’animació, Cromosoma va decidir tornar a obrir la via del documental i la ficció. Des d’aleshores s’han produït obres tan destacades com Revolució #2, retorn als escenaris (2009), Brava! Victòria (2010) o, sobretot, el llargmetratge documental Bicicleta, cullera, poma (2010), que se centra en la malaltia de l’Alzheimer i en la figura de Pasqual Maragall. Aquest documental aconseguí tres importants premis l’any 2011: el Gaudí, el Goya i el José María Forqué. Quant als llargmetratges d’animació, Cromosoma ha produït obres amb gran projecció nacional i internacional com Arrugas (2011). Aquest film, dirigit per Ignacio Ferreras, ha estat nominat als Premis Gaudí de l’any 2012 com a pel·lícula d’animació i preseleccionat per als Oscars. En ambdós terrenys, Cromosoma té obertes produccions en marxa que s’estrenaran durant els anys 2012 i 2013.

    Per tal de diversificar el negoci i respondre a les necessitats de la demanda i a la transformació del sector, l’any 2007 va néixer la filial Digital360, una factoria de serveis audiovisuals i multimèdia. Aquesta divisió de Cromosoma s’encarrega de proporcionar solucions i servei tècnic a la mateixa empresa i a d’altres productores, agències publicitàries i empreses vinculades a les noves tecnologies. Per complir aquest propòsit, Digital360 treballa en diferents àrees: àudio (mescles Dolby, disseny de so, doblatge, gravació, efectes de sala, codificació), vídeo (edició, composició, etalonatge, grafisme, subtitulació, autoria), cinema (creació de màsters DCP), animació (creació gràfica, preproducció i disseny de personatges i guions il·lustrats [storyboards], animació 2D tradicional, digital i 3D) i multimèdia (disseny d’aplicacions per a mòbils i tauletes, publicitat en el punt de venda, implementació de xarxes socials, jocs interactius publicitaris [advergames] i assessoria, entre d’altres).

    Paral·lelament, des de Cromosoma també es va impulsar la creació de la Fundació Digitalent, que va néixer amb la intenció de buscar i de fomentar el talent digital en qualsevol àmbit de la cultura, no només en el sector audiovisual sinó també en els camps del multimèdia, el cross media o el videojoc, entre d’altres àmbits emergents.

    En un context en què la producció s’ha anat fent cada cop més tecnològica i digital, Cromosoma ha sabut apostar per la innovació en els procediments productius i per diversificar la seva activitat i fonts d’ingressos. Sempre, però, sense perdre la seva essència, que pivota sobre tres eixos fonamentals: el paper central dels artistes i directors, la creativitat i la qualitat.

 

Entrevista a XAVIER MARTÍ I RENOM

Director d’Innovació de la Fundació Digitalent i codirector de la Factoria de Talent de Digitalent

 

Desembre de 2011
“En aquests moments, falten els diners i la indústria mira de resoldre problemes a curt termini, deixant de banda en moltes ocasions la innovació, que sovint pot resoldre els problemes a llarg termini”

 

Xavier Martí va fer la carrera d’Enginyeria en Informàtica i un postgrau en Direcció per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). També té un postgrau en Creativitat per ESADE (Barcelona). Des de l’any 1993 Xavier Martí s’ha encarregat de la direcció de projectes interactius. Entre 2001 i 2005 va treballar a Cromosoma com a director multimèdia i, posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’innovació de Cromosoma i Digital360. L’any 2007 va passar a ser el responsable de la Fundació Digitalent. Actualment, n’és el director d’Innovació i codirector de la Factoria de Talent.

  • Com va sorgir la possibilitat de crear la Fundació Digitalent?

La Fundació neix a finals del 2007, fruit d'unes reflexions per tal d'obrir l'activitat d'innovació de l'empresa Cromosoma. En veure que estàvem dissenyant un model que tenia més sentit dins de la indústria que en una empresa, vam veure que el que havíem de fer era crear una entitat que es relacionés amb tota la indústria i no solament amb una empresa. A aquesta idea se li ha de sumar l’aparició dels plans Avanza Contenidos Digitales (Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme) de l’any 2007, que precisament buscaven projectes en aquest àmbit.

  • De quina manera s'encarrega la Fundació de gestionar el talent i la innovació digital dins l'espai català?

La Fundació Digitalent s’ha encarregat de cercar talent basant-se en dos pilars fonamentals: la relació amb el sistema educatiu (principalment universitats) i el suport a concursos populars amb un gran accés de joves. Un cop feta aquesta cerca, es tracta de donar suport a aquests talents creatius i ajudar-los a visualitzar millor les seves idees. Finalment, es tracta de moure aquestes idees dins la indústria catalana.

  • Com valoreu els resultats obtinguts fins al moment a la Fundació?

El nostre ha estat un esquema que ha tingut molt bona acollida, però que necessita molt temps i més suport per part de la indústria. El temps significa diners i el suport significa tenir els punts de mira de la indústria cap a la innovació. En aquests moments, falten els diners i, com a conseqüència, la indústria mira de resoldre problemes a curt termini, deixant de banda en moltes ocasions la innovació, que sovint pot resoldre els problemes a llarg termini. En resum, els resultats han estat bons, però no són indicatius per garantir la continuïtat futura del model en el moment en què vivim.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact