Vés enrere

Ivan Agenjo. President de PROANIMATS

Ivan Agenjo. President de PROANIMATS

“Ens beneficiem de “l’operació acordió”, és a dir, som prou flexibles com per créixer i després tornar a decréixer segons les necessitats del moment. Això ens permet viure en un mercat no estable i de flux no continu, perquè la capacitat i el talent els tenim”

 

Per Reinald Besalú

 

Descarregar en pdf

10.06.2021

 

Per què i amb quins objectius es va crear PROAnimats, fa gairebé 15 anys?

PROAnimats té dues etapes. La primera s’inicia al 2007, quan es crea Animats, una associació de productors d’animació específicament de Catalunya. La idea era poder-nos federar amb l’associació estatal i superior Diboos, per tenir així poder d’interlocució amb l’administració, ja que no hi havia prou representació de l’animació en les associacions estatals generalistes. Estem parlant de l’època de la FAPAE, la federació que aglutinava la majoria d’empreses del sector, on l’animació hi quedava molt reduïda. El de l’animació és un sector molt diferent de la resta de gèneres: és molt internacional i treballa amb unes altres dinàmiques, tant per terminis com per pressupostos, finançament… I com que això no es tenia en compte en les associacions generalistes, es va crear Animats, i paral·lelament ens vam federar amb Diboos per tenir aquesta veu pròpia a FAPAE. 

 

“El de l’animació és un sector molt diferent de la resta de gèneres: és molt internacional i treballa amb unes altres dinàmiques, tant per terminis com per pressupostos, finançament…”

 

Però el gran salt qualitatiu de l’associació va ser l’any 2015, quan es va fundar la nova PROA i Animats va a passar a ser PROAnimats, integrada a la federació com l’associació de l’animació. En aquest moment vam obrir el ventall i no vam posar barreres per aglutinar empreses de fora de Catalunya, tot i que les que hi som de moment som catalanes. Estar sota el paraigua de PROA ens ha anat molt bé per ampliar el nombre de socis (ja en som vint), però també per actuar de ple dret amb altres associacions, com Prodocs, Proficció o ProTV, essent un actor reconegut, amb veu pròpia i pes en les decisions. Fa un any i mig que sóc el president de PROAnimats i estic molt content de l'evolució de l'associació.

 

Podria explicar amb més detall quins són aquests trets diferenciadors de l’animació respecte de les altres tipologies de produccions audiovisuals?

En terminis no tenim res a veure amb la ficció, on els rodatges tenen uns temps molt limitats. En animació, per exemple, si fem una sèrie estàndard, que serien unes vint-i-sis mitges hores comercials, o un llargmetratge de 90 minuts, això suposarien entre divuit i trenta mesos de feina, segons el pressupost. I a això s’hi ha de sumar un desenvolupament molt més llarg i costós. Un llarg de ficció pots construir-lo a partir d’un guió, una producció i una llista d’actors. En animació cal sumar-hi tota la part gràfica, el desenvolupament de personatges, els dissenys de fons, una animàtica, un tràiler per saber el resultat final que vols donar en pantalla... En conclusió, és un desenvolupament molt més llarg (entre dos i tres anys) i més costós. D’aquí que les subvencions també siguin més altes per a animació.

També necessitem més agents finançadors, com a desavantatge competitiu. En una ficció hi pot entrar un canal i cobrir bona part del cost; amb l’animació la part que es cobreix és molt petita, pot suposar tan sols entre el 5 i el 20%, com a molt. Per a una única obra necessitem moltes fonts de finançament, i per tant és més complex. L’animació suposa més temps, i el temps són diners.

 

“En una ficció hi pot entrar un canal i cobrir bona part del cost; amb l’animació la part que es cobreix és molt petita, pot suposar tan sols entre el 5 i el 20%, com a molt. Per a una única obra necessitem moltes fonts de finançament”

 
 

Aquests percentatges d’inversió tan baixos per part de les televisions s’expliquen perquè volen invertir menys en animació o només perquè el cost és molt més alt?

De base es paga menys, perquè no es paga el mateix per un producte televisiu pensat per al prime time que per a altres franges. I, és clar, l’animació infantil no va mai en prime time. L’animació infantil va a canals lineals de programació diària que són màquines de “trepitjar contingut”, és a dir, que es repeteixen una vegada i una altra, perquè als nens els agrada la repetició per tal d’empatitzar amb els personatges. Necessiten molt de contingut i molt continu durant tot el dia, i per tant no existeix el prime time. Això suposa que el preu de base, el preu per minut o el preu que poden ingressar per publicitat és més baix.

En relació a l’animació adulta, que podria anar a prime time, tampoc és el tipus de contingut més consumit i demandat, ja que es veu com un producte artístic, d’autor, alternatiu, i no acaba anant a canals comercials.

 

L’administració té en compte aquesta especificitat de l’animació?

Depèn de l’administració. L’ICEC sí que ho té en compte, i és amb qui ho tenim més parlat. Nosaltres els hi expliquem, ho entenen i ho apliquen. En la subvenció de desenvolupament no només l’import és més alt, sinó que a més actualment ens han deixat un any més per justificar la despesa, fet molt necessari per poder gastar l’import en el temps que pertoca finançant un any més de feina. 

Si anem a l’ICAA, primer de tot cal dir que només finança cinema, i dins de les línies de cinema no hi ha una especificitat per l’animació. Sí que vam aconseguir que en les despeses contemplessin storyboard i animàtica, més enllà del maquillatge i perruqueria. Però aquí sí que hi tenim feina.

 

“L’ICAA només finança cinema, i dins de les línies de cinema no hi ha una especificitat per l’animació”

 

Quin és l’estat de l’animació a Catalunya avui?

Crec que és un bon moment, perquè som un grup d’empreses que hem sabut adaptar-nos a l’entorn. Si mirem les empreses actuals en relació a les que existien fa deu anys o més, veiem que amb la crisi del 2008 les grans van caure, i que per tant la majoria de les existents actualment són postcrisi financera. Som empreses més petites i més flexibles, amb la seva part positiva i negativa. Per una banda, si arriba un projecte molt gran no tenim la infraestructura adient per assumir-lo, però en canvi ens beneficiem de “l’operació acordió”, és a dir, som prou flexibles com per créixer i després tornar a decréixer segons les necessitats del moment. Això ens permet viure en un mercat no estable i de flux no continu, perquè la capacitat i el talent els tenim. Per això som un sector molt internacionalitzat, i allò que ens manca a casa ho anem a buscar a fora. Això explica que les empreses catalanes acostumin a treballar en coproducció.

 

“Ens beneficiem de “l’operació acordió”, és a dir, som prou flexibles com per créixer i després tornar a decréixer segons les necessitats del moment. Això ens permet viure en un mercat no estable i de flux no continu, perquè la capacitat i el talent els tenim”

 
 

Què és el que impedeix no tenir un flux continu en l’animació?

Per una banda no hi ha prou aposta pel contingut d’animació en els difusors (canals i plataformes). Només cal mirar els nostres veïns, com Itàlia, que té 19 canals infantils d’animació entre privats i públics, en obert i pagament, o França, que en té uns 10. Aquí això no passa, no hi ha tanta oferta. Les plataformes, on sí que hi podríem accedir, tenen un mercat més anglosaxó, i per tant a una empresa catalana o espanyola li costa molt entrar-hi. Des de la pandèmia hem tingut contactes amb les plataformes a nivell espanyol (Amazon Espanya, Netflix Espanya), i són ells qui ens diuen que treballen amb ficció, no amb animació. Per treballar animació has d’anar a la central europea o directament a la seu, a Los Angeles. Aquests són els motius de no tenir un volum de feina prou sostingut.

 

Els principals clients que tenen són les televisions?

Majoritàriament sí. En produccions de sèries la majoria dels ingressos venen de les televisions, tant locals com per vendes o prevendes a l’exterior. I en cinema també, més l’ICEC i l’ICAA i els incentius fiscals.

 

Les empreses d’animació estan compartimentades en animació infantil, televisiva, cinematogràfica…?

Cada vegada menys, perquè al final fas de tot. Si saps fer animació, és igual fer un episodi que un extracte d’una pel·lícula. Les diferències hi són sobretot a l’hora de finançar, de vendre i de distribuir el producte. Però cada vegada més les empreses dedicades a les sèries van al món del llargmetratge, i a l'inrevés. Les barreres cada vegada són més difuses. 

 

Com valora el paper que desenvolupa TV3 en relació a l’animació?

La CCMA ha estat sempre el motor de l’animació a Catalunya, i gràcies a això existeix el sector de sèries d’animació a Catalunya. Ha estat l’única de les autonòmiques que ha invertit en aquest tipus de contingut any rere any, més o menys, però regularment. Últimament ho tenim més complicat, perquè les inversions són molt petites. Els costos de producció pugen i no ho fan proporcionalment les inversions. L’audiència del Súper3 tampoc és la que era, i tampoc ho pot ser a causa de la multiplicitat de plataformes. En tot cas, la Corporació ha de ser el pal de paller de la producció audiovisual, però hem de repensar com ha de fer aquest paper i quina ha de ser la seva relació amb la producció independent, a nivell de contingut, contractualment, de difusió… A PROAnimats estem en aquest debat per poder fer una proposta a TV3. Cal veure on és l’audiència infantil, i si és a les plataformes, llavors cal plantejar-se si caldria afegir una plataforma amb un altre tipus de contingut i debatre si cal substituir o afegir canals de difusió. 

 

“La CCMA ha estat sempre el motor de l’animació a Catalunya, i gràcies a això existeix el sector de sèries d’animació a Catalunya”

 

 

Una productora d’animació pot subsistir únicament amb els encàrrecs de TV3?

No, no es pot. Per exemple, en una coproducció que vam fer amb Peeckaboo de sis milions d’euros, el percentatge de TV3 no va arribar ni al 10%.

 

El fet de produir sempre a través de coproduccions s’explica únicament pel cost o hi ha algun altre motiu?

El finançament és una de les raons, però també n’hi ha una altra que és que l’audiència és global, perquè l’animació no té aquest rerefons de localització. En cinema, per exemple, l’actor, l’accent, l’idioma, la localització… són elements que posen una barrera cultural. Nosaltres tenim una audiència global. L’animació infantil es dobla i sempre parlem d’històries i temàtiques universals com l’amistat, la família, conflictes... En aquest sentit, tenim un mercat global.

 

Dins d’aquest mercat global, on és més fàcil vendre?

El mercat natural és Europa, per cultura, geografia… Amb Amèrica Llatina la meva percepció és que és més fàcil coproduir-hi cinema que animació. Com que som un sector més industrial, hi ha el factor de canvi de divisa, de cost, de hardware fins i tot, d’equipament… que ho fa més difícil. A Estats Units o el món anglosaxó en general penetrar-hi amb sèries és més complicat que amb llargmetratges.

 

Els productes de les productores catalanes s’acaben veient tots en operadors d’aquí o hi ha produccions ja inicialment pensades per vendre fora?

Tots provem inicialment de fer produccions per vendre aquí, perquè resulta molt difícil vendre un producte a fora si no tens una finestra a casa teva. Es pot fer, n’hi ha hagut casos, però és més fàcil si prèviament te l’han comprat a casa. Però en el cas de Pocoyó, per exemple, TVE va dir que no, la va finançar Anglaterra i després es va acabar emetent a TVE. Aquest és un sector molt personal i amb una casuística molt variada: de vegades canvien les persones de càrrec i això fa que canviïn les estratègies i les preferències. Els projectes són tan llargs que canvien molt des de l’inici fins al final, poden passar entre cinc i set anys des del començament fins que acaba en pantalla…

 

A banda de les subvencions, creu que farien falta altres mecanismes de finançament de l’audiovisual, en general, i de l’animació en particular, com per exemple els incentius fiscals?

És bàsic. El dels incentius és un sistema utilitzat a Europa i fora que genera competència. Quan busquem un coproductor no anem a Polònia, anem a Bèlgica, per exemple, que tenen un 42% d’incentius fiscals, i si nosaltres no tenim aquests incentius, no voldran coproduir amb nosaltres. Els incentius fiscals dinamitzarien molt el sector perquè atraurien projectes, voldrien coproduir amb nosaltres.

El sistema que tenim actualment a Espanya té elements positius, també. A la península l’incentiu és del 30% per producció nacional, del 25% a partir del segon milió, i això suposa estar en la mitjana europea, així que en números està bé. Però si vas a la lletra petita, te n’adones que el sistema és un caos, perquè hem d’anar amb el sistema de AIE (Agrupacions d’Interès Econòmic), una figura que no existeix a la resta d’Europa. Això vol dir que un productor necessita crear una estructura paral·lela (buscar un inversor privat que inverteixi per després recuperar la inversió a posteriori) perquè no es pot accedir a l’incentiu directament. És un sistema molt críptic. Ens falta una burocràcia més dinàmica, efectiva i ràpida.

 

“Els incentius fiscals dinamitzarien molt el sector perquè atraurien projectes, voldrien coproduir amb nosaltres”

 

Com ha afectat la pandèmia al sector?

Hem estat el sector que millor s’ha pogut adaptar a la pandèmia, perquè ja treballàvem en remot. La coproducció vol dir tenir equips dispersos en diferents llocs fent la seva feina. Òbviament, no és el mateix tenir equips físics en un espai, en una oficina, que treballar cadascú des de casa seva, perquè la comunicació se’n ressenteix i els processos són més llargs i farragosos. Però més enllà d’allargar-nos els terminis, el confinament no va ser cap drama. I a nivell de contingut, les televisions de sobte van començar a demanar contingut infantil educatiu en grans quantitats, i en canvi altres projectes es van aturar. Molts productors es van dedicar a fer desenvolupament, i per tant ara tenim molts projectes en fase de producció que acabaran sortint.

 

Llavors és possible que pròximament veiem al mercat moltes produccions d’animació catalanes?

Crec que sí. I, a més, ens hem trobat que moltes empreses que abans no contemplaven l’animació ara sí que en fan, en part per diversificar risc i en part perquè l’animació es pot continuar fent encara que hi hagi una pandèmia. A banda que si hi ha una productora que fa pel·lícules amb un 80% d’efectes especials, no està tan lluny de fer una pel·lícula íntegrament animada, amb el mateix equip. La barrera s’ha difuminat.

 

“Si hi ha una productora que fa pel·lícules amb un 80% d’efectes especials, no està tan lluny de fer una pel·lícula íntegrament animada, amb el mateix equip. La barrera s’ha difuminat”

 

El sector de l’animació està conscienciat amb les qüestions de sostenibilitat?

Al final l’animació és gent treballant amb un ordinador, sigui a casa seva o en un estudi, i per tant la nostra petjada energètica és per l’electricitat que consumim per moure les màquines i els renders. Al final reduir l’impacte per nosaltres és reduir eines de treball, per tant només podem posar el focus en consumir un tipus d’energia renovable. On nosaltres intentem posar el nostre granet de sorra mediambiental és en els continguts, tant en l’ecologisme com en qualsevol tema social, com la igualtat, fer personatges femenins potents…

 

“Estem lluitant perquè la transposició de la nova directiva europea reservi una quota d’inversió per l’animació, com passarà a Itàlia i França, i necessitem que els incentius fiscals arribin sense haver de fer una AIE”

 

Com veu l’animació a Catalunya de cara al 2030?

L’animació té futur. No diré que només fem que créixer, ja que hem tingut moments millors, però de pitjors també. El talent hi és, tenim el know-how, però ens falta una mica d’acompanyament, no només de diners, sinó d’eines per gestionar els projectes: una burocràcia àgil, un mercat que entengui que l’animació és un producte en què s’ha d’invertir. Estem lluitant perquè la transposició de la nova directiva europea reservi una quota d’inversió per l’animació, com passarà a Itàlia i França, i necessitem que els incentius fiscals arribin sense haver de fer una AIE. Els Fons Europeus també van en el sentit de la digitalització i les noves tecnologies, amb la qual cosa per a nosaltres és el camí natural. Per això moltes altres empreses fan animació, per accedir a aquests fons europeus. Sempre diem que estem en un moment de canvi, però realment ara és així, i sóc optimista. Ara bé, necessitem l'acompanyament de tot el sistema.

 

“El talent hi és, tenim el know-how, però ens falta una mica d’acompanyament, no només de diners, sinó d’eines per gestionar els projectes: una burocràcia àgil, un mercat que entengui que l’animació és un producte en què s’ha d’invertir”

 

 

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: