La intenció primària del nostre estudi és oferir el panorama central del control de la discrecionalitat, amb l'objectiu d'establir uns pilars sòlids sobre els quals establir propostes de millora del control judicial en lo relatiu a la seva efectivitat. Aquest anàlisi es centrarà, fonamentalment, en l'àmbit del dret urbanístic, tant en la vessant de l'ordenació i els seus continguts, què és la més vistosa, com en la del seu desenvolupament, particularment en allò referit a la gestió urbanística. També, pretenem detectar els diferents supòsits en els que apareix la discrecionalitat en relació amb la gestió dels béns públics, àmbit en el que gairebé no existeixen aportacions teòriques ni estudis empírics. Per altre banda, tot això no serà obstacle per a que els membres del grup estudiïn els perfils de la discrecionalitat administrativa en àmbits materials diferents als citats.

Per tant, el nostre anàlisi pretén, per una banda, establir un marc teòric adient per a abordar el complex concepte de la discrecionalitat administrativa per a, posteriorment, escometre un estudi pràctic (una aplicació o contrast de les citades teories) respecte de l'activitat jurisdiccional desenvolupada pels Tribunals i plasmada en les seves sentències. Dita investigació és pertinent perquè és imprescindible retratar, inclús quantitativament, el control judicial de la discrecionalitat de l'Administració i, en particular, quantificar la deferència dels jutges cap a l'Administració Pública a l'exercir aquesta les seves potestats discrecionals. Amb tot, es pretén redundar en un millor coneixement d'aquesta categoria jurídica i enriquir el bagatge dels operadors jurídics amb noves perspectives o fórmules alternatives.