Lluís Garriga, conseller delegat de La Xarxa, i Marc Melillas, director d’estratègia de La Xarxa
Lluís Garriga, conseller delegat de La Xarxa, i Marc Melillas, director d’estratègia de La Xarxa
“L’OTT del món de la televisió local és l’element estratègic més important per garantir-ne el futur”
Per Reinald Besalú
Nota: el març de 2022 Lluís Garriga va deixar La Xarxa per a assumir el càrrec de membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i Marc Melillas va ser nomenat nou conseller delegat de La Xarxa
Lluís Garriga i Marc Melillas
Com valoreu l’estat actual de la televisió local a Catalunya? Té futur, la TDT local?
A gran escala, la situació de la televisió local té moltes similituds amb la del conjunt del sector audiovisual i les seves crisis estructurals. No hi ha diferències. Pateix els mateixos mals globals: la crisi econòmica i de finançament, la revolució tecnològica i com l’entenem com un element de transformació fonamental del món audiovisual. Per tant, té les mateixes dificultats però amb una dimensió diferent, molt més petita, de l’àmbit local. El sector local de la televisió porta ja molta història damunt, i la majoria dels operadors que estan al voltant de la xarxa són operadors que estan actuant al territori des de fa vint-i-cinc o trenta anys, i alguns fins i tot més. Ara bé, és evident que la seva musculatura és molt feble. Ara aquest sector local té una oportunitat d’aprofitar aquesta conjuntura per reforçar-se, per transformar-se, per fer el gran canvi i per jugar un rol.
El que és evident, i aquest és un dels reptes que nosaltres posem damunt la taula al pla estratègic, és que el mapa de la TDT actual està sobredimensionat, entre altres coses perquè no estan ocupades totes les freqüències i perquè hi ha disfuncions en llocs on sí que estan ocupades, però això és un element de present i passat. No vol dir que no l’hàgim d’afrontar, però el focus principal ha d’estar molt vinculat als nous sistemes, al nostre projecte de la plataforma, etc. El que ens hem de plantejar és quins continguts del món local, no quants operadors, sinó quins continguts del món local tenen sentit, quines especificitats locals, quins agrupaments ha d’haver-hi en funció dels nous sistemes de distribució, de consum, de producció.
El que ens hem de plantejar és quins continguts del món local, no quants operadors, sinó quins continguts del món local tenen sentit, quines especificitats locals, quins agrupaments ha d’haver-hi en funció dels nous sistemes de distribució, de consum, de producció.
No pot quedar una part de la població desatesa si s’abandona la TDT com una cosa del passat?
Això no passarà de la nit al dia. Hi haurà uns anys on conviuran la televisió lineal convencional per la TDT, la televisió lineal convencional per les plataformes i els nous sistemes de consum. Tindrem les tres coses i anirem veient. Fa dos anys la penetració de la televisió connectada a les llars catalanes era del 30%, i ara ja és el 50%. Això va molt de pressa. Segurament va massa de pressa per als actuals operadors, perquè el canvi és complex, però és inevitable. Aquests anys, no parlem de mesos, sinó d’anys de convivència, són els que ens han de permetre aconseguir que la bretxa digital no existeixi.
Com ha afectat la pandèmia a la televisió local? Sabem que els mitjans generalistes més grans van notar un increment molt important de consum en els mesos de confinament. Ha passat també amb els mitjans locals?
La Covid ha estat un punt àlgid, però no ha estat l’únic. Si, quan passen coses, els mitjans locals hi són, veiem que prenen un paper molt important. Va ser així quan va haver-hi la fuita del riu Besòs, quan va esclatar la petroquímica del Camp de Tarragona, amb el Glòria, amb la Covid o, més recentment, amb el ple de la moció de censura de Badalona, quan l’audiència de Badalona Televisió es va multiplicar, tant durant la retransmissió en directe del ple com a la repetició que se’n va fer a la nit. Amb el brot inicial de Covid a la conca d’Òdena la televisió d’Igualada va jugar un rol molt important, fins i tot era subministradora de continguts a TV3, perquè no s’hi podia arribar pel confinament perimetral. O a Lleida, quan hi va haver el confinament del Segrià, va passar exactament el mateix. Al Vallès Oriental, quan va haver-hi un brot al nucli Granollers-Canovelles-Les Franqueses, va passar exactament el mateix. És a dir, si hi ets, la gent et troba i et busca perquè estàs fent un paper de servei públic fonamental i que no fa ningú més. Sempre parlem dels mitjans de comunicació de proximitat i no locals, perquè el concepte de la proximitat és el que els dona més sentit d’utilitat com a servei públic.
(...) si hi ets, la gent et troba i et busca perquè estàs fent un paper de servei públic fonamental i que no fa ningú més. Sempre parlem dels mitjans de comunicació de proximitat i no locals, perquè el concepte de la proximitat és el que els dona més sentit d’utilitat com a servei públic.
Alhora, però, durant la pandèmia els mitjans també han patit, en el sentit que els han baixat els ingressos publicitaris per l’aturada de l’economia. Als mitjans de proximitat també els ha passat?
Sí. No vivim en un món aliè. La publicitat va caure en picat, i costarà que tornem a recuperar els nivells d’inversió pre-pandèmia, encara que els poders públics van reaccionar bé. Però més enllà d’això, per nosaltres és clau aconseguir més ingressos per millorar l’eficiència, i evidentment un dels gaps més grans que tenim és el gap comercial. O tenim una publicitat estrictament local o no tenim res, i al mercat publicitari de Catalunya hi ha espai i hi ha necessitats que van més enllà de la distribució per la pantalla de TV3. A partir d’aquí, vam tancar un acord amb el conjunt de les televisions locals, totes les que estan al món de la TDT, i fem una explotació conjunta d’unes franges al dia. Això ens permet fer una gestió comercial d’aquestes franges, i ja comencem a notar una revifalla de marques comercials que només s’anunciaven a TV3 que ara estan dualitzant, amb una escala molt diferent, evidentment. Quan vam tancar aquest acord vam fer un estudi del pastís comercial local que teníem i vam observar que el 33% és ingrés comercial, el 33% és ingrés públic local o supralocal i el 33% és de la xarxa. Aquest 33% d’ingrés comercial és més real a l’entorn privat que a l’entorn públic, de totes maneres. El 2023, quan puguem ensenyar la plataforma, tot això eclosionarà, perquè evidentment hi ha moltes marques a qui no els interessa gens el target de la TDT.
(...) al mercat publicitari de Catalunya hi ha espai i hi ha necessitats que van més enllà de la distribució per la pantalla de TV3. A partir d’aquí, vam tancar un acord amb el conjunt de les televisions locals, totes les que estan al món de la TDT, i fem una explotació conjunta d’unes franges al dia.
A què es deu aquesta diferència entre televisions privades i públiques pel que fa als ingressos comercials?
Al final són dinàmiques d’empresa. És a dir, per exemple a Betevé hi ha hagut històricament sempre una inquietud per tenir un rol comercial important, a TAC12, que és una televisió del Camp de Tarragona, exactament igual, i hi ha altres televisions que tenen un contracte programa amb el seu Ajuntament que és molt sòlid i molt potent i no hi ha tanta necessitat. Cada mitjà és un món peculiar, té les seves circumstàncies i com més petit és, més peculiar és.
Les administracions locals han estat donant el suport que es mereixen a aquests mitjans?
Va haver-hi un moment que vam estar molt preocupats perquè a la majoria d’administracions locals els han caigut els ingressos amb la pandèmia. Crèiem que el 2022 seria el pitjor any, perquè al final els ingressos porten un decalatge de dos anys, però de moment totes les informacions que anem rebent dels nostres amics, companys de viatge de les televisions locals, és que tothom està responent. Per tant, malgrat que, com dèiem, els ingressos per la via comercial han caigut en picat (i aquí nosaltres vam endegar una línia d’ajuda), les diferents formes de contractació pública, per via de programes, convenis, acords marcs, etc., s’estan aguantant o millorant en alguns casos.
(...) diferents formes de contractació pública, per via de programes, convenis, acords marcs, etc., s’estan aguantant o millorant en alguns casos.
Ja fa temps que treballeu amb la tecnologia HBBTV per a mesurar el consum. En quin punt es troba aquesta aposta? Està incorporada regularment en la gestió de les audiències?
Està molt interioritzat. Nosaltres, diàriament, tenim tots els nivells d’audiència del conjunt de les televisions. Podem agregar, podem desagregar, tenim informació sobre els consums, sobre els aparells connectats, sobre els minuts consumits, la tipologia d’aparells... I ara, quan d’aquí a un any llancem la plataforma, perquè una cosa va lligada a l’altra, hi haurà un salt qualitatiu. La HBBTV no és només un element de mesura d’audiència, sinó que té una aproximació de target: què consumim, què ens agrada, què no ens interessa... Això ens ajudarà moltíssim a afinar allò que hem de fer.
La HBBTV no és només un element de mesura d’audiència, sinó que té una aproximació de target: què consumim, què ens agrada, què no ens interessa... Això ens ajudarà moltíssim a afinar allò que hem de fer.
Tota la transformació digital està connectada. És tan important el big data com tenir una bona plataforma, com tenir sistemes de producció eficients i connectar-ho tot perquè al final la quadratura d’aquest cercle és el que et permet encertar. En aquest sentit, per nosaltres és fonamental treballar aquest element perquè ens ha de permetre no només interactuar amb els espectadors, amb els consumidors, amb els continguts, sinó també amb la publicitat. Per tant, generar un model de negoci o millorar el nostre model de negoci.
Aquesta tasca de targetitzar els espectadors i d’afinar molt millor per poder treure un rendiment publicitari i per poder adaptar els continguts als espectadors, és una qüestió que els mitjans poden abordar per si mateixos o més aviat és quelcom que des de la XAL oferireu a la televisió local?
Això ha de ser un servei d’anada i de tornada. Hi ha una visió global, un acompanyament que ha de fer la XAL, però que ha de ser responsabilitat de tota la Xarxa. Nosaltres parlem de la XAL, que és l’empresa de serveis, i de la Xarxa, que és la suma de la XAL i les televisions locals. No tindria sentit que féssim un tutelatge tan gran des de la Xarxa, que ells que són els que estan al territori, que estan trepitjant cada dia, ho veiessin com una cosa de servei. Forma part del cor de la seva empresa, sigui pública o privada. Nosaltres el que hem de fer és ajudar-los tant com puguem, ajudar-los a comercialitzar, a decidir els continguts que han de programar en funció del que ens digui aquesta targetització, però el cor és d’ells, és el seu negoci.
En ocasions heu explicat que la vostra voluntat és començar a incorporar continguts interactius. N’heu generat algun, ja?
Hem fet molt poca cosa i la nostra voluntat era fer-ne més, però això de la Covid ens ha afectat a tots. Al final, nosaltres acabarem fent aquesta aposta quan arrenquem la plataforma que tecnològicament ens ho permetrà. Probablement, podrem fer alguna experiència puntual abans. Vam fer alguna cosa quan vam estrenar Patrimonis, vam fer un 360 perquè la gent, a través de les seves pantalles complementàries, poguessin fer el viatge a la vall de Boí, a l’hospital de Sant Pau, però són experiències molt puntuals. Això no es consolidarà fins que no tinguem la plataforma i es vegi la utilitat i la rendibilitat d’aquest tipus d’experiències.
Anem a la plataforma. Seria una evolució del que avui coneixem com a XALA!?
Abans de contestar cal explicar que l’OTT del món de la televisió local és l’element estratègic més important per garantir-ne el futur. Si no tenim plataforma, difícilment tindrà continuïtat la televisió local. L’element nuclear o central del pla estratègic que vam tancar fa un any és aquest. I què farem? Per simplificar-ho, i perquè la gent ho pugui entendre, farem una Movistar en petit, però amb algunes diferències. Per geolocalització o per tria de l’usuari o consumidor, la gent podrà triar diferents canals. Si tu ets de Tarragona, triaràs TAC12, si ets de Lleida, triaràs la televisió de Lleida i si ets de Barcelona, triaràs Betevé o potser com a segon canal posaràs TAC12 perquè tens gent allà o pels motius que sigui. Serà una plataforma que ens permetrà veure, aproximadament, uns 30 o 35 canals lineals que estan a la TDT i també alguns que emeten per IP. Aquest és el compromís d’arrancada perquè això sigui sòlid, perquè es pugui fer la transició de la TDT cap a la plataforma. Ha d’haver-hi una segona capa, que amb el temps ha de ser una primera capa, que és la de la transversalitat, la dels canals verticals, de l’organització temàtica... Per tant, serà tan important l’aspecte lineal com l’altre. Hi haurà un catch up de 10 dies i a més hi haurà esdeveniments en directe específics. I una novetat important: tindrà dos players, un player de vídeo i un player d’àudio. Aquest player ens ha de permetre que molta de la producció de veu la puguem vincular a la plataforma, en forma de podcast. Aquesta és l’essència de la plataforma, no té gaire més secret que aquest.
(...) l’OTT del món de la televisió local és l’element estratègic més important per garantir-ne el futur. Si no tenim plataforma, difícilment tindrà continuïtat la televisió local.
Té data d’inauguració?
Sí, durant el darrer trimestre de 2022.
Serà gratuïta?
Serà gratuïta sota registre. Serà fonamental el registre per al big data. Inicialment a XALA! s’havia plantejat el pagament, però ara ja no és així. Des de la nostra perspectiva, aquesta plataforma és una plataforma de servei públic i, per tant, la monetització de tot això l’hem de buscar per altres vies.
Quin paper creieu que tenen les xarxes socials en la visibilització dels continguts dels mitjans de proximitat? Hi ha estratègies clares d’aquests mitjans i de la XAL en aquest àmbit?
Hi ha estratègies irregulars. Per exemple, nosaltres fem un segment d’esports, amb retransmissions en directe d’esports que abasten diferents categories del futbol, d’handbol, del bàsquet, de l’hoquei, patinatge artístic... Aquest segment té unes comunitats molt identificades i aquí sí que hi ha una bona dinamització a les xarxes. El patinatge artístic és un dels exemples més clars. És a dir, nosaltres sabem perfectament que quan fem patinatge artístic hi ha una comunitat que està molt identificada, que sap que ens trobarà aquí, que participa consumint de TDT o consumint de xarxes socials. En el món casteller ens va passar durant una època, i després això va entrar en crisi i ara ho hem tornat a recuperar. Quan la comunitat està molt identificada és relativament fàcil. Però respecte al concepte universal de les xarxes socials i les diferents comunitats, aquí tenim molts dèficits, tenim alts i baixos, tenim puntes molt bones, tenim un dia a dia més difícil, i això s’ha de millorar i s’ha de treballar.
La xarxa ja fa temps que estableix col·laboracions amb altres operadors de l’entorn, per exemple amb la mateixa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Com valoreu aquestes col·laboracions? Penseu que se’n podria treure més profit?
Col·laborem amb la Corporació i amb RTVE, amb els organismes públics. Per nosaltres és fonamental. El mercat audiovisual local, i quan parlo del mercat audiovisual local no parlo només del municipi, sinó que també és RTVE i la Corporació, ha de cooperar i buscar elements de sinergies o patirà molt. De fet, ja està patint molt davant del mercat audiovisual global. En aquests moments veiem com els consums de les plataformes internacionals creixen i creixen. Per tant, només per instint d’autodefensa això ja és imprescindible i, des del punt de vista de l’eficiència del diner públic, és de responsabilitat fer-ho. Tot i que cadascú ha de tenir la seva personalitat pròpia i el seu rol, això no ha d’estar renyit amb què puguem col·laborar amb iniciatives permanents, constants o puntuals, cosa que ja estem fent i que ens agradaria millorar i seguir potenciant.
I els veieu predisposats a això?
Sí. Tots els operadors públics som conscients d’aquest marc que dibuixàvem abans. Per tant, tot el que siguin eficiències és benvingut. I això no exclou que al mateix temps aquests operadors estableixin col·laboracions amb agents globals tipus Netflix. La televisió pública de Dinamarca, per exemple, fa un plantejament de producció que a més de tenir un interès local pretén ser universal. Les sinergies amb Netflix o HBO seran molt importants. Si aquí estem plantejant fer un hub és perquè hi havia una indústria audiovisual potent que no pot viure només de TV3, TVE i les televisions locals. Necessitem tot el mercat. Siguem intel·ligents, en aquest sentit.
Si aquí estem plantejant fer un hub és perquè hi havia una indústria audiovisual potent que no pot viure només de TV3, TVE i les televisions locals. Necessitem tot el mercat.
Per tant, preveieu que es pugui produir en algun moment una col·laboració dels propis mitjans locals amb aquest tipus d’agents globals?
Amb això som més pessimistes. Això és una missió més dels operadors nacionals. El món local té un rol, que és el de la proximitat, i no veig aquestes grans operadores interessades ni que nosaltres hi trobéssim aquest tipus de comoditat, encara que mai se sap... Poden haver-hi coses que en un moment determinat puguin tenir un cert interès, per exemple el món casteller, però seran coses puntuals. És a dir, mai cap gran operador tindrà una presència regular en aquest món com podem tenir els operadors locals.
Com és la circulació de continguts dins de la xarxa? Hi ha uns aportadors i uns receptors nets i recurrents? O més aviat hi ha un equilibri i tothom rep més o menys al mateix nivell que aporta?
En aquests dos anys hem acabat de consolidar i de madurar un model, que és el de la coproducció, en el qual hi ha diferents nivells. Tenim coproduccions en les quals participa tot l’imaginari de la televisió local, quan fem programes com En xarxa o Fet a mida. Després tenim coproduccions de productes específics que et proposen una, dues o tres entitats i que nosaltres coproduïm i distribuïm pel conjunt. Aquí intentem buscar un equilibri entre els que proposen i els que reben i que tothom pugui provar tots els rols. Això, aquest tipus de productes, són més de la meitat del que coproduïm. I després tenim un tercer nivell, que suposa més o menys un 25%, i que són les coproduccions que cada mitjà decideix aportar de forma sobirana, i que també col·loquem en xarxa a través del sistema “Xarxa mèdia”. Nosaltres intentem prioritzar els dos primers nivells, perquè volem que tot tingui una certa coherència i perquè hem fet una aposta per aquest tipus de productes com a programes d’acompanyament al primetime dels canals locals. Si ells tenen el seu primetime, els hem de portar al primetime amb les millors condicions possibles, i aquesta és la nostra responsabilitat. Per això vam passar el focus del matí a la tarda i mantenim el focus dels caps de setmana, perquè són els seus primetimes. Això està en permanent evolució, però l’enfocament fonamental és aquest.
Com valoreu el suport des del Govern de la Generalitat i la Secretaria de comunicació als mitjans de proximitat? Què més caldria fer des de l’administració pública, si és que s’ha de fer alguna cosa més, per donar suport a aquest espai audiovisual de proximitat?
El govern de casa nostra té el repte de reordenar tot l’audiovisual, que no passa només per decidir qui ocupa les cadires del Consell de govern de la Corporació, sinó que hi ha un repte industrial de fons. És veritat que s’està fent una aposta clara pel hub i, per tant, vol dir que hi ha més preocupacions. És veritat que s’han recuperat bé els ajuts per projectes audiovisuals que van al sector privat de la comunicació local. A nosaltres ara ens agradaria moltíssim que la plataforma comptés amb el suport del govern de la Generalitat per la via dels Next generation. Ho hem explicat al govern de la Generalitat i crec que és una manera molt útil, molt transversal i gens discriminatòria d’invertir en el món de la comunicació local. No és només la inversió que s’haurà de fer per construir-la, sinó els costos del consum quotidià d’aquesta plataforma, ja que haurem de pagar per dos canals de distribució. Els operadors locals ja assumeixen això. La XAL, mentre hi hagi transició i convivència, assumirà els costos de la plataforma, però algú hi ha de posar alguna cosa més.
A nosaltres ara ens agradaria moltíssim que la plataforma comptés amb el suport del govern de la Generalitat per la via dels Next generation.
Al llarg de l’entrevista heu mencionat en diverses ocasions el Pla Estratègic de la Xarxa. Què en destacaríeu?
L'objectiu del pla estratègic era i és el de disposar d'un instrument que ens serveixi per coordinar i alinear les estratègies dels mitjans de comunicació local per tal d'abordar els reptes de present i futur. Per això, el pla va ser elaborat de forma participada pel conjunt del sector i va ser concebut com un pla de plans, perquè els diferents mitjans de proximitat el puguin assimilar en funció dels seus interessos. El pla pivota sobre quatre eixos: aprofundir en els canals de distribució, l'ús de les noves tecnologies, quins continguts hem de fer, i com fomentar la cooperació entre les entitats adherides i la XAL. Tot això ho anirem desenvolupant de manera concertada, sostinguda i per fases al llarg dels pròxims anys.