ENTREVISTA
ENTREVISTA
Entrevista a Miquel Rutllant
President del Clúster Audiovisual de Catalunya
“El sentit que té el Clúster: enfrontar-nos a la complexitat, entendre-la, pensar molt estratègicament i, a partir d’aquí, intentar construir un futur d’aquesta indústria a Catalunya”
Per Joan M. Corbella
Miquel Rutllant és enginyer de telecomunicacions i director general del Grup Lavínia des des 2012, i actualment és el president del Clúster Audiovisual de Catalunya. Des de la perspectiva d’aquest càrrec vam mantenir la conversa sobre la situación del sector, en què posa l’accent en el dinamisme i l’empenta de les empreses i entitats que en formen part, per impulsar el sector.
Quin és l’objectiu i el sentit de ser membre del Clúster?
És evident que estem en un sector que ha canviat moltíssim en aquests darrers anys amb l’aparició d’una tecnologia molt avançada, s’ha digitalitzat molt i hi ha un nivell de globalització molt gran. Les regles del joc han canviat i la pròpia definició d’indústria audiovisual cada vegada resulta més difícil. Nosaltres ens enfrontem a aquesta complexitat, així ho entenen les empreses del sector, i d’aquí el sentit que té el Clúster: enfrontar-nos a aquesta complexitat, entendre-la, pensar molt estratègicament i, a partir d’aquí, intentar construir un futur d’aquesta indústria a Catalunya. Es tracta d’una indústria d’una gran importància econòmica però, a més, des d’un punt de vista cultural i d’arrels, que un país tingui una indústria de continguts forta és vital per no alienar-nos respecte als continguts que consumim. I aquesta complexitat és la que intentem abordar des del Clúster. I ho fem, amb la sort de tenir uns socis i una junta molt implicats en intentar reconstruir aquesta indústria audiovisual.
“Les regles del joc han canviat i la pròpia definició d’indústria audiovisual cada vegada resulta més difícil. Nosaltres ens enfrontem a aquesta complexitat”
El Clúster desenvolupa moltes línies d’activitats paral·lelament. Quines vol destacar?
Tenim moltes línies de treball, la visibilització de talent jove amb els Pitchings, les trobades de marques en l’àmbit de la comunicació corporativa, l’impuls de l’ecosistema tecnològic, l’audiovisual en els esdeveniments…Intentem vertebrar la indústria, i per fer-ho, ens complementem amb les associacions més específiques de cada subsector de l’audiovisual, associacions de productores, gremi de cinema, associació de professionals de l’audiovisual, acadèmia del cinema … Pensem que cadascuna d’aquestes associacions tracta el seu àmbit millor que ningú, perquè el coneixen i el viuen cada dia. Nosaltres, com a Clúster, anem un pas enrere en relació a aquestes entitats i tractem la interrelació entre tots aquests sectors de l’audiovisual. Tenim la comunicació de marca, els esdeveniments audiovisuals, la producció audiovisual, les noves tecnologies audiovisuals, els videojocs… i tots aquests subsectors els treballem en transversalitat. Tenim un relat comú d’indústria en el que treballem cada àmbit sense fer una barreja indiscriminada, segmentem i potenciem les sinèrgies. D’aquesta idea en surten esdeveniments com la Setmana del Talent amb el Pitching, on es concentra tot el sector de la producció audiovisual per donar suport al talent jove vinculat al mon universitari, però tambe altres esdeveniments com el Zoom Marques que tracta l’impacte de l’audiovisual en la comunicació corporativa i el màrqueting.
“Les associacions de productores, els gremis de cinema, … cadascuna tracta aquell tema propi des d’una verticalitat de subsector, i ho fa millor que ningú. Com a Clúster, anem un pas enrere i tractem la interrelació entre tots aquests sectors”
El Clúster sou ja més de cent trenta empreses, i la xifra segueix pujant. Què hi troben?
Sí, i això, malgrat el Covid. En aquesta crisi del COVID, constatem que qui més ha patit són els més petits com els autònoms, les startups o les empreses més petites, i malhauradament n’han tancat moltes. Però també és cert que s’han incorporat al Cluster nous socis, principalment grans empreses i centres tecnològics perquè veuen un llarg recorregut en la pertinença al Clúster, amb projectes de llarga mirada com el Hub Audiovisual o la relació que s’està construint amb la Fira de l’ISE (Integrated Systems Europe) o amb agents importants de la comunicació de marca. I no hem d’oblidar que cada vegada el Cluster té més relació amb les institucions, com el govern català, ajuntaments, Diputació, Ministeris…
Ha parlat de les relacions amb institucions, només a Catalunya?
Per potenciar la força del Cluster davant de les institucions estatals, hem participat en la creació d’una federació de clústers a nivell estatal, la FECAU, això ens dona més intercolució a Madrid i reforça la descentralització de la indústria audiovisual espanyola. Pensem que s’ha d’apostar per la col·laboració amb altres territoris per poder fer sinergiesi perquè no ens podem especialitzar en tot, no és eficient. Amb els altres clústers que hi ha a Espanya (Navarra, País Basc, Galícia, Canàries i el català), ens hem entès molt bé des del primer moment, tenim clar que l’objectiu primer de cada cluster territorial és el de desenvolupar la indústria en el seu territori però que també és molt bo que fem pinya i ens coordinem per tenir visibilitat a Madrid, que és on es resolen molts temes de l’audiovisual.
Des d’un punt de vista estatal, el principal interlocutor del Gobierno per l’audiovisual era la Spain Film Comission i des de la FECAU hem aconseguit que ens vegin com els interlocutors industrials. L’audiovisual no només és l’atracció i gestió de rodatges, també és la gestió del talent, la visió industrial, els nous audiovisuals i aquesta complexitat la tracten molt bé els clústers. Així ens veuen les administracions, no com un organisme de pressió sinó com un soci per construir una indústria forta.
La clau seria crear un gran Hub a Catalunya per tenir espai i que no es concentri tot a Madrid?
El hub audiovisal és el gran projecte del Clúster, ens hi vam posar fa més de dos anys i ens hem trobat i ajuntat amb l’ICEC en el camí. La nostra visió de hub audiovisual és molt estratègica i per tant amb un impacte sostenible durant molts anys. Sabem que a curt termini, hi continuarà havent molta demanda de ficció, cinema, sèries i per tant, ara mateix, hi ha una gran oportunitat per atraure aquesta demanda a Catalunya i tenim l’ecosistema indústrial i el talent però no disposem d’una gran infraestructura que pugui absorbir aquesta demanda. Com deia, tenim talent, tenim empreses, tenim l’entorn, que té molta atracció, tenim un parc audiovisual a Terrassa a ple rendiment però ens manquen més infrastructures. Per tant, aprofitant els fons europeus Next Generation, volem fer una acció molt ràpida per atraure tota aquesta demanda. I és una demanda que no sabem quant durarà, uns quants anys segur. Però no ens volem quedar aquí, tal com deia, pensem a llarg termini i en aquest sentit, tenim el convenciment de que la tecnologia audiovisual jugarà un paper fonamental en l’audiovisual del futur. Per tant, apostem per una gran infraestructura a Catalunya que no només siguin platós, sinó també infraestructures tecnològiques que siguin úniques i que facin que aquí sigui el millor lloc per exemple, per renderitzar produccions d’alt nivell, perquè tindrem les màquines i ja tenim als especialistes. Per entendre la importància de les infrastructures tecnològiques en aquest hub audiovisual, podem fer el paral·lelisme amb el Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya que atrau a empreses a voler utilitzar aquesta infraestructura tecnològica. Aquest és l’efecte que volem aconseguir amb aquest hub. Volem tenir les millors instal·lacions per a que les empreses catalanes o internacionals puguin recórrer-hi.
“Tenim talent, tenim empreses, tenim l’entorn, que té molta atracció, però un ecosistema antic i manca d’infraestructures. Per tant, aprofitant els fons europeus Next Generation, volem fer una acció molt ràpida per atraure tota aquesta industria”
Com el que s’està fent a Canàries, rodar en remot?
Sí, és un molt bon exemple. Poder produir en directe per a qualsevol lloc del món però des d’aquí. Aquesta es la línia de la nostra aposta. I volem fer-ho sense trencar amb les bases que han construït la nostra indústria que son la creativitat i la emprenedoria però ara veiem clar que la tecnologia és la que ens permetrà obtenir un avantatge competitiu en el temps. I quan parlem de tecnologia, no es tracta únicament de tenir bones infraestructures tecnològiques sinó també d’incorporar-la a tot el que fem i que també siguem capaços d’atraure empreses tecnològiques internacionals per a que s’instal·lin aquí. Així és com visualitzem aquest Hub. Per nosaltres és tan important que vinguin Netflix o Disney, com que vingui un gran fabricant de tecnologia com Samsung, però tampoc volem oblidar l’impuls de startups o el paper que centres d’investigació com Eurecat o les universitats com la UPC o La Salle poden tenir en l’impuls de parcs d’innovació. En resum, ens mirem la tecnologia des de tots els angles: infraestructura, desenvolupament i aprofitament. I al fer-ho, no menystenim la creativitat, ans al contrari, sense creativitat, el domini tecnològic no ens servirà per res.
“El nostre objectiu és poder arribar a tenir un paper molt important en la tecnologia audiovisual. Entenem que si apostem per una gran infraestructura a Catalunya no només han de ser platós, sinó infraestructures tecnològiques que siguin úniques”
Si dones totes les condicions humanes i tècniques per poder funcionar el hub té recorregut.
Exactament, i aquest és el diferencial que podem aportar nosaltres respecte a altres territoris de l’estat, tenir un ecosistema tecnològic potent. Necessitem donar-li un impuls a través d’aquest gran Hub.
I si al final el fons Next Generation no ho financia, amb quines altres possibilitats compteu per tirar endavant el projecte?
Com he comentat abans, vam començar a treballar en aquesta idea farà un parell d’anys i per tant és un concepte molt anterior al COVID i als fons Next Generation. La primera idea era únicament la de construir platós, però ho vam continuar treballant amb els socis del Cluster i el departament d’Indústria i vam arribar a a conclusió que calia la tecnologia per anar més enllà i convertir-nos en un referent a llarg termini. L’ICEC en paral·lel, també ho estava treballant i des de fa uns mesos, ja treballem de manera totalment coordinada. I ara, s’està intentant eixamplar el perímetre i que hi participin ajuntaments importants del nostre territori, així com implicar el Parc Audiovisual de Terrassa que és un actiu molt valuós que té el nostre ecosistema. Al final l’audiovisual és una interconnexió de nodes, cadascun d’ells especialitzat en algun àmbit i que quan treballen conjuntament, poden oferir solucions a la indústria molt potents.
Per una altra banda, tots els partits polítics han donat suport a la iniciativa perquè entenen que cal potenciar les indústries estratègiques i a hores d’ara, el hub audiovisual s'ha convertit en un dels 27 projectes que el govern català portarà a Madrid. Hi ha consens en que és un projecte de país, i no estem parlant de política, parlem de desenvolupar una indústria que dona feina de valor afegit. Insisteixo en que fa dos anys no hi havien aquests fons i tant l’ICEC com el Clúster ja hi treballàvem. Per tant, si no es fa amb Next Generation continuarem empenyent igualment per a que sigui una realitat amb fons públics i privats.
Madrid ho pot entendre més com una infraestructura física, però el projecte va més enllà. Pot topar amb aquesta dinàmica de centralització de la indústria a Madrid?
Segons els criteris europeus per assignar els fons europeus, el hub audiovisual compleix amb la idea de transformar una indústria i digitalitzar-la i amb unes infraestructures pensades per disminuir la petjada de carboni de l’audiovisual. Tenim el convenciment de que el nostre projecte està molt alineat amb els objectius europeus i que és totalment compatible amb altres projectes d’infrastructures audiovisuals que es facin a Espanya.
“És tan important que vingui Netflix o Amazon, com que vingui un gran fabricant de tecnologia com Samsung, però al mateix temps volem que startups d’aquí del sector facin desenvolupament propi i que els centres d’investigació com Eurecat tinguin un paper important”
Un ecosistema català de l’audiovisual que ara creu que l’activitat està molt centralitzada a Madrid, i reclama poder desenvolupar-se.
És cert que des de fa molts anys, l’audiovisual català ha perdut pes en relació a Madrid però amb l’arribada de nous operadors a Espanya i l’increment de la demanda de continguts, tenim la oportunitat de revertir aquesta tendència. La idea de la centralització de l’audiovisual a Madrid acostuma a associar-se amb la marxa del talent, és cert, però no necessàriament ens està debilitant com ecosistema ja que continuem generant-ne de nou. Les bases les mantenim. Per exemple, en relació al talent, ho veiem anualment amb el Pitching Audiovisual on es veu molt clarament que tenim una generació continuada de nous professionals per part de les escoles i universitats catalanes de l’audiovisual.
Però avui no hi ha oportunitat professional per tothom...
Quan disposem d’un pol d’atracció més potent, els professionals tornaran.
La nota positiva seria que els professionals estan disponibles per reemprendre l’activitat aquí a la que es pugui? O els hem perdut?
No els hem perdut, tornaran quan es donin noves condicions, i tornaran amb més bagatge que abans però insisteixo en la idea de la pedrera, encara que no tornessin, la seva marxa no ens debilita com ecosistema, podríem dir que estem enriquint altres ecosistemes.
El Clúster resumeix en sis punts les propostes formulades a les forces polítiques per al redreçament del sector. Quines són?
Vam fer arribar a tots els partits que es presentaven a les eleccions al Parlament uns punts importants per dissenyar les polítiques de l’audiovisual en el nou exercici polític, i generalment, hem constatat que els programes han tingut en compte la majoria de propostes. Aquests punts són sis:
El Hub com a gran projecte, més que platós, han d’estar acompanyats d’un parc de tecnologia audiovisual que ens converteixi en un referent a llarg termini.
El segon punt és la fiscalitat. Quan parles amb operadors internacionals no els importa tant produir a menor cost. Tenim la tendència a precaritzar la nostra indústria no posant en valor el què aportem. És una indústria de valor afegit. Però les empreses internacionals, amb la fiscalitat no perdonen, aquesta no pot ser menys atractiva que la dels nostres països veïns. I això no ens empobreix, ens enriqueix. a Bèlgica, per exemple, no n’hi ha prou amb localitzar la producció en el país, a més, et demanen que utilitzis la seva infraestructura tecnològica i això, crea ocupació i indústria.
El tercer tema és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La indústria ha de participar en la definició del nou model de la Corporació entenent que ha de continuar sent un motor. No ha de ser l’únic, en necessitem d’altres, però els agents audiovisuals que aportem experiència i visió industrial hem de poder participar en la redefinició de la CCMA, per a enfortir-la i per a que contribueixi positivament en el sector. No oblidem que la CCMA és l’entitat pública on més diners de l’audiovisual es dediquen i el retorn ha de repercutir positivament en la indústria. Creiem fermament en la necessitat d’una CCMA forta per la seva vocació informativa, de servei públic i per la seva aportació a la cultura. El lideratge en audiència demostra que el que es fa, es fa molt bé, però no podem desviar l’atenció i hem de ser conscients que hi ha nous públics, nous usos, i que l’audiència de la CCMA s’està envellint, i per tant s’està empetitint.
El quart tema és la precarietat. Una característica de totes les indústries culturals és la feina discontínua, i l’audiovisual no n’és una excepció. És com funciona aquest mercat laboral, i ens agradaria que s’abordés la protecció social d’aquest col·lectiu, tal com ho fan per exemple, a França. Amb el Covid, aquesta situació s’ha agreujat encara més. La discontinuïtat de la feina és una tendència que va a més, no a menys, i per això és tema que cal abordar de manera urgent.
El cinquè punt és l’Actua Cultura: dedicar el 2% del pressupost de la Generalitat a Cultura.
Segons estudis, un país com Catalunya hauria de tenir un pressupost de cultura de l’ordre del tres o quatre per cent del pressuposto toal, i ara estem en el 0,7/ 0,8 per cent, molt lluny, i volem acostar-nos als estàndards dels països europeus. Perquè donar suport a la cultura repercuteix a l’audiovisual, així com també entenem que ajudaria a desenvolupar l'audiovisual en català, perquè hi haurà empreses més fortes per promoure continguts en llengua catalana.
L'últim tema fa referència als sectors relacionats amb els esdeveniments, ara molt afectats conjunturalment pel Covid. L’audiovisual està present en tots ells: vídeos, pantalles, traducció simultània…. L'Associació APAC, que també s’ha associat al Clúster ens està aportant molt coneixement en aquest àmbit. Moltes empreses estan devastades i tot i que moltes han reaccionat molt bé amb esdeveniments virtuals, incorporant tecnologia, no es compensa ni de bon tros, la pèrdua de volum. Proposem que es puguin celebrar esdeveniments, fires i congressos igual que s’ha obert la cultura, amb mesures de protecció i amb aforaments limitats.
Entre els sis punts, no parlen d’ajuts directes?
Directament no, els ajuts son importats però hem prioritzat els temes més estructurals. L'únic tema conjuntural a la llista anterior és el dels esdeveniments per la gravetat de la situació d’aquest sector. La llista es correspon a la manera de fer del clúster i la seva visió estratègica i de gran recorregut. PROA, PAC, l'Acadèmia del Cinema, APC, Gremi de Cinemes ja treballen molt bé els temes cojunturals a aquest nivell i sempre ens troben al seu darrera per recolzar-los.
Un altre dels punts que no surt en la llista de prioritats transmesa a les forces polítiques és la necessitat de recuperar a Barcelona, un gran esdeveniment de la comunicació. Hi estem treballant amb altres agents com el Club de Màrqueting o l’Associació Dircom (Asociación de Directivos de Comunicación)
En quant al punt sobre la CCMA, cal reorientar i mirar aquestes inèrcies per canviar el rumb, però no els objectius?
Exactament, i no oblidem que quan parlem de motor de l'audiovisual sempre ens referim a la producció, quan la cadena de valor de l'audiovisual és molt més àmplia i complexa. Producció pròpia aliena però també serveis propis aliens. On està perdent molta pistonada és en l’àmbit tecnològic perquè no hi ha diners per invertir, i sense inversió et quedes enrere. Aquí és on podem aportar coses i participar en la discussió, no només les forces del parlament.