Amb aquest informe de l’exhibició de cinema a Catalunya pretenem donar continuïtat als treballs periòdics realitzats per l’Observatori de la Producció Audiovisual sobre aquesta temàtica. L’informe es basa sobretot en les dades facilitades per l’Institut d’Empreses Culturals de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i es completa amb altres fonts per a les comparacions amb d’altres països. La metodologia que s’ha seguit és també la mateixa que en els informes precedents, i permet així facilitar les comparacions, que han de permetre avaluar la trajectòria del sector al llarg del temps.

 

Fets destacats

 

• Els anys 2016 i 2017 va baixar el nombre de pel·lícules exhibides a Catalunya respecte del 2015. Malgrat això, la xifra obtinguda ambdós anys va ser superior a les dels anys anteriors a 2015.

 

• L’any 2015 van exhibir-se 1.214 pel·lícules, la dada més alta dels últims anys. L’actual informe d’exhibició no ens permet confirmar una tendència a l’alça dels films exhibits, ja que l’any 2016 se’n van exhibir 1.184 i el 2017 la xifra va caure fins als 1.159.

 

• Els títols d’estrena, en canvi, sí que van protagonitzar una crescuda durant el 2016. Aquest increment es frena l’any següent, amb una lleu baixada.

 

• Fins l’any 2014 els films procedents dels Estats Units van ser majoritaris en l’exhibició de cinema a Catalunya, però el 2015 hi va haver un canvi significatiu en aquest sentit. Per primer cop, els films europeus van superar els estatunidencs, tot i que tan sols per una pel·lícula de diferència. L’estudi dels anys 2016 i 2017 ens deixa una dada interessant: les pel·lícules europees semblen consolidar-se en la primera posició de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya. De fet, l’any 2017 es van exhibir 74 títols europeus més que dels Estats Units. 

 

• L’any 2017 es va produir un pronunciat descens del nombre de pel·lícules catalanes estrenades, ja que de 86 films estrenats el 2016 passem a tan sols 53 l’any següent.

 

• Fins l’any 2013 el nombre d’espectadors a Catalunya havia anat disminuït, però el 2014 va trencar-se aquesta tendència a la baixa. Durant els anys 2014 i 2015 hi va haver pujades rellevants en aquest sentit. Aquesta recuperació d’espectadors es manté durant els anys 2016 i 2017, encara que l’any 2017 hi ha alguns espectadors menys que el 2016.   

 

• De fet, les xifres d’espectadors i de recaptació a les sales de cinema catalanes són força similars els anys 2016 i 2017. El 2017 es van aconseguir 77.667 espectadors menys. Aquesta baixada va acompanyar-se d’un petit descens en la recaptació.

 

• Fins l’any 2013 l’índex de rendibilitat de les pel·lícules exhibides seguia a la baixa, però els anys 2014 i 2015 també van trencar amb aquesta dinàmica descendent. Durant els anys 2016 i 2017, en canvi, trobem una certa caiguda de l’índex de rendibilitat, així que els bons pronòstics de 2015 no semblen consolidar-se. No obstant, els índexs de rendibilitat dels anys 2016 i 2017 van ser molt superiors als dels anys anteriors al 2015.

 

• Durant el 2016 i el 2017 va produir-se una baixada en el nombre de pantalles de cinema. El nombre de pantalles de 2016 (682) va ser el menor dels darrers anys.

 

• Els films dels Estats Units van seguir concentrant bona part de la recaptació i dels espectadors, ja que durant els anys 2016 i 2017 van suposar el 68% dels espectadors i de la recaptació totals.

 

• El 2017 van baixar considerablement tant els espectadors com la recaptació de les pel·lícules catalanes exhibides. Cal tenir en compte, però, que es venia d’una crescuda considerable, ja que l’any 2016 va ser un gran any per a les produccions catalanes al cinema. En canvi, els films de la resta de l’Estat segueixen un camí invers, ja que obtenen uns mals resultats l’any 2016, però es recuperen el 2017.

 

• El nivell d’assistència al cinema a Catalunya és dels més elevats de la Unió Europea, i el nombre d’entrades venudes és superior al de molts països europeus de dimensions similars. Per altra banda, el pes de la cinematografia pròpia en la xifra global d’assistència al cinema a Catalunya també és superior al de països de dimensions similars, a excepció dels nòrdics.

 

• La distància entre el català i el castellà en l’exhibició cinematogràfica va seguir essent molt notable, tant des del punt de vista de la llengua original com del doblatge o la subtitulació. Entorn del 77% dels espectadors dels anys 20164 i 2017 van mirar films doblats en castellà i, en canvi, menys del 2% va assistir al cinema per veure pel·lícules doblades en català. Els percentatges d’espectadors de cinema en llengua original catalana també van ser mínims en ambdós anys. Pel que fa als percentatges dels espectadors de produccions en llengua original castellana, van disminuir respecte dels anys 2014 i 2015. Tinguem en compte, però, que els anys 2014 i 2015 havien viscut una pujada espectacular a causa dels èxits de taquilla Ocho apellidos vascos (2014) i Ocho apellidos catalanes (2015).

 

• Centrant-nos en les pel·lícules més vistes, observem que els anys 2016 i 2017 són força similars, ja que una majoria aclaparadora dels films més vistos procedien dels Estats Units. És significatiu assenyalar que tant l’any 2016 (Un monstruo viene a verme) com el 2017 (Tadeo Jones 2: el secreto del Rey Midas) una pel·lícula catalana va aconseguir posicionar-se entre les 10 produccions més vistes.

 

• Pel que fa al grau de concentració dels espectadors i de la recaptació en les pel·lícules més taquilleres, cal destacar el seu augment rellevant l’any 2016. Pel que fa al 2017, la xifra va baixar una mica.

 

• No hi va haver un grau elevat de concentració de la recaptació dels deu films catalans més taquillers respecte del total de l’exhibició a Catalunya, malgrat que l’any 2016 es va produir una crescuda en aquest sentit. No obstant, si comparem la recaptació de les tres pel·lícules catalanes més vistes amb la resta de produccions catalanes exhibides, observem que les primeres van endur-se més de la meitat de la recaptació total dels films catalans. Això és especialment notable l’any 2016, quan trobem una major concentració de la recaptació en els tres films catalans més taquillers.

 

• El grau de participació de les productores catalanes a les pel·lícules catalanes més vistes durant els anys 2016 i 2017 és menor que en el període 2014-2015. Tant l’any 2016 com el 2017 només la meitat dels films catalans van obtenir una participació “majoritària”  o “altament significativa” de productores catalanes.

 

1. Títols exhibits i estrenats a Catalunya

 

El nombre de pel·lícules exhibides a Catalunya durant els anys 2016 i 2017 va baixar escassament respecte del 2015. Així, tot i que no s’aconsegueix consolidar la crescuda d’aquell any, els resultats de 2016 i 2017 són força superiors als dels anys anteriors a 2015. De fet, a banda de la xifra de 2015, les xifres dels anys 2016 i 2017 són les més altes dels darrers vint anys. Caldrà comprovar si aquests números poden créixer o mantenir-se en propers informes.

 

Malgrat la petita baixada, les dades dels darrers dos anys poden considerar-se positives, sobretot si tenim en compte que des del 2007, amb l’esclat de la crisi econòmica,  ja no s’havia tornat a superar el miler de produccions exhibides a l’any. Des d’aleshores i fins l’any 2013, la mitjana rondava les 900 pel·lícules i s’havia mantingut més o menys fixa en aquest llindar.

 

Pel que fa a la xifra de títols d’estrena, l’any 2016 es produeix un fort creixement, ja que s’estrenen 91 pel·lícules més que el 2015. El 2017 el nombre de films estrenats és més baix que el 2016, però igualment supera amb escreix les 600 produccions. Les 636 pel·lícules estrenades de 2016 és la xifra més alta des de l’inici de la crisi. La més baixa havia estat la del 2012, amb només 460 films estrenats.

 

QUADRE 1: Evolució del nombre de films exhibits i estrenats a Catalunya

 

1.1.Nacionalitat dels títols exhibits i estrenats

 

Fins l’any 2014 les pel·lícules dels Estats Units van ser majoritàries en l’exhibició de cinema a Catalunya. Per primer cop, però, durant el 2015 les pel·lícules de la Unió Europea van superar les estatunidenques en el total de l’exhibició, tot i que tan sols per un film de diferència. El període 2016-2017 ens permet constatar que les pel·lícules europees estan desbancant les dels Estats Units a la primera posició. És més, l’any 2017 es van exhibir i estrenar 74 films europeus més que estatunidencs.

 

Pel que fa a l’estrena de títols de nacionalitat catalana, l’any 2017 es va produir una davallada molt notòria. Dels 86 films estrenats el 2016 es va passar a tan sols 53 l’any 2017. Aquesta és la xifra més baixa dels darrers 4 anys. En relació amb les produccions catalanes exhibides, també hi hagué un fort descens l’any 2017, amb només 105 pel·lícules. Aquesta és la segona dada més baixa des de l’any 2009, només superada per la de 2012 (98 títols), any especialment afectat per la crisi econòmica. 

 

Centrant-nos en les pel·lícules de la resta de l’Estat espanyol, els resultats són més positius, ja que es produí un augment important en el període 2016-2017. Les 121 pel·lícules exhibides l’any 2017 només se superen per les 126 de 2014. Quant als títols estrenats, les dades varien, ja que l’any 2016 es van estrenar 30 títols més que el 2015. Aquest gran creixement, però, no segueix l’any 2017, quan es van estrenar 10 pel·lícules menys que el 2016 (veure Quadre 2).

 

Cal tenir present que en aquesta estadística s’ha tingut en compte només la nacionalitat de la productora principal, i que, per tant, no permet diferenciar la totalitat de la producció catalana i la de la resta de l’Estat. No oblidem que en moltes coproduccions hi ha participació tant de productores catalanes com d’espanyoles. Podeu consultar l’informe de la producció de cinema a Catalunya dels anys 2016 i 2017 per ampliar les dades mostrades al següent gràfic.

 

QUADRE 2: Evolució del nombre de títols exhibits i estrenats a Catalunya, segons la nacionalitat de la productora principal

 

A partir d’aquestes dades, si es compara la xifra de pel·lícules estrenades amb el total d’exhibició, es pot veure que les estrenes suposen gairebé el 54% del total de les pel·lícules exhibides de 2016 i el 53% de les de 2017. La resta són títols que no s’han estrenat aquell any. Així doncs, es tracta d’un percentatge major que el del període 2014-2015, però encara una mica lluny d’anys anteriors, quan les estrenes cinematogràfiques arribaven gairebé al 60% dels films exhibits a Catalunya.

 

En termes percentuals, d’on s’estrenen menys pel·lícules és de la resta de la Unió Europea i dels Estats Units. Durant el 2016, el total de films estrenats de la resta de la Unió Europea era gairebé la meitat del total de produccions exhibides. La xifra encara va créixer més el 2017, ja que el percentatge gairebé va arribar al 53%. Cal insistir en l’increment extraordinari de pel·lícules exhibides de la resta de la Unió Europea des de 2015. Certament, el 2016 es van exhibir 29 films europeus menys que el 2015, però el número va tornar a pujar l’any 2017 igualant els 424 títols europeus exhibits de 2015.  A més, des del punt de vista de les produccions europees estrenades, observem un augment progressiu des de l’any 2014.

 

Pel que fa als Estats Units, i a diferència del que succeïa en anys anteriors, les pel·lícules d’estrena van representar menys del 50% del total de les exhibicions. L’any 2016 el percentatge va fregar el 50%, però el 2017 va ser de poc menys del 43%. Contràriament, en la resta de nacionalitats les pel·lícules estrenades van superar el 50% del total exhibit. En concret, les estrenes dels films catalans van vorejar el 60% del seu global de pel·lícules exhibides de 2016. En canvi, el 2017 les estrenes catalanes només van suposar poc més del 50% del total de films exhibits. Per la seva banda, les estrenes de llargmetratges de la resta de l’Estat van significar el 77,5% del seu conjunt de pel·lícules exhibides. Aquest percentatge va decréixer fins al 69% l’any 2017.  

 

QUADRE 3: Títols estrenats i no estrenats els anys 2016 i 2017 a Catalunya, segons la nacionalitat de la productora principal

 

2. Espectadors i recaptació a Catalunya

 

Un dels descensos principals en el panorama de l’exhibició cinematogràfica entre els anys 2004 i 2013 va ser el d’espectadors a les sales. Resumidament, els espectadors que van anar a les sales de cinema catalanes l’any 2013 van ser gairebé la meitat que l’any 2001 (Quadre 4). No obstant, el decreixement vist fins l’any 2013 va trencar-se el 2014. Si ens fixem en el gràfic, observem que des del 2009 la quantitat d’espectadors havia disminuït progressivament any rere any. Sens dubte, és, doncs, destacable la fi de la tendència a la baixa iniciada l’any 2014.

 

Els anys 2016 i 2017 també permeten ser optimistes, perquè hi van haver més espectadors a les sales catalanes que l’any 2015. Tot així, és també cert que el 2017 els espectadors van disminuir molt lleument en relació amb l’any 2016. Concretament, les sales de Catalunya van tenir 77.667 espectadors menys. No obstant, cal fixar-se en què el nombre d’espectadors dels anys 2016 i 2017 representen les millors dades des de l’any 2011.

 

Durant els anys 2016 i 2017, hem d’esmentar els èxits de les pel·lícules catalanes Un monstruo viene a verme (2015) i Tadeo Jones 2: el secreto del Rey Midas (2015), ja que ambdós films van posicionar-se entre les 10 pel·lícules més vistes del seu any. És especialment notable la xifra d’Un monstruo viene a verme, amb un total de 768.000 espectadors. De fet, aquesta va ser la pel·lícula més taquillera de 2016.

 

A banda d’aquests grans èxits, durant el 2016 només hi ha tres pel·lícules més que aconsegueixen superar el mig milió d’espectadors: Mascotas, Buscando a Dory i El libro de la selva. L’any 2017 només les tres pel·lícules més vistes van gaudir de més de mig milió d’espectadors a les sales catalanes: La bella y la bestia (645.865 espectadors), Gru 3: mi villano favorito (643.487 espectadors) i Star Wars: los últimos jeidi (535.445 espectadors). Com veiem, aquest període es caracteritza per una menor concentració d’espectadors en una sola producció, a diferència del fenomen del film Ocho apellidos vascos de l’any 2014 (aquesta producció va tenir 1.556.677 espectadors, mentre que la segona més taquillera -El origen del planeta de los simios- es va quedar en 464.318 espectadors).

 

QUADRE 4: Evolució del nombre d’espectadors a les sales de Catalunya (2007-2017)

 

Parant atenció a la recaptació de les sales de cinema a Catalunya, l’increment d’espectadors de 2014 respecte del 2013 no va anar acompanyat d’un augment equivalent en la recaptació, sinó que d’una xifra en milers d’euros de 111.494,53 es va passar a 109.785,31. L’any següent, però, la pujada d’espectadors sí que es va traduir en més recaptació, amb un total de 121.179.340 euros.

 

Així doncs, l’any 2015 també suposa un punt d’inflexió en quant a la recaptació, ja que va trencar amb la baixada progressiva instaurada des del 2009. L’informe actual ens permet confirmar, de moment, els bons resultats en aquest àmbit, ja que durant els anys 2016 i 2017 la recaptació s’ha mantingut pràcticament idèntica amb uns 123 milions d’euros i, per tant, es constata la ruptura amb la tendència a la baixa dels anys anteriors. 

 

En relació amb el preu de les entrades, observem que fins l’any 2010 va anar pujant de forma constant. A partir d’aquest any, el preu mitjà s’estabilitza i pateix alguna baixada i pujada puntuals. De fet, sobresurt la baixada de l’any 2014, ja que dels 6,84 euros de 2013 es va disminuir fins als 6,26 euros de 2014. L’any 2015 el preu va pujar fins als 6,38 euros. Aquest preu ha baixat lleugerament durant els anys 2016 i 2017. Concretament, el preu mitjà de 2016 va baixar fins als 6,33 euros, però va tornar a pujar fins als 6,35 euros l’any 2017.

 

QUADRE 5: Evolució de la recaptació (en milers d’euros) de les sales de cinema a Catalunya (1998-2017)

 

QUADRE 6: Preu mitjà de l’entrada (en euros) a les sales de cinema de Catalunya (1997-2017)

 

La baixada d’espectadors, de recaptació i la reducció del preu d’entrada fins l’any 2013 mostrava un cada cop menor rendiment de la projecció comercial de cinema en sales. No obstant, i seguint amb la lògica de millores dels anys 2014 i 2015, durant els darrers dos anys l’índex de rendiment (IR) s’ha mantingut estable[1].

 

El descens sostingut de la rendibilitat de les projeccions (Quadre 7) va trencar-se, doncs, l’any 2014, però com s’aprecia al gràfic és especialment notori l’augment de la rendibilitat de 2015. En el període 2016-2017 observem que els bons pronòstics de 2015 no s’acaben de complir. Certament, l’IR es manté força estable durant aquests dos anys. Malgrat això, aquest índex va baixar lleugerament l’any 2016 per tornar a fer-ho el 2017. Caldrà seguir atents a futurs informes per comprovar si, tot i aquest petit descens, la rendibilitat es manté o si, fins i tot, torna a créixer com l’any 2015. 

 

QUADRE 7: Índex de rendiment dels films exhibits a Catalunya

 

Fins l’any 2013, la davallada de la recaptació i dels espectadors no havia provocat reduccions significatives en el nombre de pantalles i de sales de cinema de Catalunya. Així, la quantitat de pantalles de cinema a Catalunya s’havia mantingut en xifres similars durant els darrers vuit anys (Quadre 8). És més, l’any 2011 s’havien assolit el màxim nombre de pantalles de Catalunya. Entre 2012 i 2013, la quantitat total de pantalles actives va ser menor a la del 2011 però l’any 2013 va tornar a augmentar.

 

En canvi, durant els anys 2014 i 2015 va produir-se una baixada de les pantalles, coincidint, curiosament, amb un augment dels espectadors. D’aquesta manera, el nombre de pantalles de 2015 va situar-se per sota de la xifra de 2002: de 798 pantalles actives l’any 2013 es va passar, en dos anys, a 729. En el període 2016-2017, observem una nova baixada significativa de les pantalles actives. Concretament, passem de 729 pantalles actives l’any 2015 a tan sols 682 el 2016. L’any 2017 pugen molt lleugerament les pantalles actives, però la xifra segueix sent molt inferior a la d’anys anteriors.

 

Pel que fa a les sales de cinema, el Quadre 8 evidencia que el major descens es produeix també en aquest bienni, amb un total de 137 cinemes l’any 2016, la xifra menor dels darrers disset anys. Concretament, l’any 2016 hi havia 102 cinemes menys a Catalunya que l’any 1999. Diversos fenòmens ens ajuden a entendre aquesta situació, com la concentració en grans multisales o la disminució de la recaptació i dels espectadors que s’havien detectat durant els darrers anys.

 

QUADRE 8: Nombre de pantalles i sales de cinema amb activitat

 

2.1. Espectadors i recaptació segons la nacionalitat dels films

 

Des del punt de vista de la nacionalitat dels films, el 2014 destaca com un any especialment negatiu per a les produccions catalanes, tant pel que fa als espectadors com a la recaptació. No obstant, l’any 2015 es va produir una gran pujada en aquest aspecte. Dels 512.032 espectadors de 2014 es va passar a 1.445.767 l’any 2015. Aquesta xifra va tornar a augmentar l’any següent, quan es van aconseguir 1.789.300 espectadors. L’any 2017, però, els espectadors van caure fins als 1.218.100. D’igual forma, la recaptació dels films catalans a les sales de cinema també va patir un fort descens l’any 2017 respecte l’any anterior.

 

Els films de la resta de l’Estat van seguir un camí invers. Mentre que l’any 2014 van créixer de forma extraordinària respecte del 2013, el 2015 van presentar uns resultats pitjors que el 2014. L’any 2016 la xifra va tornar a caure fins als 1.386.296. El total d’espectadors es va recuperar una mica l’any 2017, però els 1.631.219 segueixen sent força inferiors als espectadors aconseguits durant alguns anys anteriors.

 

En relació amb les produccions de la resta de la Unió Europea, els valors de 2016 signifiquen un destacat descens respecte l’any 2015. El 2017, però, els espectadors de les produccions de la resta de la Unió Europea tornen a créixer de forma considerable, ja que els 3.002.382 espectadors s’apropen als 3.103.171 de 2015. Les dades de recaptació també manifesten un descens el 2016, però el 2017 (17.135.431 euros) la recaptació torna a apropar-se a l’assolida l’any 2015 (19.834.244 euros).

 

Aturant-nos ara en les dades del gran gegant del cinema, comprovem novament que els Estats Units acaparen la majoria d’espectadors i concentren bona part de la recaptació cinematogràfica. Mentre els anys 2013 i 2014 van mostrar una pèrdua d’espectadors i recaptació en les pel·lícules estatunidenques, els anys 2016 i 2017 evidencien una nova pujada dels films de procedència nord-americana. De fet, els totals d’espectadors i de recaptació d’ambdós anys es mantenen pràcticament iguals, tot superant els 13.100.000 espectadors i els 83.400.000 euros.

 

Les pel·lícules de la resta del món han patit certes oscil·lacions al llarg dels últims anys. Durant el 2012 i 2013 van protagonitzar una pujada extraordinària. El 2014 semblava que aquest creixement s’havia estabilitzat una mica, però el 2015 es va produir una baixada evident. L’estudi dels anys 2016 i 2017 constata una gran davallada dels espectadors d’aquests llargmetratges, ja que dels 655.790 espectadors es va passar a poc més de 380.000 durant els anys 2016 i 2017.

 

QUADRE 9: Distribució dels espectadors en sales de cinema a Catalunya segons la nacionalitat de les produccions (2008-2017)

 

QUADRE 10: Recaptació (en euros) a sales de cinema de Catalunya segons la nacionalitat de les produccions (2008-2017)

 

QUADRE 11: Distribució de les sessions de cinema a les sales segons la nacionalitat de les produccions (2008-2017)

 

Sobre l’índex de rendiment segons les nacionalitats dels films exhibits, la tendència general fins l’any 2013 també era a la baixa, però el 2014 comencem a observar un cert creixement, que s’aguditza sobretot entre 2014 i 2015. Així doncs, entre aquests dos anys va haver-hi un augment de l’índex de rendiment de totes les produccions, amb l’excepció dels films provinents de la resta de l’Estat, que van patir un decreixement. De totes formes, les pel·lícules de la resta de l’Estat havien gaudit d’un gran increment de l’IR l’any 2014 respecte del 2013. Per tant, la davallada de 2015 no és rellevant, especialment si tenim en compte que l’IR de 2015 és força superior al de 2013. En canvi, l’any 2016 trobem que l’índex de rendiment baixa en el cas de les pel·lícules de la resta de l’Estat, de la resta de la Unió Europea i dels Estats Units.  

 

És notori l’augment de l’IR de les produccions catalanes l’any 2016, però aquests bons resultats no aconsegueixen consolidar-se, ja que el 2017 aquest índex baixa significativament. Contràriament, a la resta de l’Estat espanyol el rendiment cau notablement l’any 2016, però es recupera el 2017, tot i que molt lluny de les grans xifres de 2015 i sobretot de 2014.  

 

Pel que fa a la resta de la Unió Europea, observem un petit descens del rendiment l’any 2016, però aquest torna a créixer de forma rellevant l’any 2017. En canvi, el rendiment de les produccions dels Estats Units decreix tant l’any 2016 com el 2017. És a dir, l’increment de la recaptació i dels espectadors (Quadres 9 i 10) no es tradueix en un major rendiment. En el cas de les pel·lícules de la resta del món, passa exactament el contrari. Havíem vist que tant els espectadors com la recaptació havien caigut durant els anys 2016 i 2017, però el rendiment puja considerablement.

 

En definitiva, doncs, mentre que en el període 2014-2015 van tenir lloc uns augments del rendiment molt notables en general, durant els anys 2016 i 2017 trobem oscil·lacions diverses en funció de la procedència dels llargmetratges.    

 

QUADRE 12: Índex de rendiment (IR) a les sales dels films exhibits a Catalunya segons la nacionalitat (2008-2017)

 

2.2. Comparació d’espectadors i de recaptació amb la resta d’Europa

La comparació de les xifres d’exhibició cinematogràfica a Catalunya els darrers anys amb les de països europeus de dimensions similars mostra que Catalunya gaudeix d’uns nivells d’assistència al cinema prou elevats, per davant de països amb més població com Àustria o Suïssa. En termes de recaptació, en canvi, Catalunya és un dels països en què l’exhibició de cinema en sales genera menys ingressos, en comparació amb els països de dimensions similars, fet que s’explica pel menor preu mitjà de l’entrada.

 

QUADRE 13: Evolució del nombre d’espectadors de cinema a països europeus de dimensions similars a Catalunya (2012-2017)

 

QUADRE 14: Evolució de la recaptació del cinema a països europeus de dimensions similars a Catalunya (2012-2017)

 

Pel que fa al percentatge d’entrades venudes que corresponen a films nacionals, Catalunya es troba en una posició més desavantatjosa que els països nòrdics, però els films catalans assoleixen quotes d’espectadors superiors a les dels films austríacs o suïssos en els seus respectius territoris. El 2016, a més, la quota s’incrementa en 1,6 punts respecte de l’any anterior, fins a acostar-se al 10%, mentre que el 2017 torna a disminuir i es queda en el 6,3%

 

QUADRE 15. Percentatge d’espectadors de cinema nacional a països europeus de dimensions similars a Catalunya (2016 i 2017)

 

Catalunya se situa en una bona posició en el rànquing de països de la UE pel que fa al nombre d’entrades venudes per habitant i any. Amb 2,61 l’any 2016 i 2,58 l’any 2017, només es veu superada per Irlanda, França i Regne Unit i queda per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Espanya, incloent-hi Catalunya, se situa en cinquena posició.

 

QUADRE 16: Entrades venudes per habitant i any als països de la Unió Europea (2016 i 2017)

 

Si ens fixem ara en l’assistència al cinema als cinc grans països europeus, s’observa que tots ells es mantenen amb unes xifres similars d’entrades venudes anualment en el període 2012-2017. Així, França se situa poc per sobre dels 200 milions d’entrades venudes cada any, Regne Unit a l’entorn dels 170 milions, Alemanya a l’entorn dels 130 milions i Itàlia a l’entorn dels 100 milions. Espanya, després d’arribar a només 78 milions d’entrades venudes el 2013, inverteix la tendència a partir de 2014 i el 2016 torna a superar els 100 milions d’entrades venudes, tot i que les xifres d’assistència segueixen quedant lluny de les d’abans de la crisi econòmica.

 

Pel que fa a la recaptació, el Regne Unit és el país europeu en què l’assistència al cinema genera més ingressos, degut a un preu de l’entrada que és dels més elevats, seguit de prop per França. Alemanya, tot i tenir el preu de l’entrada més elevat d’entre els cinc grans països europeus, obté una recaptació total inferior a la dels altres dos, a causa d’un menor nivell d’assistència al cinema. Espanya, al seu torn, supera per poc Itàlia l’any 2017 en termes de recaptació, tot i tenir l’entrada més barata del conjunt dels cinc països. Cal dir, per altra banda, que el preu mitjà de l’entrada al conjunt de l’Europa Occidental és més elevat que el que es troba als cinc grans països europeus, en termes generals.

 

QUADRE 17: Evolució del nombre d’espectadors de cinema als cinc grans països europeus (2012-2017)

 

QUADRE 18: Evolució de la recaptació del cinema als cinc grans països europeus (2012-2017)

 

QUADRE 19: Evolució del preu mitjà de l’entrada de cinema als cinc grans països europeus (2012-2017)

 

Finalment, en relació amb el pes que suposa el cinema nacional als cinc grans països europeus els anys 2016 i 2017, observem que França i Regne Unit són els països on la cinematografia pròpia hi és més forta (suposa en ambdós casos més del 30% del total d’entrades venudes). Per altra banda, destaca el notori descens del pes del cinema nacional a Itàlia de 2016 a 2017, quan passa d’acaparar el 29% de les entrades venudes a només el 18%, la xifra més baixa dels darrers anys. I, per últim, Espanya es manté en xifres inferiors al 20%, lluny del 25,5% assolit l’any 2014.

 

QUADRE 20: Percentatge d’espectadors de cinema nacional als cinc grans països europeus (2016 i 2017)

 

3. Exhibició cinematogràfica en llengua catalana

 

La majoria dels espectadors de cinema de 2016 i 2017 a Catalunya van anar a veure pel·lícules en llengua castellana. Concretament, més d’un 77% dels espectadors totals de 2016 i 2017 van optar per films doblats a aquest idioma. Això suposa un increment respecte dels anys 2014 i 2015 amb uns percentatges del 70% i el 73% respectivament. En canvi, els llargmetratges doblats al català van obtenir tan sols al voltant del 2% dels espectadors. Per tant, observem una gran distància pel que fa al doblatge en ambdues llengües. Aquesta diferència no s’apaivaga amb els anys, sinó que de moment segueix amb força.

 

En relació amb les pel·lícules en llengua original catalana, els percentatges d’espectadors van seguir essent mínims durant el 2016 i 2017, ja que l’any 2016 no va arribar al 0,3%. No obstant, el 2017 es produeix un augment, ja que el percentatge supera l’1%. Tot i així, són unes dades molt baixes si les comparem amb els films originals en llengua castellana. Certament, els percentatges d’aquestes pel·lícules va ser inferior que en anys anteriors, ja que es va quedar en un 11% aproximadament, però les xifres segueixen sent molt superiors a les dels llargmetratges originals en català.

 

Si ens fixem en les pel·lícules subtitulades, continua fent-se palesa la diferència entre el català i el castellà. Així, mentre que els films subtitulats en català no van arribar al 0,1% dels espectadors durant els anys 2016 i 2017, els espectadors de les produccions subtitulades en castellà van representar més del 7%.

 

Lògicament, la recaptació també es va concentrar, de forma majoritària, en pel·lícules en castellà, especialment en les doblades, que van obtenir un 78% aproximadament tant l’any 2016 com el 2017. Aquests percentatges són superiors als dels anys 2014 i 2015, amb uns percentatges del 70 i el 74%, però encara no arriben al 81% i 82% dels anys 2012 i 2013.

 

Com ja hem vist en el cas del nombre d’espectadors, també observem una baixada de la recaptació de les pel·lícules originals en llengua castellana. L’any 2014 aquests films van acaparar el 19% de la recaptació, i el 2015 el 15%. En canvi, els percentatges dels anys 2016 i 2017 es queden en l’11%. De nou, cal fer referència aquí als èxits en sales de les produccions espanyoles Ocho apellidos vascos (2014) i Ocho apellidos catalanes (2015), que van fer créixer extraordinàriament les dades del cinema de la resta de l’Estat en el període 2014-2015.

 

QUADRE 21: Proporció d'espectadors dels films a Catalunya segons la llengua d'exhibició (2015-2017)

 

QUADRE 22: Proporció de recaptació dels films a Catalunya segons la llengua d'exhibició (2015-2017)

 

4. Les pel·lícules més taquilleres a Catalunya

 

A diferència del que vam observar als anys 2014 i 2015, amb una notòria diversitat pel que fa a la nacionalitat de les pel·lícules més taquilleres a Catalunya, el període 2016-2017 es caracteritza per una gran semblança entre ambdós anys. De fet, les nacionalitats catalana i estatunidenca es repeteixen tant l’any 2016 i 2017. L’única diferència entre ambdós anys és que el 2016 un dels films més taquillers va ser britànic i la resta van ser de procedència nord-americana (8 pel·lícules) i catalana (1 pel·lícula). En canvi, l’any 2017 només trobem llargmetratges d’Estats Units (9 títols) i de Catalunya (1 títol).

 

Els Estats Units són, doncs, els proveïdors dels films més taquillers dels anys 2016 i 2017, amb unes dades que s’assimilen a les d’anys anteriors com el 2013 i 2015. Crida l’atenció, d’altra banda, la falta de presència de pel·lícules de la resta de l’Estat a la llista de les produccions més taquilleres tant de 2016 com de 2017. Tinguem en compte, a més, que en el període immediatament anterior, anys 2014 i 2015, diversos films de la resta de l’Estat espanyol s’havien posicionat entre els 10 films més taquillers.

 

En sentit contrari, els films de nacionalitat catalana, que no havien entrat a les llistes dels més taquillers de 2014 i 2015, sí que aconsegueixen el seu protagonisme durant els anys 2016 i 2017, amb un títol cada any. De fet, la pel·lícula més taquillera de 2016 és catalana (“Un monstruo viene a verme”). En relació amb el 2017, el film català (“Tadeo Jones: el secreto del Rey Midas) se situa en cinquena posició.

 

QUADRE 23: Nacionalitat dels 10 films més taquillers (2016 i 2017) 

 

Pel que fa a la recaptació de les pel·lícules més taquilleres, és precís assenyalar el pronunciat descens entre els anys 2016 i 2017 si ho comparem amb els anys precedents. Mentre que l’any 2015, la recaptació dels deu films més taquillers va ser de 38.473.796 euros entre els anys 2016 i 2017 es va quedar poc per sobre dels 30.300.000 euros. Això suposa una baixada de més del 20%.

 

De forma més precisa, observem una pujada destacada de la recaptació de la resta de pel·lícules de 2015 al període 2016 i 2017. L’any 2015 la recaptació de la resta de pel·lícules va ser de 82.705.540 euros, mentre que durant els anys 2016 i 2017 va superar els 92.400.000 euros. Parlem, doncs, d’una pujada de més de l’11%.

 

A diferència del que havíem vist durant els anys 2014 i 2015, especialment l’any 2014, amb una gran diferència entre la recaptació de la pel·lícula més taquillera i la de la resta de films, els anys 2016 i 2017 es caracteritzen per una recaptació més igualitària entre els films més taquillers. Per exemple, Un monstruo viene a verme, el llargmetratge més taquiller de 2016, va assolir una recaptació de 4.737.666,18 euros, però va estar seguit de prop per Mascotas, amb una recaptació de 4.085.029,12 euros. Per la seva banda, la pel·lícula més taquillera de 2017 va ser La bella y la bestia, amb una recaptació de 4.080.025,86 euros. En aquest cas, la distància entre el primer i el segon film més taquiller va ser encara més curta, ja que Gru 3: mi villano favorito va aconseguir una recaptació de 3.870.991,98 euros.

 

QUADRE 24: Grau de concentració de la recaptació (en euros) dels 10 films més taquillers

Com s’ha vist, la recaptació de la resta de pel·lícules va augmentar en comparació amb la dels deu films més taquillers. No obstant, si ens centrem en la concentració de tan sols els tres títols més taquillers, observem que aquesta va pujar considerablement durant els anys 2016 i 2017 respecte de 2015. Tot i així, les recaptacions dels tres films més taquillers es van quedar per sota de la de 2014.

 

QUADRE 25: Grau de concentració de la recaptació (en euros) dels 3 films més taquillers

4.1. Les pel·lícules catalanes més taquilleres

 

Com ja havíem vist en anys anteriors, la recaptació de les deu pel·lícules catalanes més taquilleres va seguir essent inferior a la de les tres pel·lícules més taquilleres de la classificació general durant els anys 2016 i 2017. No obstant, destaca una forta crescuda de la recaptació de les pel·lícules catalanes més taquilleres en aquest període. De fet, l’any 2016 les deu produccions catalanes més vistes van arribar a una recaptació de més de 9,8 milions d’euros, xifra força alta si la comparem amb els 2,6 milions de 2014 i també superior als 7,8 milions de 2015. No obstant, l’any 2017 la recaptació dels deu títols catalans més taquillers torna a baixar fins als 6,8 milions d’euros aproximadament. 

 

La gran crescuda en la recaptació de les deu pel·lícules catalanes més vistes de 2016 es deu, sobretot, a la pel·lícula Un monstruo viene a verme, amb una recaptació total de 4.737.666,18 euros. Sens dubte, aquest èxit de taquilla explica, en gran part, els bons resultats de la recaptació dels films catalans de 2016. Tinguem en compte, per exemple, que la segona pel·lícula catalana més taquillera es queda amb una recaptació de 1.757.207,29 euros. Entre la primera i la segona pel·lícula hi ha, doncs, una diferència de 2.980.458,89 euros de la recaptació.

 

Pel que fa a les xifres de recaptació dels films catalans situats entre els llocs 3 i 10, l’informe anterior ens mostrava força diferències entre els anys 2014 i 2015. En canvi, el període 2016 i 2017 és molt més estable, ja que la recaptació total d’aquestes pel·lícules se situa al voltant dels  3,3 milions l’any 2016 i dels 3,1 milions el 2017.

 

QUADRE 26: Les deu pel·lícules catalanes amb més espectadors i recaptació a Catalunya 2016-2017

 

Tot plegat fa que no es pugui parlar d’un grau de concentració de la recaptació gaire elevat dels deu films catalans més taquillers respecte del total de l’exhibició a Catalunya. Malgrat això, aquest aspecte sí que millora ostensiblement respecte els anys 2014 i 2015. El gran èxit de la pel·lícula Un monstruo viene a verme fa créixer aquest grau de concentració per a l’any 2016, ja que la recaptació de les deu pel·lícules catalanes més vistes va suposar un 7,4% del total de la recaptació d’aquell any. De fet, cal subratllar que només la recaptació d’Un monstruo viene a verme va significar el 3,6% del total de la recaptació. Pel que fa a l’any 2017, la recaptació dels deu títols catalans més taquillers va representar el 4,6% del total de la recaptació. Es va produir, per tant, un decreixement important.

 

QUADRE 27: Grau de concentració de la recaptació (en euros) dels 10 films catalans més taquillers a Catalunya

Si comparem les recaptacions de les tres pel·lícules catalanes més vistes amb la resta de films catalans dels anys 2016 i 2017, observem que les tres produccions més vistes van assolir una recaptació que superava el 50% de la recaptació global dels films catalans (Quadre 28). Aquesta dada és especialment significativa per a l’any 2016, quan la recaptació dels tres films catalans més vistos va superar el 65% de la recaptació global de les pel·lícules catalanes. L’any 2017 el pes de la recaptació dels tres films catalans més vistos és també rellevant, amb un percentatge sobre el total del 57%.  

 

QUADRE 28: Grau de concentració de la recaptació dels 3 films catalans més taquillers respecte els altres films de producció catalana

 

D’altra banda, una dada positiva que s’havia repetit en els films més taquillers dels anys 2014 i 2015 és que la productora catalana va tenir una presència majoritària en bona part d’ells. En canvi, això canvia per als anys 2016 i 2017, quan només la meitat d’aquestes pel·lícules van comptar amb una participació majoritària (4 films) i altament significativa (1 film) de productores catalanes.

 

Les altres pel·lícules catalanes del rànquing de 2016 van ser una de producció catalana minoritària i quatre de simbòliques. L’any 2017, per la seva banda, cinc pel·lícules de la llista van comptar amb una participació catalana simbòlica. Cal precisar, a més, que tant la pel·lícula catalana més vista de 2016 com la de 2017 van tenir només una participació simbòlica de productores catalanes.

 

QUADRE 29: Tipus de participació en la producció dels 10 films catalans més taquillers a Catalunya (2016-2017)

La principal fórmula de producció dels deu films catalans més vistos de 2016 va ser la coproducció espanyola, ja que és l’opció de sis d’aquestes deu pel·lícules. Seguidament, trobem la coproducció catalana en dos films i, per últim, una coproducció europea i una coproducció internacional amb Canadà.  

 

Les dades van canviar una mica per a l’any 2017. La coproducció espanyola va seguir sent la majoritària, amb cinc de les deu produccions. Seguidament, trobem tres coproduccions europees i finalment una producció catalana i una coproducció iberoamericana. Comprovem, en definitiva, que la coproducció espanyola es consolida de nou com la fórmula de producció preferida de les pel·lícules catalanes. L’any 2014 s’havia trencat amb aquesta dinàmica, però des del 2015 les coproduccions espanyoles han recuperat el seu protagonisme.

 

QUADRE 30:  Fórmula de producció dels 10 films catalans més taquillers a Catalunya (2016-2017)