Vicent Sanchis (València, 1961) és periodista, amb una llarga trajectòria en diverses publicacions a Catalunya. És doctor en comunicació i professor a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Ramon Llull, i des del març de 2017 és director de Televisió de Catalunya.

 

 

Vostè arriba a TV3 a principis de l’any 2017, en un moment en què les audiències de la cadena encadenaven molts mesos en descens. A partir del setembre d’aquell any, les audiències remunten i des de llavors TV3 lidera còmodament el rànquing de cadenes més vistes a Catalunya. Més enllà de la situació política i del context extern aliè a la cadena, quines creu que han estat les claus d’aquest canvi de tendència a partir del 2017?

És fàcil dir que per qüestions alienes a la cadena hem remuntat, però tan sols gràcies a les circumstàncies externes no n’hi ha prou. A TVE, que té una aportació estatal enorme i que vol tenir més presència a Catalunya, no li ha passat el mateix, encara que el moment era el mateix per a tothom. Hi ha altres factors que també hi influeixen.

Hi ha gent amb una tendència a encasellar TV3 com una televisió autonòmica, quan TV3 no ha sentit mai aquesta vocació. En contra del que molts opinen despectivament, no som una televisió de proximitat. Per exemple, amb les eleccions nord-americanes, que no tenen res a veure amb la situació que vivim en el nostre entorn, hem tingut molt bons resultats. És cert que les circumstàncies del setembre del 2017 van variar, però l’equip que hi havia era bo i només canviant una mica els criteris tot va tornar a funcionar bé, perquè ja ho havia fet anteriorment.

 

 

“En contra del que molts opinen despectivament, no som una televisió de proximitat”

 

 

Quins criteris van canviar?

Actuar amb una certa rapidesa i amb un cert criteri de televisió privada, perquè estem competint amb televisions privades. Quan en una privada un primer programa no funciona, al segon s’ha d’eliminar de la programació. Evidentment no podem anar tan enllà, perquè hi ha una inversió pública, però no mantindrem un programa que no funciona. També, per força, vam canviar els criteris de producció interna i producció externa. A més, a TV3 hi havia una espècie de maledicció segons la qual l’entreteniment no funcionava, i malgrat això vam fer el Tot es mou. Entreteniment i en directe, i ha funcionat. Hem fet una sèrie de canvis que semblen fàcils i que no ho han estat. Uns canvis ràpids, que segurament van trencar inèrcies, i tot mantenint el mateix equip.

 

Quin és el plantejament que fa TV3 a l’hora de decidir si produeix un programa amb mitjans exclusivament interns o bé si s’associa amb productores externes?

Primer de tot cal tenir en compte que el 85% de la producció és pròpia i interna perquè no tenim cap altre remei. Si del pressupost que tenim a la Corporació un 60% es destina a personal, cada vegada queden menys possibilitats d’encarregar productes fora. No és més que això, no hi ha més estratègia. A més, amb la Covid el nostre personal s’ha reduït considerablement, per malaltia, per quarentenes, col·lectius de risc… amb la qual cosa, sense tenir un gran pressupost, ens hem quedat amb una producció interna molt més limitada des de fa sis mesos. Cal afegir, però, que el Govern va assumir que havia de donar 6 milions d’euros més a la televisió per fomentar la producció externa, una producció obligatòria marcada per la llei.

Bàsicament, el criteri habitual és mirar la graella i veure quins programes podem fer nosaltres i quins no, com per exemple el Polònia, un programa que no podem fer perquè no tenim els actors, ni els guionistes… Paradoxalment, sí que podem fer la telenovel·la, una producció interna que la casa ha entès com a pròpia. Mirem la graella dels propers sis mesos i veiem fins on podem arribar i fins on no. La frustració ve quan no hi podem arribar ni per recursos interns ni per pressupost.

 

El sector audiovisual català porta temps queixant-se per la manca d’inversió de TV3 en producció audiovisual. TV3 ha de seguir sent motor de l’audiovisual o aquesta missió, que se li va atribuir a inicis dels 80 i en un context molt diferent, s’hauria de replantejar? I, si és així, en quin sentit?

No sé si hi ha escrit d’una manera concisa i determinant que TV3 hagi de ser el motor de res. És un concepte assumit. Jo trauria “el” i diria “un” motor. Netflix és “el motor” de les sèries? Diria que és “un motor” important, igual que TV3. El problema ve quan ja no arriba ni a motor a causa d’uns recursos escassíssims, perquè aquesta sí que és la seva funció, ser un dels motors, perquè som l’empresa més potent. Com crec que TVE també hauria de ser-ho, i hauria de tenir la necessitat de produir en català (que ja ho està fent, però per motius polítics i per ocupar un espai en l’audiència de Catalunya). TVE també ha de ser motor perquè la paguem entre tots, com totes les públiques.

Per altra banda, Netflix té l’obligació de ser el motor de sèries a Catalunya? No crec que tingui cap obligació. Mediapro? Estaria molt bé que ho fos. Se’m fa estrany que quan es va associar amb Netflix per fer producció s’establís a Madrid com a punt estratègic de gravació. Ja podrien haver decidit, com a empresa catalana, fer meitat a Madrid i meitat a Catalunya, independentment de la llengua en què es gravés. En tot cas, ha de ser Mediapro un motor de l’audiovisual a Catalunya? Sí, sempre que vulguin, és clar, perquè són privats.

 

Recentment la Unió Europea va aprovar la nova directiva de serveis de comunicació audiovisual, que estableix quotes de producció europea en els catàlegs dels operadors a la carta i que obre la porta a establir obligacions d’inversió a aquests operadors. Com ho valora?  Veuria bé que a Netflix se l’obligués a invertir en producció a Catalunya?

Sí, però no es pot fer així. Si Netflix és una plataforma de lloguer de sèries a nivell europeu, seguirà una normativa europea, i ni Catalunya ni Espanya li dirà on ha de fer la producció. Només se li exigirà que una part de la seva producció ha der ser europea. Si Netflix produeix a Espanya, o a Catalunya, és perquè algú els ha dit que val la pena fer-ho aquí, perquè ells, per si mateixos, no arriben a aquesta conclusió. Aquest algú ja el tenim, era Mediapro, i no va donar-se el cas de produir a Catalunya.

 

I no veuria plausible que, en la transposició de la llei a l’estat espanyol, s’aprofités per obligar aquests operadors a invertir en producció en llengües cooficials?

Per la meva experiència sé que cap instrucció que vingui d’Espanya donarà suport a una llengua que no sigui el castellà. No sé què ha de passar perquè l’Estat entengui que el català també és una llengua espanyola. La voluntat política claríssimament és centralitzar-ho tot en Madrid. En els darrers anys no s’ha fet cap mesura a favor del català. 

 

 

 “La voluntat política claríssimament és centralitzar-ho tot en Madrid”

 

 

Ja fa molts anys que TV3 pateix unes restriccions pressupostàries que no acaben de veure’s compensades amb més ingressos per publicitat. Per què TV3 no és capaç de captar més publicitat tot i tenir una bona situació en termes d’audiència?

Fa quinze anys, en un punt àlgid, la CCMA va ingressar 150 milions en publicitat, i la part més important corresponia a TV3. Ara estem en 50 milions. A més, l’aportació pública era de 340 milions i actualment no arriba a 260 milions. Això ha passat perquè ha canviat el paisatge de manera brutal, perquè s’han multiplicat els operadors, les plataformes, va aparèixer internet... Cada any es perd inversió publicitària. TV3 es troba per sota del descens global de la inversió publicitària en televisió a Espanya, perquè és líder, i tot i això no podem fer res més. Les coordenades i les directrius que regiran la publicitat ja no seran les dades d’audiència de Kantar Media sobre la TDT. Hauríem d’estar preparant la televisió del futur -i no ho estem fent-, i en aquest futur no hi té cabuda l’augment de la publicitat. I hem d’entendre que la publicitat a internet no compensarà la convencional. Hem de preparar models televisius públics que comptaran amb menys ingressos publicitaris.

 

 

“Hauríem d’estar preparant la televisió del futur -i no ho estem fent-, i en aquest futur no hi té cabuda l’augment de la publicitat”

 

 

Per què no estan preparant aquest escenari futur?

Perquè no s’estan donant les condicions. Tenim un model de televisió antic, de l’any 83, assentat en els defectes i virtuts del model d’empresa pública dels últims anys, però amb una diferència respecte a TVE: que estem obligats a competir amb les televisions privades, i és normal, perquè no som complementàries. En canvi, TVE sí que és complementària i no té necessitat de competir: el que ha de fer és una bona audiència. En cada nova circumstància hem de propiciar reflexions sobre com TV3 ha de continuar essent un servei públic decisiu importantíssim, un motor de l’audiovisual, seguir competint amb les privades i, a més, entendre tots els canvis de l’ecosistema. Si no ho estem fent és perquè hi ha decisions que no depenen de nosaltres. Depenen d’un Govern i d’un Parlament on, a més, els últims anys s’han viscut moments molt convulsos. I són moments que han coincidit amb moments de grans canvis en l’audiovisual. Quan tinguem més estabilitat política s’ha de plantejar. Si els partits polítics només veuen en els mitjans públics eines de curta volada, d’aquí a uns anys ja no seran tan influents com ho són ara.

 

 

"Tenim un model de televisió antic, de l’any 83, assentat en els defectes i virtuts del model d’empresa pública dels últims anys, però amb una diferència respecte a TVE: que estem obligats a competir amb les televisions privades, i és normal, perquè no som complementàries"

 

 

TV3 és viable a mitjà termini amb aquest pressupost?

No. TV3 ha de tenir unes despeses més ben plantejades. I els ingressos minvaran cada any per la baixada de la publicitat. Per tant, el replantejament s’ha de fer per partida doble: perquè els recursos s’han de dedicar a altres funcions i perquè n’hi haurà menys. I els propers responsables que vindran han de saber que no s’aguantarà amb l’actual esquema de valors que tenim. Perquè una televisió ja no serà líder amb les dades d’audiència de Kantar Media, perquè s’haurà de veure com rendibilitzar els continguts que hi ha a internet, quina importància i projecció tenen... Això ho estem fent ara, però no amb la intensitat que caldria. Això no vol dir ni reducció de plantilla ni reducció d’ingressos públics. S’ha de mirar si la plantilla que tenim és adequada als ingressos que tenim, i que el Govern o el Parlament mirin quin model de televisió pública volen i adeqüin els ingressos a la quantitat de recursos que es necessiten a cada moment, dintre de les seves possibilitats, evidentment.

 

Una altra manera de tenir ingressos és amb la venda de programes. Hi ha marge per créixer venent continguts produïts per TV3 a altres operadors?

Sí, però no amb la quantitat suficient per compensa. Aquest és un univers canviant. Hem venut sèries a Netflix, fins que d’un any a l’altre van deixar de comprar-les  per produir-les ells. En aquest sentit, després de dos anys seguits de comprar-nos sèries, amb totes les previsions que havíem fet, se’n va anar tot en orris. Amb la venda d’una sèrie a Netflix pagàvem la meitat del cost de la sèrie, així que ens permetia duplicar la producció. Això fa que no ens puguem fer grans plantejaments ni previsions a llarg termini, s’ha d’anar veient què passa cada any.

 

 

“Amb la venda d’una sèrie a Netflix pagàvem la meitat del cost de la sèrie, així que ens permetia duplicar la producció”

 

 

El 2018 la CCMA i l’Ens Públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears van posar en marxa la plataforma Bon Dia TV. Com valora aquesta iniciativa? Es potencia prou l’espai català de comunicació a nivell de Països Catalans?

No, perquè li falta una peça clau: el País Valencià. Bon Dia TV és una eina interessant si es completa, però ara mateix no està del tot justificada. Tenim el nostre portal i els nostres mitjans de difusió, i Bon Dia TV es justificaria si hi entressin les tres televisions. Llavors sí que tindríem més possibilitats.

 

Es plategen aliances amb altres televisions públiques? Amb la FORTA ja ho fan, però considerarien fer-ho amb televisions públiques europees, per ser més forts davant dels grans operadors?

La col·laboració amb la FORTA existeix i és intensa, produint sèries i comprant continguts. Tot i que, dins de la FORTA, hauríem de tenir una col·laboració més assídua amb les televisions que tenen el català com a llengua pròpia. Amb d’altres també ho fem, com amb TVE i Betevé. Fora és més difícil... Poden comprar un 30 minuts, però ningú ha sentit motivació per col·laborar més, encara. A més, la desproporció és molt gran: imagina’t anar a una BBC! Som molt petits, en comparació.

 

I amb les televisions públiques de països de mida més petita?

El que passa és que són universos molt diferents i no és tan fàcil. Un altre tema és fer un intercanvi de sèries, com el que fem amb TVE, i això és gratis. I fer-ho amb una televisió pública petita podria ser un front obert a explorar, sí.

 

Com són les relacions amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL)? Busquen o potencien sinergies amb les televisions locals?

La nostra relació amb la XAL està sempre present i és molt intensa. Igual que l’Agència Catalana de Notícies, la XAL arriba on nosaltres no arribem. Fem els castellers amb ells, temes esportius de lligues inferiors... I està molt bé que ho produeixin ells.

I amb TVE tenim ara mateix un nivell molt alt de col·laboració, malgrat el context polític. Per exemple, vam passar la sèrie Drama, que va ocasionar certa polèmica. TVE ens va comunicar que volien produir una segona temporada i els vam proposar de produir-la amb ells, i ens van dir que no perquè volen audiència a Catalunya, i produir amb nosaltres suposa que l’estrenaríem conjuntament, amb la qual cosa els restaríem audiència.

En definitiva, col·laborem amb qui calgui tot i les discrepàncies, perquè cal no oblidar que som competidors. 

 

Ara ho comentava: darrerament veiem a TV3 programes produïts per tercers, amb o sense participació de TV3, i ja emesos en altres operadors que són competència seva, com La catedral del mar (Antena 3), Merlí. Sapere Aude (Movistar) o Drama (TVE). Per què? Quins avantatges i inconvenients té això?

La part econòmica és molt important. En tot cas, La Catedral del Mar emesa per Antena 3 la va mirar un tipus de públic, i emesa per TV3 un altre. I per nosaltres també és important tenir productes doblats en català. Cal dir que Drama va ser una sèrie que es va produir amb un criteri que no era el nostre i que no  s’adaptava al nostre llibre d’estil de ficció, especialment pel que fa a la llengua. Però no la vam produir nosaltres, i el que no podíem fer era “retraduir-la”. Acceptem el criteri sota el qual ha estat feta, perquè valorem altres aspectes, com que hagi estat gravada a Barcelona, que sigui àgil, fresca, la bona direcció, els bons actors...

 

Últimament també hem vist com s’han estrenat diversos programes emesos en exclusiva al portal de TV3 o a YouTube, amb una clara voluntat de captar públic jove, que és potser un dels que més se li resisteix a TV3: Bricoheroes, Mood Z, La Comunitat... Els està funcionant aquesta aposta per programes emesos exclusivament per internet i pensats per a joves?

El públic jove es resisteix a totes les televisions convencionals, perquè no tenen els mateixos hàbits de consum. La gent que escriu “el públic de TV3 està envellit”, no creu que el de Tele5 o Antena3 també ho està? I el de Netflix? Ha nascut jove o vell? Els joves tenen altres hàbits, fins i tot consumeixen des de dos dispositius a la vegada, televisió i tauleta, o mòbil. El públic de totes les televisions està envellit i nosaltres volem anar a buscar-lo allà on és.

 

Els funciona aquesta aposta?

Sí. I també hem de considerar que el públic jove no abandona tant la televisió. Els joves de fins a 21 sí, però a partir dels 21 anys menys. El que estrenem en xarxes socials i plataformes ens funciona molt bé, però no té retorn publicitari. Per tant, si destines molta energia a aquests productes perds ingressos, perquè vol dir que no la destines a fer productes per a la graella tradicional, i per tant tens menys entrada de publicitat. S’ha de trobar l’equilibri. Dels 50 milions en publicitat que la CCMA va ingressar l’any passat, 45 són de la televisió, 4 de la ràdio i només 1 de mitjans digitals.

 

Queda clar que els programes en xarxes i plataformes no tenen retorn publicitari, però poden servir per establir sinergies amb la programació convencional o fins i tot per portar gent cap a la televisió lineal. Ho tenen estudiat?

Absolutament, i funciona, es fa amb aquesta intenció.

 

Tindria sentit pensar en un portal exclusiu per a joves, com la plataforma Playz de RTVE o Flooxer d’Atresmedia?

Sí, òbviament. El tema és que el Govern ha donat a RTVE 150 milions d’euros per superar la Covid i a nosaltres 6 per al mateix objectiu. I TV3 ha de tapar molts forats, i això obliga a allò que deia, a una revisió del model perquè no podem atendre totes les necessitats. Cal aquesta reflexió profunda del Govern amb el nostre Consell de Govern, i això comportarà decisions doloroses, però cap d’aquestes ha d’anar cap a la direcció de debilitar. S’ha d’aconseguir un equilibri màgic i ho veig complicat. Es necessita un govern fort i una majoria parlamentària molt sòlida, que ara no tenim.

 

YouTube és una bona plataforma per arribar a nous públics, però també és un operador extern que s’acaba beneficiant dels programes que produeix TV3. Com valora aquesta relació amb YouTube? Caldria potenciar-la o limitar-la?

Nosaltres els donem una sèrie d’avantatges fantàstics, perquè posem continguts gratis, i hem de veure si això té sentit, si tindrà un retorn que ens interessi. A partir d’aquí, veurem si ho continuarem fent depenent dels resultats que aconseguim. Ara per ara sí: hi ha un nou públic, hi ha visites... però veurem si val la pena continuar-hi.

 

 

“Nosaltres els donem (a YouTube) una sèrie d’avantatges fantàstics, perquè posem continguts gratis, i hem de veure si això té sentit, si tindrà un retorn que ens interessi”

 

 

Fa temps que el canal Super3 està en el punt de mira, per les seves baixes audiències. Entenent que la situació dels anys 90 no es pot repetir, perquè el context és tot un altre, com es pot fer perquè aquest canal sigui més rellevant per als nens del que ho és avui?

Ho podré contestar bé a finals d’any o principis de l’altre, perquè estem fent estudis en tres o quatre direccions: la possibilitat de recuperar un canal juvenil, la possibilitat d’unificar un canal infantil i juvenil en un de sol, o de fer que el C33, com als inicis, tingui l’oferta d’esports i juvenil... Quan TV3 tenia canal juvenil l’oferta era molt potent, però ara no tenim el pressupost; per tant, hem de tenir un canal juvenil fusionat amb l’infantil amb una rèplica molt potent a Internet, i produir continguts sense complicar-nos. Tot això volem que estigui llest l’any vinent. Ho estem treballant molt i és una prioritat. Mentre jo sigui el director la primera prioritat és TV3 i la segona Super3 i canal juvenil, i després la resta.

 

 

“Estem fent estudis en tres o quatre direccions: la possibilitat de recuperar un canal juvenil, la possibilitat d’unificar un canal infantil i juvenil en un de sol, o de fer que el C33, com als inicis, tingui l’oferta d’esports i juvenil...”

 

 

Es plantegen tancar algun canal dels existents?

No ens plantegem tancar el Super3, perquè no repercutiria en cap benefici ni en cap despesa. Crear contingut per digital ho podem fer, i es pot combinar amb televisió convencional. Tancar el canal d’esports, per altra banda, és una decisió molt complicada, i sempre cal calibrar-ne beneficis i perjudicis. El tema és que el d’esports va tenir una etapa gloriosa i ara amb els drets està patint, però tampoc pots suprimir-lo i substituir-lo per l’infantil. En tot cas, tancar el canal de TDT infantil segur que només plantejaria defectes, i el juvenil no l’hem fet encara, però quan el fem, el farem per TDT.

 

Com veu el rol de 8TV en el panorama televisiu actual? Pot sobreviure una televisió privada d’àmbit nacional en un mercat com el nostre?

Crec que no pot competir amb molta potència contra el canal públic català i la pública espanyola, a més de les estatals privades . Qui ho ha intentat no se n’ha sortit. Tot el que ha invertit el Grup Godó en aquest sentit ha estat una pèrdua de diners, a més d’intentar-ho amb diversos models. En canvi en ràdio sí que ho han assolit, perquè la ràdio és més barata i el mercat publicitari ho aguanta. De moment ningú ha aconseguit fer una televisió privada en català d’èxit, i la meva percepció és que és impossible. 8TV competeix amb monstres amb un mercat publicitari enorme i 45 milions d’espectadors potencials. Si TV3 la miren tres milions de persones, jugant amb les mateixes regles i el mateix camp, competir és impossible. Nosaltres competim contra gegants i tenim cinc i sis vegades menys recursos, que no diguin que és fàcil! I no ens resignem a fer una televisió antropològica de proximitat d’informació local. No ens hi hem resignat mai, i aconseguir l’audiència d’aquestes darreres setmanes amb les eleccions nord-americanes vol dir que alguna cosa fem bé, gràcies als bons professionals que tenim.