El trànsit a Espanya des de França, als efectes d’aquesta sèrie d’estudis sobre els locals d’exhibició fílmica en els Països Catalans, implica essencialment un canvi en relació a les fonts estadístiques que nodreixen les taules numèriques que es van esgranant en el transcurs del seu redactat. En la seva gran majoria les dades procedeixen de l’organisme que a cada país té encomanada la regulació i el seguiment del sector, tot complementant-les, a una escala molt menor, amb xifres obtingudes d’altres anàlisis o recerques sobre l’aspecte escrutat en cada cas. Tret d’aquesta diversitat quant a la provinença de les xifres recollides en els quadres, tots els estudis obeeixen una mateixa estructura constituïda per tres blocs diferenciats.

 

El primer dibuixa l’àmbit geogràfic objecte de recerca en cada avinentesa, tot aplicant-hi la distribució territorial pertinent i recollint-hi la corresponent informació demogràfica per tal de dimensionar el mercat potencial que s’ofereix als seus establiments de projecció cinematogràfica. Un segon bloc es dedica al còmput i a la distribució, sobretot en termes quantitatius, dels cinemes de les àrees examinades, alhora que al recompte de l’estol de pantalles que hi sojorna. Tot seguit, l’apartat que clou l’estudi s’endinsa en l’exploració dels diversos trets que caracteritzen l’exhibició de pel·lícules en aquell territori, tot recolzant-se en especial en el nombre d’espectadors aconseguits i en el cabal de recaptacions que hagi tresorejat la seva assistència a les sales. Així doncs, havent establert aquestes consideracions inicials, podem prosseguir el nostre periple, tot adreçant-nos en aquesta avinentesa a les Illes Balears.

 

 

El territori i els municipis de les Illes Balears

 

Des de la perspectiva geogràfica, les Illes Balears són un arxipèlag de l’occident de la Mar Mediterrània. Està constituït per les illes Gimnèsiques (Cabrera, Mallorca i Menorca) i per les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), així com pels nombrosos illots que les acompanyen (sa Dragonera, na Foradada, illa de l’Aire, sa Conillera, s’Espalmador, s’Espardell, ...). Aquesta realitat es traslladà a la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, d’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears. El seu text establí en el segon article, que “El territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és el format pel de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i d’altres illes menors adjacents”. Numeració i contingut de l’article es mantingueren a la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears [1].

 

A l’hora de procedir a efectuar una segmentació del territori, la divisió territorial establerta l’any 1833 pel polític i dramaturg granadí Francisco Javier de Burgos y del Hoyo no ens resulta avinent, puix que la província Illes Balears [2] coincideix completament amb la comunitat autònoma. Per tal de fer cap a una altra modalitat de subdivisió del territori balear, caldrà visitar el seu Estatut d’Autonomia de 2007 que a la primera frase del vuitè article (era el cinquè en el text de l’Estatut de 1983) estipula que “la comunitat autònoma articula la seva organització territorial en illes i en municipis”. Tenim, doncs, una primera fragmentació de la superfície balear que obeeix la divisió física de les illes  integrants de l’arxipèlag enfront la parcel·lació basada en l’entitat local bàsica de l’organització territorial. Segons que estableix la divisió actualment vigent, les Illes Balears consten de 67 municipis [3], dels quals 53 es localitzen a l’illa de Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i un a Formentera.

 

Si la nostra voluntat és arribar a l’àmbit supramunicipal, ens trobarem amb la regulació de les mancomunitats de municipis [4], però també amb la inexistència d’una divisió comarcal oficial del territori. Quant a les primeres, no es tracta pas d’agrupacions de municipis establertes per raons connectades a la geografia o a la demografia, sinó que estan motivades per l’objectiu de generar economies de escala mercès a l’execució en comú d’obres i de serveis de la seva competència. A més, no pas tots els municipis estan integrats en mancomunitats [5], de manera que caldrà orientar-se vers una altra opció de divisió del territori.

 

Tot i que l’article 10.3 de l’Estatut balear (tant en el redactat de 1983 com en la reforma de 2007) adjudica a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, no s’ha procedit a establir-ne una organització oficial en comarques. Tocant a aquesta qüestió, cal fer cap a les propostes que al llarg dels anys han anat plantejant els geògrafs, amb diferències tant de nombre de comarques existents com de quantitat de municipis que sojornen a cadascuna d’elles. Val a indicar que la compartimentació comarcal afecta només l’illa de Mallorca, car la resta d’illes, per extensió i per demografia, no tenen dimensions que hi justifiquin aquesta mena de divisió.

 

Tres dècades enrere, l’article L’organització territorial a les Illes Balears [6], de Joana Maria Seguí Pons, resseguia les propostes de comarcalització mallorquina i l’actual catedràtica de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) hi feia ressortir les aportacions dels eminents geògrafs palmesans Vicenç Maria Rosselló i Verger [7] i Bartomeu Barceló i Pons [8]. S’hi afegirien després noves alternatives [9] fins arribar a la proposició que el geògraf maonès Ferran Dídac Lluch i Dubon consignà en el seu llibre Geografia de les Illes Balears [10] i que ha estat adoptada en aquest treball a l’hora de segmentar les dades per comarques. D’acord amb aquesta divisió territorial, l’illa de Mallorca s’estructura en sis comarques: Llevant (5 municipis), Migjorn (5 municipis), Palma (un municipi; des de la perspectiva administrativa la llunyana illa de Cabrera forma part del terme municipal de Palma), Pla de Mallorca (16 municipis), es Raiguer (13 municipis) i Serra de Tramuntana (13 municipis). Val a afegir que històricament el territori de l’illa de Mallorca que resulta de l’exclusió del municipi/comarca de Palma és conegut com a Part Forana.

 

Havent definit el marc geogràfic de les Illes Balears, podem endinsar-nos en la seva demografia. Segons que establí el quinzè article de la Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en relació amb el Padró municipal [11], “El conjunt de persones inscrites en el Padró municipal constitueix la població del municipi” i una mica després l’article 17 estipulà que “La formació, manteniment, revisió i custòdia del Padró municipal correspon a l’Ajuntament”. L’INE (Instituto Nacional de Estadística) és l’organisme autònom (depenent de la Secretaría de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa, del Ministerio de Economía y Empresa) que periòdicament rep dels ajuntaments les variacions mensuals esdevingudes a les dades dels seus padrons municipals, Després de realitzar les comprovacions escaients, l’Institut procedeix a obtenir la dada de població per a cadascun dels municipis i a elevar al Govern cada any la proposta de xifres oficials referides al primer dia de gener de cada exercici [12]. Tan bon punt són aprovades, es publiquen en el BOE i es poden consultar i capturar a diferents nivells territorials, que van des de les xifres de tot Espanya fins a les informacions individuals per municipi, a la pàgina web de l’INE [13].

 

Aquesta operació estadística de recollida, validació i elaboració de les xifres oficials de població gràcies a la revisió del Padró Municipal [14] ens permet de presentar la seva sèrie històrica de les dues darreres dècades (quadre 1). L’evolució de les dades revela la forta creixença de la demografia baleàrica en el transcurs de l’última vintena d’anys, puix que ha incrementat la seva dimensió en un 40,12%, mentre que en el conjunt d’Espanya l’ascens fou del 16,86%. Tot i la puixant embranzida de la població originària d’altres països, les dades de l’IBESTAT (Institut d’Estadística de les Illes Balears) ens assabenten que, mentre a escala estatal els habitants espanyols s’incrementaren en un 7,10%, el corresponent col·lectiu illenc creixé un 22,51%. Tocant als estrangers que formen part de la població, en el 2017 quasi quintuplicaren la presència que tenien l’any 1988, mentre que a tot Espanya aquest component demogràfic septuplicà amb escreix el seu nombre d’integrants. El repartiment de les xifres per illes i per comarques mallorquines (quadre 2) delata el significatiu pes específic de la capital balear, que, malgrat la tendència de retrocés que mostren els quatre quinquennis darrers (quadre 3), aboca quasi les dues cinquenes parts de la població de l’arxipèlag. En calcular la densitat de població, la mitjana balear en el 2017 (223,88 habitants/km²) és pràcticament dues vegades i mitja l’estàndard espanyol (92,04 habitants/km²). Per illes, els nivells mitjans oscil·len entre el 251,59 d’Eivissa i el 131,23 de Menorca, per bé que en la composició de la densitat mallorquina es percep un descomunal contrast entre els 1.949,07 habitants/km² de Palma i els 134,86 de la Part Forana.

 

 

Sales d’exhibició cinematogràfica i pantalles

 

Abans d’encetar la passejada pels locals balears de projecció cinematogràfica, val a indicar que aquest segment de l’estudi pararà atenció primordial a les sales individuals, mentre que la secció vinent es dedicarà al subministrament i a l’anàlisi de les sèries estadístiques que recullen l’evolució temporal de les magnituds més rellevants vinculades a l’exhibició de pel·lícules a les Illes Balears. Aquest bloc acull les sales actives en els anys més propers, sense retrocedir en el temps per tal de reconstruir el cens íntegre de cinemes balears. Per bé que aquesta fantàstica tasca escapa de l’objectiu d’aquests paràgrafs, és una feina (sempre inacabable, sempre incompleta) que cal encoratjar a continuar realitzant en l’arrelada creença —compartida amb el recordat amic Joaquim Romaguera i Ramió [15], que en féu una de les seves (variades i nombroses) línies de recerca— en què les petites històries contribueixen a completar i a acolorir el retaule i ajuden a entendre millor la història global.

 

Per fortuna, en els darrers anys no han mancat esplèndids esforços ensenderats a rescatar de l’oblit la història balear en les diferents facetes connectades amb el cinema, tot abocant i estructurant noms, dates i esdeveniments en treballs que, mercès a la paciència i a la perseverança de les persones que els elaboren, il·luminen el nostre passat i alhora esdevenen un punt de partença o de recolzament per a la realització de nous estudis. Aquesta suma d’incansables voluntats ha assuaujat la situació que, quatre dècades enrere, descrivia amb detall Catalina Aguiló Ribas en el seu article Problemàtica de la investigació cinematogràfica a Mallorca [16]. Entre aquests recercadors i en el cas específic del coneixement de la naixença, el desenvolupament territorial i l’evolució temporal del parc de sales de cinema de l’arxipèlag apareix la figura cabdal de Cristòfol-Miquel Sbert i Barceló, ineludible referència per a tothom que hagi de submergir-se en la història d’aquesta branca del comerç fílmic a l’àmbit balear.

 

La labor investigadora de Cristòfol-Miquel Sbert s’inicià amb l’elaboració de la tesi doctoral Evolució econòmica de l’exhibició cinematogràfica a Balears (1897-1996) [17], que l’autor presentà l’any 1999 a la Universitat de les Illes Balears. Tot i que ja fa temps que aquesta mena de treballs resulten accessibles en els webs de les universitats on han estat avaluats o bé reben acollença a Tesis Doctorals en Xarxa [18], l’aportació que féu Sbert fou anterior a aquesta valuosa floració de tesis a l’hiperespai i no hi resulta accessible. La malaurança, però, troba balsàmica reparació gràcies a l’aparició del llibre El cinema a les Balears des de 1896 [19], on, amb nova redacció que afegeix un trienni a l’anàlisi primigènia i la fa arribar a l’any 2000, bolca el cos essencial de la seva tesi doctoral. Es tracta d’una aportació que mostra clarament, tal com assenyalà Miquel Porter Moix en el proemi de l’obra, dues facetes de l’autor “lligades a la  seva condició d’economista i de coneixedor del món empresarial: la riquesa de dades sobre els diferents sectors industrials i comercials de l’espectacle cinematogràfic i l’interès pels aspectes socioeconòmics del públic i del seu capteniment evolutiu” [20]. Anys més tard aniria enriquint la seva decisiva contribució al coneixement de l’exhibició cinematogràfica illenca amb la publicació dels llibres El cinema a les Balears (segles XIX-XX) [21] i Si el cinema pogués parlar [22], escortats pel pomell d’articles que anà esgranant a l’extinta revista palmesana “Temps moderns. Fulls de cinema”. Val a esperar que —després d’un llong parèntesi primordialment esmerçat en recerques orientades a qüestions ben allunyades del cinema, però no pas menys fascinants— el tenaç investigador de Santanyí continuï sovintejant (tal com ja ho féu en el seu retorn del 2014 amb Si el cinema pogués parlar) els dominis de l’exhibició cinematogràfica balear per tal de prosseguir reconstruint-ne la història i eixamplant-ne les fronteres.

 

Important també a l’hora d’aprofundir en el coneixement del parc de sales (per bé que en aquest cas l’estudi no s’escampa per tot l’arxipèlag, sinó que es constreny a l’illa gran) fou la publicació del text de Margalida Pujals i Mas i de Manel Santana i Morro, Classificació 3R. El cinema a Mallorca [23]. Mercès a l’aplec dels treballs de Pujals, Santana i Sbert podem establir un catàleg ben ampli de les sales cinematogràfiques balears. Amb aquestes obres com a punt de partença i als efectes de poder albirar la completa extensió del cens de cinemes balears de totes les èpoques, el recurs a un llibre que ja ha complert mig segle —Estudio del mercado cinematográfico español (1964-1967). Control de taquilla [24], de la Dirección General de Cultura Popular y Espectáculos— ens esdevé ben utilós. La seva lectura ens assabenta que l’any 1967 el Ministerio de Información y Turismo tenia censats 9.466 establiments cinematogràfics, que en aquella època òbviament implicaven idèntic nombre de pantalles; d’aquesta xifra força considerable, 8.059 locals efectuaren projeccions en aquell exercici. Pel  que fa a les Illes Balears, aquell inventari ministerial acumulà 165 cinemes en el seu cens, dels quals es detectà activitat exhibidora durant l’any en 151.

 

Quan considerem que en aquestes darreres dades manquen els locals que havien funcionat a les illes, però que havien desaparegut abans de la instauració del control de taquilla, i afegim al càlcul els cinemes que han estat inaugurats en el darrer mig segle, podem albirar la vasta magnitud de la tasca de recollir i d’historiar el cens complet de cinemes balears de qualsevol període, tant si perduren actius com si els locals han canviat d’activitat, han estat enderrocats o segueixen tancats i en ruïnós estat. Tal com es deia fa unes frases, les aportacions del tercet d’investigadors han permès un notable avanç en aquesta línia, tot arribant en els seus treballs a la darreria del segle XX. Sbert recull a la seva tesi les inauguracions de cinemes així com la relació de locals cinematogràfics en els successius intervals temporals [25] i hom podrà accedir més fàcilment a les llistes d’establiments mitjançant els tretze primers quadres de l’apèndix del seu primer llibre publicat [26]. Quant a l’obra de Pujals i Santana, també en el seu apèndix recull dos documents dedicats, respectivament, a les relacions nominals dels cinemes de la Part Forana i dels locals d’exhibició fílmica de Palma i les seves barriades i ravals (pàgines 201 a 206).

 

D’altres recerques han adreçat els seus focus, ara sobre una illa determinada, adés sobre el conjunt de l’arxipèlag, tot contribuint a reforçar o a primfilar les aportacions que acaben de ser consignades en els paràgrafs precedents. La seva recopilació [27] guanya potència quan és flanquejada pels estudis més estrictament locals que recullen esdeveniments i dades que estan lligats a la xarxa de cinemes d’un municipi o a la trajectòria d’un local concret d’una vila del territori. Als efectes d’aquest estudi s’ha procedit, fins allà on ho han permès el nostre grau d’enginy i la propícia intervenció de l’atzar, a efectuar la cerca d’aquestes lloables aportacions, tot regirant principalment llibres i revistes balears. El resultat ha quallat en la tirallonga bibliogràfica que recull la nota [28].

 

L’aplec d’informació sobre les sales de cinema de les Illes Balears no fineix amb la investigació autòctona, car cal addicionar-hi diverses fonts de dades que brosten a d’altres indrets d’Espanya. Entre aquest segment d’obres fulgeix amb espurnejant llum pròpia la recerca que, en execució de l’encàrrec rebut de l’IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España) [29], realitzaren Jesús Ángel Sánchez García i Irene Calvo Mosquera. Fruit del seu titànic coresforç són l’informe Inventario y selección de salas cinematográficas para elaboración del Plan Nacional de Patrimonio del Siglo XX [30] i l’inventari Listado de salas cinematográficas [31], obres a les que no pot fer-se escàpol cap estudiós de la història dels locals de cinema a qualsevol de les províncies espanyoles. També resulten útils a l’hora d’excavar en temps pretèrits la publicació Listado de cines por provincias [32], de l’Instituto Nacional de Cinematografía, i la Guía de la industria y el comercio cinematográfico en España e industrias relacionadas con el mismo (en les seves quatre edicions de 1925, 1927, 1929 i 1933-1934) [33], editada per “Arte y Cinematografía”. També esdevenen profitoses, ateses la convivència o l’alternança de representacions d’obres teatrals i de sessions de projecció de llargmetratges que hi han estat celebrades, les publicacions sobre història dels teatres o, en un altre terreny, les revistes tècniques dedicades a l’arquitectura o a la construcció [34]. Finalment, no s’ha de bandejar l’opció d’apel·lar a la generositat de l’ICAA (Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales) per tal que faciliti a persones que investiguen diferents parcel·les de la història o de l’economia del cinema l’accés al devessall d’informació entaforada en el cor dels seus ordinadors o bé esbarriada pels lligalls d’expedients que s’ordenen a les seves prestatgeries des de la instauració del control de taquilla [35].

 

Si dels documents escrits (en paper o digitals) ens desplacem cap al món de les imatges, en els dominis d’Internet trobarem reculls de fotografies de sales de projecció de pel·lícules, entre els quals ressurt, als efectes del present treball, Aquellos cines de Mallorca [36] d’Iñaki Malanda Ortiz. S’hi afegeix un parell de pàgines web venturosament enderiades a salvar la memòria d’un bon feix de cinemes illencs desapareguts. Es tracta, d’una banda, de l’emotiu viatge que el fotògraf i dissenyador gràfic Andreu Beltran Bestard efectua en el seu Projecte sessió contínua [37] per sales mallorquines ja closes, tot deixant commovedora testimoniança del seu deteriorament i del material que encara hi roman. D’altre costat, Carlos de Salort Giménez, Miquel López Gual i Iara Pons Coll dediquen el seu blog Cine i memòria a Menorca [38] a les recerques de caràcter històric sobre el cinema a l’illa més septentrional de les Balears. Pel que fa a webs d’altres indrets d’Espanya, l’alacantí Paco Moncho Pascual dóna acollença a diverses sales de l’arxipèlag a Prospectos de cine [39], mentre que la presència illenca és minsa a Cines olvidados [40].   

 

Després de visitar les diferents fons d’on brollen les informacions que permeten l’elaboració del cens de cinemes balears i abans d’endinsar-nos en l’examen de l’activitat dels establiments illencs de projecció en els anys més propers, caldrà deixar constància que aquest treball es concentra en exclusiva en els locals sotmesos al control de taquilla de l’ICAA. Per tant, resten excloses de la nostra mirada (a l’ensems que bateguen amb vivor en el nostre esperit) les qüestions connectades amb les projeccions no comercials celebrades a les sales municipals o amb les iniciatives no venals per fomentar la cultura [41], amb les sessions de cinema a la fresca [42] o amb el seguiment de la trajectòria històrica de les sales de cinema parroquials [43]. Tampoc es contemplen l’encomiable tasca de dinamització i de difusió cultural històricament exercida pels cineclubs balears [44] així com l’activitat cinematogràfica que, en el seu moment, propiciaren els teleclubs [45].

 

Les dades que en endavant utilitzarà aquest treball procedeixen del control de taquilla [46] ministerial i bàsicament han estat extretes del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores [47]. Les sèries estadístiques han estat reconstruïdes per a tots aquells anys dels quals l’organisme emissor forneix informació. Hom observarà per tant diferències d’amplitud temporal entre els quadres, allargaments i escurçades que no són pas fruit del voluble caprici de l’autor d’aquest treball sinó de l’any per al qual començà a brollar la font de dades corresponent a cada concepte examinat. La replega de xifres s’ha bandejat quan tan sols són subministrades per al conjunt d’Espanya, però no se’n procura desagregació ni a escala autonòmica ni a nivell provincial [48]. Tampoc no s’han traduït en quadres, malgrat haver-les congregades, aquelles informacions que, tot i ser ofertes en aquest tipus de segmentació, deixaren de publicar-se fa un manat considerable d’anys [49]. En un exercici paral·lel també han estat recollides, però no pas traslladades a taules estadístiques en el present estudi, les xifres pertanyents al Censo de salas de cine, de l’AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación) [50] i les rastelleres numèriques que emanen dels exemplars anuals de l’Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales, publicat per la Fundación SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) [51]. Hom ha optat per les dades de l’ICAA, puix que, a banda del seu caràcter oficial [52], són més completes i detallades.

 

El recull de la sèrie històrica de pantalles actives (quadre 4) permet de comprovar la magnitud de la desaparició de sales de cinema [53] fins a començ de la dècada dels anys noranta. A la conclusió de l’exercici de 1993, Espanya havia assistit a la pèrdua de més dels tres quarts (la davallada exacta fou del 77,73%) del seu patrimoni de pantalles en funcionament de quatre septennis enrere, una situació que es reproduí, un xic alleugerida, a les Illes Balears amb l’evaporació en aquell període de set de cada deu llenços de projecció en actiu (caiguda del 70,42%). La rabent embranzida parcel·lària en establiments ja existents i la construcció de multicines foren la fórmula de reconversió del sector, que revifà les dimensions dels batallons de cinemes i dels seus escamots de pantalles, però que ja no arribà a temps de ressuscitar els nombrosos projectors obscurits.

 

La reviscolança s’anà apaivagant en el primer lustre del segle actual i el sector s’endinsà en una nova etapa de retracció mantinguda fins a les darreres dades publicades. La puixança del retrocés ha provocat que, en el transcurs dels tretze quadriennis que van des de 1965 fins a 2017, les Illes Balears hagin sacrificat quasi 4 de cada 9 pantalles del seu esquadró de locals (un 42,25% d’escurçada del nivell de partença), mentre que a tot Espanya l’encongiment ha afectat un xic més de la meitat del parc (el 55,01% a tall d’exactitud). La dimensió dels percentatges ens adreça un primer i clar indici tocant al procés de concentració experimentat pel sector de l’exhibició cinematogràfica al llarg de les darreres dècades.

 

Un altre senyal de la tònica de reductora agrupació en el sector és emès per la trajectòria del nombre d’establiments distribuïts tant pel territori illenc (quadre 5) com pel conjunt de la geografia espanyola (quadre 6). El seu itinerari segueix, naturalment, la sendera de les pantalles: tancament massiu de centres d’exhibició fílmica, eclosió dels multicines i posterior continuïtat en l’extermini de monosales en combinació amb una reculada dels complexos amb vàries pantalles. El nombre de cinemes actius repartits per Espanya en el 1993 arronsà la seva dimensió en un 37,90%, percentatge important però dotat encara de més moderança que el 45,45% balear. Si tenim present que pel 1965 coincidien els nombres de cinemes i de pantalles, car tots els locals eren monosales, advertirem que els catastròfics percentatges respectius d’arrauliment des d’aleshores fins a assolir els nivells actuals foren del 90,81% i del 87,32%.

 

Aquests espectaculars ritmes d’extinció ens assabenten que, en gairebé mig segle, Espanya ha patit la desaparició en el seu territori de nou de cada deu punts d’exhibició fílmica, amb independència del nombre de pantalles congregades a cada establiment. A les Illes Balears l’escapçament ha afectat set de cada vuit cinemes, tot afegint-se al procés de concentració i de desertització cinematogràfica que de forma incessant va desproveint la ciutadania de nuclis de contemplació de cinema. Les monosales (ben particularment els locals de les barriades urbanes o els cinemes de poble) han estat les principals víctimes d’aquest feridor calvari durant el qual han guanyat gruixa les sales de superior tonatge. Així ho indiquen els pesos específics dels establiments de més de cinc pantalles que han abandonat el seu paper residual (o inexistent en el mercat balear) del 1993, per contribuir al cens exhibidor amb dos de cada cinc dels establiments que el conformen, tant a l’arxipèlag com en el conjunt de la pell de brau. Si tot seguit retornem a les sèries estadístiques de les pantalles i n’examinem el repartiment en funció del nombre de locals de cada conglomerat (quadres 7 i 8), les dades delaten una significació encara més enrobustida dels centres amb un mínim de sis locals, que representen quasi els tres quarts (74,39%) del cens balear de pantalles cinematogràfiques i una micona més dels quatre cinquens (80,49%) en el catàleg espanyol corresponent.

 

 

 

En el si d’aquests esglaons superiors mereixen especial mirada els multiplex i els megaplex, això vol dir aquells multicines que, pel cap baix, tenen 8 i 16 sales respectivament [54]. Per dissort, a l’hora de trossejar el nombre de cinemes i de pantalles de cada territori en funció del nombre de sales que posseeix cada establiment, la partició de l’ICAA no s’adiu amb aquestes definicions, car els centres de vuit sales bolquen les seves xifres en el tram on també desemboquen les dades dels cinemes de 6 i de 7 pantalles. Per tant, als efectes de la definició tot just consignada, caldrà detraure les quantitats inherents al límit superior d’aquest interval i afegir-les a l’esglaó immediatament superior. Tocant als megaplex, s’haurà de garbellar el segment de cinemes de més de vuit sales i destriar-ne aquells que, pel cap baix, dupliquen aquesta oferta. Havent dut a terme les operacions, el recompte revela que l’any 2017 Espanya disposava de 230 complexos amb un mínim de quatre parells de pantalles a cadascun. D’aquest esquadró de cinemes, 210 eren multiplex i els altres 20, megaplex. Quant a les 2.534 pantalles que lluïa tot el conjunt d’establiments, resultaven de l’aplec dels 2.146 llenços subministrats pels primers i dels 388 procedents dels segons.

 

A les Illes Balears en el darrer exercici de la sèrie ja no hi havia megaplex en funcionament, de manera que els tres centres multiplex eren tots els efectius disponibles quant a establiments amb un nombre de pantalles que ultrapassés, amb la distància que fos, les set unitats. Pel que fa a la contribució en pantalles del trio, en totalitzà 34, totes elles mallorquines. Per tant la participació illenca en el nombre de cinemes multiplex fou aquell any d’un 1,43%, proporció que s’estretejà fins a un 1,30% en examinar els conglomerats de populós nombre de sales. Consemblants pesos específics (1,58% i 1,34%) tingueren les 34 pantalles respectivament sobre el tram dels cinemes entre vuit i quinze llenços i sobre la suma de multiplex i de megaplex. Aquests percentatges contrasten (quadre 9) amb el 2,44% que suposa el conjunt de cinemes i amb el 2,27% de les pantalles sobre la totalitat del mercat espanyol, nivells eixorivits gràcies a la incidència dels multicines de poc abundós nombre de sales.

 

 

 

No sorprèn, però, que sigui així, car, ateses la modesta grandària de la població balear i la seva mena de disseminació per les illes, un augment del pes de multicines de generosa aportació de pantalles podria acabar implicant (sense un ben acurat pla de negoci previ) una oferta dimensionada amb desencert i, al capdavall, un negatiu impacte en el compte de resultats de les empreses exhibidores. Quant als megaplex, val a deixar constància que un centre d’aquest tipus feinejà durant pràcticament tres lustres a Marratxí, però que la seva remodelació del 2017, en passar de vint a dotze sales [55], comportà el seu automàtic canvi de catalogació i la desaparició d’aquesta modalitat de multicine en el territori illenc.

 

Després de l’examen dels establiments d’exhibició cinematogràfica des d’una perspectiva conjunta, pertoca ara d’adreçar-hi una mirada específica tot detallant les individualitats que han contribuït a la gestació de les xifres globals. En aquesta avinentesa també comptem amb l’auxili del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, de l’ICAA, però el seu suport se circumscriu al període 2006-2017, car en els volums anteriors no es féu constar la relació nominal, per província i per municipi, dels cinemes actius i del seu nombre de sales operadores. Per fortuna, tot i que les dades de les dues fonts grinyolen quan s’intenta de fer-les engalzar, les informacions que forneix el Censo de sales de cine, d’AIMC, ens permeten de recuperar la identitat de sales que tingueren activitat durant el primer lustre del present segle i enllaçar així amb el cens establert per Cristòfol-Miquel Sbert en el seu llibre El cinema a les Balears des de 1896 [56].

 

El recull dels locals d’exhibició cinematogràfica actius com a mínim en un dels exercicis de l’interval temporal 2006-2017 (quadre 10) ens il·lustra sobre el ritme d’incorporació i de retirada dels protagonistes de l’evolució d’aquest escenari en la dotzena d’anys examinats, alhora que ens en permet l’aplec per municipis (quadre 11) i, sobre aquesta base, l’elaboració del seu agrupament per comarques i per illes (quadre 12). L’exercici es completa amb el subministrament de les corresponents magnituds de l’estoc de pantalles en funcionament que emmagatzemen aquesta colla de cinemes actius (quadres 13 a 15). Abans de comentar-ne els aspectes cal fer una indispensable indicació que caldrà tenir present en tots els quadres del present estudi als quals pugui afectar. Es tracta del fet que l’ICAA, ateses les característiques del local, no inclou mai en el seu còmput la Sala de Cultura de Formentera, solitari local polivalent que pel febrer de l’any 1988 inicià la seva programació cinematogràfica en aquesta illa de municipi únic. Per tal de mantenir l’homogeneïtat dels quadres amb la base de dades de l’ICAA de la qual es nodreix el seu contingut, s’ha respectat la informació de l’organisme autònom oficial, però tot especificant aquesta absència a peu de pàgina d’aquelles taules que agreguen les xifres per comarques i per illes [57].

 

 

 

 

 

 

 

 

L’examen d’aquest sextet de quadres torna a acarar-nos, en aquesta avinentesa pel que fa a la dotzena d’anys més propera a l’actualitat, amb la tònica de reducció i de concentració que pateix l’exhibició comercial de cinema. A mesura que transcorre el temps, les sèries de cinemes i de pantalles coneixen successius nous mínims en les seves dimensions, sense emetre clars senyals respecte a la fortitud d’unes revifalles posteriors que garanteixin la deturada dels descens a avencs encara més apregonats. La trajectòria d’empetitiment del parc de sales té una fèrria i nítida correlació amb la desertització cinematogràfica del territori. Tot i que, en el transcurs dels quatre triennis postrems, ha oscil·lat entre 10 i 13 (a banda del cas formenterenc) el nombre de municipis que han facilitat al seu veïnatge l’accés a la projecció comercial de llargmetratges (quadre 16), n’hi ha prou de prendre superior distància per tal de calibrar la considerable dimensió del procés evolutiu.

 

Són ben útils en aquest sentit tant les informacions servides per l’extinta revista Dades balears [58], de la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern de les Illes Balears, que en relació a l’any 1981 detectava activitat en matèria d’exhibició de cinema en un total de quaranta municipis de l’arxipèlag (3 a Eivissa, 32 a Mallorca i 5 a Menorca), com els recomptes de Cristòfol-Miquel Sbert [59]. La pacient tasca de l’historiador i economista santanyiner ens permet d’assabentar-nos que, dels 43 municipis amb cinema en funcionament l’any 1940, les illes encimbellaren la xifra fins a 58 en el període 1955-1965, de manera que durant aquells anys pràcticament tretze de cada quinze municipis balears tingueren regular accés a la contemplació de llargmetratges. D’aleshores ençà, el tancament d’establiments va deixant òrfenes successives viles i la minvant corpulència de les dades ens mena als 17 municipis balears amb cinema que Sbert comptabilitzà per a l’any 2000 i —tot connectant-hi a la perfecció, però, per dissort, en un graó encara més ensorrat— a la dotzena de recents exercicis que han estat comentats frases enrere.

 

Si incorporem la demografia a l’anàlisi, Sbert ens indica que aquell esquifit 1,46% de la ciutadania balear que, pel 1965, no disposava de cinema actiu en el seu municipi en els exercicis subsegüents havia inflat amb contundència el seu embalum de manera tal que, durant els tres quinquennis finals del segle XX, la proporció es mogué al girientorn de la quarta part del padró illenc. Les posteriors dades mostren que, en la recta final de la sèrie històrica d’aquests percentatges (els dos sexennis que transiten des de 2006 fins a 2017), la mitjana de xifres obtingudes es col·loca en un nivell segons el qual quasi dos de cada cinc habitants de les illes no posseeixen sales de cinema en funcionament en el seu municipi. Cal matisar, tot relativitzant-lo, aquesta mena de càlcul, atesa la gran influència que hi exerceixen les urbs més populoses; en el cas que ens ocupa, n’hi hauria prou que es mantingués una sola sala de cinema a Palma com a únic membre del parc exhibidor balear per tal de poder asserir que quatre de cada onze illencs tenen accés al cinema comercial.

 

La comparança entre demografia i sales operatives de cinema es fa també mitjançant el càlcul de l’índex de pantalles per cada deu mil habitants (quadre 17). L’any 1965 les Illes Balears oferien quasi tres sales (2,95, a tall d’exactitud) a cada desena de milers dels seus pobladors, una magnitud que ha caigut a 0,73 tretze quadriennis després, mentre que el trànsit en el conjunt d’Espanya s’efectuava des de les 2,52 pantalles de partença fins a les 0,78 de 2017. L’itinerari ha obeït les ondulacions d’alts i baixos que han estat explicades en els paràgrafs dedicats a la trajectòria històrica de les pantalles. La diferència d’aprimaments en la caminada —les illes perden tres quarts del seu volum i Espanya en retalla les set desenes parts— ha provocat un capgirament de la situació, de manera que la superioritat balear en el segle XX s’ha transmutat en deficiència (per bé que força lleu) a la pràctica totalitat dels més recents exercicis del centenni en curs. D’acord amb les darreres dades de l’Annuario statistico del cinema europeo esbombades per MEDIA Salles i corresponents a l’any 2016, els índexs quasi coincidents de les Illes Balears i d’Espanya les col·loquen en la sisena posició en una classificació de dinou països de la Unió Europea en què els índexs més enlairats corresponen a Islàndia (1,20), Irlanda (1,06) i França (0,88) mentre que en el furgó de cua trobem instal·lats Grècia (0,45), Bèlgica (0,46) i Lituània (0,53).

 

L’agrupació de les sales dels diferents cinemes per comarques i per illes, en procedir al seu acarament amb les respectives dimensions demogràfiques, torna a subratllar (quadre 18) un procés que ja resultava ben visible a la corresponent distribució de les pantalles i que s’ha acabat de fer palès amb la persistent reducció en el nombre de municipis actius en exhibició fílmica. Aquest fenomen no és un altre sinó la desertització en matèria d’exhibició cinematogràfica que, de faisó tan pertinaç com implacable, va ensenyorint-se del territori. De les sis comarques mallorquines, tres estan desproveïdes de cinemes comercials en funcionament [60], mentre que l’altra meitat fa lluir índexs que superen la unitat o bé que s’hi acosten força. Aquesta condensació de cinemes, pantalles, municipis i comarques desemboca en una altra mena de concentració, car amb el tancament d’establiments de projecció comercial  de pel·lícules (i la desaparició, entre ells, dels cinemes de poble o dels locals de barriada a les ciutats, gestionats per una diversitat de petits empresaris) el sector s’encarrera vers l’oligopoli, en repartir entre un petit pomell de grups el control de l’exhibició cinematogràfica.

 

 

 

 

 

La Compañía Balear de Exhibición Cinematogràfica, amb la marca Aficine [61], ha escampat pel mapa illenc, d’acord amb les dades publicades per l’ICAA en relació a l’exercici 2017, un estol de 49 pantalles, una magnitud que li confereix el comandament de tres de cada cinc sales de projecció de l’arxipèlag. Quant al repartiment territorial cinc dels set cinemes d’Aficine estan assetiats a Mallorca, quatre d’ells a Palma (Augusta, Rívoli, Ocimax Palma i els Multicines Porto Pi, que tancaren el mes de desembre d’aquell mateix any i que per tant afebliran el pes específic d’Aficine en el 2018) i l’altre a Manacor; a les illes veïnes trobem dos establiments més, un a Maó (Ocimax Maó) i l’altre a Eivissa (Multicines Eivissa). Rere aquest grup (dominador a les illes, però sense presència a la península) trobem Cinesa [62], tota una potència en l’exhibició fílmica espanyola, que erigí a Marratxí un megaplex de vint pantalles, reconvertit durant l’any 2017 en un multiplex dotat d’una dotzena de locals. El parell de firmes capdavanteres impera, doncs, en els tres quarts del mercat illenc de sales de projecció de pel·lícules.

 

La quarta part restant es mostra força més trossejada, corresponent-ne el fragment més vistent a les vuit pantalles d’Artesiete Cine [63] aposentades a la capital balear. Pel que fa als altres locals, trobem el palmesà multicine CineCiutat [64], amb quatre sales dedicades a oferir pel·lícules en la seva versió original (més la gestió d’un local a l’illa de Cabrera), i, en una altra illa, el parell de Cinemes Canal Salat [65], ubicats a Ciutadella de Menorca. Amb l’afegiment de sis establiments de pantalla única (bàsicament de titularitat municipal) [66] es completa el mapa del repartiment de pertinences en l’àmbit de l’exhibició comercial de cinema a les Illes Balears.

 

 

Trets diversos de l’exhibició cinematogràfica a les Illes Balears

 

Les dades sobre nombre de cinemes en funcionament i quantitat de pantalles a disposició del públic han de ser complementades amb les corresponents dimensions de la clientela que aconsegueixen de convocar i de la magnitud dels ingressos que deriven de la seva adquisició d’entrades. El recull de les dades facilitades pel Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, actualment editat per l’ICAA, tant per a tot Espanya com per a cadascuna de les seves províncies [67], permet de construir l’historial d’afluència de públic tant a les sales de les Illes Balears dedicades a la projecció de llargmetratges, alhora que el recorregut de les recaptacions inherents (quadres 19 i 20), com en el conjunt de locals del territori espanyol  (quadres 21 i 22) des de la implantació del control de taquilla. Tan bon punt s’examinen els trajectes de les gernacions d’espectadors que han fet cap als cinemes sorgeix de mantinent l’obvi parentiu entre els tirats dels gràfics d’establiments i de pantalles i les siluetes que traça l’itinerari del volum de clientela aconseguida. Una semblança (minva fins a principis dels anys noranta; recuperació duradora  fins als exercicis inaugurals del segle XXI; nou reflux, per bé que menys fogós que el seu predecessor, de les magnituds) ben difícilment evitable atès que la closa de centres d’exhibició ha estat la dolorosa resposta a la multitudinària deserció del públic.

 

 

 

 

Les diferències, però, nien en la velocitat de retrocés de cada concepte analitzat i a cada específic indret on aquesta evolució s’esdevingui. Tocant a l’assistència als cinemes, en el mig segle transcorregut entre els acabaments dels anys 1967 i 2017, l’aflaquiment balear suposà, al final de les cinc dècades, una pèrdua del 59,01% en relació a la magnitud que encetà el període. L’escissió de les dades indica un toc de temperància en el bloc de les pel·lícules estrangeres (caiguda del 50,37%), contrapesat amb escreix pel furient crebant endurat per la contemplació de pel·lícules espanyoles (disminució del 78,67%). Tot i la seva considerable grandor aquests percentatges es revelen menys damnosos que no pas els seus homòlegs en el conjunt d’Espanya, on el copiós flux de públic de partença ha perdut el 74,61% del seu cabal en el transcurs de cinquanta anys (85,36% en cinema propi i 69,97.% en filmografia forana). En arrodonir les xifres podem dir que l’afluència de públic balear a les seves sales de cinema durant el període ha significat la pèrdua de tres de cada cinc persones que hi feien cap al començament, mentre que a Espanya la minva ha estat més colpidora i ha retallat tres de cada quatre de les entrades que es vengueren deu lustres abans.

 

Si enllacem aquestes proporcions amb els comentaris emesos en tractar l’evolució de les pantalles, advertirem que aquest ritme més pausat de les Illes Balears en el si del daltabaix generalitzat del públic a Espanya connecta amb l’inferior grau de virulència detectat en l’historial illenc d’extermini de sales de cinema. Abans de prosseguir, però, cal fer esment de les nombroses veus acusatòries que denunciaren fraus en les declaracions de part de l’empresariat exhibidor espanyol en els anys inicials del control de taquilla. La implantació dels mecanismes informàtics en els anys vuitanta anà esllanguint aquesta situació fins a deixar la defraudació només com un deplorable i vetust record. Malaventuradament les velles dades —que, en incrementar els nivells de públic en els graons inicials de la sèrie, rebrien una injecció addicional d’energia quan es mesurés la cruor del batzac provocat  pel cataclisme destructor de clientela— no poden ser corregides (en el seu moment acostumava a parlar-se d’una ocultació del 20% de les xifres) i amb les informacions oficials que s’han publicat cada any haurem d’adobassar la nostra anàlisi.

 

Per tal de deturar i tot seguit de revertir la sagnia en la demanda (a banda del procés de renovació i de modernització de les sales existents, flanquejat per l’esclat i pel posterior escamp dels multicines) l’encariment de preus fou una altra resposta que el sector exhibidor llençà contra la crisi que l’escanyava. Els ingressos de les taquilles cinematogràfiques balears, al llarg de la cinquantena d’exercicis que ens traslladen des de 1967 fins a 2017, multiplicaren la seva estatura per 19,76 (els factors foren 10,97 per a les produccions espanyoles i 23,28 per a les pel·lícules estrangeres). Atès que la retracció de la demanda havia estat més pronunciada en el conjunt d’Espanya, no sorprèn que el multiplicador en el seu cas ostentés menor vehemència en col·locar-se en 16,01 (factor que recula fins a 10,27 quan es tracta del catàleg fílmic propi i que grimpa fins a 18,14 per a les cinematografies de la resta del món). Malgrat la inferioritat, val observar que en el cas dels ingressos es produeix un acost de les magnituds dels multiplicadors en relació a l’allunyament que regna quant a percentatges en el terreny de l’assistència a les sales. En aquesta superioritat balear rau el modest, però entossudit, guany illenc de quota de mercat (quadre 23), tant de públic atret com de calerons tresorejats, que permet de traslluir el resseguiment de les seves sèries històriques,

 

A l’explicació d’aquest capteniment contribueix l’examen de l’índex de freqüentació (quadre 24), això vol dir el quocient entre el nombre d’entrades despatxades en un interval de temps determinat (habitualment un any) i el volum demogràfic de l’àrea objecte de la nostra anàlisi. El recorregut històric d’aquest indicador a les Illes Balears certifica un trànsit un xic menys angoixós que l’evolució de la corresponent conducta espanyola, puix que en el mig centenar d’anys que va des de 1967 a 2017 els habitants de l’arxipèlag reduïren de 13,22 a 2,43 el seu nombre de visites anuals a les sales comercials de cinema, mentre que a Espanya el declivi portà l’indicador des de 12,01 fins a 2,14 en el curs d’un viatge caracteritzat per la superioritat illenca en una àmplia majoria d’exercicis. La dimensió de l’índex de 2017, segons que assenyalen les dades subministrades per l’Annuario statistico del cinema europeo, de MEDIA Salles, col·loquen Espanya en cinquena posició de la classificació europea per darrera d’Islàndia (4,59), França (3,12), Regne Unit (2,59) i Noruega (2,24), país aquest darrer que és avantatjat per l’índex balear,

 

 

 

L’apropament a la trajectòria dels preus mitjans de les localitats (quadre 25) ajuda força a entendre com, dins d’un escenari de desaparició dels punts de venda del producte, l’exhibició cinematogràfica reeixí a incrementar la seva recaptació en termes monetaris en el transcurs de deu lustres. El puixant ritme balear —que multiplicà per 48,20 (els factors foren 51,43 i 46,90 respectivament en els films interns i forans) el preu mitjà que les seves entrades de cinema ostentaven a inici del període— fou eclipsat per l’encara més enrobustida velocitat de creuer de les sales espanyoles (multiplicador de 63,04, com a resultat de l’aiguabarreig del factor 70,13 del catàleg propi i del 60,42 de les obres exteriors). Les despeses per habitant en cinema (quadre 26), que són el producte de l’índex de freqüentació pel preu mitjà de l’entrada, permeten descobrir, en la seva evolució en el mig segle, que la preeminència balear a l’hora de fer cap als cinemes s’ha anat esfumant empesa per l’encariment dels preus. Els diferents ritmes han comportat que cada habitant d’Espanya multipliqués per 11,24 les seves despeses en exhibició cinematogràfica comercial, mentre que a les Illes Balears es feia per 8,85. Aquesta llunyedat dels multiplicadors és a l’arrel de l’escurçada de distàncies entre els ritmes evolutius illenc i espanyol (per bé que mantenint l’avantatge balear), puix que el desenvolupament dels ingressos del període ha amorosit la lesió causada pel marge que separa les respectives velocitats de retrocés quant a itinerari dels espectadors, segons que ha estat comentat paràgrafs enrere.

 

A diferència de les estadístiques sobre afluència de públic que es basen en unitats invariables amb el pas dels anys, les sèries sobre recaptacions estan sotmeses a l’enterboliment que provoca el tel monetari. El procés inflacionari que experimenten les economies comporta la variació del poder adquisitiu dels diners de manera que, amb l’encariment de preus i de serveis i tot obeint el ritme establert per les successives elevacions anuals, van minvant les quantitats que la ciutadania en pot comprar. En aquest sentit una comparació equitativa de dades dins d’una sèrie històrica de magnituds dineràries exigeix una correcció de les xifres tot traslladant les quantitats en termes monetaris a valors en termes reals, això vol dir que representin el mateix poder adquisitiu que posseïa la suma dinerària publicada en un moment concret del passat. La conversió de xifres en euros monetaris a euros constants d’un any específic pot realitzar-se mitjançant l’aplicació del deflactor del PIB (Producte Interior Brut) —o sigui el percentatge que el PIB nominal representa sobre el PIB real— o bé amb la correcció mitjançant les variacions de l’IPC (Índex de Preus de Consum) [68], opció aquesta última que ha estat adoptada en els corresponents càlculs del present estudi.

 

La conversió a euros constants de la facturació en euros corrents aconseguida per l’empresariat exhibidor de cinema (quadre 27) mostra el paral·lelisme entre les evolucions en el temps de les magnituds balears i de la replega de recaptacions a tot Espanya. A la darreria dels anys seixanta es desferma una estimbada que toca fons l’any 1988 per capgirar la tendència amb una decisió que, en el seu nivell màxim assolit en el 2004, permet al sector d’obtenir uns ingressos que mantenen els estrats de poder adquisitiu que obriren el període. El ritme d’abandonament de les sales de cinema en els exercicis posteriors ha provocat una notable esporgada dels nivells, de manera que pel 2017 el poder adquisitiu de la facturació havia patit una minva del 15,56%, respecte a mig segle abans, un percentatge que era doblat (31,60%) per la mitjana espanyola. Val a tenir present, però, que aquest volum dinerari a l’actualitat s’està dividint entre un nombre sensiblement menor de sales de cinema, un repartiment que no trigarem a examinar en aquestes pàgines.

 

 

 

 

 

Una llambregada a la sendera calcigada pel preu de les entrades en termes reals (quadre 28) ens adverteix sobre la seva tenacitat ascendent durant la darrera cinquantena d’anys. El dinamisme lluït per la cadència de la remunta provoca que l’entrada de cinema que pel 1967 costava 2,77 euros de 2017 a les Illes Balears hagi de ser adquirida, en aquest darrer any del reguitzell d’exercicis, per 5,71. La variació implica que, quant a poder adquisitiu dels diners emprats per anar a veure una pel·lícula, la ciutadania illenca ha de duplicar l’esforç econòmic (un multiplicador de 2,06, si afilem la dada) que aquesta opció li exigia deu quinquennis enrere. O bé, dient-ho d’una altra manera, amb euros constants de 2017 el cost d’una entrada en aquest exercici permetia la compra de dues localitats en el 1967. Més punyent és la situació espanyola que, en l’interval de temps considerat, ha enfilat el seu multiplicador fins a 2,69.

 

Si una de les respostes del sector a la pèrdua de clientela ha estat l’encariment de les entrades amb una celeritat que ha ultrapassat l’augment del cost de la vida, al seu torn la rèplica del públic ha consistit a dedicar al consum de pel·lícules en sala una parcel·la inferior de la seva renda real. Quan resseguim la ruta de les despeses mitjanes dels espectadors en cinema (quadre 29), traduïdes totes elles a euros de l’any 2017, advertim que, en topar la política empresarial de carvendre les entrades amb la defalcació ciutadana de l’índex de freqüentació dels cines, la mescladissa d’ingredients s’ha inclinat a favor de la retracció. La població balear, tot vetllant pel manteniment de la seva capacitat de compra, dedica ara a veure films en sala un bocí més morigerat de la seva renda real en comparança amb l’esmerç que hi feia cinquanta anys enrere (l’escapça supera les tres cinquenes parts del nivell d’aleshores puix que la suma destinada a aquesta opció de lleure s’ha enxiquit des de 36,74 euros de 2017 fins a 13,89). Molta precaució ha traspuat també l’evolució en el conjunt d’Espanya on l’amagriment d’aquest capítol de despesa en termes reals ha afectat més de la meitat de la seva còrpora (de 26,44 a 12,70 euros).

 

De les xifres col·lectives ens desplacem ara cap a les dades “per capita” i això vol dir que els càlculs s’encarreren vers les mitjanes d’espectadors i d’ingressos per sala activa, tant a les Illes Balears com a tot Espanya (quadre 30). En aquest terreny la combinació dels diferents frèndols de davallada en públic i en sales ha menat a reproduir en aquest àmbit, per bé que amb variants pròpies, la seqüència de retrocés fins a la darreria dels anys vuitanta, recobrament fins al nou segle i posterior flexió a la baixa que ja hem recorregut a d’altres paràgrafs. Ben diferent és la vertiginosa cavalcada ascendent de les recaptacions per sala activa en termes monetaris, que assossega la seva frenesia en ser traduïda a termes reals. Tot i aquest asserenament, però, les sales de cinema han eixamplat la capacitat de compra dels seus ingressos de taquilla en més de la meitat de la dimensió que tenien cinc dècades enrere (augments en termes reals del 55,49% a les Illes Balears i del 52,36% a tot Espanya).

 

 

 

 

La composició interna de l’assistència als locals de projecció i de la dinerada que genera pot ser analitzada en funció de la mateixa parcel·lació utilitzada a l’hora de comptabilitzar la quantitat de cinemes i de pantalles que pertoquen segons el nombre de pantalles que marquin els límits de cadascun dels trams. Des de l’any 2006 l’ICAA subministra, per províncies i per intervals de pantalles dels locals, els percentatges, tant de públic com d’ingressos, que cada compartiment representa sobre la corresponent magnitud de tot Espanya. Mitjançant l’aplicació de cada tant per cent a la dada global que li pertoca ha estat possible de reconstruir-ne les distribucions en xifres absolutes (quadre 31), amb l’advertiment que, per causa de l’arrodoniment a dos decimals dels percentatges oferts per l’ICAA, les mil·lèsimes de diferència respecte als exactes tants per cents en ser aplicades a xifres de molsut volum provoquen disparitats d’alguns centenars d’unitats respecte a les dades contingudes en els ordinadors ministerials. Tot i que l’impacte, tant absolut com relatiu, d’aquestes variacions en l’anàlisi és ben irrellevant (i difícilment comprovable sense accés als seus discs durs), calia fer-ne esment.

 

L’estructura percentual de la fragmentació (quadre 32) torna a acarar-nos amb el potent procés de concentració viscut en el sector. El seu examen ens mostra, segons que revelen les dades més recents, que els multicines de més de vuit sales de les Illes Balears, que s’enduen el 31,71% de les pantalles illenques, atrauen el 58,08% de la demanda de cinema i s’emporten el 59,92% del calaix dinerari. Cadascun dels percentatges es manifesta palesament inferior al seu homòleg espanyol (respectivament 57,44%, 68,76% i 70,07%). Una situació a la qual no resulta aliena la transformació en multiplex del megaplex de Marratxí i que ha traslladat als intervals que recullen els centres de tres a vuit pantalles la superioritat de les proporcions de l’arxipèlag sobre els corresponents percentatges mostrats per les sales exhibidores d’Espanya.

 

Les giragonses efectuades en el curs del trajecte es reflecteixen en la sèrie de pesos específics de les Illes Balears sobre Espanya (quadre 33) on constatem que, mentre la significació balear del grup de locals amb més de vuit pantalles en la darrera dotzena d’exercicis s’ha somorgollat quasi a la màxima fondària visitada, el bloc que dóna acollença als cinemes entre sis i vuit sales ha conquerit un nou cimadal en la seva ascensió. Quant a les monosales, la informació que entre 1993 i 2005 adollà l’ICAA sobre els volums de públic i d’ingressos que s’adreçaren cap a les multisales ens permet de saber que vuit triennis enrere els cinemes de pantalla única, que cobrien el 71,43% del parc balear de sales, canalitzaven el 50,28% del públic i el 51,01% de l’import de la venda d’entrades de l’exhibició fílmica illenca. Pel 2017 l’atroç esprimatxament sofert ensorrava en el 8,54% la presència en nombre d’aquest bloc de sales, que encara es mostraven més residuals tan bon punt s’executava l’amidament de les seves irrisòries quotes sectorials (1,84% dels espectadors i 1,47% dels ingressos).

 

D’altres segmentacions del mercat resultarien tan útils com interessants als efectes de completar l’escenari de l’exhibició cinematogràfica balear; consistirien en els repartiments per municipis de públic i de recaptacions, que facultarien l’estudi de la distribució territorial d’aquestes variables, o en la fragmentació de les xifres per gèneres, tot fent assequible l’endinsament en els gustos rectors del consum de cinema a cada indret específic. La fortuna no acompanya, però, els investigadors, que, tret d’alguna esporàdica aportació [69], constaten any rere any que els organismes encarregats de fornir les estadístiques referents a la cinematografia en els diferents països no inclouen aquestes sèries de dades. De tota manera, en el cas espanyol, s’ofereix una petita part de cadascuna d’aquestes dues modalitats de segmentació. Quant a la distribució territorial l’ICAA proporciona, des de l’any 2006 ençà, les dades que pertoquen a les capitals de província, que en el nostre cas ens assabenten que l’aportació de la ciutat de Palma a les xifres balears de públic i d’ingressos amuntegats per les sales cinematogràfiques ha oscil·lat en el transcurs del parell de sexennis entre les dues cinquenes parts i la meitat del seu volum global.

 

L’aportació als gèneres afecta exclusivament les pel·lícules pornogràfiques, car des del 1993 l’ICAA fa conèixer cada dotze mesos les dades d’assistència a les sales X i les recaptacions que en són conseqüència. A l’empara de la normativa vigent des de l’any anterior [70] pel febrer de 1984 la Dirección General de Cinematografía concedí la classificació de sales X a 22 locals d’exhibició de cinema —dos d’ells a Palma [71]— esparpallats per deu províncies espanyoles. El subministrament tardà de les seves dades per part de l’ICAA, tot desproveint-nos dels resultats dels nou primers anys de gestió d’aquests locals, ens priva de conèixer uns nivells inicials de consum tal vegada esperonats per la novetat del producte. La reguitzada de dades des del 1993 fins a l’actualitat (quadre 34) ens dibuixa un panorama de suaus oscil·lacions dins d’uns marges concrets que comencen a esberlar-se amb l’entrada en el segle XXI i a estimbar-se sense remei per un pendent que a les Illes Balears culminaria amb la patacada que en un parell d’exercicis (això ens mena a l’any 2007) fulminà les dues sales dedicades a aquest tipus de programació. A tot Espanya el neuliment decisiu del grup es perllongà encara un quinquenni i, amb l’encetament de l’actual dècada, les sales X espanyoles anaren tancant les portes deixant només l’establiment granadí dedicat a aquests afers com a darrer supervivent d’aquesta nissaga agonitzant. Quant a la seva significació sobre el parc de sales del respectiu territori, el pes específic, tant a tot Espanya com a les illes, mai no arribà al punt percentual (amb la fugaç excepció de la recaptació balear, que només en el 1994 el superà amb avantatge quasi imperceptible).

 

Resta finalment la inspecció de les sessions celebrades a cada a sala activa i de l’aforament que aquests recintes posen a disposició de la seva demanda potencial. Ben a contracor, però, la visita que es pot realitzar és limitadíssima. Respecte a aquesta parella d’importants elements l’ICAA es limita a proporcionar en el seu butlletí anual —i ho fa només des de l’any 2008— un gràfic on s’indiquen les quantitats de sessions celebrades a cadascun dels mesos de l’exercici en qüestió. Això permet d’aconseguir la xifra anual, però la publicació ja no en conté la desagregació ni per províncies ni per comunitats autònomes. Tampoc s’hi localitza la més diminuta referència a la capacitat en seients dels locals, ni tan sols a escala espanyola. Al desconeixement d’aquestes dues variables, s’incorpora la ignorància d’una tercera, puix que ambdues intervenen en el seu càlcul. Es tracta del grau d’ocupació dels cinemes, que és el percentatge que els espectadors d’un territori representen sobre el sumatori del producte del nombre de sessions celebrades per l’aforament de cadascuna de les sales actives que hi rauen.

 

 

 

 

 

Enfront la mancança de dades oficials caldrà fer marrada per un altre corriol i aquest caminoi ens el faciliten les dades elaborades per SGAE (quadre 35), puix que la seva magnitud global no dista excessivament dels càlculs de l’ICAA (durant la dècada que hem tingut de coexistència en aquesta matèria de les dues fonts la separació entre elles no ha anat enllà del 7,13% de la xifra de l’organisme autònom ministerial). I encara més, car a tall d’avantatge suplementari SGAE subministra en la seva publicació anual la disseminació de les sessions pertot arreu de les províncies espanyoles. L’examen de la darrera vintena d’exercicis permet que es pugui besllumar la pugnacitat del sector balear, que ha refermat el seu ritme de celebració de sessions de projecció de pel·lícules, tot guanyant quota en el mercat espanyol i aconseguint alhora (malgrat que arrencava de la situació inversa en el 1998) que aquesta quota fos superior al pes específic que el nombre de pantalles balears exercia sobre el parc de sales espanyol a la conclusió del període.

 

Tocant a l’aforament dels locals, tornem a comptar amb el valuós socors de l’obra de Cristòfol-Miquel Sbert, que amb puntosa laboriositat reconstruí per a cada final de quinquenni del període 1940-1995 l’oferta de butaques a les Illes Balears [72], tot afegint-hi les dades de 1997 i dividint cada total en funció de les aportacions fetes per les zones rurals, intermèdies i urbanes de l’arxipèlag. Atès que  posteriorment en el seu llibre [73] subministrà la dada referent a l’any 2000, descobrim que els 22.456 seients dels cinemes balears comptabilitzats en el canvi de segle revelaven que l’exhibició illenca havia sofert l’extirpació d’una miqueta més dels dos terços (un 67,17%) de les localitats que havia posat a disposició del públic quan l’any 1965 el control de taquilla feia les seves primeres passes. Quant al segle en curs, cal fer cap a les sèries construïdes amb les dades aparegudes anualment en el Censo de salas de cine, de l’AIMC, que en els vint anys transcorreguts des de 1998 dibuixen, quan se’n traça la gràfica, sinuositats d’estret parentiu amb les transformacions en el parc de sales. Tot mantenint la seva presència percentual sobre l’aforament global dels cinemes espanyols, el parc de sales balear actual recula en xifres absolutes de manera tal que les estimacions sobre la pèrdua de butaques apunten a una disminució que es mou entre el quart i el terç dels seients que, d’acord amb el còmput fet per Sbert, emplenaven les sales balears en liquidar la passada centúria.

 

 

NOTES

 

 

[1] Aparegut en el BOE (Boletín Oficial del Estado), nº 52, del primer dia de març de 2007. La llei es pot aconseguir a https://www.boe.es/boe/dias/2007/03/01/pdfs/A08703-08728.pdf. En la mateixa data es publicà en el BOIB (Butlletí Oficial de les Illes Balears), en el suplement extraordinari del nº 32. A http://boib.caib.es/pdf/2007032/mp2.pdf pot ser capturada la disposició. El seu text, amb la incorporació de la correcció d’errades, s’ofereix com a arxiu de descàrrega a http://www.caib.es/webcaib/govern_illes/estatut_autonomia/doc/Estatut_Autonomia.pdf.

 

[2] Hi ha concordança també entre els noms de la província i de la comunitat autònoma, segons que establí l’article únic de la Ley 13/1997, de 25 de abril, por la que pasa a denominarse oficialmente Illes Balears la provincia de Baleares, que es pot obtenir a https://www.boe.es/boe/dias/1997/04/26/pdfs/A13448-13448.pdf.

 

[3] Per tal d’obtenir una panoràmica de la situació dels municipis de la comunitat autònoma, resulta força il·lustrativa la lectura de l’article Els municipis a les Illes Balears, de l’advocat Pere Antoni Mas Cladera [“Revista Catalana de Dret Públic”, nº 28, Escola d’Administració Pública de Catalunya, Barcelona, desembre de 2002, pàgines 7 a 20]. El seu escrit és a l’abast a http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2047/n28-mas-ca.pdf.

 

[4] La regulació inicial fou realitzada mitjançant la Llei 5/1991, de 27 de febrer, de mancomunitats de municipis. Tres lustres més tard fou derogada per la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears (BOIB, nº 186 extraordinari, de 27 de desembre de 2006; http://boib.caib.es/pdf/2006186/mp2.pdf). Els articles 30 a 42 (primer capítol del Títol III) es dediquen a establir-ne la normativa.

 

[5] Pel que fa al cas balear a http://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/mancomunidades/4/13397 trobem la relació de mancomunitats de municipis existents, la seva denominació, la data d’inscripció en el Registre d’Entitats Locals, les obres i serveis que executen conjuntament i els municipis que pertanyen a cadascuna d’elles. La informació s’eixampla, quant a l’illa gran, amb l’estudi Les mancomunitats a Mallorca, dirigit pel sociòleg Francisco González Paredes [presentació de Miquel Rosselló del Rosal. “Estudis OPL”, nº 4, Observatori de Polítiques Locals, Departament de Cooperació Local, Consell de Mallorca, Palma, 2009, 55 pàgines]. Aquesta publicació es troba a l’abast a l’adreça https://www.conselldemallorca.cat/media/29655/OPL4.pdf.

 

[6] Seguí Pons, Joana Maria: L’organització territorial a les Illes Balears [“Treballs de Geografia”, nº 39, Departament de Ciències de la Terra, UIB (Universitat de les Illes Balears), Palma, 1988, pàgines 131 a 140]. Pot ser descarregat a https://www.researchgate.net/profile/Joana_Pons2/publication/39384059_L'organitzacio_territorial_a_les_illes_Balears/links/574070f108ae9ace8415f4c2/Lorganitzacio-territorial-a-les-illes-Balears.pdf.

 

[7] Rosselló i Verger, Vicenç Maria: Les Illes Balears (resum geogràfic) [“Col·lecció Popular Barcino”, nº 232, Editorial Barcino, Barcelona, 1977, 198 pàgines] i Les comarques balears [“Lluc”, nº 679, Palma, maig-juny de 1978, pàgines 11 a 14].

 

[8] Barceló i Pons, Bartomeu: Les Illes Balears [Editorial Tàber, Barcelona, 1968, 202 pàgines].

 

[9] En destaquem els treballs Estudi de les comarcalitzacions de Mallorca, de Climent Picornell Bauzà i Onofre Rullan Salamanca, publicat dins de l’obra col·lectiva Bases per a la planificació de l'acció social a Mallorca [Escola Universitària de Treball Social, Consell Insular de Mallorca, Palma, 1988, 183 pàgines] i La població postturística de Mallorca (1970-1986) en el marc d'una nova comarcalització, de Jaume Binimelis Sebastian i Amadeu Corbi Mateu [“Treballs de Geografia”, nº 42, Departament de Ciències de la Terra, UIB (Universitat de les Illes Balears), Palma, 1989, pàgines 91 a 109]. El text d’aquest darrer document pot aconseguir-se mitjançant descàrrega a l’adreça http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/treballsGeografia/index/assoc/Treballs/_de_Geog/rafia_19/89v42p08.dir/Treballs_de_Geografia_1989v42p089.pdf.

 

[10] Lluch i Dubon, Ferran Dídac: Geografia de les Illes Balears [Lleonard Muntaner Editor, Palma, 1997, 337 pàgines].

 

[11] A https://www.boe.es/boe/dias/1996/01/12/pdfs/A00813-00815.pdf es pot accedir a aquesta llei publicada en el BOE nº 11, de 12 de gener de 1996.

 

[12] Amb el nou sistema de gestió padronal que fou activat per la Llei 4/1996 s’inaugurà aquell any, amb xifres referides al seu primer dia de maig, la sèrie de dades que, després de l’aturada de 1997, continuà amb les revisions anuals del padró, amb data d’inici de l’exercici, des de 1998 fins a 2017, darrera revisió publicada a l’hora de redactar aquest estudi.

 

[13] A https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=523 l’INE ofereix les dades demogràfiques de tot Espanya i el seu repartiment per comunitats autònomes, mentre que a https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=522 ens introduïm a la distribució provincial. Si les dades que hom desitja han de ser obtingudes amb detall municipal, aleshores l’adreça indicada és https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=525, on poden ser efectuades les sol·licituds per a cada província que es requereixi. En tot allò que pertoca al territori estudiat en aquests fulls, les dades de població són a l’abast a https://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/poblacio/padro/2acef6cf-175a-4826-b71e-8302b13c1262, en el web de l’IBESTAT (Institut d’Estadística de les Illes Balears).

 

[14] El conjunt d’activitats que s’adreça a l’aconseguiment i a la difusió de resultats estadístics es recull a l’IOE (Inventario de Operaciones Estadísticas). Pel que fa als interessos específics d’aquest treball l’operació estadística que convé és l’operació 3245 “Cifras Oficiales de Población de los Municipios Españoles: Revisión del Padrón Municipal”. Des de l’òptica del Pla Estadístic Nacional (Real Decreto 410/2016, de 31 de octubre, por el que se aprueba el Plan Estadístico Nacional 2017-2020; BOE nº 279, de 18 de novembre de 2016) es tracta de l’operació 7863, de la qual es pot trobar la detallada explicació en el darrer Programa Anual aparegut a hores d’ara, corresponent a l’any 2018 (Real Decreto 1043/2017, de 22 de diciembre, por el que se aprueba el Programa anual 2018 del Plan Estadístico Nacional 2017-2020; BOE nº 316, de 29 de desembre de 2017).

 

[15] En aquest sentit val a recomanar la lectura de l’article Del I Encuentro de l'AHCEE al V Congreso de l'AEHC: l'evolució dels estudis cinematogràfics "autonòmics" i/o "nacionals" i el major interès pel "local" (bibliografia), que Joaquim Romaguera publicà en el sisè número de la revista “Treballs de Comunicació” [Societat Catalana de Comunicació (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, octubre de 1995, pàgines 71 a 88].

 

[16] Aguiló Ribas, Catalina: Problemàtica de la investigació cinematogràfica a Mallorca (“Estudis baleàrics”, nº 18, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, setembre de 1985, pàgines 129 a 144). L’article d’aquesta professora associada de la Universitat de les Illes Balears es localitza a http://publicacionsieb.cat/digital/ESTUDIS_BALEARICS_18.pdf.

 

[17] Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel: Evolució econòmica de l'exhibició cinematogràfica a Balears (1897-1996). Tesi doctoral dirigida per Antoni Sastre Albertí i presentada a la Universitat de les Illes Balears. Edició privada de l’autor, Santanyí, abril de 1997, 370 pàgines.

 

[18] https://www.tesisenred.net/.

 

[19] Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel: El cinema a les Balears des de 1896. Presentació a càrrec de Miquel Porter i Moix, Col·lecció "Arbre de Mar", nº 3, Edicions Documenta Balear, Palma, juny del 2001, 268 pàgines.

 

[20] Pàgina 11 del llibre El cinema a les Balears des de 1896. Veure’n referència a la nota [19].

 

[21] Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel: El cinema a les Balears (segles XIX-XX), Col·lecció "Quaderns d'història contemporània de les Balears", nº 52, Edicions Documenta Balear, Palma, 2006, 60 pàgines.

 

[22] Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel: Si el cinema pogués parlar, Col·lecció "Menjavents", Edicions Documenta Balear, Palma, 2004, 282 pàgines.

 

[23] Pujals i Mas, Margalida i Santana Morro, Manel: Classificació 3R. El cinema a Mallorca. Pròleg de Sebastià Serra i Busquets. Col·lecció "Menjavents", nº 32, Edicions Documenta Balear, Palma, 1999, 243 pàgines.

 

[24] Dirección General de Cultura Popular y Espectáculos: Estudio del mercado cinematográfico español (1964-1967). Control de taquilla, Subdirección General de Espectáculos, Ministerio de Información y Turismo., Madrid, 1968, 534 pàgines. Les dades sobre cinemes censats i actius de l’any 1967 es localitzen a les pàgines 42 i 63, mentre que les corresponents informacions sobre les Illes Balears apareixen a les pàgines 41 i 76.

 

[25] A Evolució econòmica de l'exhibició cinematogràfica a Balears (1897-1996) es poden trobar aquestes informacions sobre els períodes 1896-1906 (pàgines 26 i 27), 1907-1913 (pàgines 49 i 50), 1914-1918 (pàgina 95), 1919-1923 (pàgina 118) i 1924-1930 (pàgines 134 i 135). Cal afegir-hi les llistes recollides en els quadres 128 a 134 (pàgines 309 a 321), 136 i 137 (pàgines 323 a 330) i 139 i 140 (pàgines 334 a 340).

 

[26] A les pàgines 197 a 228 d’El cinema a les Balears des de 1896. Veure’n referència a la nota [19].

 

[27] Tot complementant les obres cabdals de Cristòfol-Miquel Sbert, de Margalida Pujals i de Manel Santana que han estat comentades en el text i consignades a les notes 17, 19 i 21 a 23, cal deixar constància de diferents treballs que analitzen aspectes de l’exhibició cinematogràfica balear en el conjunt de l’arxipèlag o bé en una de les seves illes. Es tracta de:

 

Illes Balears

 

Albertí Cabot, Margalida (Balears), Sanz Viadero, José Ramón (Ceuta i Melilla) i Martín Rodríguez, Fernando Gabriel (Canàries)

Itinerarios alternativos: Baleares, Ceuta, Melilla y Canarias

Pàgines 209 a 225 del número monogràfic Los orígenes del cine en España, coordinat per Amparo Martínez Herranz per a la revista “Artigrama”, nº 16, Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, Saragossa, 2001, 225 pàgines.

http://www.unizar.es/artigrama/pdf/16/2monografico/monografico.pdf

 

Matas Salas, Joan

Medio siglo de nuestra historia en 12 entregas

Per bé que es tracta de la història de l’empresa “Publicidad Matas”, escrita en el 1979 pel seu fundador i presentada en una dotzena de segments, el seu text conté variades referències a sales balears de cinema.

http://www.pmatas.com/index.php/medio-siglo-de-nuestra-historia-en-12-entregas/

 

Pérez de Mendiola Roig, Josep Antoni i Aguiló Ribas, Catalina

Baleares

"Cine español: una historia por autonomías", volum II, Centro de Investigaciones Film-Historia, Libros Film-Historia, nº 4, Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona, 1998, pàgines 11 a 49.

 

Pujals Mas, Margalida

Els cineclubs a les illes Balears

Ponència presentada a les “XIX Jornades d’Estudis Històrics Locals” i recollida a les pàgines 221 a 239 del llibre El moviment associatiu a les illes Balears. Des del final del segle XIX fins a l'actualitat, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2001, 682 pàgines.

http://publicacionsieb.cat/digital/JORNADES_19.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

Aspectes del cinema a les Balears durant la República

“Cinematògraf”, nº 3, segona època, Societat Catalana de Comunicació (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, 2001, pàgines 251 a 261.

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000073.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

Entrevista a Rafael Salas Llompart

Conversa amb l’exhibidor cinematogràfic pollencí.

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 47, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, novembre de 1998, pàgina 7.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_1998_/n0047.dir/tm_1998_n0047.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

Evolució del nombre de cinemes a Balears

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 41, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, març de 1998, pàgina 7.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_1998_/n0041.dir/tm_1998_n0041.pdf

 

Ventayol Bosch, Sílvia

Cinemes: Fàbriques de somnis

Sisè capítol de la sèrie La fàbrica desapareguda, produïda l’any 2013 per Quindrop Producciones Audiovisuales.

https://www.youtube.com/watch?v=HQHBBIce5xI

https://ib3.org/carta?programId=95a3e1d6-f0f5-4e15-bcf0-0a30cf558d70

 

Illes Pitiüses

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/cinema/

 

Fabregat Sans, Carles i Herranz Benito, Julio

Cent anys de cinema a les Pitiüses. Somnis de cel·luloide

Pàgines 118 a 133 de Cent anys de cinema a les Illes, “Sa Nostra” Obra Social i Cultural, Palma, 1995, 190 pàgines.

 

Mallorca

 

Aguiló Ribas, Catalina

Els cent anys de cinema a Mallorca. Una recerca històrica?

Revista “El contemporani”, nº 6-7, Centre d’Estudis Historiogràfics, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995, pàgines 22 a 26.

 

Aguiló Ribas, Catalina

Els inicis de la cinematografia a Mallorca; presentació del cinema i primeres projeccions, 1897-1913

Dins de l’obra col·lectiva A propósito de Cuesta: escritos sobre los comienzos del cine español 1896-1920, Ediciones de la Filmoteca, IVAC (Institut Valencià de Cultura), València, 2010, pàgines 133 a 150.

 

Aguiló Ribas, Catalina

Josep Truyol, fotògraf i cineasta: 1868-1949

Pròleg de Miquel Porter Moix. “Arca de Noè”, nº 3, Miquel Font Editor, Palma, 1987, 208 pàgines.

 

Aguiló Ribas, Catalina

La cinematografía en Mallorca (1897/1915)

Article a les pàgines 241 a 257 de l’obra col·lectiva coordinada per Juan Carlos de la Madrid Álvarez, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, Universidad de Oviedo (Vicerrectorado de Extensión Universitaria) i Ayuntamiento de Gijón, Gijón/Xixón, desembre de 1996, 348 pàgines.

 

Aguiló Ribas, Catalina i Mulet Gutiérrez, Maria-Josep

Cinema i fotografia a Mallorca: estat de la qüestió

“Estudis baleàrics”, nº 26, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, setembre de 1987, pàgines 23 a 28.

http://publicacionsieb.cat/digital/ESTUDIS_BALEARICS_26.pdf

 

Aguiló Ribas, Catalina i Mulet Gutiérrez, Maria-Josep

Josep Truyol re-visitat

Comunicació presentada a les jornades sobre “Arxius i indústries culturals”, celebrades a Girona de l’11 al 15 d’octubre de 2014, 8 pàgines.

http://www.girona.cat/web/ica2014/ponents/textos/id90.pdf

 

Aguiló Ribas, Catalina i Pérez de Mendiola Roig, Josep Antoni

El cinema a Mallorca

Pàgines 7 a 85 de Cent anys de cinema a les Illes, “Sa Nostra” Obra Social i Cultural, Palma, 1995, 190 pàgines.

 

Albertí Cabot, Margalida; Barceló Pastor, Francesc i Pérez-Villegas Ordovás, Pablo

El cinema als anys 40: una visió a través dels programes de mà de la Col·lecció Viñas

Pròleg de Jaume Figueras Rabert. "Quaderns de l'Arxiu del So i de la Imatge", nº 4, Departament de Cultura, Consell de Mallorca, Palma, 2006, 158 pàgines.

 

Albertí Cabot, Margalida; Barceló Pastor, Francesc i Pérez-Villegas Ordovás, Pablo

Els programes de mà cinematogràfics dels fons de l'Arxiu del So i de la Imatge: la Col·lecció Viñas: la dècada dels anys 30

Pròleg de Romà Gubern Garriga-Nogués. "Quaderns de l'Arxiu del So i de la Imatge", nº 3, Departament de Cultura, Consell de Mallorca, Palma, 2004, 144 pàgines.

 

Marí Suñer, Francesca

De centres socials a espais oblidats

“L’espira”, nº 528, suplement dominical del “Diari de Balears”, Palma, 20 de novembre del 2011, 2 pàgines.

https://projectesessiocontinua.files.wordpress.com/2011/11/dbalearssessiocont.pdf

 

Mas i Vives, Joan

Diccionari del teatre a les Illes Balears

Volum 1 (A-O): Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003, 534 pàgines. Volum 2 (P-Z): Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2006, 440 pàgines.

 

Moisés Pizà, Sofia

La recepció del cinema independent a Mallorca: sales d'exhibició i circuits alternatius

Comunicació presentada a l’Espai Cultural Can Ventosa d’Eivissa el 8 de novembre de 2017 dins de les “XXXV Jornades d’Estudis Històrics Locals”.

 

Pujals i Mas, Margalida

El cinema a Mallorca als anys vint

“XVII Jornades d’Estudis Històrics Locals”, ponència recollida en el llibre Els anys 20 a les Illes Balears, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1999, Palma, pàgines 309 a 320.

 

Pujals i Mas, Margalida i Santana i Morro, Manuel

El cinema a Mallorca durant el primer franquisme (1936-1950)

“Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics”, volum 12: 2001, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2001, pàgines 107 a 131.

https://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/download/148859/200753

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000033/00000009.pdf

 

Santana i Morro, Manuel

Una aproximació al cinema a Mallorca durant la guerra civil

“Lluc”, nº 789, Palma, novembre-desembre de 1995, pàgines 21 a 23.

 

Servei de Recursos Audiovisuals

Catalina Aguiló parla sobre Josep Truyol i Otero

Entrevista realitzada per Josep Antoni Grimalt i Gomila per al programa nº 8 de la sèrie “Lletra menuda”, produïda per la Universitat de les Illes Balears i pel Consell de Mallorca.

http://canal.uib.es/canals/Lletra-menuda-num.-8.-Josep-Truyol-fotograf-.cid237772?categoryId=100131&languageld=1

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

Apèndix a “El cinema a Mallorca”

Pàgines 86 a 95 de Cent anys de cinema a les Illes, “Sa Nostra” Obra Social i Cultural, Palma, 1995, 190 pàgines.

 

Thomàs Andreu, Antoni Maria; Vidal Amengual, Jaume; i Matas, Vicenç

La imatge cremada: Josep Truyol Otero, fotògraf i pioner del cinema a les Illes Balears

Documental produït per la Fundació “Sa Nostra” i Espectavisión, 2007.

 

Menorca

 

López Gual, Miquel i Salort Giménez, Carlos de      

El cinema amateur a Menorca: una aproximació

Comunicació presentada a l’Espai Cultural Can Ventosa d’Eivissa el 7 de novembre de 2017 dins de les “XXXV Jornades d’Estudis Històrics Locals”.

 

Martín Jiménez, Ignacio   

El espectáculo cinematográfico en Menorca (1897-1950)

“Revista de Menorca” (1997), Maó, 1997, pàgines 159 a 190.

 

Martín Jiménez, Ignacio   

L’espectacle cinematogràfic a Menorca (1897-1950)

Pàgines 96 a 117 de Cent anys de cinema a les Illes, “Sa Nostra” Obra Social i Cultural, Palma, 1995, 190 pàgines.

 

[28] Les aportacions sobre l’exhibició cinematogràfica a diferents municipis de la geografia balear s’ofereixen obeint l’ordre alfabètic de la denominació de la localitat, indicant-ne tot seguit la comarca de pertinença en el cas de les poblacions de Mallorca o el seu nom pel que fa a les altres tres illes:

 

Alaior     (Menorca)

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Es Cine (Centro Cultural) de Alaior

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=779&d=t

 

Salort i Salort, Joan Pau

Notícies sobre el naixement del cinematògraf i el seu desenvolupament a Alaior

“Programa de Festes de Sant Llorenç d’Alaior”, Ajuntament d’Alaior, Alaior, 1998, pàgines 22 a 52.

 

Alaró     (es Raiguer)

 

Raneda Calvete, Juli i Amengual Agulló, Caterina

Anar al cine a Alaró. Entre l’oblit i la memòria

“Alaró, noves i papers”, nº 5, Obra Cultural Balear, Alaró, octubre de 1992, pàgines 9 i 10.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Alaro_no/ves_i_pa/pers_199/2_mes10_.dir/Alaro_noves_i_papers_1992_mes10_n0005.pdf

 

Alcúdia     (es Raiguer)

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Auditori d´Alcúdia

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=933&d=t

 

Andratx     (Serra de Tramuntana)

 

Catàleg del Patrimoni Històric d’Andratx

Cine Puerto

Ajuntament d’Andratx, Andratx, març de 2015, 6 pàgines.

http://www.andratx.cat/portal/planols/Cataleg_Patrimoni/04_%20PORT%20D'ANDRATX/171%20AC%20CINE%20PUERTO.pdf

 

Artà     (Llevant)

 

Genovart Servera, Gabriel

Infància i cinema en un temps de postguerra

Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2008, 195 pàgines. Prologat per José Luis Garci [José Luis García Muñoz], aquest llibre de memòries del psicòleg, pedagog i catedràtic de filosofia artanenc ha estat editat en castellà amb el títol Infancia y cine en un tiempo de posguerra.

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Teatre d´Artà

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=935&d=t

 

Calvià     (Serra de Tramuntana)

 

Aguiló Llofriu, Agustí

Les sales de cinema a Calvià (de 1927 a la crisi dels anys 80)

“Entorn de Calvià”, nº 5, Ajuntament de Calvià, Calvià, octubre del 2015, pàgines 36 a 54.

https://issuu.com/ajuntamentdecalvia.comunicacio/docs/entorn_5.compressed

 

Campos     (Migjorn)

 

Huguet Roig, Damià

Les fites netes

Hi ha capítols dedicats a la vida i a la mort dels cinemes de la vila del poeta campaner.

Col·lecció “Tomir”, nº 29, Editorial Moll, Palma, 1996, 200 pàgines.

 

Capdepera     (Llevant)

 

(Entrevista no signada)

Conversa amb  ... Tomeu Melis

La transcripció de la conversa no recull el nom de la persona que entrevista Bartomeu Melis Melis “Meime”.

“Cap Vermell”, nº 173, Capdepera – Cala Rajada, març de 1996, pàgines 16 i 17.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Cap_Verm/ell_1996/_03_n017.dir/Cap_Vermell_1996_03_n0173.pdf

 

Melis Melis “Meime”, Bartomeu

Tras 3727 crónicas ...

“Cap Vermell”, nº 16, Capdepera – Cala Rajada, abril de 1982, pàgines 12 i 13.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Cap_Verm/ell_1982/_mes04_n.dir/Cap_Vermell_1982_mes04_n0016.pdf

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Teatre Municipal de Capdepera

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=973&d=t

 

Ciutadella de Menorca     (Menorca)

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Teatre Municipal de´s Born de Ciutadella

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=358&d=t

 

Eivissa     (Eivissa)

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Cartago

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Cartago/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Catòlic

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Catòlic/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Central

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Central/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema del Club de los Muchachos

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-del-Club-de-los-Muchachos/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Pereira

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Pereira/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Serra

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Serra/

 

IB3 Televisió

El cinema Serra d'Eivissa tanca les portes

https://www.youtube.com/watch?v=bwl9dSqgmbM

 

Esporles     (Serra de Tramuntana)

 

Ajuntament d'Esporles

Casa des Poble

http://www.ajesporles.net/ajuntament/casa-des-poble

Plànol a http://www.ajesporles.net/sites/default/files/documents/plano_casa_des_poble.pdf

 

Formentera     (Formentera)

 

Consell Insular de Formentera       

Sala de Cultura / Cinema

https://www.consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=80&Itemid=109&lang=ca

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Municipal de Formentera

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Municipal-de-Formentera/

 

Inca     (es Raiguer)

 

Gelabert Morro, Miquel Francesc i Suñer Adrover, Petra

Estudi econòmic i financer d’explotació d’un complex sociocultural i recreatiu amb oferta complementària en solar urbà de titularitat municipal situat en Avenida General Luque i carrer Joan d’Àustria

Informe elaborat per TRF Auditors per encàrrec de l’Ajuntament d’Inca, Inca, 25 de juny de 2017. Fou aprovat en el setzè punt de l’ordre del dia durant la sessió ordinària del ple de l’Ajuntament celebrada en data 27 de juliol de 2017. El primer concurs fou declarat desert i cap empresa es presentà al segon. El projecte ha quedat ajornat per a la nova legislatura.

http://incaciutat.com/apps/arxiu/2017/projecte-concessio-complex-sociocultural/03._complex_sociocultural_-_estudi_economic.pdf

http://portal.incaciutat.com/wp-content/uploads/acta-ple-2017-07-27.pdf

 

Marquès Sintes, Miquel Àngel i Pieras Villalonga, Miquel

Temps lliure i oci a Inca i Alaior. Comparacions de dues societats industrials

“I Jornades d’Estudis Locals”, Ajuntament d’Inca, Inca, 1994, pàgines 127 a 154.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/1994_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/01_127.dir/1994_JornadesEstudisLocalsInca_v01_127.pdf

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Teatro Principal de Inca

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=371&d=t

 

Sastre Morro, Magdalena i Gloaguen Murias, Emmanuelle     

L'inventari dels béns mobles i gràfics del Teatre Principal d'Inca. L'embrió per a la seva conservació i posada en valor

“XVI Jornades d’Estudis Locals”, Ajuntament d’Inca, Inca, 2015, pàgines 143 a 163.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2015_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/16_p143.dir/2015_JornadesEstudisLocalsInca_v16_p143.pdf

 

Lloseta     (es Raiguer)

 

Beltran Bestard, Andreu

Programes de mà dels cinemes de Lloseta

Pàgina web que aplega programes dels cinemes Novedades i Victòria de la localitat.

https://cinelloseta.wordpress.com/

 

Reynés Vilallonga, Pau    

El cinema a Lloseta

“Es Morull. Col·lecció de monografies llosetines”, nº 15, suplement gratuït de “Lloseta. Revista independent d'informació local”, nº 128, Gràfiques Goya, Lloseta, novembre de 1993, 38 pàgines.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Lloseta_/1993_mes/11_n0128.dir/Lloseta_1993_mes11_n0128.pdf

 

Llucmajor     (Migjorn)

 

Carrió Trujillano, Bartomeu          

Els cinemes de s’Arenal

Ponència presentada a les “I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor” el dia 7 de novembre de 2017.

https://blocs.mesvilaweb.cat/wp-content/uploads/sites/2636/2018/11/Els-cinemes-de-s-Arenal-Tomeu-Carrio-2018-11-23-FOTOS-copia-CORREGIDA-I-PER-PENJAR-Aportacio-BT-copia.pdf

L’autor facilita també fotos i plànols dels cinemes de s’Arenal en el seu blog Tomeu Carrió. Viure la història a https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/2018/11/08/els-cinemes-de-sarenal/

 

Coll Tomàs, Baltasar

I Centenari del Teatre Recreatiu (Llucmajor 1877-1977)

Impremta Moderna, Ajuntament de Llucmajor, Llucmajor, 1977, 12 pàgines.

http://www.llucmajor.org/documents/coll.pdf

 

Sansó Vanrell, Sebastià    

Historia y redención del primer cine

“Diario de Mallorca”, Palma, 6 d’octubre de 2018.

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2018/10/07/historia-redencion-primer-cine/1353982.html

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel    

Gabriel Tomàs Rosselló o l'empresari engrescador

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 46, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, octubre de 1998, pàgina 7.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_1998_/n0046.dir/tm_1998_n0046.pdf

 

Tous, Ramon     

Cinema Recreatiu. Llucmajor

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 13, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, maig de 1995, pàgina 5.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_1995_/n0013.dir/tm_1995_n0013.pdf

 

Manacor     (Llevant)

 

Febrer Galmés, Margalida i Domínguez Henares, Dolors

El Teatre Principal (1922-1969)

“I Jornades d’Estudis Locals de Manacor”, Ajuntament de Manacor, Manacor, 2009, pàgines 207 a 236.

http://www.manacor.org/wms/ofo/imgdb//archivo_adj232897.pdf

 

Febrer Galmés, Margalida i Domínguez Henares, Dolors       

Teatres i cinemes de Manacor

Ajuntament de Manacor, Manacor, 2011, 323 pàgines.

 

IB3 Televisió

Obre el Cine Goya de Manacor

https://www.youtube.com/watch?v=A7hQ059O0vM

 

MIRE (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos)

Teatre Municipal de Manacor

Pàgina web del Departamento de Estudios y Formación, Fundación SGAE.

http://www.mirem.net/web/datosrecinto.php?id=357&d=t

 

Sansó Vanrell, Sebastià

El último pase de la Imperial

“Diario de Mallorca”, Palma, 25 de febrer de 2015.

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/02/25/ultimo-pase-imperial/1002071.html

 

Toni Miquel      (Ortega Pascual, Toni Miquel)

Cine Goya Manacor, 1957-2000

https://www.youtube.com/watch?v=ZnX5jEWf0go

 

Mancor de la Vall     (es Raiguer)

 

(Article no signat)

El cinema a Mancor de la Vall

“Montaura”, nº 32, Mancor de la Vall, tardor 1995, pàgines 14 i 15.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Montaura/_1995_me/s09_n003.dir/Montaura_1995_mes09_n0032.pdf

 

Maó     (Menorca)

 

Castelló Carreras, Salvador

Cineclub Ateneu de Maó, 40 anys de bon cine (1964-2004)

Pròleg de Juan Hernández Andreu. Col·lecció “Cova de pala”, nº 20, Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 2006, 204 pàgines.

 

Martín Jiménez, Ignacio   

El espectáculo cinematográfico en Maó (1897-1942)

Col·lecció “Cova de pala”, nº 9, Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 1997, 204 pàgines.

 

Maria de la Salut     (Pla de Mallorca)

 

Morey Mas, Miquel i Ferriol Bauzà, Magí

El cine a Maria

“Fent carrerany”, nº 110, Associació Cultural Fent Carrerany, Santa Maria de la Salut, octubre de 1995, pàgines 4 a 7.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Fent_Car/rerany_1/995_mes1.dir/Fent_Carrerany_1995_mes10_n0110.pdf

 

Mercadal, es     (Menorca)

 

López Gual, Miquel; Pons Coll, Iara; i Salort Giménez, Carlos de

Història de l'interior de Menorca a través del cinema del segle XX. El cas del terme des Mercadal

Premi d’Investigació sobre es Mercadal i Fornells, 2014, 22 pàgines.

http://www.academia.edu/22885769/Hist%C3%B2ria_de_linterior_de_Menorca_a_trav%C3%A9s_del_cinema_al_segle_XX

 

López Gual, Miquel; Pons Coll, Iara; i Salort Giménez, Carlos de        

Historia del cinema a l'interior de Menorca: estat de la investigació

Comunicació presentada a l’Espai Cultural Can Ventosa d’Eivissa el 7 de novembre de 2017 dins de les “XXXV Jornades d’Estudis Històrics Locals”.

 

Pons, Francesc; Sintes, Miquel; i Valcepina, Lisa

Es Mercadal de cine

Vídeo del Taller Doc-Mèdit, 2013.

https://vimeo.com/84297696

 

Montuïri     (Pla de Mallorca)

 

Martorell Arbona, Miquel

Entrevista a Antoni Morell Rosselló, empresari cinematogràfic

“Bona pau”, nº 515, Montuïri, gener de 1996, pàgines 18 i 19.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Bona_Pau/_1996_me.dir/Bona_Pau_1996_mes01_n0515.pdf

 

Martorell Arbona, Miquel

Entrevista a Guillem Ferrer Sampol sobre el “Salón Sampol”

“Bona pau”, nº 453, Montuïri, novembre de 1990, pàgines 4 a 6.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Bona_Pau/_1990_me/s11_n045.dir/Bona_Pau_1990_mes11_n0453.pdf

 

Martorell Arbona, Miquel

Entrevista al projeccionista Joan Roca Pocoví “Llucio”

“Bona pau”, nº 463, Montuïri, setembre de 1991, pàgines 18 a 20.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Bona_Pau/_1991_me/s09_n046.dir/Bona_Pau_1991_mes09_n0463.pdf

 

Martorell Arbona, Miquel

Montuïri, 75 anys amb el cinema: 1907-1981: evocacions d'un espectador

“Quaderns de l'Arxiu del So i de la Imatge”, nº 1, Departament de Cultura, Consell de Mallorca, Palma, 2002, 156 pàgines.

 

Palma     (Palma)

 

Diari Jornada     

Parlam amb CineCiutat

Vídeo que recull l’entrevista realitzada per Neus Tur a Javier Pachón Paz, president de CineCiutat.

https://www.youtube.com/watch?v=a0qfkI8UbMA

 

Fiol Obrador, Verònica i Fiol Obrador, Joan

Els cinemes de Palma

Edicions Òrbita, 2015 (2ª edició), Palma, 126 pàgines.

 

Rubí Roig, Joan 

Sessió de nostàlgia. Los antiguos cines de Palma

Vídeo amb intervencions de Verònica Font Obrador, Joan Matas Pastor i Julià Riutort.

https://www.youtube.com/watch?v=zwinGUdY0WA

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

Del que va fer Don Pep Tous Ferrer pel cinema

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 44, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, juny de 1998, pàgina 7.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_1998_/n0044.dir/tm_1998_n0044.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel    

El discret adéu de la sala Astoria

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 61, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, març de 2000, pàgina 15.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2000_/n0061.dir/tm_2000_n0061.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel    

El Modern de Santa Catalina. Un cinema i una època

“Temps Moderns. Fulls de Cinema”, nº 70, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, febrer de 2001, pàgina 20.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2001_/n0070.dir/tm_2001_n0070.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

El Rialto o l’últim cinema

“Temps moderns. Papers de cinema”, nº 82, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, abril del 2002, pàgina 36.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2002_/n0082.dir/tm_2002_n0082.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel    

Rèquiem per a dos cinemes

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 59, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, gener de 2000, pàgina 10.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2000_.dir/tm_2000_n0059.pdf

 

Valero i Martí, Gaspar     

Palma, més cine que mai en menys cines que mai

“El Mirall”, nº 153, Obra Cultural Balear, Palma, 2004, pàgina 58.

 

Vallés Terrades, Maties   

Però, qui mata els grans cinemes de Palma?

“El Mirall”, nº 223, Obra Cultural Balear, Palma, 2011, pàgines 40 a 42.

 

Pobla, sa     (es Raiguer)

 

Canyelles Crespí, Martí; Pujals Mas, Margalida; Ripoll Vaquer, Sara; i Seguí Coll, Alexandre

Sa pobla, la gent, el medi, la història

A les pàgines 93 i 94 es passa revista als desapareguts cinemes de la localitat.

Ajuntament de Sa Pobla, Sa Pobla, novembre de 2003, 175 pàgines.

http://www.sapobla.cat/index.php/ajuntament/publicacions/category/8-historia?download=21:sa-pobla-la-gent-el-medi-la-historia

https://esrafaldesapobla.files.wordpress.com/2013/02/sa-pobla-la-gent-el-medi-la-histc3b2ria.pdf

 

Curly Commas     (Fernàndez Comas, Marta)           

Història dels cinemes de sa Pobla

Vídeo realitzat dins del I Taller de Vídeoperiodisme (Setmana de la Infància i de la Joventut), Curly Commas Productions i Ajuntament de sa Pobla, Sa Pobla, 2015.

https://www.youtube.com/watch?v=N2mhZZHWH_c

 

López Crespí, Miquel      

El cinema a sa Pobla (I)

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 65, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, setembre de 2000, pàgines 14 i 15.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2000_/n0065.dir/tm_2000_n0065.pdf

 

López Crespí, Miquel      

El cinema a sa Pobla (i II)

“Temps moderns. Fulls de cinema”, nº 67, Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma, novembre de 2000, pàgina 20.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tempsModernsVolums/index/assoc/tm_2000_/n0067.dir/tm_2000_n0067.pdf

 

López Crespí, Miquel      

Temps i gent de sa Pobla

En diversos segments d’aquest llibre el novel·lista, poeta i assagista poblenc escriu sobre les sales de cinema del seu municipi.

Col·lecció “Uialfàs”, Consell Insular de Mallorca i Ajuntament de sa Pobla, sa Pobla, 2002, 298 pàgines.

 

Pollença     (Serra de Tramuntana)

 

Ajuntament de Pollença

L'Ajuntament compra l'edifici del Cine Capitol

http://www.ajpollenca.net/ca/noticies/lajuntament-compra-ledifici-del-cine-capitol

 

Fiol Colomar, Santiago

Informe sobre la viabilitat tècnica i estructural de la rehabilitació de l’antic cinema Capitol de Pollença

http://uniomollera.com/proyectos/Informe%20Capitol%20definitiu%20-%20copia.pdf

 

Tribunal Supremo           

Sentencia 2511/1963 de la Sala Primera del Tribunal Supremo sobre recurso de casación, dictada el día 31 de enero de 1963

Decisió adoptada tocant a la gestió mancomunada dels cinemes Capitol, Formentor i Moderno, de Pollença. En fou ponent Emilio Aguado Gonzàlez, magistrat del Tribunal Suprem.

http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=5128920&links=&optimize=19630101&publicinterface=true

 

Porreres     (Pla de Mallorca)

 

Auditori Municipal de Porreres

Història de l’Auditori (abans Principal Cinema)

http://www.auditoriporreres.cat/auditori/historia.ct.html

 

Sant Antoni de Portmany     (Eivissa)

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Regio

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Regio/

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Torres

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Torres/

 

Sant Joan     (Pla de Mallorca)

 

100 anys de cinema. El cinema a Sant Joan

Testimonis de Miquel Bauzà Sastre, Carles Costa Salom, Joan Sansó Roig, Miquel Bonet Sastre i Miquel Sastre Gayà.

“Damunt damunt”, nº 52, Sant Joan, setembre de 1995, pàgines 16 a 20.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Damunt_D/amunt_19/95_mes09.dir/Damunt_Damunt_1995_mes09_n0052.pdf

 

Sant Josep de sa Talaia     (Eivissa)

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Sala Jardí

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Sala-Jardí/

 

Diario de Ibiza

El viejo cine Jardín y Atila

Publicat sense signatura a Diariodeibiza.es el dia 20 de febrer de 2013.

https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2013/02/20/viejo-cine-jardin-atila/605084.html

 

Ferrer Arambarri, Laura

El Centre de Cultura Can Jeroni recupera la magia de las salas del cine en Sant Josep

“Diario de Ibiza”, Eivissa, 6 de febrer de 2016.

https://www.diariodeibiza.es/cultura/2016/02/06/magia-cine-vuelve-sant-josep/821522.html

 

IB3 Televisió

Sant Josep de sa Talaia recupera un espai emblemàtic, l'antic cinema de Can Jeroni

“Notícies vespre” de 5 de febrer de 2016.

https://www.youtube.com/watch?v=NvjabEkDB8s

 

Ribas, Pep      (Josep Ribas Tur)

Can Jeroni tendrá un salón de actos para teatro y cine y una sala de usos múltiples

“Diario de Ibiza”, Eivissa, 21 de febrer de 2013.

https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2013/02/21/can-jeroni-tendra-salon-actos-teatro-cine-sala-usos-multiples/605134.html

 

Sant Llorenç des Cardassar     (Llevant)

 

Cortès Servera, Josep

Téntol. Records d’un al·lot de poble d’abans del turisme

Pròleg de Pere Orpí Ferrer. Col·lecció “Es pou vell”, nº 6, Edicions Flor de Card, Sant Llorenç des Cardassar, 2002, 155 pàgines.

 

Santa Eulària des Riu     (Eivissa)

 

IB3 Televisió

Vuit anys del nou Teatre España de Santa Eulària

https://ib3.org/vuit-anys-del-nou-teatre-espana-de-santa-eularia

 

Fabregat Sans, Carles

Cinema Espanya

Veu de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Consell d’Eivissa i Formentera.

http://www.eeif.es/veus/Cinema-Espanya/

 

Santa Maria del Camí     (es Raiguer)

 

Pujals i Mas, Margalida i Santana i Morro, Manuel

El cinema a la vila de Santa Maria del Camí

“II Jornades d'Estudis Locals”, Ajuntament de Santa Maria del Camí, Santa Maria del Camí, 2000, pàgines 117 a 124.

 

Santanyí     (Migjorn)

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel

De quan el cine era la nostra única finestra al món

“Programa de les Festes de Sant Jaume”, Ajuntament de Santanyí, Santanyí, 1998, 3 pàgines no numerades.

http://www.ajsantanyi.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc190415.pdf

 

Selva     (es Raiguer)

 

Bayona Solivellas, Francesca

El cinema a Selva: història d’una il·lusió

Ajuntament de Selva, Selva, 2017, 97 pàgines.

 

Sineu     (Pla de Mallorca)

 

Centre d’Investigació Escènica de Sineu (C.IN.E)

Cine de Sineu

Documental que recull els testimonis de diferents persones que estigueren implicades en l’exhibició fílmica a la localitat.

https://www.youtube.com/watch?v=pJ3o5Rfl0Is

https://www.youtube.com/watch?v=rbz7BXGLO7U

 

Sóller     (Serra de Tramuntana)

 

Escena Sóller

Memòria d'un temps passat. Cinemes i teatres a Sóller

Blog de Juanan, Sóller, 8 de febrer de 2016.

http://flashmob-soller.blogspot.com/2016/02/memoria-dun-temps-passat-cinemes-i.html

 

IB3 Televisió

Cinemes de Sóller

Entrevistes a Neus Marroig Colom, Antònia Maria Miró Crespí, Francesc Pastor i Pep Torres.

https://www.youtube.com/watch?v=EpC5eb0y-JA

 

Marroig Colom, Neus i Miró Crespí, Antònia Maria  

El lloc és la memòria (Espais ludicoculturals, cinemes a Sóller)

“III Jornades d’Estudis Locals a Sóller”, Ajuntament de Sóller, Sóller, 2009, pàgines 107 a 126.

http://www.soller.cat/wms/ofo/imgdb//archivo_doc91819.pdf

 

Sbert Barceló, Cristòfol-Miquel    

Sóller i el cinematògraf

“III Jornades d’Estudis Locals a Sóller”, Ajuntament de Sóller, Sóller, 2009, pàgines 97 a 105.

http://www.soller.cat/wms/ofo/imgdb/archivo_doc91817.pdf

 

Son Servera     (Llevant)

 

M.S.     (possiblement Marga Serrano)        

Cine Unión. Primera sesión año 1927

“Cala Millor”, nº 70, Informacions Llevant, Son Servera, novembre del 1992, pàgines 13 a 15.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Cala_Mil/lor_1992/_mes11_n.dir/Cala_Millor_1992_mes11_n0070.pdf

 

Vilafranca de Bonany     (Pla de Mallorca)

 

Bauçà Sastre, Guillem; Barceló Noguera, Miquel; Sansó i Caldentey, Jaume; i Català Sansó, Jaume

50 anys de cinema a Vilafranca

Edició especial de la revista “Es molí nou”, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, Vilafranca de Bonany, 1995, 8 pàgines.

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Es_Moli_/Nou_1995.dir/Es_Moli_Nou_1995_mes01_especial.pdf

 

[29] Dins del Plan Nacional de Conservación del Patrimonio Cultural del Siglo XX figura l’actuació Inventario de salas cinematográficas en España. Havent-la dut a terme, Jesús Ángel Sánchez García i Irene Calvo Mosquera han recopilat 1.306 sales espanyoles de cinema —actives, closes o transformades per a un altre ús— que han conservat el seu valor arquitectònic, sociocultural, tècnic o històric. Un total de 85 cinemes d’aquest recompte, distribuïts entre 46 municipis, pertoca a les Illes Balears.

 

[30] Sánchez García, Jesús Ángel i Calvo Mosquera, Irene: Inventario y selección de salas cinematográficas para elaboración del Plan Nacional de Patrimonio del Siglo XX, IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España), Madrid, revisió a juliol de 2018, 102 pàgines. Aquest informe resulta públicament accessible a http://www.mecd.gob.es/planes-nacionales/dam/jcr:00a8d500-0358-4d7a-b6fb-b41cbbe07b4d/informe-final-inventario-cines-version-2018.pdf.

 

[31] Sánchez García, Jesús Ángel i Calvo Mosquera, Irene: Listado de salas cinematográficas, IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España), Madrid, juliol de 2018, 307 pàgines. El fitxer amb la relació de cinemes es pot aconseguir lliurement a http://www.mecd.gob.es/planes-nacionales/dam/jcr:96cd8a06-2fb3-4c2c-8281-f1f5677ad13d/listado-cines-inventario-julio-2018.pdf.

 

[32] Instituto Nacional de Cinematografía: Listado de cines por provincias, Instituto Nacional de Cinematografía, Madrid, 1965, 195 pàgines.

 

[33] Arte y Cinematografía: Guía de la industria y el comercio cinematográfico en España e industrias relacionadas con el mismo, Barcelona, 1925, 1927, 1929 i 1933-1934, 272, 291, 322 i 376 pàgines respectivament. Mitjançant Internet les quatre guies de cinema poden ser objecte de consulta en el repositori de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya, a http://repositori.filmoteca.cat/discover?query=guia+industria+comercio+espana+relacionadas&filtertype=*&filter=&submit_search-filter-controls_add=Add&rpp=10&sort_by=score&order=DESC.

 

[34] En aquest sentit és ben interessant l’article elaborat per Ángel Castillo Talavera i per Virtudes Azorín López, Las revistas técnicas como base documental para la recuperación de un patrimonio olvidado – el caso de las salas de cine españolas [“Informes de la construcción”, volum 61, nº 515, CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Madrid, juliol-setembre de 2009, pàgines 35 a 48]. El text del seu treball conjunt es troba a disposició del públic a http://digital.csic.es/bitstream/10261/80282/1/Informes%20de%20la%20Construccion%2061(515)%2035-48%20(2009).pdf.

 

[35] D’acord amb la finalitat prevista a l’article 2.5 del Real Decreto 7/1997, de 10 de enero, de estructura orgánica y funciones del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, l’ICAA ha d’aconseguir “la salvaguarda y difusión del patrimonio cinematográfico español”. Unes línies més endavant, l’article 3.3 li adjudica la funció de “recuperación, restauración, conservación, investigación y difusión del patrimonio cinematográfico”. Sobre aquestes bases de contribució a la difusió del patrimoni cinematogràfic i de recolzament de la seva investigació, caldria esperonar la col·laboració de l’ICAA amb la investigació fílmica. La seva Carta de Serveis (Resolución de 31 de octubre de 2018, de la Subsecretaría, por la que se aprueba la actualización de la Carta de servicios del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales) consigna els drets constitucionals, genèrics i específics dels usuaris, però les necessitats de la recerca ben sovint demanden una cooperació que, en funció de la normativa, no és obligatòria per a l’ICAA. Aleshores l’accés a la informació passa a dependre de la bona voluntat de les persones responsables de l’organisme autònom i del grau de confiança que el funcionariat tingui dipositat en les virtuts i en els efectes de les recerques. A l’adreça del web ministerial http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/cine/informacion-servicios/sc/cartas-de-servicios/ICAA-matriz.pdf es localitza la Carta de Serveis de l’ICAA.

 

[36] Malanda Ortiz, Iñaki: Aquellos cines de Mallorca. https://www.pinterest.es/Laztana50/aquellos-cines-de-mallorca/.

 

[37] Beltran Bestard, Andreu: Projecte sessió contínua. https://projectesessiocontinua.wordpress.com/.

 

[38] Salort Giménez, Carlos de; López Gual, Miquel; i Pons Coll, Iara: Cine i memòria a Menorca. https://cinememoriamenorca.wordpress.com/.

 

[39] Moncho Pascual, Paco: Prospectos de cine, http://www.prospectosdecine.com/salas-cine. Els textos que acompanyen els 1.527 locals es poden descarregar en un únic arxiu a http://www.prospectosdecine.com/pdf/salas-cine. En el web hi ha cinemes d’Eivissa, de Palma, de Sant Antoni de Portmany i de Sóller.

 

[40] Cines olvidados. http://cines-olvidados.blogspot.com/.

 

[41] Tals com el simpàtic exemple de Tapacine, activitat fomentada per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, que permet al veïnatge josepí que ho desitgi d’assistir de franc a la projecció d’una pel·lícula en versió original i de prendre, a la sortida i també de forma gratuïta, una tapa i una copa de vi en un dels bars de la localitat associats al projecte. Es pot trobar la corresponent informació a http://www.santjosep.org/sant-josep-un-poble-de-cine-el-tapacine-2/.

 

[42] Força nombroses i esbarriades per la geografia balear. A tall d’exemple val a remembrar l’experiència de les sessions de “Cinema a la fresca” que (organitzades per l’Obra Social de “Sa Nostra” i tot projectant pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades en català) començaren a celebrar-se l’any 2000 i, tres triennis més tard, ja arribaven a 32 localitats balears (gairebé la meitat dels municipis illencs). A http://www.obrasocialsanostra.com/es/content/view/id/84 s’expliquen els trets d’aquesta iniciativa.

 

[43] En el sisè capítol de Classificació 3R. El cinema a Mallorca (a les pàgines 126 i 132), Margalida Pujals i Manel Santana analitzen la incidència dels cinemes parroquials a l’illa i n’estableixen l’inventari, tant a Palma com a la Part Forana.

 

[44] Una perspectiva global de la seva evolució i transcendència a la pell de brau ens la subministra el llibre Historia de los cine clubs en España, de José Luis Hernández Marcos i Eduardo Ángel Ruiz Butrón [Dirección General de Cinematografía (Ministerio de Cultura), Madrid, 1978, 109 pàgines]. En constrènyer el perímetre d’anàlisi a les Illes Balears, ressurt la figura de Margalida Pujals i Mas, amb la ponència Els cineclubs a les illes Balears, presentada a les “XIX Jornades d’Estudis Històrics Locals” i recollida en el llibre El moviment associatiu a les Illes Balears des del final del segle XIX fins a l’actualitat [Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2001, 682 pàgines] i amb la comunicació Els cineclubs a Mallorca, que figura entre les Actes del VI Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya (Sociabilitat i àmbit local) [L’Avenç, Barcelona, 2003, 254 pàgines]. La situació en aquesta illa ja havia estat tractada per la historiadora palmesana, en col·laboració amb Manel Santana, en el cinquè capítol (pàgines 107 a 122) del llibre Classificació 3R. El cinema a Mallorca. Quant a la situació actual, les nostres cerques s’han traduït en la relació següent, per ordre alfabètic de municipis::

 

*  Cineclub Ciutadella   http://www.jjmmciutadella.com/jmc/

*  Club de Cine de Ferreries   https://www.facebook.com/clubdecineferreries.arts

*  Cineclub 39 escalons (Manacor)   http://www.39escalons.org/

*  Cineclub Ateneu de Maó  https://www.ateneumao.org/cineclub/

*  Cinefòrum des Mercadal (Ajuntament des Mercadal)

     http://www.aj-esmercadal.org/publicacions/verpub.aspx?Id=10440

*  Cineclub Universitari (Palma, Universitat de les Illes Balears)   http://sac.uib.cat/act_sac/cinema/cineclub/Cineclub- 201819/

*  Club Pollença  http://www.club-pollensa.com/ca/cine-club.html

 

[45] En aquest terreny tornem a trobar les cabdals aportacions de Margalida Pujals i de Manel Santana. La primera explorà inicialment aquest territori en solitari i ho féu a la ponència Els teleclubs com a centres de comunicació audiovisual dels anys seixanta i setanta, recollida a La comunicació audiovisual en la història, entre les aportacions efectuades a l’”Encontre d’Historiadors de la Comunicació” [Universitat de les Illes Balears, Palma, 2003, pàgines 931 a 950]. Tres anys més tard, amb la publicació del llibre Els teleclubs a les illes Balears. El fracàs d'una acció cultural franquista [Col·lecció “Menjavents”, Edicions Documenta Balear, Palma, 2006, 268 pàgines], ens proporcionà una visió molt més extensa i aprofundida de la qüestió. Un assumpte al que també havia dedicat, en aliança amb l’historiador de Consell, el setè capítol (pàgines 137 a 156) del llibre Classificació 3R. El cinema a Mallorca. Aquests acosts generals al fenomen dels teleclubs es complementen amb mirades enfocades vers específiques experiències municipals. El duet investigador ho acomplí amb Cultura i societat al municipi d'Algaida: el cinema i els teleclubs (accèssit al Premi d'Investigació Castellitx 1999, atorgat per l’Ajuntament d’Algaida) i Margalida Pujals, a El Teleclub de Son Macià [“I Jornades d’Estudis Locals de Manacor”, Ajuntament de Manacor, Manacor, 2001,  pàgines 471 a 483], reviscolà el record d’aquesta activitat a l’indret manacorí. A http://www.manacor.org/wms/ofo/imgdb//archivo_adj231502.pdf es pot obtenir aquesta ponència. D’altra banda, per tal de dimensionar el seu impacte global són recomanables el llibre de l’alcoiana Carmen Llorca Villaplana, Los teleclubs en España [“Colección Temas Españoles”, nº 511, Publicaciones Españolas, Madrid, 1971], l’article de Javier Martín Antón, Los teleclubs. Una revisión acerca de las salas de televisión en España y su incidencia en Asturias [Revista “Espacio, tiempo y forma”, sèrie V, nº 29, Facultad de Geografía e Historia, UNED, Madrid, 2017, pàgines 353 a 390] (accessible a http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/view/15298/16249) i la tesi doctoral de Luis Herrero Martín, Tardofranquismo y educación popular: Aportación socioeducativa de la Red Nacional de Teleclubs (1964-1974) [Facultad de Educación, Universidad de Salamanca, Salamanca, 2002, 414 pàgines]. A  https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/135560/1/DTHE_HerreroMart%C3%ADnL_Tardofranquismo.pdf. es pot consultar i descarregar la tesi.

 

[46] El control de la taquilla de l’exhibició cinematogràfica fou instaurat gràcies a la reforma realitzada pel jurista, periodista i militar madrileny José María García Escudero quan, per segona vegada, ocupà el càrrec de Director General de Cinematografía y Teatro. Mitjançant el segon article del Decreto 2283/1964, de 16 de julio, por el que se determina la competencia del Ministerio de Información y Turismo en relación con los locales de espectáculos cinematográficos el ministeri fou autoritzat a establir un sistema de control dels rendiments de les pel·lícules exhibides a Espanya. Aquest mecanisme fou activat amb posterioritat gràcies a l’Orden de 22 de diciembre de 1964 por la que se establece el sistema de control de los rendimientos de las películas que se exhiban en España. Per tal d’afermançar l’eficàcia de l’instrument acabat de posar en marxa es decidí també la implantació de la unitat de taquillatge. Com a conseqüència es dictà el Decreto 3224/1965, de 28 de octubre, por el que se crea un taquillaje nacional único para utilización por los locales de exhibición cinematográfica, complementada un parell de mesos després per l’Orden de 29 de diciembre de 1965 sobre taquillaje nacional único para utilización por los locales de exhibición cinematográfica. El control de taquilla entrà en vigor el primer dia de gener de 1965 i ha perviscut fins a l’hora present, per bé que modulat per diferents normatives que s’han anat succeint en el temps. A hores d’ara el fonament del sistema cal cercar-lo en el setzè article de la Ley 55/2007, de 28 de diciembre, del Cine, que estableix el control d’assistència i de rendiments de les obres cinematogràfiques. L’article 17 del Real Decreto 1084/2015, de 4 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 55/2007, de 28 de diciembre, del Cine fixa a les sales d’exhibició fílmica l’obligació de trametre de forma regular a l’ICAA els informes sobre la totalitat de pel·lícules cinematogràfiques programades, el nombre de títols d’accés generats i la recaptació consegüent. Les indicacions a seguir a efectes del correcte acompliment de les obligacions de control d’assistència i de declaració de rendiments es faciliten a l’Orden CUL/1772/2011, de 21 de junio, por la que se establecen los procedimientos para el cómputo de espectadores de las películas cinematográficas, así como las obligaciones, requisitos y funcionalidades técnicas de los programas informáticos a efectos del control de asistencia y rendimiento de las obras cinematográficas en las salas de exhibición.

 

[47] Inicialment la publicació tingué com a títol Boletín informativo del control de taquilla. Películas. Recaudaciones. Espectadores, fins que l’exemplar corresponent a l’exercici 1990 experimentà la petita escurçada que ha perdurat fins al moment present. Començà el seu trajecte l’any 1965 editada per la Dirección General de Cultura Popular y Espectáculos. L’organisme en el 1973 es convertí en la Dirección General de Cinematografía que en el 1977 es transformà durant uns anys en la Dirección General de Promoción del Libro y de la Cinematografía fins que recobrà la seva denominació en el 1982. Un parell d’anys després la publicació ja era patrimoni de l’ICAA que ha continuat fent-la aparèixer cada dotze mesos fins avui. Quant als ministeris dels que depengueren aquests organismes foren el Ministerio de Información y Turismo fins a la publicació del butlletí relatiu a 1975 i, d’aleshores ençà, el Ministerio de Cultura, amb les diferents variants de denominació que ha tingut fins al seu rètol actual de Ministerio de Cultura y Deporte. El butlletí es publicà en paper (primer cada trimestre fins a la conclusió de 1974 i després un cop l’any) fins a la seva darrera sortida en el 2010. Els posteriors volums (fins a l’exemplar de 2017, últim publicat a l’hora d’embastar aquests paràgrafs) són abastables en versió electrònica a http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/cine/mc/anuario-cine/portada.html. L’oferta digital començà l’any 2002, tot i que no era subministrada tota la informació continguda en el butlletí, que no s’hi incorporà fins a l’exercici de 2008 de manera que ambdues modalitats de butlletí només convisqueren plenament durant un trienni. Val a afegir que la recol·lecció d’informació sobre les àrees de producció, exhibició, distribució i protecció cinematogràfica correspon a l’operació estadística 7627 del Plan Estadístico Nacional 2017-2020, les característiques específiques de la qual es descriuen a https://www.ine.es/dyngs/IOE/es/operacion.htm?numinv=50061.

 

[48] És el cas de l’estadística de nombre de sales que correspon a cada interval de recaptació que el butlletí ha anat fent pública, només per al conjunt del parc exhibidor espanyol, des de 1977 fins al darrer volum aparegut.

 

[49] L’extinta publicació Cinematografía. Datos estadísticos, de la Subdirección General de Estudios, Documentación y Publicaciones, de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura, edità 21 volums des de 1969 fins a 1991. En els exemplars que abastaren el període 1973-1991 es proporcionaren les distribucions de les sales de cinema per intervals de població municipal o per tipus de zona on eren assetiades (rural, mitjà i urbà), per nombre de dies de projecció, alhora que el repartiment d’espectadors i recaptacions en funció dels diferents trams d’ingressos on es col·locaven les sales. Aquestes informacions es perllongaren un any més gràcies a la publicació, també per la Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura, de Cinematografía. Estudio estadístico [Col·lecció “Datos Culturales”, nº 3], però l’obra mancà de continuïtat i per tant aquestes sèries han romàs estroncades des de fa un quart de segle.

 

[50] Des que, pel maig de 1998, sortí el primer exemplar del Censo de salas de cine, la sèrie de l’AIMC consta de 21 anuaris després de l’aparició del volum de 2018. L’obra facilita dades del nombre de cinemes actius, de les pantalles que hi han feinejat i de l’aforament que representen, tot escindint les xifres per exclusivista (distribuïdor de publicitat en el sector cinema), per tipus de local (convencional, local d’estiu, digital, 3D) i per nombre de pantalles de l’establiment. L’adquisició d’aquests censos s’efectua mitjançant https://www.aimc.es/otros-estudios-trabajos/censo-cine/.

 

[51] L’any 1998 la Fundación SGAE inaugurà l’edició del seu Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales, que ha conegut dinou aparicions fins a la difusió de l’exemplar corresponent a 2018. L’any 1997 SGAE establí un acord amb el Ministerio de Cultura en virtut del qual aquest es feia càrrec dels cinemes amb l’expedició de dades informatitzada, mentre que s’encomanava a SGAE els locals que persistien en el tradicional sistema de comunicats setmanals d’exhibició. Les dades que les dues entitats fan conèixer cada any són força semblants i les discrepàncies estan motivades per diferències metodològiques en el procediment d’obtenció i de catalogació de dades. Els diferents anuaris es troben en lliure accés a http://www.anuariossgae.com/home.html. Tot i que, tal com indica el text de l’informe, aquest treball no presenta les taules estadístiques de l’AIMC o els quadres proveïts per SGAE, s’ha fet una excepció, tocant a aquesta última font, amb les sèries de sessions celebrades per les sales de cinema.

 

[52] També cal considerar que són les xifres que es traslladen a les estadístiques internacionals. Pel que fa a Europa i a l’exhibició de pel·lícules, l’ICAA alimenta les sèries numèriques sobre el cinema a Espanya tant pel que fa a la base de dades Lumière de l’OEA (Observatoire Européen de l’Audiovisuel), http://lumiere.obs.coe.int/web/search/, com en tot allò que pertoca a l’Annuario statistico del cinema europeo, de MEDIA Salles, a http://www.mediasalles.it/yearbook.htm.

 

[53] Fins a l’any 1973 el nombre de cinemes coincideix amb la dimensió de l’exèrcit de pantalles car tots els establiments de projecció fílmica revestien la forma de monosales. L’any 1974 inaugurà la fórmula dels multicines tot remodelant locals existents mitjançant la seva compartimentació o bé amb la construcció d’establiments de nova planta. En aquest sentit és ben il·lustratiu l’article de Txomín Ansola González, De los multicines a los megaplex. Breve recorrido por la exhibición cinematográfica en España (1976-1998) [“Banda aparte”, nº 16, València, octubre de 1999, pàgines 60 a 68]. https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/42378/BANDA_APARTE_016_018.pdf?sequence=4&isAllowed=y.

 

[54] Hi ha disparitat d’opinions tocant al nombre mínim de sales necessari per qualificar de multiplex o de megaplex un complex de sales de cinema. El present informe invoca el treball elaborat per les consultores London Economics i BIPE Conseil, White book of the European exhibition industry [MEDIA Salles, Milà, 1994], que arran de l’anàlisi economètrica que realitzaren fixà en vuit sales i no pas en sis (com, per exemple, en els censos d’AIMC) la quantitat mínima de pantalles exigides per tal de poder titllar de multiplex un establiment d’exhibició cinematogràfica. Aquest llibre blanc s’ofereix al públic en dos volums que poden ser lliurement consultats a http://www.mediasalles.it/whiteboo/wbvol1.htm i a http://www.mediasalles.it/whiteboo/wbvol2.htm. L’exigència d’un mínim de vuit sales fou recordada per Joachim Phillipp Wolff a cadascuna de les introduccions metodològiques que obriren l’Annuario statistico del cinema europeo mentre s’hi recolliren les estadístiques dels multiplex del Vell Continent. L’economista neerlandès remembrava també que, pel maig de 1998, l’assemblea general de l’UNIC (Union Internationale des Cinémas), entitat que representa els exhibidors de les sales de cinema i les seves associacions nacionals a 37 territoris europeus, acordà per unanimitat el límit inferior de vuit pantalles, nivell que es doblava a setze a l’hora de catalogar els megaplex. A aquesta opció s’afegeixen personalitats tals com Stuart Hanson, gran estudiós de l’exhibició cinematogràfica britànica, en l’article Contemporary developments in cinema exhibition [Leicester Media School, Leicester, setembre de 2014, 67 pàgines] o la secretària general de MEDIA Salles, Elisabetta Brunella, en el seu text Multisala, multiplex, megaplex?, recollit a l’anuari 2008 de l’entitat i que pot ser consultat a http://www.mediasalles.it/ybk08fin/index.html.

 

[55] Els cinemes Cinesa Festival Park iniciaren la seva activitat a Marratxí l’any 2003 amb vint sales obertes al públic dins del Mallorca Fashion Outlet. En el primer trimestre de 2017 fou activada la remodelació del complex fílmic amb la destinació per part de l’empresa Inbisa Construcción de l’espai de les vuit sales clausurades a tres nous locals comercials.

 

[56] L’abundosa relació de defuncions de cinemes balears que Sbert recull en el seu llibre (pàgines 210-211 i pàgines 216 a 220) s’estiregassa amb els òbits d’establiments d’exhibició cinematogràfica a diferents indrets de la geografia illenca en el transcurs dels cinc primers exercicis del segle XXI: Ciutadella de Menorca (Cine 17 de Enero), Campos (Teatre Escènic de Campos), Capdepera [Cala Rajada] (Cine Juva), Felanitx (Auditori Municipal de Felanitx), Llucmajor (Teatre Recreatiu), Palma (Cine Hispania, Cine Lumière, Multicines Chaplin, Multicines Porto Pi Terrazas, Multicines Rivoli, Cine Rialto) i Pollença (Cine Capitol). Des de l’any 2006 ençà, la closa de sales es pot seguir en els quadres que aquest informe subministra, tot tenint present que els Multicines Porto Pi, de Palma, actius durant la dotzena d’exercicis, ja no tornaran a integrar-se en les futures estadístiques, car, tal com s’ha fet constar en el text i en les taules estadístiques pertinents, plegaren a les acaballes de l’any 2017.

 

[57] La Sala de Cultura de Formentera addiciona un cinema i una pantalla a les corresponents xifres balears (i, de retruc, a les espanyoles) des de l’any de la seva obertura fins a l’actualitat. No disposem, però, ni dels volums anuals d’assistència de públic ni dels ingressos afillats per la venda d’entrades en aquest local municipal. Val a suposar que es tracta de magnituds modestes, atès que la sala, de 268 localitats, funciona només divendres i diumenges en sessió única, a banda de les projeccions de cap de setmana de cinema infantil en català.

 

[58] L’any 1979 la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern de les Illes Balears donà vida a la revista Dades balears, que aparegué anualment fins a la seva darrera sortida en el 1996. En el trienni 1981-1983 les seves pàgines recolliren la relació illenca de municipis amb sales de projecció cinematogràfica i el nombre d’establiments que cada vila aportava a la xifra total. La informació era proveïda per la Delegación Provincial de Baleares, del Ministerio de Cultura. En els anys posteriors la sèrie no tingué continuïtat. A https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=26132 es troben els enllaços que permeten d’accedir als divuit volums de la col·lecció.

 

[59] El quadre 17 (pàgina 231) del seu llibre El cinema a les Balears des de 1896 recull la sendera recorreguda per les poblacions balears actives en l’exhibició de pel·lícules, el seu pes específic sobre el total de municipis i la dimensió de la població illenca privada de cinema actiu.

 

[60] La Serra de Tramuntana ha quedat despoblada de locals d’exhibició fílmica des que l’any 2004 barrà les seves portes el Cine Capitol de Pollença. Al Pla de Mallorca, el Centre Cultural de Santa Eugènia plegà l’any 2010 i, tal com feren els seus companys en solitària tasca, el Teatre Principal de Santanyí mantingué viva la flama del cinema a la seva comarca del Migjorn fins que cessà els quefers fílmics l’any 2014.

 

[61] Fruit de l’aliatge de les famílies Salas i Servera, de llarg i profund arrelam a l’exhibició balear, fou la constitució de Multicines Porto Pi, S.L., en el mes d’octubre de 1994. L’empresa ha passat a anomenar-se Compañía Balear de Exhibición Cinematográfica, S.L., més coneguda per la seva marca Aficine. En el seu equip directiu trobem els germans Joan i Rafael Salas Pons, Sebastià Salom Amengual i Jaume Riutort i Servera. Aquest darrer i Joan Salas en són a hores d’ara els administradors mancomunats. Al seu web s’accedeix mitjançant l’adreça https://www.aficine.com/ca/.

                                                                         

[62] Cinesa (Compañía de Iniciativas y Espectáculos, S. A.) fou creada a Barcelona en el mes de juliol de l’any 1958 pel productor i distribuïdor cinematogràfic Alfredo Matas Salinas. Posteriorment Cinesa formà part d’Odeon & UCI Cinemas Group, empresa en mans de la companyia britànica Terra Firma Capital Partners. L’any 2016 aquest fons de capital de risc vengué el grup a AMC (American Multi-Cinemas) Theatres, al seu torn propietat del conglomerat multinacional xinès Wanda Group, amb seu a Dalian. Durant l’any 2017 Cinesa contribuí amb 46 establiments (un 7,71% dels cinemes en funcionament) a l’activitat de l’exhibició cinematogràfica espanyola; aquests locals afegiren 523 pantalles al còmput total; això representa un de cada set dels llenços de projecció actius a Espanya. El web de la companyia té com a adreça https://www.cinesa.es/.

 

[63] Artesiete Cine és la marca mitjançant la qual opera el grup d’empreses format per la distribuïdora cinematogràfica sevillana Chiclana Films, S.L., companyia fundada pel novembre de l’any 1966 per José Luis de Chiclana Rodríguez, i per la constructora malaguenya Henorme, S.L. propietat de l’actor Antonio Banderas (José Antonio Domínguez Bandera) i administrada pel seu germà Francisco Javier. Artesiete Cine disposa d’onze establiments d’exhibició de films, amb implantació repartida per set comunitats autònomes i aporta 78 pantalles al parc espanyol de sales de cinema. El seu web és http://www.artesiete.es.

 

[64] Pel maig de l’any 2012 la distribuïdora Alta Films anuncià el tancament del quartet de sales dels seus Cines Renoir Palma. La resposta popular, bàsicament emanada de persones assídues a les sessions celebrades en aquells locals, tingué una celeritat enlluernadora. Mitjançant la constitució de l’associació Xarxa Cinema, amb una base d’inscripcions que vorejava les 800 persones, fou activada la campanya “Salvem els Renoir” i pel juliol d’aquell mateix any les pantalles tornaren a la vida. CineCiutat té l’objecte social de ser més que un cinema i en aquest sentit  organitza variades accions al voltant del setè art. El seu gerent, Javier Pachón Paz, és ara el president de l’entitat. Quant al web de l’establiment, s’hi accedeix a través de http://cineciutat.org/. La història de la naixença de CineCiutat es pot localitzar a les pàgines 198 i 199 de la tesi doctoral de Francesc Vilallonga Montañà, El sector de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya en l’era de la digitalització (2000-2013). Evolució i anàlisi, que és a l’abast a https://www.tesisenred.net/handle/10803/336985.

 

[65] Cinemes Canal Salat, S.L., es fundà pel setembre de 2011 i en són gerents Jaume Moyans Lorenzo i Andreu Torres Torres. El seu web és http://www.cinemescanalsalat.com/.

 

[66] La família que pel 1931 havia bastit a Sant Antoni de Portmany el cinema Torres, batejat amb el seu cognom, obrí pel 1972 un nou local, el cinema Regio. Pel que fa a les sales de propietat municipal, val a indicar que la programació del Teatre d’Artà i de l’Auditori d’Alcúdia és obra de Visamar Exhibició Cinematogràfica, S.L., companyia nada el gener de l’any 2008 a Binissalem i administrada per Antoni Martí Vallès. El web de l’empresa és http://www.visamarcinema.es.

 

[67] L’IBESTAT també ofereix les sèries de públic i de recaptacions de l’ICAA (escindides entre films espanyols i forans) obtingudes cada any pels cinemes balears, per bé que la seva corrua de dades comença amb les xifres de 2002. A l’adreça https://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/societat/cultura-oci/cinemes/0e143360-db71-4565-9c16-9ce3576636e6 poden ser obtingudes. També s’hi aconsegueixen per al mateix interval de temps la distribució dels cinemes en funció del nombre de sales posseïdes per cadascun i el cens dels cinemes amb activitat, en aquest últim cas en total coincidència amb el període 2006-2017 subministrat per l’ICAA.

 

[68] El càlcul de l’Índex de Preus de Consum a Espanya és una missió encomanada a l’INE. Actualment està previst en la fitxa 7341 del Plan Estadístico Nacional i, en el si de l’Inventario de Operaciones Estadísticas de l’INE, figura com a operació 30138. Estadísticament es basa en el mètode de Laspeyres encadenat i obté les dades de càlcul d’una enquesta mensual realitzada en una mostra de 177 municipis i tocant a 479 articles. A http://www.ine.es/calcula/calcula.do l’INE ofereix a la ciutadania la possibilitat de calcular el valor actualitzat d’una quantitat de qualsevol mes de l’any que es triï des de 1954 fins al darrer mes de l’hora present per al qual l’Instituto hagi fet conèixer la variació de preus. Mitjançant la utilització d’aquesta eina ha estat elaborada en aquest treball la conversió en termes reals de les sèries històriques en termes monetaris de recaptacions, preus de les entrades i despeses en cinema per habitant.

 

[69] En relació a la distribució per gèneres i tot coincidint amb l’elaboració d’aquest estudi, el CNC (Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée) ha divulgat l’opuscle Les films de genre en salles de cinéma, que passa revista a l’impacte que en els darrers vint anys han tingut en l’exhibició de cinema a França les pel·lícules de ciència ficció, d’horror, de gènere fantàstic i les comèdies musicals. A https://www.cnc.fr/cinema/etudes-et-rapports/etudes-prospectives/les-films-de-genre-en-salles-de-cinema_898864 es pot trobar i descarregar la publicació.

 

[70] El Títol Primer de la Ley 1/1982, de 24 de febrero, por la que se regulan las Salas Especiales de Exhibición cinematográfica, la Filmoteca Española y las tarifas de las tasas por licencia de doblaje obrí la porta a la instauració de les sales X, que, d’acord amb el seu primer article, eren els locals exhibidors de pel·lícules pornogràfiques o que fessin apologia de la violència. Catorze mesos més tard la normativa seria desenvolupada pel Capítol IV (articles 15 a 20) del Real Decreto 1067/1983, de 27 de abril, por el que se desarrolla el título primero de la Ley 1/1982, de 24 de febrero, regulador de las salas especiales de exhibición cinematográfica.

 

[71] Foren els cinemes Alexandra i Fantasio.

 

[72] En el quadre 97 (pàgina 246) de la seva tesi doctoral Evolució econòmica de l'exhibició cinematogràfica a Balears (1897-1996) Sbert Barceló fa conèixer aquesta informació, que guarneix en els fulls precedents i posteriors (pàgines 243 a 254) amb una regraciable allau de dades sobre l’oferta de localitats per part de les sales de cinema illenques.

 

[73] A la pàgina 193 d’El cinema a les Balears des de 1896. Veure’n referència a la nota [19].