L’exhibició de llargmetratges d'animació a Catalunya
L’exhibició de llargmetratges d'animació a Catalunya
Introducció
El present estudi analitza la situació de l’exhibició de llargmetratges d’animació catalans entre els anys 2009 i 2019, just abans de l’esclat de la pandèmia. Així doncs, l’informe no permet extreure dades sobre els efectes de la Covid-19 en l’exhibició de l’animació. Sens dubte, la pandèmia va alterar significativament les dades de l’exhibició de cinema en general, a causa del tancament generalitzat de les sales durant mesos.
A l’Observatori de la Producció Audiovisual ja vam publicar fa uns mesos un informe centrat en la producció de llargmetratges d’animació catalans. Amb aquest altre sobre l’exhibició, es pretén oferir una visió més àmplia de l’estat de l’animació cinematogràfica a Catalunya.
Malgrat que des del sector s’hagi subratllat, darrerament, la bona salut del gènere, l’estudi detallat de la producció de llargmetratges d’animació no va aportar resultats tan optimistes, sinó que va deixar palesa una producció erràtica i, en general, escassa. En el cas de l’exhibició, els resultats tampoc no són massa estimulants, ja que les pel·lícules d’animació catalanes ocupen un petit percentatge del total de films catalans exhibits durant la dècada de 2009 a 2019.
Fets destacats:
- Durant el període del 2009 al 2019 s’exhibeix una mitjana de dues o tres pel·lícules anuals d’animació catalanes.
- L’any amb les millors dades d’exhibició dels llargmetratges d’animació catalans és el 2011, amb vuit pel·lícules estrenades i quatre exhibides. Tinguem en compte, en aquest punt, que el 2010 va ser el millor any de la dècada pel que fa a la producció.
- Fixant-nos en la nacionalitat de les productores principals dels llargmetratges, comprovem que són, majoritàriament, catalanes, seguides per les productores de la resta de l’Estat.
- El nombre d’espectadors que van veure llargs d’animació catalans entre els anys 2009 i 2019 no segueix una tendència clara, sinó que pateix alts i baixos continus. Els anys amb més bons resultats d’espectadors són el 2012 i el 2015. Hi té a veure l’èxit de dues produccions: Las aventuras de Tadeo Jones de l’any 2012 i Atrapa la bandera de 2015.
- L’evolució de la recaptació segueix la mateixa lògica que la del nombre d’espectadors. Trobem pujades i baixades constants al llarg d’aquests anys, on sobresurten les recaptacions de 2012 i 2015.
- El tipus de participació catalana en els deu llargmetratges d’animació més taquillers és molt diversa. Hi ha quatre pel·lícules amb una participació catalana majoritària, però unes altres tres compten tan sols amb una participació simbòlica.
- Pel que fa a la llengua, hem hagut de centrar-nos en la llengua original de producció i no en la llengua d’exhibició per la manca de dades en aquest sentit. El castellà és la llengua predominant en els llargmetratges d’animació catalans exhibits, ja que el trobem en deu títols. El nombre de films en català, en canvi, baixa fins a les set produccions.