Aquest informe se centra en l’estudi de la presència de produccions externes[1] catalanes a les televisions generalistes que es poden veure a Catalunya, en base a les programacions d’aquestes cadenes de televisió durant els anys 2014, 2015 i 2016, i també amb dades complementàries del període 2011-2013. Es tracta de la sisena ocasió en què l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) realitza un estudi propi a partir de l’anàlisi de les graelles de programació[2] i l’extracció posterior d’indicadors. Aquestes en són les principals conclusions:

 

• En els darrers tres anys la presència de les produccions externes catalanes a les graelles televisives és molt variant en funció de la cadena de televisió. Certament, en general s’ha produït un cert augment de les produccions catalanes, però aquesta lleu crescuda no és homogènia ni igualment estable a tots els canals. Destaquem, per exemple, el descens de les produccions catalanes a les dues cadenes de televisió d’abast nacional, TV3 i 8TV, durant l’any 2016. Al llarg dels darrers tres anys, TV3 és el canal en què la producció externa catalana ha tingut una presència major, tant en nombres absoluts (més de 10 programes setmanals) com en percentatge sobre el total de programes emesos (sempre superior al 20%). Tot i així, les xifres de l’any 2016 són força inferiors a les dels dos anys anteriors.
• LaSexta i Antena3 ocupen la segona i tercera posició, respectivament, en aquest període, però l’any 2016 el nombre de produccions catalanes externes cau lleugerament en ambdues cadenes.
• Les produccions catalanes externes havien crescut notòriament a 8TV entre els anys 2011 i 2013, però els anys 2015 i 2016 experimenten un descens pronunciat. En quant al percentatge sobre el total de programes emesos, 8TV passa d’una xifra superior al 25% l’any 2014 al 15% dos anys després.
• En la comparació amb les dades del període 2011-2013, s’observa que TVE1 pràcticament recupera les xifres de produccions catalanes externes de 2011. Aquesta xifra havia disminuït força durant els anys 2012 i 2013, però es comença a recuperar els anys 2014, 2015 i 2016. Malgrat això, el percentatge de produccions catalanes externes sobre el total de programes emesos a TVE1 no arriba al 5% l’any 2016.
• En el període 2014-2016 es produeix una reducció significativa de programes de producció externa catalana d’emissió setmanal. Pel que fa als programes de freqüència diària, les xifres es mantenen més o menys estables, tot i que amb un petit descens l’any 2016.
• Les productores catalanes més actives en la creació de programes per a televisió generalista en el període 2014-2016 van ser Mediapro  (38 en els 9 trimestres estudiats), El Terrat (28), Alguna Pregunta (26), Diagonal TV (23), Gestmusic (23) i Minoria Absoluta (18).
• Els programes d’entreteniment van ser els que més van predominar entre les produccions externes catalanes en el període estudiat, amb una presència molt superior a la de programes informatius i de ficció.
• La producció externa catalana té una presència important en totes les franges horàries de la graella de les cadenes generalistes, tot i que al llarg del període estudiat guanya presència a la franja de migdia, mentre que a la resta de franges les xifres es mantenen estables o descendeixen. Tot i això, la franja en la qual es programen més espais de producció catalana és el prime time, la de màxima audiència.
• A diferència de l’any 2013, en què per primer cop les produccions catalanes mixtes (aquelles en què hi ha una col·laboració més estreta entre productores i cadenes) van superar les estrictament externes en les graelles de les televisions generalistes, durant els anys 2014 i 2016 les produccions externes s’han imposat de nou sobre les mixtes.

 

1. Presència de produccions catalanes externes o en col·laboració amb les cadenes a la televisió generalista amb difusió a Catalunya

 

1.1. Volum de produccions externes catalanes a les graelles

Entre els anys 2014 i 2016, les produccions catalanes externes a la graella de televisió han patit una davallada. Certament, l’any 2014 es va produir un augment significatiu, ja que d’un total aproximat de 28 produccions l’any 2013 es va passar a més de 31 l’any 2014. No obstant, el 2015 la xifra va caure a 30 i el 2016 es va produir un nou descens, amb tan sols 27 produccions catalanes. Aquestes xifres han repercutit en el pes relatiu de la producció catalana externa en la programació setmanal del conjunt de les cadenes analitzades. Mentre que el percentatge superava l’11% els anys 2014 i 2015, l’any 2016 es va situar en el 10,05%. Aquest percentatge, però, se situa per sobre dels resultats del període anterior, ja que l’any 2013 el percentatge només va arribar al 9,3%, un punt per sota del percentatge del 2016.  

 

QUADRE 1. Nombre setmanal de programes de producció catalana externa emesos a les cadenes de televisió (mitjana dels tres trimestres analitzats de cada any)

Font: elaboració pròpia

 

No obstant, la comparació d’aquestes xifres amb les dels tres anys anteriors (extretes dels informes de l’OPA dels anys 2011-2013 i disponibles al quadre 2) mostra que la presència de les produccions catalanes externes és molt variant en funció de la cadena de televisió. Entre els anys 2011 i 2013, havíem observat un descens gradual. En canvi, les produccions catalanes externes van augmentar el 2014 respecte el període anterior a la majoria de cadenes de televisió, tot i que aquest augment no s’ha mantingut de la mateixa manera a tots els canals. 

 

Mentre que l’any 2014 es produeix un augment significatiu a la televisió pública espanyola i a La Sexta i Antena 3, cadenes d’un mateix grup de comunicació privat, a TV3 la lleugera crescuda s’observa l’any 2015, quan gairebé s’iguala el nombre de programes amb els dels anys anteriors. Tanmateix, l’any següent té lloc un descens molt notable. La cadena 8TV manté un decreixement constant de les produccions catalanes, passant de sis programes setmanals el 2014 a menys de 4 el 2016.

 

Pel que fa al canal Cuatro, la presència de produccions catalanes és inexistent des de 2015. L’any 2013 Cuatro era l’única cadena de televisió que no va programar cap espai de producció catalana, cosa que no havia succeït anteriorment. Aquesta tendència negativa s’ha mantingut i consolidat a la cadena, que només va programar un espai de producció catalana durant el 2014 i cap durant els dos anys posteriors.  

 

En el cas de Telecinco, hem considerat que els programes Cazamariposas i Cazamariposas VIP són produccions catalanes. Malgrat que la productora La fábrica de la tele té la seu a Madrid, també té una sucursal a Barcelona i aquests programes es realitzen des de la capital catalana. Gràcies a aquest programa, Telecinco mostra una xifra constant de produccions catalanes.

 

Pel que fa a La Sexta, Antena 3 i TVE1, podem parlar d’un creixement sostingut i estable. La xifra de produccions catalanes en aquests canals ha augmentat i s’ha mantingut entre els anys 2014 i 2016 en comparació amb el període anterior (2011-2013). En canvi, a la resta de cadenes la situació és inversa, ja que el nombre ha caigut o és nul.

 

QUADRE 2. Evolució del nombre setmanal de programes de producció externa catalana emesos a les cadenes de televisió (mitjana dels tres trimestres analitzats de cada any), 2011-2016

Font: elaboració pròpia

 

En general, en funció del nombre de programes de producció externa catalana que emeten els anys 2014, 2015 i 2016, les cadenes es poden classificar en grups diferenciats:

• En el primer hi trobaríem l’únic canal públic d’abast exclusivament català, TV3, que fa una aportació molt superior a la de la resta, d’entre 10 i 13 programes setmanals de mitjana. Tot i així, és notòria la davallada de produccions catalanes externes emeses setmanalment a TV3 durant el 2016. Les dificultats pressupostàries de la cadena haurien estat les principals causants d’aquesta reducció de la producció externa en favor de la producció pròpia.
• En el segon grup, situaríem el canal català privat 8TV, que entre els anys 2011 i 2014 va augmentar considerablement la presència de producció catalana externa. A banda del programa 8 al dia, produït per la productora catalana Broadcaster, i els seus programes derivats i repeticions, també cal esmentar la programació d’alguns espais anteriorment emesos a TV3, com Dinamita o Jet lag. La tendència a l’alça, però, es trenca a partir de l’any 2014, ja que el nombre de produccions catalanes externes emeses cada setmana a 8TV és força inferior durant els anys 2015 i 2016 que el 2014. Cal tenir en compte, aquí, que l’any 2015 Mediaset entra a l’accionariat de la cadena.
• En el tercer hi trobaríem LaSexta i Antena3, que pateixen una evolució similar: durant els anys 2011 i 2012 se situen a l’entorn dels sis programes setmanals de producció catalana cadascuna, mentre que el 2013 experimenten una davallada significativa que les porta a programar tan sols quatre programes de producció catalana setmanalment. En canvi, a partir de 2014 ambdues cadenes gairebé assoleixen de nou les xifres dels anys 2011 i 2012 i les mantenen entre 2015 i 2016.
• També podríem ubicar en aquest tercer grup la televisió pública espanyola, ja que entre els anys 2014 i 2016 TVE1 també incrementa les emissions de programes de producció catalana externa. De fet, la xifra de 2016 gairebé iguala la de 2011. Tot i així, el nombre és encara molt lluny dels sis programes de producció catalana que s’havien emès cada setmana en anys anteriors.
• En l’últim grup hi situaríem Cuatro, amb cap programa de producció catalana entre els anys 2015 i 2016, i Telecinco, que s’ha estabilitzat amb un programa català de mitjana cada any.

 

Si s’observen aquestes dades en termes relatius, és a dir, tenint en compte quin percentatge suposen els programes de producció externa catalana sobre el total dels emesos per una cadena, es pot destacar el següent:

• Es mantenen les mateixes diferències entre cadenes com quan es feia referència a les xifres absolutes. Això significa que, en general, totes les cadenes emeten un nombre similar de programes.
• TV3 és l’única cadena en què els programes de producció catalana externa suposen més del 20% de la seva graella setmanal en tots tres anys. Tot i així cal destacar el 25% de programes de producció catalana en la graella de 8TV de 2014. Aquest percentatge tan elevat no es va mantenir durant els dos anys posteriors, sinó que va baixar progressivament fins al 16%.
• La Sexta i Antena3 passen de dedicar a l’entorn del 10% de la seva graella a programes de producció externa catalana l’any 2013 a destinar-hi al voltant del 13% o 15% del total dels seus espais dels anys 2014, 2015 i 2016. D’aquesta manera, el percentatge s’equipara pràcticament al dels anys 2011 i 2012.  
• A les altres cadenes el percentatge de programes de producció externa catalana és molt baix, gairebé residual: menor del 5%.

 

QUADRE 3. Percentatge de programes de producció externa catalana en la graella setmanal dels canals de televisió (mitjana dels tres trimestres analitzats de cada any)

Font: elaboració pròpia

 

Mentre que en el període 2011-2013 TV3 havia estat la cadena més estable, entre els anys 2014 i 2016 són Antena 3, La Sexta, Telecinco i TVE1 les que pateixen menys variacions en relació amb la presència de programes de producció catalana externa.

 

1.2. Freqüència d’emissió dels programes de producció externa catalana

Quant a la freqüència amb què s’emeten els programes de producció externa catalana, observem una baixada progressiva tant en els programes d’emissió diària com en els d’emissió setmanal. Només els programes que s’emeten els caps de setmana augmenten l’any 2016 en comparació amb el 2014. Entre 2014 i 2016 es van perdre gairebé dos programes d’emissió diària i més de dos espais de freqüència setmanal. En canvi, es va guanyar més d’un programa de cap de setmana. En relació amb altres freqüències, també és evident una certa davallada l’any 2015, però el 2016 es mantenen els mateixos números que l’any anterior.

 

QUADRE 4. Nombre setmanal de programes de producció externa catalana emesos de mitjana en el conjunt de canals, segons la seva periodicitat

Font: elaboració pròpia

 

Si s’observen les mateixes dades però diferenciant-ho per la cadena d’emissió, en primer lloc queda palès que la major aportació de programes de producció catalana externa que fa TV3 es deu principalment als programes d’emissió setmanal. De totes formes, i en comparació amb anys precedents, destaca un creixement dels programes diaris de producció catalana externa en aquesta cadena durant l’any 2015, amb una xifra situada tan sols un punt per sota de la dels espais setmanals. No obstant, els programes diaris de producció externa emesos a TV3 tornen a decréixer l’any 2016.

 

Antena 3 programa un nombre destacat i constant de produccions catalanes externes diàriament. En canvi, la Sexta, amb una xifra total similar de produccions externes catalanes, concentra l’emissió d’aquests programes en els caps de setmana. Pel que fa a 8TV, és especialment alta la xifra de produccions catalanes externes diàries de l’any 2014, però aquest nombre descendeix molt l’any 2015 i només es recupera lleument durant el 2016.

 

Pel que fa a TVE1, resulta interessant esmentar que durant el 2014 les produccions catalanes externes es programen sobretot en freqüència setmanal, mentre que en els dos anys posteriors es produeixen variacions. L’any 2015 hi ha programes produïts per empreses catalanes que s’emeten diàriament, tot i que la freqüència setmanal segueix essent la majoritària. Un any més tard, però, totes les produccions externes catalanes passen a ser de periodicitat diària.

 

Com s’ha assenyalat abans, Cuatro només programa una producció externa catalana durant tot el període. Es tracta de l’espai esportiu Tiki-taka, produït per Mediapro i emès amb una freqüència setmanal l’any 2014. En quant a Telecinco, els programes Cazamariposas i Cazamariposas VIP s’emeten majoritàriament en cap de setmana. (només durant el 2014 es van programar setmanalment).

 

QUADRE 5. Volum setmanal de programes diaris i setmanals de producció externa catalana emesos de mitjana en cada canal (anys 2014, 2015 i 2016)

Font: elaboració pròpia

 

2.  Productores, gèneres i franges de programació de la producció externa catalana a la televisió generalista entre els anys 2014 i 2016

 

2.1. Les productores catalanes amb més presència al sistema televisiu generalista català

Tot i que aquest informe es basa en el període 2014-2016, pot resultar d’utilitat fer un cop d’ull a l’evolució de la presència de produccions realitzades per les principals productores catalanes des de l’any 2008 a la televisió generalista (any del primer informe sobre la producció catalana a la televisió de l’OPA). En aquest sentit, entre els anys 2008 i 2013 les productores catalanes amb més programes a les graelles setmanals van ser Mediapro (124 en els 18 trimestres estudiats), Gestmusic (81), El Terrat (75), Diagonal TV (51), Minoria Absoluta (32) i Broadcaster (30).

 

Centrant-nos en les dades dels anys 2014 a 2016, no es detecten gaire canvis en les principals productores catalanes de televisió. Mediapro se situa al capdavant, amb un total de 38 produccions (13 del 2014, 13 del 2015 i 12 del 2016). Així, tot i que entre 2012 i 2013 Mediapro havia patit una davallada accentuada, la productora es recupera extraordinàriament l’any 2014 i manté els bons resultats durant els dos anys posteriors. En segon lloc, trobem El Terrat, amb 28 produccions en aquest període[3] i superant Gestmusic, que es queda amb un total de 23 produccions. També Diagonal TV produeix 23 programes en aquests anys, tot i que passa de 10 produccions l’any 2014 a només 5 el 2016. Per davant d’elles, i amb 26 produccions entre 2014 i 2016, es posiciona la productora Alguna pregunta, que ha assolit una estabilitat amb programes com Alguna pregunta més o Top trending tele.

 

Ja per sota de la vintena de produccions, podem citar productores com Minoria Absoluta, que també es caracteritza per una gran constància amb dues produccions cada trimestre i 18 programes en total. Broadcaster, la productora del programa 8 al dia, produeix un total de 13 espais, tot i que dels 6 programes de 2014 es queda amb 4 l’any 2016.  Per darrere d’aquestes productores, se situa un tercer grup d’empreses que han obtingut més o menys bons resultats durant el període 2014-2016. Per exemple, La fábrica de la tele[4], amb més d’una producció de mitjana durant aquests anys, o Triacom Audiovisual, que es troba en una situació similar, gràcies a l’emissió regular del concurs El gran dictat al llarg del període analitzat. També destaca el cas de LUNA ROSSA Produccions, encarregada del programa Arucitys a 8TV (de fet, aquesta productora ha canviat de nom en diverses ocasions durant els darrers anys: fins l’any 2013 es deia Aruba, després va passar a dir-se Arona i actualment ha adoptat el nom de LUNA ROSSA).

 

QUADRE 6. Evolució del nombre setmanal de programes produïts per les principals productores catalanes presents en les graelles dels canals generalistes, 2014-2016

Font: elaboració pròpia

 

Per altra banda, amb menys d’una producció de mitjana, podem enumerar productores com Veranda, productora de la sèrie Merlí i del programa Oh Happy day!, o Teva Films i d’Arbó Produccions, empreses creadores de l’espai de 8TV Misteris amb Sebastià Arbó. Altres empreses, com Brutal Media, també han aconseguit produir diversos programes durant els anys estudiats. Aquesta productora en concret s’ha encarregat de programes força estables en la programació de TV3 com El foraster o Òpera en texans.

 

QUADRE 7. Productores catalanes amb programes a les cadenes generalistes durant els tres trimestres d’anàlisi de 2016, i mitjana setmanal de programes de cada productora en el període 2014-2016

Font: elaboració pròpia

 

2.2. Els gèneres de les produccions externes catalanes

Seguint amb la tendència d’anys anteriors, la gran majoria dels programes de producció catalana emesos a les televisions entre els anys 2014 i 2016 van ser d’entreteniment, tot i que la mitjana pateix un petit decreixement l’any 2016. Concretament, l’any 2014 es van emetre més de 23 programes d’entreteniment de producció catalana de mitjana, mentre que l’any 2016 la xifra va caure fins a gairebé 22. Cal esmentar, però, els bons resultats de 2015, quan es van emetre 25 programes d’entreteniment de mitjana.

 

Els programes de ficció han sofert una major davallada entre els anys 2014 i 2016, ja que la mitjana va passar de gairebé 6 programes l’any 2014 a 3 l’any 2016. Així doncs, la ficció externa catalana a les televisions és força escassa. No obstant, aquest baix nombre de programes de ficció també s’explica, en part, per la dificultat metodològica de comptabilitzar les pel·lícules o tv movies de producció catalanes emeses durant l’any.

 

En canvi, la mitjana setmanal dels informatius de producció catalana de 2016 (2,33) és lleugerament superior a la de l’any 2014 (2). Malgrat aquest escàs creixement, la presència d’informatius de producció catalana segueix essent mínima, ja que, majoritàriament, els continguts de caire informatiu són produïts per les pròpies cadenes de televisió.

 

QUADRE 8. Gènere dels programes de producció externa catalana en la graella setmanal dels canals de televisió (mitjana dels tres trimestres analitzats de cada any) 

 

Font: elaboració pròpia

 

2.3. Anàlisi per franges horàries d’emissió

L’any 2016 la programació de produccions catalanes va augmentar en la franja de migdia respecte el 2014. De fet, la xifra va quedar-se tan sols un punt per sota de la de les produccions catalanes en franja de matí, on trobem una gran estabilitat amb prop de 6 produccions catalanes cada any. En la franja de tarda, la caiguda és força notòria, ja que de 7,33 produccions catalanes passem a únicament 5,67. Malgrat això, el principal decreixement el trobem en la franja de late night, ja que l’any 2016 només s’emeten 0,67 produccions catalanes en aquest horari, lluny de les 4 produccions dels dos anys anteriors.

 

Els millors resultats s’obtenen, sens dubte, en la franja de prime time, amb una mitjana de 10 produccions catalanes al llarg dels tres anys. Certament, l’any 2015 es produeix un petit descens, però l’any 2016 la xifra es recupera per tornar a les 10 produccions catalanes. Pel que fa a la franja de matinada, els números segueixen essent molt baixos. Així doncs, la presència de produccions catalanes a les matinades és molt minoritària.

 

QUADRE 9. Franja d’emissió dels programes de producció externa catalana en la graella setmanal dels canals de televisió (mitjana dels tres trimestres analitzats de cada any)

Font: elaboració pròpia

 

2.4. Producció catalana mixta i externa als canals del sistema televisiu català

La recopilació de dades per tal de comptabilitzar la presència de produccions catalanes a les graelles televisives de les cadenes generalistes que emeten a Catalunya també permet extreure dades sobre el tipus de produccions catalanes que predominen en cadascuna d’elles: mixtes (fruit de la col·laboració entre cadenes i productores) o bé externes (produïdes exclusivament per una o més productores per a la seva emissió a la cadena).

 

En relació amb aquesta qüestió, entre 2014 i 2016 es produeix una remarcable disminució de les produccions catalanes mixtes setmanals i un descens més lleuger en quant a les externes. És notable, sobretot, la baixada de les produccions mixtes l’any 2016 respecte el 2015, ja que la mitjana setmanal de programes disminueix de 14,33 a 11,67. Mentre que entre els anys 2014 i 2015 les produccions setmanals mixtes es mantenen en xifres similars, el 2016 hi ha una baixada considerable. En canvi, les produccions externes decreixen menys, perquè passen d’una mitjana setmanal de 17 durant l’any 2014 a una de 15,33 durant el 2016[5].

 

Si comparem aquestes dades, amb les del període immediatament anterior (2011-2013), comprovem que les produccions mixtes pateixen un retrocés molt significatiu. Entre els anys 2011 i 2013 es va produir un increment de les produccions mixtes en detriment de les externes, fet que indicava una major col·laboració de les cadenes de televisió amb les productores, ja que, a diferència d’allò que succeeix amb les produccions externes, els canals de televisió participen amb el percentatge i la forma contractualment acordats. En canvi, en el període 2014-2016 les produccions mixtes van caient poc a poc fins arribar a les 11,67 produccions de 2016. De les 18 produccions mixtes de l’any 2013 s’arriba a les 11,67 només tres anys després.

 

Centrant-nos en els programes de producció catalana externa, observem una tendència molt diferent. Mentre que entre els anys 2011 i 2013, aquest tipus de produccions havien anat a la baixa de forma clara, aquest decreixement és molt menor entre els anys 2014 i 2016. A més, cal tenir en compte que l’any 2014 va tenir lloc un gran creixement de les produccions catalanes externes respecte del 2013, ja que de 10 programes es va passar, un any més tard, als 17.

 

QUADRE 10. Presència setmanal mitjana de programes de producció catalana mixta i externa a les cadenes de televisió

Font: elaboració pròpia

 

3. Metodologia de l’estudi

L’estudi està construït sobre una mostra de graelles de programació de les set cadenes generalistes amb un pes transcendental en el teixit de la comunicació a nivell estatal i català: La 1 de Televisió Espanyola, Antena3, Cuatro, Telecinco, LaSexta, TV3 i 8TV. Dins d’aquestes graelles, s’ha considerat cadascun dels programes com a una unitat de significació, independentment de la seva freqüència d’emissió, i s’ha procedit a realitzar-ne una observació i una codificació exhaustiva en base a diversos paràmetres.

 

Pel que respecta a la variable temporal, l’estudi contempla les graelles de tres setmanes de programació dels anys 2014, 2015 i 2016, respectivament: una setmana de la temporada d’hivern, una setmana de la temporada de primavera i una setmana de la temporada de tardor de cadascun dels anys. La mostra escollida, en conseqüència, cobreix de manera representativa la programació al llarg dels tres anys i permet fer mitjanes anuals fiables. Cal advertir que s’ha exclòs de la mostra la programació corresponent al període d’estiu, donat que aquesta època de l’any es caracteritza pel fet que els canals generalistes ofereixen un tipus de programació molt diferent a la resta de l’any, i això podria provocar un biaix en l’objectiu principal de l’estudi: avaluar la participació catalana en les graelles televisives.

 

D’altra banda, cal fer notar que s’han comptabilitzat tots els programes de producció externa catalana, independentment que es tracti d’espais d’estrena o primera explotació o de repeticions. En conseqüència, el volum de producció externa catalana detectat a les graelles televisives no reflecteix amb exactitud el volum de producció de les productores catalanes en els diferents anys.

 

Els indicadors utilitzats en l’estudi han estat els següents:

 

• Productora/es catalanes implicades en la producció del programa.
• Franja horària d’emissió del programa. S’ha fet una observació de la franja horària o les franges horàries en les que s’inscriuen cadascun dels programes. Les franges horàries considerades són la banda matinal (6:00-12:00h), la banda migdia (12:00-16:00h), la banda de tarda (16:00-21:00h), el prime time (21:00-00:00h), el late night (00:00-02:30h) i la matinada (02:30-06:30h).
• Caracterització del programa segons el gènere en què s’inscriu. S’ha categoritzat els programes en tres grans gèneres: informatiu (categoria que contempla els programes estrictament informatius i que, en conseqüència, desestima els magazins); entreteniment (on s’inclouen concursos, programes d’humor, esportius, del cor, magazins i documentals) i ficció (sèries, llargmetratges i tv movies).
• Classe de producció del programa. Per cada programa, s’ha discriminat de quina classe de producció es tracta, tenint en compte l’existència de programes de producció estrictament externa (quan la producció es fa fora dels mitjans de producció de la cadena i se n’adquireixen els drets d’emissió) o mixta (quan hi ha participació tant de la pròpia cadena com de productores externes a la cadena d’emissió).
• Freqüència de programació o periodicitat del programa. s’ha registrat per cada unitat de la mostra la freqüència de programació amb la qual s’emet, tenint en compte les següents categories: programació diària, setmanal, de cap de setmana i altres freqüències.