Vés enrere

ENTREVISTA

ENTREVISTA

Entrevista a Chus López

 

Soci fundador de CreaRSA

 

"Entenem l’audiovisual com una eina de transformació per a la creació de responsabilitat social"

 

Per Aurora Corominas

 

Descarregar en pdf

23.03.2021

 

Chus López, Roquetes-Nou Barris, 1984, és soci fundador de CreaRSA i coordinador de RR HH, així com director de promoció i comunicació de l'entitat. El seu empeny personal i el de CreaRSA és la responsabilitat social audiovisual. Va estudiar Humanitats i és doctor per la UAB, professor del Grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat CEU Abat Oliva.

 

 

 

A.C.- He de confessar-li que, a primer cop d'ull, quan vaig descobrir CreaRSA vaig entendre el nom com una societat capitalista: Crear més SA, de Societat Anònima. Després ja vaig adonar-me del meu error i de posar en relleu les tres lletres en majúscules finals. RSA, les sigles de Responsabilitat Social Audiovisual. Per posar-nos en context, què és CreaRSA?

 

CH.L.- Som una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre i amb iniciativa social, això a nivell legal. CreaRSA és també una iniciativa de tres persones que venim de l'àmbit audiovisual i cinematogràfic, que vam estudiar a l’ESCAC. CreaRSA es va crear amb l'objectiu de que les peçes audiovisuals tinguin i donin un missatge de responsabilitat social, en el seu caràcter empresarial, educatiu, comunitari... Entenem l’audiovisual com una eina de transformació per a la creació de responsabilitat social.

 

A.C.- Com es crea aquest projecte? Com es gestiona CreaRSA?

 

CH.L.- Som totes sòcies de la mateixa cooperativa i ens establim per criteris democràtics de sostenibilitat aplicada a quotes en la figura de la dona, gestió del temps, diversitat… Reclamem sostenibilitat en tots els àmbits i fem una reivindicació de l’equilibri entre el treball digne i el creixement econòmic dins del nostre sector, segons estipula l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 8.

 

A.C.- Des de quan esteu actius?

 

CH.L.- Ens vam constituir com a cooperativa a l'agost del 2018 i com a Associació que precedeix la cooperativa des del juliol del 2012.

 

A.C.- A què et refereix amb responsabilitat audiovisual? Quins serien els resultats d’aquesta aportació de responsabilitat social a la comunitat?

 

CH.L.- La responsabilitat social a l’audiovisual s'ha d'entendre com una eina transversal gestionada íntegrament amb caràcter social, que impregna tot el nostre sistema de funcionament. Com fer penetrar tota aquesta socialització? Doncs amb l'aplicació de valors democràtics en l'òrgan de gestió. Això vol dir que tot l'equip tingui una comunicació igualitària fluïda, significa treballar plegades en una mateixa entitat audiovisual, que hi hagi un “espai de cures” per comunicar qualsevol neguit i preocupació; responsabilitat social també té a veure  amb una rendició de comptes transparent a nivell administratiu i econòmic, no sols en l’àrea de la comunicació interna, sinó que comporta una compartició d’informació en la cadena de l’audiovisual, fins i tot en els estrats més baixos. Responsabilitat social és que totes les persones tinguin vot, i si no en tenen, que tinguin veu; és l'aplicació de mesures sostenibles en les pròpies produccions, com per exemple buscar localitzacions pròximes per no contaminar, fomentar el transport públic o, en tot cas, compartir transport. Intentar reduir la petjada ecològica el màxim possible respectant en la mesura del possible el medi ambient. Concerneix també al concepte d’oficina verda, fent reunions sostenibles amb accions verdes, mancomunar al màxim els dispositius possibles, així com tota mena de productes que es puguin comprar entre diverses productores, unint esforços i recursos. Els greenshootings s’estan potenciant molt amb diverses iniciatives. En paral·lel s’ha de fomentar una sensibilitat mínima pel benestar de l’equip, posant a disposició espais de descans i hàbits d'alimentació saludables, espais de relació i de participació pels treballadors.Totes aquestes accions creen un sentit de pertinença cap a l’obra audiovisual, que a la vegada és un valor afegit.

 

 

La responsabilitat social a l’audiovisual s'ha d'entendre com una eina transversal gestionada íntegrament amb caràcter social...

 

 

 

A.C.- Des de l’equip de treball de Green Shooting som conscients que la cultura de sostenibilitat audiovisual, des d’un enfocament únic de mediambient i ecologisme, per sí sol, no garanteix la sostenibilitat si no va acompanyat de dos altres punts d’ancoratge, com són l’economia i la societat. A CreaRSA s’ha començat a treballar en aspectes concrets d’aquest canvi. En què podríeu dir que aneu per endavant?

 

CH.L.- Vam presentar al Palau Macaya una eina d’autodiagnosi en materia de Usos Responsbles del Temps i Resposansabilitat Social. Tracta sobre la gestió del temps, i formem part del Pacte del Temps i la Xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps). El Pacte del Temps és una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona per fomentar hàbits de temps més saludables i respectuosos amb la vida privada, facilitant una millor gestió del temps i conciliació de la vida laboral, familiar, personal i social, afavorint la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant a l'empresa com les persones que hi treballen, i s’intenta aplicar a l’administració pública també. La xarxa NUST, és una iniciativa privada amb empreses que s’han adherit a aquests usos del temps de manera més racional, més sostenibles i més responsables. Des de CreaRSA fomentem la desconnexió digital i plantegem seriosament la qüestió del temps en les reunions de treball, que estiguin planificades i gestionades de manera que es trobin coordinades amb els aspectes vitals, familiars i socials.

 

A.C.- Aplicar aquesta gestió del temps en l’àmbit de les productores, que normalment tenen jornades maratonianes molt arrelades i normalitzades, serà molt difícil canviar-ho…

 

CH.L.- Sí, però s’ha de començar a fer sensibilització i fer una millor planificació. No serà d’un dia per l'altre, però dissenyant produccions més gestionades pensant amb el temps dels treballadors, aquests estaran més motivats, més implicats, transformant el seu treball en un millor producte audiovisual. A més, es contribueix amb la defensa dels drets dels treballadors com a principal eix de l’audiovisual. S’ha de continuar per aquí.

 

A.C.- Aquesta qüestió em sembla absolutament revolucionaria i no s'hi veu avui per avui cap esperança evolutiva. Un canvi realment profund i estructural de com s’ha portat des de sempre la producció audiovisual, ja no diguem la publicitat...

 

CH.L.- Sí, des dels òrgans de gestió és dels més potents i costarà molt implementar-ho. Cal seguir fent sensibilització.

 

A.C.- Pel que fa a la promoció de la dona en l’audiovisual tracteu diversos punts febles, com ara el poc nombre de productores o directores de producció. Quins d’altres més n’hi ha?

 

CH.L.- Que no s’estableixin rols de sexe i gènere en segons quin tipus de feines, com per exemple relacionar les tasques de vestuari o de maquillatge amb una feina de dona. Hem de desmarcar-nos dels estereotips establerts i s’han de trencar aquests motlles perquè la dona tingui representació laboral en la categoria que sigui. Perquè es pugui fomentar la participació de la dona ha d'haver un sobreesforç a nivell de llei. Les dones en les estructures de l’audiovisual no se situen en càrrecs directius, hi ha ben poques dones productores excutives i de direcció, per tant les remuneracions econòmiques sempre són més baixes, la qual cosa comporta més precarització, que desemboca en un modus vivendi molt més difícil a l'entorn familiar femení. No obstant això i en relació a la resposta anterior, la promoció de la dona en l’àmbit audiovisual és un aspecte que es pot aconseguir en un termini més curt. Aquest és un tema que no s’està fent fins el final perquè no hi ha la sensibilitat, la econòmica, sobretot, quan no es volen pagar els mateixos sous. Els instruments hi són i les mesures més tard o més d'hora s'acabaran d’implementant i a totes les escales. S’han d’establir clàusules de promoció de la dona per garantir-ho.

 

A.C.- Heu detectat assetjament sexual dins la professió?

 

CH.L.-No, no el tenim detectat, però amb la campanya Som Audiovisual Responsable que vam fer amb Catalunya Film Festival i la PAC, vam establir que s’ha de tenir un protocol de prevenció d’abús i assetjament sexual implementat en totes les entitats, i sobretot tenir aquest recurs en les empreses que són més grans de cinquanta persones, així com la implementació del pla d’igualtat.

 

A.C.- Quin seria un altre tema amb el que esteu treballant?

 

CH.L.- Les condicions dignes de treball. Sobretot amb els freelance, que és la majoria de treballadors que formen el sector audiovisual. Treballem perquè tinguin uns ingressos regulars i que es puguin permetre un modus vivendi correcte. Defensem la feina ben remunerada. A CreaRSA ens trobem que de vegades paguem més a col·laboradors externs ja que les feines no són lineals, i no tenen uns ingressos regulars, per tant considerem que és just. La subcontractació és un clàssic en aquest àmbit i no s’ha de permetre que no hi hagi unes condicions òptimes econòmiques, però també de sentit de pertinença a l’equip de treball. Els freelance han de fer-se seus els projectes en els quals treballen, pels quals se’ls contracta temporalment. És un tema que va en cadena: no pot ser que les grans empreses subcontractin com a pràctica usual, perquè d'aquesta manera no enfortim el múscul de la indústria audiovisual catalana. Amb la pandèmia s’ha accentuat molt aquest mecanisme i volem fer una gran campanya de sensibilització contra la precarització en el treball i per unes condicions dignes.

 

A.C.- A la Universitat veiem com una part important dels alumnes que acaben el Grau, quan troben una feina, les condicions de treball són tan precàries que són alarmants.

 

CH.L.- Sí, greument alarmants. No pot ser aquest abús a les pràctiques, perquè estàs promocionant talent, hi ha d’haver una altra opció. En altres països s’inverteix en talent, no com aquí, i amb aquest modus operandiles ganes i la motivació pels projectes, per la feina,  es veuen resentides. Per això és molt important implementar aquests nous paradigmes i maneres de fer des de les aules, que sàpiguen que hi ha altres possibilitats, com emprendre el teu projecte, com a mínim per sentir-te més reconegut i motivat. Tot i això, vull creure que la indústria se n'està adonant a un nivell més conceptual que pràctic.

 

A.C.- Respecte a la diversitat. Com ho plantegeu des de CreaRSA?

 

CH.L.- Aquest és un gran tema, fins al punt que en els Òscars s'ha establert normes per poder participar, han modificat substancialment el seu reglament per exigir que les pel·lícules candidates a millor pel·lícula compleixin amb uns requisits mínims d’inclusió i de diversitat racial. S’ha de poder trencar estereotips, no sempre el traficant ha de ser llatinoamericà, o trobar-nos el xinès en un basar. Les minories no se senten representades en les pel·lícules i quan ho estan és amb una perspectiva molt estigmatitzada. La societat és molt diversa, i s’ha d’aplicar aquesta diversitat no tan sols als aspectes més creatius del guió, com la creació de personatges, sinótambé en els equips de treball és molt important. Com cada vegada es treballa més des del remot i de manera més digital un dels propers grans temes que vindran serà la gestió de la diversitat en els equips,a nivell de pertinença de grup, trencant barreres idiomàtiques i culturals i que tothom se senti representat en els equips.

 

A.C.- Aquest tema és aplicable a Catalunya també.

 

CH.L.- Totalment, en una gala, en una reunió de productors, tot són homes, i tots homes blancs. El món audiovisual és molt més divers. Jo, que visc a Cornellà, veig que hi ha una diversitat molt gran. I això s’ha de plasmar també des de l’àmbit institucional i laboral, que no n’hi hagi un tap per aquestes persones. Si no poden permetre’s un ESCAC poden acudir al CIFO, els Centres d’Innovació i Formació Ocupacional de la Generalitat, que promouen accions de formació professional; i a l’Hospitalet de Llobregat s’imparteixen cursos en l’àmbit de l’audiovisual i el disseny gràfic, entre d'altres llocs. Seria un altre perfil, però d'entrada i clarament el més important és la inclusió de la diversitat.

 

A.C.- Algun tema més en el que treballeu per posar-lo a sobre de la taula?

 

CH.L.- La intercooperació. Aquí és on comencen a entrar diverses productores per crear grups de treball i fomentar els projectes conjunts i més potents. Ara mateix, per part de molts professionals, la inquietud es centra en que Netflix et compri la sèrie o la pel·lícula, però si s’uneixen unes quantes productores i fas un producte potent, potser pots anar més enllà. Ens hem de deslliurar d’aquesta conducta arrelada de competitivitat entre nosaltres i fomentar una intercooperació que potencïi una indústria catalana forta. Sinó el que trobes és cadascú lluitant en el seu nínxol, en la seva entitat, en el seu projecte. Per crear una indústria, un mercat i uns laboratoris de creació, hem d’apostar per la intercooperació.

 

 

Ens hem de deslliurar d’aquesta conducta arrelada de competitivitat entre   nosaltres i fomentar una intercooperació que potencïi una indústria catalana forta.

 

 

A.C.- De cara al futur, hi ha altres temes esperant aflorar?

 

CH.L.- En aquest context de pandèmia, pel tema sanitari, hi ha un rol molt potent que s’ha d’incloure en totes les produccions i és una persona encarregada únicament d’aplicar les mesures sanitàries covid als rodatges. Seguint aquest exemple podem dir que en el futur hi hauria d’haver un encarregat de responsabilitat social audiovisual en totes les produccions, i que pugui ser un garant de gestió ètica i de implementació de polítiques de responsabilitat social.El productor o directiu ha d’entendre que aquestes implementacions tenen uns valors intangibles que poden transformar-se en un estalvi econòmic, repercutint en els comptes econòmics anuals i de valor de marca. Aquest hauria de ser el missatge, sense més conceptes grandiloqüents.

 

 

...en el futur hi hauria d’haver un encarregat de responsabilitat social audiovisual en totes les produccions, i que pugui ser un garant de gestió ètica i de implementació de polítiques de responsabilitat social.

 

 

A.C.- Quina estratègia teniu, a banda de la sensibilitat. Es parla de segells, llibres de bones pràctiques, etc...

 

CH.L.- En tots aquests àmbits hi hauria d’haver llibres de bones pràctiques i segells com a eines d’aplicació. S’ha de practicar la pedagogia, però el futur passa per anar més enllà, com impartir tutories, fer seguiment i acompanyament per aplicar les diferents eines i els criteris més pràctics amb immediatesa. En la campanya Som Audiovisual Responsable pensem en una eina de diagnosi més simplificada encara, una checklist accessible per totes aquelles entitats que vulguin familiaritzar-se i aplicar aquests canvis.

 

A.C.- Quina és la percepció que teniu a les vostres propostes?

 

CH.L.- Gràcies a la campanya amb Catalunya Film Festival i la PAC em consta que s’està fent un programa de responsabilitat empresarial per intentar fer sensibilització als seus socis. També se sumen en aquest àmbit els del Clúster, tot això vol dir que hi ha la necessitat de fer les coses d’una altra manera. També el feedback rebut en les xarxes socials ha estat molt positiu. Ens van fer una entrevista des de Barcelona Film Comission i Catalunya Film Comission per explicar-los més la campanya, Tenerife Film Comission també té un llibre de bones pràctiques en sostenibilitat, l’Associació Dones Visuals treballen per defensar, promoure i fer efectiva la presència de les dones al sector audiovisual... Estem entrant en un model ètic molt interessant, on la gent s’ho està creient i ho està aplicant, perquè aporta uns valors intangibles d'entrada, però també té un reflex de caire financer.

 

A.C.- Aquest sembla un camí llarg, com us nodriu? Quin retorn teniu, què us alimenta?

 

CH. L.- A nivell econòmic, a més de la indústria audiovisual, com he dit estem molt immersos en el tema de la responsabilitat económica i social. Formem part de moltes entitats, com és la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, de la Xarxa d’Ateneus cooperatius de Catalunya, d’Ateneus cooperatius per territoris, portem la Comunicació de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, estem a la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya,a l’Impuls Cooperatiu de Sants, amb d'altres entitats de Sants… Ens nodrim fent intercooperació i fent activitats de caràcter social. Ara mateix treballem en la campanya de comunicació per a l'ONG que es diu “Dret a les ciutats pels joves”, amb l’objectiu de com hauria de ser el disseny de la ciutat des de la perspectiva dels joves i si  s'els té en compte. Els nostres clients són de l’economia social, solidària i cooperativa. Cal dir que estan naixent moltes entitats socials audiovisuals en forma de cooperativa que comparteixen els nostres valors, i que fan molta feina de sensibilització i materialitzen projectes des del punt de vista de la responsabilitat social.

 

A.C.- Heu fet produccions audiovisuals?

 

CH.L.- Sí, de la mà d'algunes ONG’s i entitats socials hem fet productes audiovisuals, com documentals, a la República Dominicana, Perú, Bolívia, Israel… per reflectir la feina d'aquestes entitats sobre el terreny, sobretot de petites entitats que han portat a terme projectes d’ Aprenentatge Servei en cooperació, com un que es diu InDISCutible amb la Fundació Pere Mitjans. Amb la Fundació Vicki Bernadet hem fet un audiovisual sobre la sexualitat en gent amb discapacitats. Aquest documental va derivar i acabant sent una eina per a psicòlegs i terapeutes. Aquests són el tipus de projectes que ens agraden, passar de ser proveïdors audiovisuals de dues Fundacions, a sumar conjuntament les tres entitats juntes i elaborar un nou material inèdit en tots els sentits.

 

A.C.- Pot citar-me algunes d'aquestes cooperatives audiovisuals socials que veu créixer al seu voltant?

 

CH.L.- Ara comencen a sorgir iniciatives com un cinema cooperatiu, la Zumzeig, La Veinal TV, coma primer projecte a Barcelona de televisió comunitària, el MTK Space, un espai cooperatiu i de coworking audiovisual al Baix Llobregat i amb les companyes de la Bruna afincades, l’Ecosistema creatiu i cooperatiu de La Selva al Poblenou, i cooperatives com Looky Produccions, La Pera, Quepo, El Parlante, Claraboia Audiovisual o Clack Audiovisual.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: